dilluns, 2 de gener del 2017

En defensa de l'aranés en Jornalet.

Imaginatz un diari màgerment en lenga espanhòla o catalana qui, visant un lectorat aranés, e'u dedicaré un espaci significatiu en lenga aranesa, digam dètz a quinze per cent de las rubricas d'actualitat que serén en aranés. Imaginatz qu'a proporcion deu temps qui passa, las rubricas d'actualitat en aranés que's hèn de mei en mei raras dinc a desaparéisher au cap de quauques ans shens mei d'explic. Vos e jo que trobarém aquesta evolucion preocupanta e lamentabla.

Que'm permeteratz de reagir de la medisha manèira a la desaparicion de l'aranés en las rubricas d'actualitat deu diari digitau "Lo Jornalet". Au debut de la parucion deu diari, en mars 2012,  enter dètz e quinze per cent de las rubricas d'actualitat qu'èran redigidas en aranés, uei lo dia que son zèro o pròishe de zèro.  N'ei pas un-bon messatge de balhar aus quites aranés.  Si un cap-redactor d'un jornau occitan dab sedença en Barcelona, a mei locutor competent d'aranés, non jutja l'aranés digne d'estar emplegat, quin voletz que los aranés e poscan har arrespectar la lor lenga aranesa e perqué voletz que contunhen d'emplegar-la?  Lo Jornalet que contribueish objectivament au desdenh generau qui pateish la tresau lenga oficiau en Principat de Catalonha, desdenh qui ei a miar l'aranés tà l'extincion.

Jo que contunhi de pensar (qu'ac exprimii  dejà cinc ans a, quan lo jornau va començar a paréisher) que la causida deu lengadocian per En Ferriol Macip entà la redaccion deu Jornalet qu'ei maishanta. Non que lo lengadocian non m'agrade, simplament que hicar lo lengadocian en concurréncia dab l'aranés qu'a com a conseqüéncia prevedera la d' aflaquir enqüèra mei la lenga pròpia en Aran (sociolingüisticament) e atau contribuir a la soa desaparicion. L'observacion sus l'evolucion lingüistica deu diari que m'a balhat rason, ailàs, puishque lo lengadocian i a quasi totaument espudit l'aranés, mentre que, en món reau, l'aranés e's pèrd de mei en mei au profieit de l'espanhòu.  Qu'ac torni díser: que seré mei utile e mensh perilhós entà l'aviéner de l'aranés de redigir lo Jornalet cent per cent en aranés. Un jornau cent per cent en aranés que demora cent per cent en occitan, segon la bona doctrina occitanista. Lavetz, perqué  desdenhar l'aranés? Un jornau en aranés non contribuiré  pas a l'extincion de l'occitan en la val d'Aran  com ei a ha'c, nolens volens, lo Jornalet uei lo dia.

Adonc adara que sabetz los mens vòts tà l'an 2017. Que desiri au Jornalet e a son director Ferriol Macip un bon an nau, e, puishqu'a la sòrta d'estar un locutor competent d'aranés,  qu'ajude l'aranés a demorar viu en tornar de har adoptar l'aranés per la redaccion deu son diari.

3 comentaris:

賈尼 ha dit...

La rason es evidenta: a la debuta, Ferriol mestrejava pas que l'aranés, çò qui explica la proporcion d'articles en aranés shens cap rapòrt amb la proporcion reala de la populacion aranesa al demiei de la populacion occitana.

En realitat pensi que, coma d'abituda, cèrcas de pretèxtes per tustar sul lengadocian.

Joan de Peiroton ha dit...

Tustar suu lengadocian? Non. Que los lengadocians empleguen lo lengadocian a jo que'm sembla desirable e plan. E la rason qui'm balhas sus l'abandon de l'aranés per Ferriol n'ei pas briga justa. Qu'ei ua causida shens rapòrt dab la competéncia lingüistica. Que sufeish de tornar léger los numèros d'archius entà avisar-se'n.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Espere que Lo jornalet, però també els estats que tenen o contenen les nostres llengües apliquen, si més no, lingüísticament el aequo principaliter dels regnes dels Àustria, si més no l'obligació de conèixer totes les llengües oficials o fer-se'n d'oficials en cas contrari.

Vicent Adsuara i Rollan