dimarts, 25 de setembre del 2018

Mot catalan, mot gascon: carrau

Carrau (s.m.). Gasc. 'carrèc', cf. 'carrau'. Lo catalan qu'a mei d'un mot tà díser "carrascla" com, per exemple, "xerrac", "xerric-xerrac", "matraca", "maçoles", "tenebra" e "carrau". Aqueste darrèr mot qu'ei tanben gascon. Que deriva de "carro" de manèira regulara et que significa "qui ei deu carro, tanhent au carro, carretèr". Que serviva d'autescòps en particular entà designar ua sòrta de camin carretèr, un camin encanalat concebut entà que lo paisan i posca har passar e miar lo son carro: lo o la carrau, camin carrau, via carrau. Lo mot carrau qu'a variantas qui's difereishen enter si per la fòrma de l'afixe , carriu (m), carriva (f) shens oblidar la fòrma ibrida: carriau. Lacarrau qu'ei un toponime e un nom gascons. De camin encanalat lo mot carrau que's gahè locaument la significacion de petita galihòrça (Palay) o que pòt designar lo penent d'ua duna (Foix).

En catalan, lo mot carrau que i significa "carrascla", tanben aperat "carrèc" en gascon.  Aqueste darrèr mot  qu'a l'ahur d'un derivat afixat de carro,  aqueste còp dab un afixe  despreciatiu  qui ahorteish la valor onomatopeica deu mot, allusion possibla au brut carrinquejaire provocat peus hregadís deu carro en movement. Carrèc que pòt autanplan designar ua graulha o un sapo (harri). La question de la relacion etimologica possibla enter carrèc e harri qu'estó evocada. En ua ipotèsi, qu'ei lo batracian qui balha lo son nom tà l'instrument. Aquesta ipotèsi non m'agrada guaire, pr'amor que complica la relacion dab lo 'carrau' catalan e pr'amor n'i a pas nat element qui permet d'afirmar la h de harri que represente ua k anciana. La relacion etimologica enter lo mot gascon harri e lo son omonime basco (pèira) qu'estó denegada per  G. Rohlfs dab arguments  deus bons (cf. Le gascon...). O sia que lo mot carrèc ne seré pas briga ligat filogeneticament au mot harri senon que remontaré tà un autre mot e, de segur, lo mot "carro" qu'ei un bon candidat com a hont entau aqueste mot. Dongas que seré meilèu la valor onomatopeica deu substantiu qui indusí la designacion de la graulha com a carrèc, allusion de segur a l'escarracat desagradable mandat peu batracian (crit aperat en gascon ranèc o carrac) . La preséncia deu mot carrèc en gascon com a sinonime de carrau en catalan que mia tà supausar lo mot catalan carrau n'ei pas un simple omonime deu mot gascon, que s'agiré en realitat deu medish mot, un prèst gascon.  En espanhòu, los mots entà designar l'instrument de musica: carraco e carraca. que son, a l'évidéncia, aparentats au mot gascon 'carrèc', var. 'carrac'. Que i arretrobam lo medish etimon carro dab l'afixe despreciatiu -aco / -aca qui correspon exactament au nòste sufixe gascon -èc (varianta -ac). Los quitis mots gascons 'carrascla', 'carrasclar' que derivan de carraca, carracar per influx d'arrasclar.  Lo  vèrbe gascon "carrasclar" qu'a locaument la significacion de "râper", d'"égratigner", d'"écorcher" (interpretat com a carn-rasclar, cf. Palay) a mei deu de tocar la carrascla . Per contra, los vèrbes gascons carracar, escarracar que vòlen díser mandar un crit desagradiu com ac sap har un ausèth cridaire deu tipe agaça o ua graulha, o sia mandar un "carrac". EDIT (1/10/2018). Un doble-sens similar que s'arretròba dab lo mot catalan 'xerrac' qui ei sinonime de carrau (gasc. carrèc, carrascla) e qui designa autanplan ua traca d'arresèga dab lama rigida (fr. scie à lame rigide). Atau lo mot 'xerrac' qu'ei arreligat inconscientament au còp a l'arresegar (cat. serrar)  e au charrar (cat. xerrar). La valor onomatopeica  deu mot qu'ei ahortida dab la varianta xerric-xerrac qui designa especificament l'instrument de musica en catalan. De manèira hòrt semblanta, Renaud Lassalle que collectè un aute mot, gascon aqueste,  sinonime de carrascla: hriga- hraga. Que deriva a l'evidéncia deu vèrbe hragar, varianta de hregar, sinonime d'arrasclar (ved. los comentaris de "moi').

4 comentaris:

Moi ha dit...

Preu mòt, donc, "crécelle" en francés, qu'èi podut entèner capvath los mons collectatges per l'Ostau Comengés, dus mòts dont se semblan hòrt aus catalans : "hriga-hraga" (per "xerric-xerrac") e sustot "eras estenèbras". Que'm demandi plan d'on ven lo dusau...

Joan de Peiroton ha dit...

xerric-xerrac .Lo mot simple qu'ei xerrac qui designa au còp la "crécelle" e un tipe de serra (" scie à lame rigide). Xerric-xerrac qu'ajusta ua valor expressiva, onomatopeiïca. Hriga-hraga, as ua rason particulara entà i botar un h? En tot cas, que hè pensar au brut d''ua serra en accion, que tròbi. Eras estenèbras, que's deu relacionà's dab un usatge passat de l'instrument en un contèxte religiós, enfin, qu'ei ua ipotèsi. Que caleré investigar, qu'ei de l'etnologia, aquò. :-).

Moi ha dit...

Non, nada reson d'escríver "hriga", l'abituda ! Que'm sembla clar qu'es pramon deu son que hèi au mens.

Joan de Peiroton ha dit...

D'acòrd. Prumèr, que'm cau perdonar lo mot "serra" per "arresèga" au men comentari d'abans. Qu'ei un catalanisme, qué vòs, a fòrça de víver en Catalonha..:-D. Hriga-hraga, que deu efectivament viéner de hragar, varianta de hregar, sinonime d'arrasclar. Qu'ei cambiat lo tèxte en tienent en compte lo ton comentari. .