dijous, 14 de gener del 2021

Un aute mot gascon qui non trobam pas en gascon, sonque... en catalan: gamarús.

 Hens l'article passat, que vedom lo cas d'un mot gascon present en un parlar catalan,  qui la quita lenga gascona ne sap pas, aumensh la contemporanèa. Que s'ageish de "batisac" o "batissac" qui designa "un lòc de maishanta cauçada, un lòc peu quau n'ei pas aisit caminar". N'ei pas lo solet cas de mot gascon especific deu catalan. Uei que ns'interessam a "gamarús", mot especific deu catalan de Catalonha, absent en las autas modalitats d'aquera lenga qui son lo balear e lo valencian. Aqueste mot "gamarús" que designa la cavèca Strix aluco. Qu'ei probablament d'introduccion pro recenta en catalan, l' atestacion mei anciana ne remonta pas sonque tà la fin deu sègle 19. Enqüèra que non sia atestat en gascon, lo mot "gamarús" que'nse soa familiar. Qu'ei comparable a mots deu lexic gascon com  tinhahús (o tinha-hus;  tigne-hús en çò de Palay, de Camelat e de Mistral (TdF), tumahús (Palay) (tumar-hus) e, en gascon de las Lanas,  garahús (Foix) (garar-hus). 

Lo mot (non lexicau) "hús" que significa "volatile nocturne", "gahús". Que correspon exactament au mot basco "hontz" , var. dial. "huntz", "hüntz", sinonime de gauhontz, gauhuntz etc , qu'ei a díser, en basco,  "gahús"; "gavèca". En realitat, aqueste mot "hús" n'ei pas beròi etimologic.  Que vien de "gahús", aqueste de "gaús". L'etimon de gahús
var. gaús, gauús, caús, cauús, guèus, guèhus, cauth etc qu'ei probablament gallés . Que trobam lo mot en occitan: còis, caús, autanplan en alemand kauz qui significa gahús e que'n deu estar un cognat, autanplan en neerlandés kauw (s.f.) qui designa la cava, ua sòrta de corvid. Tots que derivan probablament deu mot de la lenga gallesa  *kàwos - latinizat en "càuus",  un mot dab hòrta valor onomatopeica qui'n permetó la conservacion en duas sillabas en romanç. Notatz que tant lo gascon com l'occitan an guardadas fòrmas accentuadas segon l'etimologia: guèhus, còis, a costat de gahús, caús.  "Kàwos" qu'ei la fòrma masculina de "*kàwa" d'on derivén lo mot gascon "cava" (sòrta de corvid) , l'espanhòu "chova" (sòrta de corvid, un gallicisme) e lo mot  de l'ancian francés "choue" qui designava la cavèca com la corbaishina. Lo mot "kawa" qu'èra autanplan francic (en neerlandés kauw s.f. = cava), totun lo mot que i deu estar un prèst deu celtic. Deu mot "choue" que deriva "chouette" per afixacion, ua auta fòrma dialectau de "choue" qu'ei chauve, lo mot "chauve" de chauve-souris, o cauva de soritz-cauva, qu'ei a díser lit. soritz-cavèca). De *kawa que deriva *kawèkka per afixacion despreciativa, d'on vienen cavèca, gavèca, chevêche, v.irl. caóg, gaél.. cathaig en gaelic;  en guallés : cawci (qui significa "cava" - un corvid-  e non "cavèca"), en basco kaheka (gasc. cavèca). La natura de la relacion deu mot *kawos dab lo son parion etimologic  "kawannos" (cauannus) qui significava gahús en lenga galesa (cauannus  > fr. chat-huant, gasc. septent. chavan) que hè pensar aus doblons bunno- / bunnano (gascon butòr) e casso- /cassano (gascon casso, casse).  Qu'ei emetut l'ipotèsi que "cauannus" e poiré derivar d' un mei ancian "kauàmmos" qui seré ua fòrma afixada, augmentativa de "kàwos". Kàwos -a: a l'origina un adjectiu e substantiu :cridassaire -a, emplegats per ausèths de las familhas deus strigids - gahús, cavècas etc - e deus corvids (cava, corbaishina); alavetz, kawannos que significaré literaument (lo) hòrt cridassaire.  Mei simplament,  kawannos que poiré estar un derivat afixat de kawos  dab l'afixe -anos e geminacion expressiva (-anno-). Alavetz, lo doblon kawos- kawan(n)os que seré comparable a autes doblons celtics com bunno-- bunnano- (gascon bom, butòr cf. gualés bym, irl bunnàn) e casso- cassano (gasc. casse, casso; fr. chêne). En tot cas, lo mot "kawos" (o meilèu cauus en fòrma latinizada)  qu'ei plan atestat com a nom de persona en fòrma simpla,  ("Cauus", "Caius" ) e com a compausat toponimic (cf. DicGaul de X.Delamarre), totun la soa significacion n'ei pas atestada enlòc.  Lo nom de la nacion galesa deus Andecaui qu' ei a l'origina deus toponimes "Anjou" e '"Angers". Ande qu'ei ua particula augmentativa plan coneishuda en celtic, lo dusau element deu mot andecaui que poiré plan estar lo nòste mot. Alavetz,  los "Andecaui" que poderén estar los  "Grans Cridassaires", allusion a la mòda deus guerrèrs celtics de  cridar de manèira espantadora quan atacàvan. Kauannos o cauannus (tanben nom de persona atestat) que devè estar sinonime de  *kawos (latinizat en cauus) e que espudí aqueste darrèr , l'emplec de kawos (cauus) estant de significacion ambigüa  per causa d'omonimia dab l'aute mot "cauus", comun au celtic e au latin,  qui significava cau, cavat. La letra h de gahús qu'ei epentetica, ne trobam pas sonque "gaus" com a fòrma deu mot  hens los tèxtes ancians. En lengadocian de Foix, qu'ei gabús dab ua "b". La "h" o la "b" de gahus o gabus (per gaús) qu'ei plan la medisha que la hens flahuta o flabuta (per flaüta). 

Ne crei pas que lo mot basco "gauhuntz" sia a l'origina deu mot gascon "gahús", au contra de çò qui èm acostumats a léger en tots los bons obratges. En gascon popular, gahus qu'ei ua varianta deu mot "gaús" qui n'ei plan la fòrma anciana, l'unica qui trobam hens los tèxtes d'archius, la tanben manlhevada peu catalan de Catalonha (cf. Lespy, DCVB). Gaús n'ei pas sonque ua fòrma pirenenca deu mot caús qui trobam en occitan. Gaús qu'ei, respècte a caús, çò qu'ei gavèca respècte a cavèca o gat a cat, qu'ei a díser pas sonque ua varianta fonetica. Per contra, per çò qui ei deu basco gauhontz, variantas gaubontz, gaugontzgauhuntz, gauhüntz,  etc. que poderé plan estar l'invèrse de l'ipotèsi generaument admetuda: lo mot basco que'm sembla estar ua euskarizacion deu celtic *kawos o deu gascon gauus. En la lenga indigèna, lo mot gàuus o gauús (de *kawos) qu'estó interpretat com a composat de gau (nueit en basco). Alavetz lo dusau component "hus" (correspondent au (h)ontz, var. (h)untz, (h)üntz en basco, sinonime de gauhontz o sia gahús) qu'estó interpretat com a volatile nocturne, ausèth nocturne, d'emplec sonque sintagmatic en gascon. 

Atau "tinha-hus" que significaré literaument tinha-ausèth, aquesta apellacion que vien de la faussa reputacion qu'a lo volatile de's hicar aus pèus deu cap.  A Luishon lo tinhahús qu'ei aperat "tinhaudèra" (qu'ei a díser "tinha audèra" o  "tinha ausèra"), çò qui ei plan la medisha causa que "tinha-hus". Per çò qui ei deu tumahús ( tumar-hus), lo sintagma que vòu díser  volatile nocturne qui tuma  (allusion a la soritz-cauva qui tuma lo carrèu quan vòu sortir d'ua sala per la vitra d'ua frinèsta barrada) e, per metafòra, que designa un lunatic o un morrut. Lo lexic deu gascon landés qu'a  "garahús"  per "tinha-hús" (cf. DicGascLand,  Foix). Garahús o garar-hús qu'ei lo "hus" qui gara, qu'ei a díser lo volatile nocturne qui vira, qui estremvia, qui zigazagareja (allusion a la volada dab viradas de la pipistrella e deus autes tinhahús). Lo mot gamarús que sap perfèitament caber en aquesta lista de sintagmas gascons compausats dab "hus". Lo gamar-hus qu'ei lo "hus" qui gama, qu'ei a díser lo volatile nocturne qui pòrta la malautia deu bestiar, malautia aperada gamar en gascon, gam en catalan. Lo catalan, qui n'a pas lo son /h/ deu gascon, qu'a adaptat gama(r)-hús en gamarús. La gavèca qu'ei, en çò deus Gascons, l'ausèth-broish de la nueit, esperit mei que mei mauhasent e capable d'aparéisher com de's har invisible tot sobte, cf. en gascon, las significacions de "babau" (lo broish de la nueit); "babèr", sinonime au còp de "babau" e de cavèca; babèca per cavèca; gat-hum per gahús. En basco, lo broish de la nueit que s'i ditz Gaueko, qu'ei a díser lit. "de la nueit", "nocturne". En gascon, gauèc o gavèc (fòrma masculina arreconstrusida a partir de gauèca, gavèca) qu'ei sinonime de cavèca. 

Aquiu qu'avetz dus exemples de mots a l'evidéncia plan gascons, totun especifics deu...catalan, sia que los mots existivan plan en gascon de Gasconha, totun que i son extints uei lo dia, sia qu'aquestes mots n'estón pas formats e emplegats sonque en çò de comunautats gasconofònas de dehòra de Gasconha.


4 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

El mot "gamarús" no s'utilitza en llengua valenciana, tot i que alguns amics el fan servir, segurament artificialment, mirat al diccionari.
Però en valencià tenim el nom d'un au que és "xot" i que segons l'esperit dels valencians de posar nom de xicotetes bestioles o de fruits als òrgans genitals, de la vagina hi ha qui diu "xoto", que en francès vindria a ser "corneille".

Vicent Adsuara i Rollan

Joan de Peiroton ha dit...

Gràcies Vinvent pel comentari. En gascó el mot shòt (= xot) s'utilitza per designar el... xot, podria venir del mot llatí otus (mateixa significació en llatí) amb agglutinació de l'article salat (s'ot `> sot -> shot / xot). En català principatí, gamarús no designa el xot sinó el caro (esp. cárabo), en Rosselló el diem "cabeca" i en gascó cavèca o cauèca. Encara que el mot gamarús no siga atestat en gascó de Gascunya, el mot gamarús apareix de construcció ben gascona, un prest gascó al català principatí.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Jo, realment pense que la part occidental de les llengües franceses, com el gascó, unides a la llengua parlada pels valencians en època mossàrab va fer la llengua valenciana, la catalana, crec, va vindre de les llengües més orientals franceses, també barrejades amb la llengua mossàrab catalana.
I és per això que ens podem comprendre.
No ho sé del tot, però creure sí que ho crec.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

I gràcies, sempre a tu, que poses el teu saber al bloc.