Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gascons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gascons. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 d’octubre del 2009

I'm a cowboy and I don't deny it (cantabres e gascons, un ahèr d'h)

Francament, non semblan pas proviéner deu país nòste, aqueris cowboys?? (lo país de la Dauna, vòli díser, eh! Soi pas a parlar deus Provençaus!)




Juli César que hasèva ua distincion clara enter Gaus e Aquitans, separats per Garona e per l'etnia, segon eth. Los Gaus non se perdèvan pas tròp en territòri aquitan, los oppidums gaus que's podón apitar sonque a la periferia deu triangle aquitan (vath de Garona e còsta de la Mar de Gasconha) mès non se'n trobava pas nat a l'interior deu territòri nacionau gascon.

Publius Crassus qu'èra un loctenent de César encargat de combàter los Aquitans durant la guèrra de la Gàlias. En 56 ab. JC, Crassus qu'ataquè directament lo campament de l'armada aquitana (50 000 òmes segon Juli Cesar) en tot utilizar ua tecnica ben arrodada qui consistiva en atacar per 4 costats diferents simultaneament. L'armada aquitana qu'estó batuda, los tres quarts deus sordats de l'armada aquitana qu'estón tuats. E, com e'ns ditz César" Ex numero milium L quae ex Aquitania, Cantabrisque convenisse constabat, vix quarta parte relicta". Sia que dens l'armada aquitana massacrada, i avèva sordats cantabres. Se n'a volut dedusir Cantabres e Aquitans qu'èran ua medisha nacion, mès qu'ei plan improbable que sia lo cas! Los Aquitans parlavan un idioma deu tipe basco segon çò que'n sabem de las inscripcions lapidàrias qui trobam en país gascons. Lo basco qu'ei la fòrma modèrna de l'aquitan. Los Cantabres qu'èran de lengua indoeuropèa, senon celtica. Non i a pas nada traça de basco dens la toponimia de la comunitat cantabra (anticament d'etnia cantabra a l'oèst de l'arriu Asón, e d'etnia autrigona a l'èst) e los noms cantabres qui podem léger sus las inscripcions lapidàrias de l'època que son cèltas. En realitat, aqueris Cantabres qu'èran probablament mercenaris pagats peus Aquitans.

L'idiòma cantabre que hè la transicion enter castelhan e astur-leonés. S'a recastilhanizat fòrça, mès la toponimia ns'indica que l'idioma avèva trèits particulars mès accentuats autes còps que non pas los de uei. Que i a totun un trèit qui permet de classificar lo cantabre dens lo grop castelhan: qu'ei l'aspiracion de la f. En cantabre, l'aspiration de la f qu'ei sonora e fòrça mes generau que non pas en castelhan: jhuenti (castelhan fuente, gascon hont), jhuerti (fuerte, hòrt), jhuisti (fuiste, hos=estós). Aqueth trèit qu'ei ancian, que s'arretròba dens la microtoponimia de la comunitat cantabra (f aspirada notada j en lòc de f o de h: ) soent - mès pas sonque- quan lo mot o lo grop de mot ei de fòrma anciana e/o non assimilabla aisadament en la lengua oficiau. Qu'avem, per exemple: La Jalla, El Jisón (Alfoz de Lloredo), San Jilguero, Jilgueros (Anievas), el Jorcal (Arenas de Iguña), Juciego (Comillas), La Jesa, el Joyo, La Jerrizuela ( Corrales de Buelna), Sojorno, Sojornos (Guriezo), Jerrán (Miengo), Bijorca (Camaleño), Jiguela, Juntanía (Mazcuerras), Juntañón (Rasines), Juntana (Frequent: Sant Cruz de Besana, Suances, Comillas etc. cf. castelhan Fontana), Junfría , tanben Juanfría, etc, etc . L'aspiracion que pòt afectar ua f interiora: qu'ei lo cas, per exemple, de cojhorcu (mot cantabre desconegut en espanhòl, pro freqüent en la toponomia oficiau cantabra devath la fòrma castelhanizada de cojorco, o lo son derivat el cojorcal, deu latin cumforcum), ço qui non s'escad pas jamès en castelhan. Aqueth trèit de la f aspirada sonòra que s'arretròba en Andalosia, particularament a Sevilha e Càdiz. Son vilas qu'estón colonizats per poblants de la region de Santander (Cantàbria) en temps de reconquista suus Arabes.

S'a postulat que l'aspiracion de la f ei un trèit d'origina aquitana. Qu'ei pòc probable que sia lo cas per duas rasons: en navarro-aragonés, lengua de substrat aquitan (o basco) coma lo gascon, la f n'i ei pas aspirada mentre qu'en idiòma cantabre, de substrat indoeuropèu, la f ei aspirada. De la medisha manèra que la f aspirada a Sevilha ei d'origina coloniau, b'ei possible que la f aspirada sia un trèit regionau d'origina italiana aportat peus sordats de l'armada romana.