MANIFÈST PERA LENGUA PRÒPRIA D'ARAN (Seguida)

Voi completar eth pòst d'abans en tot arrespóner as remarques de Claudi Balaguer.

C.B.: La lei, o la màger part de las intervencions, estipula pas a cap de moment l'emplec d'un occitan estandard o referencial. Per contra dire qu'aqueste existís pas (segur es pas reconegut per cap d'institucions mas se pòt veire aisidament per Internet o dins mai d'una publicacion) e pronar lo localisme es una autra realitat.

Ua analisi simpla dera literatura occitana contemporanèa mos mòstre que non i a cap d'estandard unificat. Era varietat occitana qu’emplegue C. Balaguer ei un estandard sonque pes qui son d’expression lengadociana. Serie donques un estandard dialectau comparable, digam-ne, ar estandard navarro-labordin o ar estandard guipusquoan en basc. Totun, d' estandard unificat tau coma n’existís un en basc (euskara batua), n'i a cap en occitan. Quin escrivan occitan abandonèc eth sòn dialècte mairau non-lengadocian per un estandard literari de base lengadociana entà compausar era sua òbra literària? Non son pas massa, se n'i a. Donques non se pòt cap parlar d’estandard pera lengua en aguest cas.

Quant as varietats occitanes emplegades per internet, poderatz constatar qu’eth lengadocian non ei eth dialècte mès emplegat pes blogaires d'expression occitana. Eth dialècte d’emplèc majoritari (relatiu) pes blogaires occitans qu’ei eth gascon, totes es varietats aplegades.

Er aranés qu’a ua legitimitat qui provien deth procés democratic que l’a amiat tara sua plaça actuau e que li a permetut guanhar eth sòn estatut d’oficialitat. Er aranés qu’ei era soleta forma d’occitan que sigue oficiau. Era modalitat oficiau der occitan ena Val d’Aran qu’ei basada suth parlar de Vielha-Mijaran. Qu’ei donques totafèt normau qu’era varietat oficiau der occitan en Catalonha sigue aguesta modalitat madeisha e cap auta.

C.B.: Lo ponch mai important es que la lei deu aver coma nom "lei de l'occitan" amb la preséncia del nom Aran o de l'adjectiu aranés en seguida mas aquí segur lo manifèst evòca pas aqueste ponch qu'es lo mai problematic de la lei coma es presentada actualament. Quina eficacitat pòt presentar per l'ensems de l'occitan e a nivèl europèu una lei que se sone "Llei de l'aranès"?

Non pensi qu’ua lei que se soe llei de l’aranès presente un risc d’ineficàcia. Tot eth contrari. Era terminologia “lei der aranés” qu’a eth meriti d’èster fòrça clara e sense cap d'ambigüitat. Que preten hicar er aranés – e donques era lengua occitana qu’aguest estandard arrepresente de manèra oficiau- ath madeish nivèu qu’eth francés o qu'eth catalan. Era eficacitat d’ua lei der aranés non pòt èster mès grana.

Que jo sapiga, degun non pensarie protestar contra era terminologia, ben abituau e normau, de lengua francesa o de francés en lòc de lengua d’oil o de lengua d’oil segon es parlars d’Iscla de França, vertat? Eth CAOC s’enganhe quan escriu que “totas las leis que parlan de lengas se titolan amb lo nom de la lenga e pas pel nom d'un dels dialèctes!” Açò non ei cert, ben evidentaments. Eth francés qu'ei fonamentauments un parlar dera lengua d’oil, eth pròpi d’Iscla de França, e n’ei doncas un contra-exemple evident. E dilhèu que serie eth cas deth catalan tanben, aumens segon Alibèrt qui consideraue eth catalan coma un bon dialècte der occitan!!! Lutar, criticar o militar en contra dera lei der aranés, quitaments per rasons lingüistiques, qu’ei contra-productiu, pensi jo. Non ajudarà cap eth procés de normalizacion der occitan; que risque de contribuir encara mès ath sòn flaquèr. Pro de teoria e de dogmatisme! Que cau demorar pragmatic e ajudar es Aranesi en lòc de voler sajar d’impausar ua terminologia ideologica qui serie arressentuda – damb quauques arrasons - coma ua tentativa d’impausar eth lengadocian.

Se un dialècte occitan unificat non existís encara, era culpa no'n pòt èster imputada as Aranesi. En abséncia d’ua lengua occitana unificada, es Aranesi causiren eth parlar de Vielha-Mijaran coma base dera forma estandard dera lengua nòsta. Que torni a díde'c: qu’ei normau e san qu’era forma oficiau dera lengua occitana en Principat de Catalonha sigue era madeisha que la en vigor en Aran. E ja que dispausam –per fin- d’ua modalitat oficiau dera lengua nòsta, me semble qu’auríem d’ensenhar aguesta modalitat en totes es escòles deth territòri occitan e trabalhar tà que se hèsque co-oficiau pertot en territòri, a costat dera modalitat locau der occitan. Era union hè era fòrça.

MANIFÈST PERA LENGUA PRÒPRIA D'ARAN

Peu prumèr còp, ce'm sembla, que podem léger un tèxt en gascoinés sus un blòg aranés. Que s´ageish d´un poema de J.L. Baradat, e la blogaira qu´ei Dauna Maria Vergés.


Non pensi pas que sia un pur azard que lo messatge seguent de Na Maria sia dedicat precisament a la causida de la varietat oficiau per la tresau lengua oficiau a Catalonha. Substituir l´aranés peu lengadocian n'ei pas melhor que substituir l´aranés peu catalan, pensi jo. L´aranés n´ei ni catalan, ni lengadocian mès gascon. Occitan, òc, mès aranés. Aquiu que n´avetz lo tèxt deu manifèst publicat per Na Maria:


MANIFÈST PERA LENGUA PRÒPRIA D'ARAN
Era tramitacion parlamentària deth “Projècte de Lei der Aranés” ei un hèt istoric entà Aran. Era aprobacion d’aguest projècte de lei a de supausar entar aranés, occitan d’Aran, era oportunitat de superar ua situacion plan preocupanta que l’amie entara sua desparicion.
Totun, e pr’amor des notícies publicades enes mieis de comunicacion e des declaracions realizades per part de diuèrsi collectius e persones, e des contunhes mòstres de confusion sus era oficialitat dera lengua, d’ençà era aprobacion der Estatut d’Autontomia de Catalonha de 2006 es signants d’aguest manifèst volem, de manèra unanima, fixar es punts que seguissen:
• Aran reconeish era sua occitanitat culturau e lingüistica. Er aranés ei era varietat der occitan pròpria d’Aran e de Catalonha.
• Aran defen era unitat dera lengua occitana.
• Era lengua occitana non dispause actuaument de cap “occitan estandard o referenciau”, acceptat peth conjunt deth territòri lingüistic occitan ne pes institucions corresponentes, e per tant son aguest territòri e aguestes institucions es que determinaràn d’amiar entà dauant eth procès de convergéncia.
• Eth Parlament de Catalonha a de preservar es drets des ciutadans e ciutadanes de Catalonha, en aguest cas, des ciutadans e ciutadanes deth sòn territòri que parlen aranés.
• Correspon ath conjunt d ’Occitània crear era autoritat lingüistica de referéncia.
• Era varianta der occitan qu’ei oficiau en Catalonha ei er aranés.
• Es recorsi de tot tipe e mieis economics qu’era Generalitat de Catalonha, o d’auti poders publics de Catalonha, acòrden méter a disposicion dera recuperacion, promocion, normalizacion e trabalhs sus era unitat o unificacion dera normativa dera lengua occitana en generau, o aqueri adreçadi a arténher un occitan “estandar o referenciau” an d’èster liuradi o canalizadi a trauès, o en estreta collaboracion, damb eth Conselh Generau d’Aran e es Institucions academiques araneses. Atau donc, damb aguesta lei era Generalitat de Catalonha a d’ajudar a convertir a Aran, a trauès des sues institucions publiques en caplòc dera labor que se volgue amiar a tèrme ena Occitània de dehòra de Catalonha.

Aran demore qu’es representants deth Parlament de Catalonha sàpien escotar era demana des ciutadanes e ciutadans d’Aran, que tanben ne son de Catalonha, en tot hèr a prevàler era responsabilitat e era coeréncia, e confie que saberàn amiar entà deuant ua lei tant importanta entath futur dera lengua pròpria d’Aran.