dissabte, 24 d’octubre del 2020

Trabuc, trabucar, trebuc, trébuchet, trabucar, trébucher, trabuco, trabucco, entrabuc(ar), entrebanc(ar): sur les pistes d'un vieux gasconisme.

 Il y a un autre mot qui m'apparait de construction typiquement gasconne, que l'on retrouve dans plusieurs langues romanes, c'est "trabucar" var. "trebucar" (fr. trébucher, esp.port.cat trabucar) avec son substantif "trabuc", "trebuc" ( fr. trébuchet, esp. & port. trabuco, cat. trabuc, it. trabucco) avec des significations souvent passablement différentes d'une langue à l'autre. L'hypothèse étymologique conventionelle suppose un lexème composé de tra + buc, tra pour trans, "buc" étant un germanisme (francique ancien) signifiant "bol", "ventre". Le concept avancé par cette hypothèse étymologique est celui de "renversement", de "basculement". Toutefois, cette hypothèse est à remettre en cause à la lueur du gascon. En effet, ce mot existe bien en gascon sous la forme graphiée "trabucar" var. "trebucar" (graphie alibertine). En gascon, si la prononciation /β/ de la seconde consonne graphiée "b" de ce mot trabucar var. trebucar est quasi-générale, on trouve tout-de-même la variante /w/, ce qui suggère qu'en réalité le mot gascon devrait être écrit travucar, la prononciation /trawy'ca/ étant attestée au moins à Captieux (G. Balloux, com. perso, cf. ALG). Cette seconde consonne /w/ ne va pas bien avec cette hypothèse de l'étymon germanique "buc", elle suggère plutôt qu'elle dérive d'un "v" latin qui, en position intervocalique, se prononce en gascon soit /w/ soit /β/, selon les parlers.

Le gascon présente ce substantif "trabuc" (s.m.) (var. "trebuc") qui désigne à la fois la cause et l'effet du "trabucar". L'effet, c'est le trébuchement, le heurt, le faux-pas, l'accident. Mais, de manière intéressante, il désigne aussi la cause du "trabucar". Trabuc signifie obstacle, empêchement, piège, tout ce qui entrave au sens figuré. En gascon ancien, trabuc pouvait servir d'adjectif, il avait alors le sens de lent, qui peine à avancer (Lespy), on pourrait dire "entravé". Les significations gasconnes du mot n'ont rien à voir avec le concept de "renversement" ni de "basculement" . La relation avec "travar" (fr. entraver) et le "trau" (la poutre) ou plutôt la "trava" (l'entrave) apparait, en revanche, claire à la lueur de la sémantique et de la morphologie des mots "trabuc" et "trabucar" en gascon. Cette relation est encore plus évidente avec son autre forme synonyme "entrabucar". Le glissement sémantique vers le concept de balancier ou de basculement qui a conduit à l'hypothèse erronée impliquant le mot francique "buc" n'a pas de raison étymologique, elle a été en fait induite par l'engeniérie de la machine d'artillerie médiévale qui porte justement son nom: le "trébuc" en ancien picard, aujourd'hui "trébuchet" en français. J'y reviendrai plus loin. 

La formation de "trabuc" apparait similaire à celle d'autres mots gascons comme "horuc" (cavité, creux, on retrouve ce mot en catalan occidental pyrénéen: foruca = abri sous roche, cf. foruca in DCVB), "peruc" (petit bec, partie cornée du bec), "peluc" (poil naissant, duvet pileux). Trabucar est au verbe travar (fr. entraver) ce que horucar est à horar (fr. creuser, forer lat. forare, horucar signifie fouiller par confusion avec hurgar ), etc, c'est-à-dire des formes obtenues à partir du substantif affixé avec -uc, -uca: ("trabuc" de "trau /-a"); "foruc" et "foruca" de "for" ou plutôt de son féminin "*fora" lat. forum puis forus, cf. esp.hura, port. fura, du lat. foro, creuser); "peruc" de "pèth" (lat. pellis); "peluc" de pèl, pèu (lat. pilus), "entrabuc" de "entrava" etc d'où le verbe construit d'après le substantif (trabucar, forucar, perucar, pelucar, entrabucar etc). Il peut s'agir de l'affixe roman -uc(u), -uca qui est toujours très vivant en espagnol régional où il a une valeur diminutive et affective (c'est celui de la "tierruca", la "petite patrie" chère aux Cantabres d'aujourd'hui). En occitano-roman, ce même affixe ou un affixe homonyme sert aussi à construire des adjectifs: astruc, pauruc, pesuc etc comme c'était aussi le cas en latin ("caducus", fr. caduc; de cadeo, tomber). En gascon, ces deux affixes peuvent se confondre: la forme feminine de pesuc peut se faire en pesuca à la place de pesuga (cf. pesuc dans Palay). Il n'est donc pas impossible que "trabuc" ait commencé sa carrière comme adjectif, derivant de trava voire de travar. L'adjectif "trabuc" est attesté dans la langue ancienne avec le sens de "qui a du mal à avancer, lent". Cet adjectif s'est éteint. On a un autre cas semblable avec "pachiu", de sens assez similaire à "trabuc". C'était un adjectif épicene qui signifiait "qui entrave", "qui empêche" (cf. latin in-pedicare). Les notaires médiévaux l'associaient souvent avec le substantif "contra" (contraire): "sens contra pachiu" = sans contraire qui empêche, autrement dit "sans contre-indication". L'adjectif en tant que tel est éteint mais est à l'origine d'un substantif masculin lo "paishiu" ou "puisheu" (selon les parlers) qui signifie "problème", "difficulté", "empêchement".

Le passage du "v" latin de travar (fr. entraver) au "b" de trébucher s'explique par le traitement phonétique gascon du "v "intervocalique. En gascon, la phonétique étymologique de trauucar avec /w/ (trawy'ca) de trauuc a été presque totalement éliminée mais pas totalement. L'existence de ces exceptions en /w/ ainsi que le substantif gascon trabuc qui signifie obstacle, empêchement, entrave (en plus de trébuchement, probablement plus tardif) m'a conduit à proposer cette théorie alternative et non-conventionnelle d'une étymologie cent pour cent romane et cent pour cent gasconne de trabucar /trebucar à l'origine de trébucher. C'est une forme de trau -trava affixée avec -uc(u). Le remplacement de /w/ par /ß/ dans ce mot s'explique comme réflexe typiquement gascon facilitant l'articulation du mot dans le flux de la conversation et permettant ainsi d'éviter la simplification naturelle de ces formes "/trawu'ca/, /tra'wuc/ vers des dérivés respectivement dissillabique et monosillabique qui rendraient la signification ambigüe. De ce point de vue, le "b" de "trabucar" joue bien le même rôle que celui dans le mot gascon "(f)labuta" ( de "flaüta") ou dans le mot "robinar" (forme bien gasconne pour "ruïnar", cf. Arnaudin, Palay) en permettant d'éviter cette perte d'une syllabe par aphérèse que l'on observe avec le mot "flûte" (anc. "flaüte") en français. La différence, c'est que le "b" de "trabuc(ar)" n'est pas épenthétique, il provient du "u" de "trau" (latin "trabs"). Ce bétacisme est, en soit, un gasconisme.

En ancien gascon, le "a" prétonique comme le "e" prétonique devaient se prononcer autour d'un /ə/, et la scripta gasconne a hésité entre le e et le a : trabucar ou trebucar; trabuc ou trebuc. Cette hésitation est régulière en gascon médiéval et les deux possibilités de résolution sont retrouvées en gascon contemporain conduisant à des doublets phonétiques et graphiques selon les parlers, puisqu'en gascon contemporain, le "e" et le "a" prétoniques sont phonétiquement distincts. Par exemple, sagrement ou segrement (lat. sacramentum), cf. en béarnais segrat (cimetière, latin sacratu-), gasc. mod. demorar ou damorar, sason ou seson, (ar) rason ou (ar)reson; fr chagrin - > gasc. shegrin etc, etc. Le mot gascon "trebucar", variante autrefois juste graphique de "trabucar", est certainement à l'origine de la forme française trébucher. On voit que le verbe gascon "trabucar" a voyagé au gré du continuum (gallo)roman, pour devenir un mot de base de ce dernier, comme cet autre mot gascon "anar" (forme gasconne d' "andar") qui serait à l'origine du mot occitan "anar" et du mot de l'ancien français "*aner", concurrent de la forme "aller" (si l'infinitif *aner n'est pas attesté dans les textes en ancien français au sens large, comprendre en langues d'oil, en revanche les formes conjuguées dérivées d*aner comme anium (= allions), anez, anet (= alla) le sont bien, cf. le dictionnaire d'ancien français de Godefroy et "aller" dans le CNTRL). 

Les formes des mots arpitan "trébechier" et français "trébucher" nous suggèrent que le mot gascon "trebucar" a voyagé vers le nord dès les origines de nos langues romanes. Le mot "trebuc" (var. trabuc) a lui-même aussi voyagé, la forme trébuc (mais aussi trabuc) étant attestée en langue d'oil médiévale. Le mot désignait une machine médiévale d'artillerie. Le mot trébuchet en est une forme diminutive francienne dont on reparlera plus loin. En revanche, la forme "trabuc", tout aussi gasconne, est celle qui est passée dans les langues de la péninsule ibérique et en italien. La vogue européenne pour la machine d'artillerie apparait être la cause de la diffusion de ce mot "trabuc" en dehors de son domaine strictement gallo-roman. En français, c'est à notre "trabuc" que cette machine, le trébuchet, doit son nom. En gascon "trabuquet", var "trebuquet" désigne une sorte de piège pour chasseur. Le mot français trébuchet a cette même signification, attestée dès le 12ème siècle (voir trébuchet in CNTRL). A partir du 13ème siècle, en langue(s) d'oil, le mot trébuc prend une double signification: celui du trébuchet, cette innovation technologique qui servait à projeter des pierres dans le but de détruire les murs, d'où sans doute la signification de "ruine" prise aussi par ce même mot "trébuc" et c'était là, sa deuxième signification. On retrouve dans un même mot la cause (la machine) et l'effet (la ruine). Ces significations militaires de "trébuc" sont aujourd'hui éteintes en français qui ne conserve ce mot que sous sa forme affixée diminutive francienne. Le trébuchet était une sorte de version mécanisée très améliorée de la catapulte qui servait à envoyer toutes sortes de projectiles sympathiques à travers ou au-dessus des murailles comme pierres, cadavres de malades infectieux et autres choses magnifiques. Il n'est tombé en désuétude que seulement au 16ème siècle avec la généralisation de l'usage du canon. 

Ce trébuchet médiéval, "trébuc" ou "trabuc" en ancienne langue d'oil, était devenu bien entendu un engin d'artillerie très en vogue dans toute l'Europe. Hors de France, les langues romanes ont adopté le mot gascon en même temps que les locuteurs ont adopté la machine d'artillerie. Elle était appelée "trabuco" en espagnol et en portugais, "trabuc" en catalan, "trabucco" en italien. Je ne sais pas si l'inventeur du trébuchet était gascon; le mot, en tout cas, l'est sans aucun doute. Et nul doute que c'est cette machine de guerre qui a permis la diffusion de ce mot gascon dans ces langues-là. Le mot est attesté au 14ème siècle en catalan, 15ème en espagnol (J. Coromines), il y désigne la machine d'artillerie. L'adaptation dans ces langues est fidèle au mot gascon, en dépit de la prononciation /y/ du "u" gascon. Il est peu probable qu'à l'époque du début de la diffusion de ce mot dans la péninsule, le "u" gascon se prononçât encore /u/. L'adaptation est donc culte et fidèle. En gascon "trabucar" signife "trébucher" comme en français mais aussi "entraver" au sens figuré. Dans ce deuxième cas, il est transitif. C'est probablement la signification la plus proche de l'étymologique et la plus ancienne. En catalan et en espagnol, trabucar ne signifie pas du tout trébucher ni entraver mais en général renverser.  La machine de guerre a certainement été à l'origine du glissement sémantique du verbe trabucar d'entrave à basculement, renversement. C'est par le truchement de cette nouveauté qu'était cette machine d'artillerie médiévale, vite devenue indispensable partout, que les voisins du sud ont connu et emprunté ce mot, alors que le mot gascon s'est répandu dans le domaine gallo-roman bien avant l'invention de la dite machine. Ceci explique la différence sémantique présentée par le mot au nord et au sud des Pyrénées. Le trébuchet catapulteur a fait tomber aux oubliettes ce concept d'entrave qui a pourtant donné son nom à la machine. Un système de treuil et d' entrave permettait de garder le bras du trébuc (trébuchet) à la position de charge avec le contrepoids en l'air et le bac de charge en bas. En retirant l'entrave, on provocait le mouvement de bascule du bras catapulteur induit, sous l'effet de la pesanteur, par le contrepoids situé à l'autre extrémité. Cette innovation sémantique de basculement, de renversement faussement associée à l'étymon de "trabucar" a pu aussi être influencée par confusion d'étymon. En occitan, "abocar" /abu'ca/ la même signification que le mot catalan "trabucar" /trabu'ca/ c'est-à-dire "renverser". En revanche, "abocar" en gascon a le sens d'"aboucher" (étym. latin bucca) et non celui de "renverser".


En portugais, "trabucar" ne signifie ni "trébucher", ni pas vraiment "renverser". Il a basiquement trois significations: celle d'attaquer avec un "trabuco" (une sorte d'escopette, je reviendrai sur ce mot). Une autre signification est celle de mettre sens dessus-dessous, d'agiter, de mélanger, de chambouler, on retrouve ce concept avec trabucar en espagnol, probablement dérivée du concept de renversement élargi au "mis sens dessus-dessous". Une troisième signification du mot portugais "trabucar" est faire un travail pénible, un dur travail. Cette signification est très particulière, elle n'existe pas ni en espagnol ni en catalan. Cette signification spécifique au mot portugais rentre beaucoup mieux dans le cadre sémantique général qu'a le mot en gascon tout en suggérant un influx de "trabalhar" assez évident. Ce concept de travail pénible rappelle le sens qu'avait l'adjectif "trabuc" en ancien gascon: qui peine à progresser, lent. On est, là, loin des significations de "renverser" ou de "chambouler" qu'ont le mot en catalan et en espagnol, significations inconnues en gascon. En plus du "trabuco" de l'artillerie, le mot a pu entrer au Portugal par une autre voie plus directe dans le cadre d'échanges entre le Portugal et la Gascogne, peut-être par l'apport linguistique d'immigrants gascons au Portugal. On n'en a un exemple avec le mot portugais "calhau" pour "pedra", qui suggère que des Gascons, peut-être des cantonniers de métier, y ont laissé le mot. Ce mot calhau, gascon et plus largement occitan, est absent de l'espagnol et du catalan. On a pu aussi avoir des échanges linguistiques par l'intermédiaire des nombreux portugais (dont beaucoup de "Nouveaux Chrétiens" convertis de force, en réalité de confession juive cachée) qui s'installèrent comme commerçants en Gascogne occidentale à partir du début du 16ème siecle.

En italien, le verbe "trabuccare" n'a rien à voir avec le "trabuc" gascon ou avec le "trabucco" italien. L'étymon du verbe italien trabuccare, ici, est à nouveau bucca (bouche), c'est celui du mot gascon abocar et du mot français fr. aboucher.

Une petite pensée, en tant que catalan d'adoption, aux "trabucaires" catalans. Ce ne sont pas des "trébucheurs" (qui serait le sens du mot en gascon) mais des gens armés de "trabucs" c'est à dire d'une sorte d'escopette. Alors que le mot "trébuc" sous cette forme s'est éteint en langue d'oïl avec la disparition de la machine médiévale, chez nos voisins du sud, le nom de la machine médiévale a été recyclé pour désigner cette escopette: "trabuc", en catalan, "trabuco" en espagnol et en portugais désignent ce petit fusil artisanal. Le mot avec cette signification est revenu en gascon sous sa forme espagnolisée: "trabuco" var. "trebuco" (voir Palay).

On a vu que notre mot gascon "trabuc" a été correctement adapté en espagnol et en catalan: "trabuc", "trabuc", "trabucar". Le gascon présente une autre forme synonyme de "trabuc" qui est "entrabuc" var. "entrebuc" qui renvoie à la forme romane "entravar" (fr. entraver) au lieu de "travar". "Entrebuc" ou "entrabuc", "entrebucar" ou "entrabucar" sont selon moi, à l'origine des mots catalans "entrebanc" et "entrebancar" (en fr. problème, obstacle, empêchement ; poser un problème, une difficulté ). Cet emprunt semble relativement récent: la première attestation du mot en catalan ne remonte qu'au 19ème siècle. Cet "n" épenthétique que l'on trouve dans cette adaptation populaire catalane d'un mot gascon n'est pas un cas isolé. On le retrouve avec cet autre mot catalan "deixondar" qui signifie réveiller. Ce dernier mot catalan dérive certainement, toujours selon moi, du mot gascon "deishudar" de même sens , lui-même dérivant du lexème latin "de-excitare". Entrebancar, deixondar, il ne s'agit plus ici de vocabulaire militaire savant mais de cas d'adaptations populaires de mots gascons en catalan. Ces mots gascons ont en commun de présenter le phonème /y/ qui pose problème en catalan car ce phonème n'y existe pas. Dans les deux cas, le problème a été résolu par la substitution du "u" /y/ gascon par des voyelles nasalisées. Il ne faut jamais oublier qu'on a parlé gascon en Catalogne et pas seulement dans le Val d'Aran. Les Gascons ont immigré en nombre et en continu en Catalogne et ce, au moins depuis la fin du Moyen-Âge. Dans Don Quijote, Cervantés écrit explicitement que la bande de voleurs menée par le bandit catalan Rocaguinarda parle un langage hybride catalanogascon. Le dictionnaire catalan, valencien baléare d'Alcover - Moll, fait au 20ème siècle, nous témoigne encore des traces d'un tel parler hybride catalanogascon qui servait en Catalogne comme une sorte d'argot (voir à "frai" dans ce dictionnaire, aussi dans les dictionnaires de roussillonais ou nord-catalan, Verdaguer, Botet-Camps). L'impact de l'immigration gasconne en Catalogne et son influence linguistique sur le catalan sont largement ignorés par les linguistes, y compris catalans. Je pense que cela devrait changer car je sais que mon blogue est lu en Catalogne et que la thématique des Gascons catalans commence a y être de plus en plus étudiée par les historiens. Les mots ne s'arrêtent pas du tout aux domaine nationalistes ou étatiques, fussent-ils aussi linguistiques, ils passent d'un domaine à l'autre avec les locuteurs. Et quand ils sont utiles et/ou plaisants, ils s'enracinent quite à chasser le mot proprement catalan. C'est le cas par exemple du mot catalan sensu stricto (catalan catalan, pas valencien, par exemple) "noi" qui signifie "garçon" . Noi vient du mot gascon "ninòi" que le catalan a faussement décomposé en nin noi. Noi a remplaçé xiquet. Un autre exemple semblable est le mot "galleda" (fr. seau), dialectalement "galleta" qui en est la forme ancienne, du gasc. "galeta", forme allélique de "canaleta" (goulot de la fontaine). En catalan de Catalogne, le gasconisme "galleda" a chassé le mot cat. "poal". "Galleda" est absent des lexiques valencien et baléare qui ont bien conservé poal. On a aussi le gasconisme "gahús" (hibou) qui, sous sa forme ancienne "gaús" (cf. Lespy), a chassé le mot catalan synonyme "mussol", ce dernier étant le mot encore employé en valencien et en baléare; ou encore le verbe "quequejar" (pour cat. "tartamudejar" : en fr. bégayer (en gascon quequejaire": que que que podem díser que-quequejar qu-qu'ei plan gascon :-D ), sans oublier l'interjection typiquement catalanocatalane Déu-n'hi-do forme grammaticalement adaptée de son équivallent gascon Diu me dau (lit. Dieu (je) me donne; en gascon, forme cryptée de D. me damne), etc. Cette liste de prêts gascons est loin d'être exhaustive.


En conclusion, plutôt qu'un lexème mixte latinofrancique tra - buc-ar, je suppose une construction romane trabuc (ar) très régulière et typiquement gasconne, trabuc(ar) forme affixée de trau(ar), avec originellement la signification probable d'entrave" (si substantif) ou entravant et entravé (si adjectif). Evidemment, si vous recherchez l'etymologie de "trébucher" ou de "trabucar" respectivement dans un dictionnaire français, espagnol ou catalan, vous trouverez à chaque fois la même étymologie tra- buc-(ar) ou tre-buc-(ar) implicant le substantif du francique ancien "buc" = bol, ventre, comme si le lexème était indigène dans chacune de ces langues. Toutefois ce supposé lexème romanofrancique assez baroque ne peut pas avoir été inventé indépendamment dans chacune de ces langues: français, catalan, portugais et espagnol. Il a du être créé dans un seul domaine et a ensuite diffusé dans les autres. Donc, lequel peut en revendiquer le berceau? Eh bien, je pense que ce mot vient bien du domaine gascon et qu'en plus l'étymologie n'est pas du tout francique mais tout-à-fait romane, à la mode gasconne. Ce mot a diffusé vers le nord et vers le sud sous deux formes: plutôt trébuc vers le nord, trabuc vers le sud. La première diffusion du mot trébuc vers le nord a du être ancienne et pu être suivie par une deuxième vague liée à la diffusion de la machine à catapulter désignée par ce mot "trabuc". On trouve ces deux formes "trébuc" et "trabuc" pour désigner la machine en langue d'oil médiévale. La diffusion du mot "trabuc" vers les péninsules ibérique et italienne semble spécifiquement liée à celle de la machine à catapulter. Cette machine a fait oublier le concept d'entrave qui lui a pourtant donné son nom. Le mouvement de basculement du bras entrainé par le contre-poids suite à la levée de l'entrave est à l'origine de la dérive sémantique conduisant à cette savante étymologie tra - buc bien imaginée mais bien imaginaire, sans rapport avec la signification la plus ancienne du mot. Ce concept de basculement, de renversement n'est pas étymologique et est d'ailleurs absent de la sémantique du mot en gascon.

dijous, 8 d’octubre del 2020

Un mot partatjat peu gascon e peu catalan : aisheta (achéte), aixeta. Aisha ( = robinet): un gasconisme.

 


Uei que m’interèssi a un mot comun au gascon e au catalan: "aisheta" ("achéte" en grafia febusiana, "aixeta" en catalan). En gascon, lo mot que designa ua sòrta de robinet de husta o canèla.  Qu’èra autanplan lo cas en catalan d’autescòps, totun la significacion que n’ei estada modernizada e, en lenga catalana, lo mot que designa de manèira generica un robinet quin que sia.  N'ei pas mei lo cas en gascon, lo mot aisha o aisheta qu'ei cadut en desús au profieit deu gallicisme  "robinet",  e que'm hè dòu pr'amor lo mot qu'ei plan caracteristic deu lexic de la lenga gascona.  De fèit, a l'entrada "roubinet", Palay que nse'n remanda tà "ache" ("aisha") deu quau "aisheta" ei la fòrma diminutiva. Lo
 mot aisha ("ache") dab la significacion de "robinet" qu'ei desconeishut en catalan qui, tostemps dab aquesta significacion de "robinet" n’a pas sonque lo mot "aixeta" e ua varianta mei corta "xeta" considerada com a dialectau.  Aquesta darrèra, la trobam autanplan en gascon  dab la significacion de "piston de robinet" (cf. chéte, Palay) e en aranés lo mot "sheta" que remplaça lo gallicisme "robinet" . Se volem a tot hòrt "defrancesizar" lo gascon, "aisha" (graf. febus. "ache"), "aisheta"  (achéte) o quitament sheta (chéte) com en aranés, que son mots plan adequats entà remplaçar lo mot  "robinet" (roubinét). 

 

L' occitan qu'a los mots "aissa", "aisset", "aisseta" qui s'assemblan aus mots gascons mès qui, en realitat, son de significacion e d'etimon diferents. Que designan un utís deu tipe "armineta", "eishòt" ("aishòt" en aranés), que non ua aisha. A mei, lo mot catalan "aixa" qu'a la medisha significacion d'"armineta" que lo mot occitan "aissa", n'a pas la deu mot gascon "aisha" (robinet) qui ei un gasconisme. Per contra, la fòrma corta deu mot gascon  "sheta" que's poiré plan arretrobar en castelhan, aragonés e en asturian devath la fòrma, respèctivament, de "jeta" en castelhan e en aragonés e de « xeta » en asturian. En castelhan e aragonés, lo mot "jeta" qu’a basicament duas significacions, la de "mus", "morro" (fr. museau) e la deu mot gascon e catalan, qu'ei a díser  "robinet".  En asturian, per contra, lo mot que significa plan "mus", "morro", totun n'a  pas briga la significacion de "robinet" . 

 

En catalan, l’etimologia deu mot "aixeta" qu’ei estada debatuda e mantua solucion que son estadas prepausadas. 

 

Segon lo GDLC, l'etimologia d'« aixeta » qu'ei la qui segueish:

"1363; d'origen incert, versemblantment der. del verb aixetar, variant de deixatar en el sentit de 'diluir, afluixar o desfer alguna cosa ferma o sòlida', del ll. td. ex-aptare 'deslligar'"

 

En realitat, lo mot latin "exaptare" qu'a la significacion contrària a la prepausada peu GDLC.  Que significa "adaptar", "estacar", "har que duas causas sian solidàrias enter si". La definicion latina que poiré conviéner a la rigor au cas de "robinet" qui ei plan estacat e adaptat a ua barrica o a un canèth, per exemple. La derivacion prepausada exaptare - > *aixetar ne pausaré pas nat problèma lhevat lo fèit, totun problematic, que lo vèrbe *aixetar non ei documentat absoludament enlòc, que jo sapi. N'ei pas evident qu'aja jamei existit. 


D'un aute costat,  lo Dic. Alcover-Moll que nse'n balha ua etimologia totaument diferenta.  Lo mot catalan "aixeta" que vieneré deu mot castelhan "jeta". Alavetz quin seré l'etimon de "jeta" en castelhan? Segon lo DRAE, que seré  l’arabe  "jaṭm" 'hocico', 'pico', 'nariz' o sia "mus", "bèc", "nas".  Aqueste mot arabe   خطم que's pronóncia khatm dab lo kh com ua jota espanhòla o lo ch alemand de Bach. Aquesta darrèra ipotèsi etimologica n’ei pas briga presentada com a dobtosa peu DRAE. Se l’acceptam atau entau noste mot catalanogascon, alavetz la fòrma etimologica que seré "sheta", "xeta" en gascon com en catalan, "la sheta" (la xeta) que seré a l'origina d’aisheta (aixeta). Lo mot "sheta" / "xeta" que vieneré de l’ancian espanhòu e, en aquesta lenga, lo sens prumèr qu’èra "mus" puish, per extension, "robinet, canèla".  Lo mot "aisha" dab lo sens d’"aisheta" que seré ua invencion gascona per reconstruccion a partir d'"aisheta" faussament prengut com a fòrma afixada, miant tà un gasconisme. Aquesta ipotèsi qu'a lo meriti d'estar simpla e acceptadera. 


Totun, que i a ua ipotèsi alternativa. Las duas significacions de "mus" e de "robinet" ne semblan pas complètament ligadas. Qu'ei a notar lo gascon e lo catalan qu'ignoran la significacion de "mus" o "morro" prestada a "jeta" mentre qu'en asturian, lo mot "xeta" n'a pas la significacion de robinet, ne significa pas sonque "mus". Alavetz, ua auta ipotèsi que seré lo mot "jeta, xeta" dab la significacion de "mus" que seré d'etimon distint de'u deu mot omonime qui a la significacion de "robinet". Que s'agiré de dus mots diferents. L'etimon deu  prumèr que vieneré plan deu mot arabe déjà mentavut qui significa "mus" . E lo dusau?  Que poiré representar la fòrma femenizada deu reflèxe d'"axis", plan atestat  en gascon, catalan e occitan ancians, qu'ei a díser "ais", "aix"  en la lenga anciana ("èish" / "eix" en gascon e catalan modèrnes). La fòrma femenizada de aix, aixa,  qu' èra dejà atestada en la lenga deus trobadors e notada devath la fòrma aycha hens lo dic. de Raynouard (fr. axe, essieu). Alavetz: ais, aix -  >   aixa / aisha / ache - > aixeta /aisheta / achéte -  > xeta /sheta / chéte. Totun, la relacion enter axis e robinet n'ei pas briga evidenta. Lo problèma pausat per aquesta manca de relacion semantica enter axis e aish(et)a  que's poiré explicar per l'existéncia de dus mots omonimes en la lenga anciana.  L'un qu'ei "ais", "aix" d' etimon "axis"; gasc. modèrne èish. Au Dic. Raynouard de l'occitan ancian que i son aiz e aycha qui significavan èish.  L'aut mot "ais" que significava "ajuda", "facilitat" e l'etimon latin qu'èra "adjacens". Qu'arretrobam lo dusau etimon en mots gascons corrents  com "aise" e "aisit", fr. "aise" e "aisé",  e aus mots oc e cat "aisina" e "eina"  qui significan precisament utís. La confusion enter los dus mots que podó miar tà "aisha" dab lo sens de quauquarren d'utile, aquiu qui facilita la presa de liquid. En favor d'aquesta ipotèsi etimologica, que podem remarcar "aisha" qu'a un doble sens en gascon: lo d'eishèra (etim. axis) e lo d'aisheta (etim. adjacens ?).  Ad aquestes dus etimons "axis" e "adjacens",  que i cau ahíger un tresau foneticament pròishe : lo mot latin "ascia" qui designa un utís deu tipe eishòla, a l'origina deus mots fr. "aissette", oc. "aissa", "aisseta", cat. "aixa".  De fèit, lo gascon qu'a d'auts mots qui semblan derivar d'èish en tot designar utís com l'"eishòt" e l'"eishòla" (fr. "aissette", cat. "aixa"), resultant de la confusion enter los derivats d' axis e d'ascia.  La fòrma corta "sheta" ("xeta") d'"aisheta" ("aixeta", qu'explicaré la confusion dab l'espanhòu "jeta" possiblament a l'origina de l'aferèsi d'aisheta (aixeta) en sheta (xeta). De fèit, la significacion deu mot d'origina araba (= mus) que demora desconeishuda en català e en gascon, non n'ei pas sonque en aragonés, castelhan e asturian. Per contra, la significacion de "robinet" qu'a lo mot gascon e catalan que demora desconeishuda en asturian. Que's poiré tractar de dus mots diferents qui's pogón encontrar e crotzar au parat deu viatge deu mot aquitanopirenenc aixeta en aragonés o en castelhan. 


Com dejà prepausat per G. Rohlfs entà explicar lo mot catalan "aixeta", l'etimon morfologic deu mot gascon "aisha" que seré latina.  Totun Rohlfs que supausè un estranh *axittu pòc crededer.  Mei simplament, lo mot gascon "aisha" que remontaré taus mots omonimes de la lenga anciana "ais", "aix", resultant de dus etimons latins plan distints: "axis" e "adjacens".  En gascon, lo mot aisha qu'a ua dobla significacion, ua anatomica (aisha = eishèra, de axis) e la d'aisheta (robinet, de adjacens), mentre lo mot aisheta n'a pas sonque la de robinet. En aquesta ipotèsi d'ua etimologia romanica entà aisha, com aqueste mot aisha (aixa) dab la significacion de "robinet"n'ei pas atestat  en catalan, que podó estar lo gascon qui balhè lo mot devath la fòrma afixada  "aisheta" (="aixeta") au catalan au sègle 14 (o abans). Lo mot que viatgè tau castelhan e tà l'aragonés on s'i crotzè dab l'aute mot "jeta" (gasc.  "mus"). En aqueste cas, "aixeta" var. "xeta" que seré un gasconisme viatjaire a hornir a la lista generau de gasconismes. 


En tots los cas, la significacion de "robinet" deu mot "aisha" qu'ei un gasconisme shens nat dobte. N'ei pas impossible, enqüèra que non segur, "aisheta" que'n sia un tanben. 





 

 

 

 

 

 

dilluns, 31 d’agost del 2020

Lo gascon d'en Domergue Sumien: ua lenga conhida de gallicismes e d'incorreccions de tot escantilh.

Còps que i a, que trobam quauques articles redigits en gascon au Jornalet. Que n'i son guaires, totun. Ailàs, los tèxtes gascons deu Jornalet  per pòcs que n'i sian, ne son pas tostemps linguisticament hòrt hidables tanpòc. Que dèishan passar bèras fautas de tot escantilh, per la màger partida gallicismes incorrèctes, totun non pas solament. Ua rason de mei tà non poder recomandar la lectura deu Jornalet aus qui son a apréner lo gascon!  La lenga que i ei tròp escarranhada. D'errors o de maishants torns atau, aquiu que n’avetz quauques exemples tirats d’un article d'opinion  redigit en gascon per En Domergue Sumien e pareishut lo 20 d’abriu de 2020. Que vse’n prepausi quauques comentaris linguistics e correccions. La liste d'errors n'ei pas exaustiva, que n'i son sonque quauques exemples deus mei tipics.


Cazacstan que s’ei pagat monuments delirants dens ua capitala fastuosa qui càmbia sovent de nom…

Aquesta frasa, calc deu francés, qu’ei incorrècta.  Qu'ei lo vèrbe «aver » qui cau hicar com a auxiliar dab los vèrbes de torn reflexiu (pronom personau d’insisténcia o qui ensenha la possession) quan son seguits d’un complement dirècte (cf. Parlar Plan, § 126) . Que seré « estar » solament si  lo subjècte executèsse e subisse l’accion au còp. 
Atau lo gascon que diferéncia los dus tipes de cas en cambiant lo vèrbe auxiliar, com aus exemples qui segueishen: « Que s’ei plan pagat, dab bona moneda" e "que s’a pagat ua mòto" » çò qui lo francés n'ac hè pas. Comparatz dab los torns en francés: "il s’est bien payé, avec de la bonne monnaie" et "il s’est payé une moto". Alavetz, la frasa « Cazacstan que s’ei pagat monuments…» n'ei pas sonque un gallicisme, plan incorrècte en gascon. 

Ua dusau incorreccion qu’ei l’emplec de « dens en plaça d’ »en », un gallicisme a evitar (cf. Parlar Plan § 154) . La frasa corrècta que seré :

"Cazacstan que s’a pagat monuments delirants en ua capitala fastuosa qui càmbia sovent de nom… "

La vertat: a jo non m’agrada pas tròp lo mot « capitala » qui ei d'influéncia francesa e qui va en contra d'ua nòrma gascona qui hè de "capitau" un adjectiu epicèn (ex. "la pèna capitau") en continuitat dirècta dab la gramatica latina (en latin l'adjectiu qu'ei capitalis, m & f.; capitale, n. capitala* n'existeish pas). En gascon, qu’auré d' estar la « capitau » (deu substantiu latin capitale, n)  com ne son la "vesiau", l'"agau", la "gau",  la "canau", la "carrau", la "vocau" etc. La fòrma « capitala » n’ei pas briga admesa en lenga aranesa qui  ditz « capitau »  (s.f.) . Per contra, la fòrma « capitala » qu’ei admesa per PN e TeG, pr'amor de l'usatge generau calcat suu francés.  Adonc, si lo mot  « capitala » ei acceptat, qué i haram? Aquò rai. Ne soi pas jo encargat de decidir çò qui n'ei o non n'ei pas d'acceptader. 


Totun lo regim que mia ua politica timida de rehortiment deu cazac en fàcia deu rus.
« Regim » que’m pausa un problèma d’acceptacion. En gascon qu’ei « regime » segon lo PN e lo TeG, mentre qu’ei « règim » en aranés. La fòrma « regim » n’ei pas admesa en nat diccionari de gascon qui jo sapi. 

"Rehortiment*" qu'ei ua pèca, a remplaçar  per "ahortiment" o "ahortida" o "ren·hortiment" o "ren·hortida" (dab n). "Ren·hortida" e "ren·hortiment"  que son  substantius construsits a partir deu vèrbe "ren·hortir" , grafiat  "renhourtì" e "rehourtì" en grafia febusiana segon la faiçon (variabla) de prononciar lo mot. La  "n" que dèisha sovent d'estar sensibla quan ei seguida dirèctament per ".h" . Per exemple, lo mot  "in·hèrn" qu'ei grafiat  "inhèr" e "ihèr" per Palay;  "con·hóner" qu'ei grafiat  "couhoùne" etc. "Ren·hortir" que deriva d’"en·hortir" ("enhourtì" en çò de Palay) mentre "ahortiment" e "ahortida" que son substantius construsits a partir d'"ahortir". Lo vèrbe "rehortir*"  n’existeish pas en gascon, pas mei qu’ "*ehortir" ni  "*hortir". En Sumien que’s degó probablament enganar en sajant de transcríver lo vèrbe "rehourtì" trobat au diccionari de Palay. Per tant, la solucion qu’ei balhada de manèira hòrt avisada e clara au dic. PN e au Dicod’òc deu CPLO. Qu'avem ací la pròva qu'aquestes diccionaris be son utiles e necessaris. Que'n serén quitament entau noste lingüista provençau, e avosse avut la bona idèa de'us consultar !!!. 

En fàcia deu rus. « En fàcia de » qu’ei un gallicisme, traduccion au mot per mot de « en face de ».  Lo torn qu’ei incorrècte en gascon. Que i poderem botar « fàcia au rus », « de cara au rus » o, benlhèu mei adequadament, ,  « au par deu rus », « respècte au rus »...

En 2018, Nazarbaev qu’acceptèc de revisar la sua posicion e que hascoc presentar ua quatava version sens apostròfs.
  Quatava* n'ei pas corrècte en gascon.  La fòrma corrècta qu'ei "quatau" (m./f.):   ua quatau version... etc.

"Hascoc" qu’ei ua fòrma  qui ne correspón pas briga ni a la de l'aranés estandard qui ei  « hec » (deu vèrbe hèr) ni a la deu gascon normat qui ei « hasó »  (deu vèrbe har)) segon las conclusions convergentas de Bianchi - Viaut, Romieu - Bianchi  e Narioò - Grosclaude. Aqueste patron de conjugason deu preterit de "har", dab hasó, qu'èra lo qui lo quite Sumien e causí en ua tèsi publicada en 2006 a la casa editoriau Brepols e, a la fèita fin,  que demora la consignada peu Verb’òc (CPLO). Notatz d'aulhors las causidas de las fòrmas "har" e "hascoc" qui trobam en aqueste tèxte d'En Sumien que son incoherentas enter si . "Hascoc" qu’ei ua fòrma plan literària, anciana (emplegada peus poètas deu sègle barròc) com modèrna. Que la trobam en çò de P. Bèc. Totun "hascoc" qu'ei ua fòrma deu vèrbe "hèr" e non pas jamei deu vèrbe  "har". La causida d'aquesta associacion estranha  "hascoc" e  "har", autant d'antinormista, qu’ei incomprehensibla. Lo quite Sumien qu'aprofieita aqueste tèxte sus l'albabet cazac per criticar - dab rasons de las bonas- las inestabilitats e las refòrmas linguisticas  inutilas, en particular quan s'aplican a l'occitan. Totun, passar de la fòrma deu gascon normat "hasó", arrecomandada peu quite Sumien annadas a,  a "hascoc" qui eth medish ei a har servir uei lo dia,  qu'ei un beròi exemple d'inestabilitat inutila e contraproductiva, ce'm sembla. La fòrma "hascoc" que deuré estar reservada aus qui an aquesta fòrma com a naturau au parlar de la lor comunautat. N'ei pas lo cas d'En D. Sumien qui n'a pas nada rason entà non pas seguir los patrons de conjugason normada pausats a man  peu CPLO. 

Dempuish novembre de 2019, Toqaev, maugrat la sua fidelitat a Nazarbaev, qu’encoratja ua cinquava version de l’alfabet latin, aqueste còp dab hèra de signes pròches deu turc de Turquia coma ç, ğ, ı, ö, ş, ü mes en tot ahíger signes non anatolians coma ä, q, ŋ, w.

« Novembre* » qu’ei un gallicisme (francisme e occitanisme) a remplaçar peu mot gascon "noveme".  Lo gojat qu’ei plan de noveme e non de novembre*, brembatz-vos de Manciet !!! Aquiu qu'avem un beròi exemple de confusion dab, o d'interferéncia de, l'occitan (non-gascon). Non n'ei pas lo solet exemple en aqueste tèxte de Sumien. 

« maugrat la sua fidelitat a Nazarbaev » la locucion dab "maugrat"  pausat atau per Sumien qu’ei de correccion  discutida, possiblament un gallicisme. Que i a mejans de l’evitar en remplaçar-la  per  « a maudespieit de », « a despieit de » shens oblidar  "a maugrat de". 

Cinquava* n'ei pas briga corrècte, pas mei que quatava* dejà vist mei haut.  Los mots corrèctes que son cincau (m./f.) e quatau (m. /f.). "Ua cincau version" o la version "cincau".  Ne sèi pas d'on o per qué En D. Sumien e'nse sorteish aquestes quatava* e cinquava* fantasiós en plaça de las fòrmas normaus . Que deven har mei "occitans", probable. En tot cas, ne son pas briga corrèctes pas mei qu' agahar* (concebut suu modèle deu mot occitanocatalan '"agafar") qui trobam a la soa tèsi. Aquestes mots "quatau" e "cincau" que son epicèns com ne son "dusau", "tresau", "annau", "noviau", etc, etc (cf. Palay).

Non soi pas especialista deu cazac e non pòdi pas díser quina version ei melhora.
 Visiblament, En D. Sumien n'ei pas un especialista deu gascon tanpòc. En gascon, "melhor" qu’ei epicèn (m./f.), la fòrma femenina melhora*, d'influéncia francesa, qu'ei a evitar. A remplaçar per melhor o mei bona.

« non pòdi pas díser quina version ei melhor / mei bona. » o "non pòdi pas díser quina ei la mei bona version". 

Que dèisha devinar ua manca de seriós deu regim dens la sua pretension de defénder lo cazac en fàcia deu rus, quan lo rus e demòra estable e intocable

« Manca de seriós » : aquesta expression qu’ei un calc deu francés "manque de sérieux". Totun,  a l'origina,  "seriós" n’èra pas sonque un adjectiu en gascon,  lo substantiu estant "seriositat" o "seriosèr".  "Manca de seriós" qu'ei un beròi gallicisme en gascon, enqüèra qu’acceptat per Palay (manque de serioùs), PN e TeG. En gascon "defrancesat", l’expression qu’auré d' estar  "manca de seriositat" o "manca de seriosèr". Aquò rai. 

Regim : fòrma absenta deus diccionaris gascons qui s'estiman mei regime o règim segon la(s) lenga(s), vedetz aci dessús.

"Dens la sua pretension de" : qu’ei  un calc d'un idiotisme francés. Aquesta locucion n'ei pas briga corrècta en gascon . Com la pretension de quauqu'un a har quauqu'arren n'ei pas briga un espaci dab un interior e un exterior, l'emplec de la preposicion "dens" n'ei pas adequat aquiu.  Ua solucion que seré "en tot preténer...", o sia:  
"Que dèisha devinar ua manca de seriositat deu regime en tot preténer (de) deféner lo cazac respècte au rus, quan lo rus demora estable e intocable". 

*En fàcia de : locucion incorrècta, ved. ací dessús. 


L’estat cazac que contunha de har servir, dens los sons documents escriuts en anglés, las formas russas en lòc de las formas cazacas: Kazakhstan* (en rus) en lòc de Qazaqstan (en cazac), Baikonur* (en rus) en lòc de Baıqoŋyr (en cazac)...

« Har servir » Aquiu que’nse trobam dab ua incoheréncia dialectau, dejà mentavuda dab "hascoc". En D. Sumien qu’emplega au còp l’infinitiu "har" e  la fòrma "hascoc" au preterit. Totun, las duas fòrmas que son incompatiblas enter si. "Hascoc" qu’ei ua fòrma deu vèrbe "hèr" e non pas jamei  deu vèrbe "har". 

*dens los sons documents escriuts en anglés" : l’emplec de "dens", aquiu, n'ei pas çò de mei bon enqüèra que demore acceptader. Qu'ei un gallicisme. Com a preposicion de lòc, "dens" qu'a la significacion  d' "a l'interior de" e ne s'aplica normaument pas sonque a un espaci concret e limitat (barrat). Entà saber com virar la preposicion francesa « dans » en bon gascon de l'"arribèra", consultatz los explics hòrt clars de G. Narioò, en "Parlar Plan",  edicions Per Noste, ved. en particular § 154. 

Aquiu que i poderem hicar, possiblament:

"aus sons documents escriuts en anglés"...

o, melhor e mei simplament,  com lo possessiu e l'article e son ben inutiles ací :

"en documents escriuts en anglés"... 

Non son pas capables de valorizar lo nom cazac deu lor pròpri país...
"Pròpri*" n'ei pas briga corrècte en gascon.  Qu'ei un gallicisme (occitanisme).  Lo mot corrècte qu'ei "pròpi". Palay n'indica pas  sonque pròpi (grafiat propi) e  "pròpre" (grafiat propre) qui ei un francisme. A notar qu'ei "propi" en catalan tanben, atestat dejà au sègle 13. 

Bon, que dèishi l’ahar aquiu. Listar totas las errors e tots los punts a discutir que'n serén tròp fastidiós.

 La lenga emplegada per En D. Sumien aquíu n'ei pas de qualitat acceptadera. Qu'ei conhida d’incorreccions sintaxicas (com "que s’ei pagat monuments"  *quatava, *cinquava, *melhora), errors lexicaus (*ehortiment, *pròpri etc), gallicismes de tot escantilh ("en fàcia de", "manca de seriós", "novembre",  "dens"  bon entà tot e pertot, etc). Aquestas incorreccions que testimònian au còp d'ua mala coneishença deu gascon e de la degradacion de la lenga.  Que’m sap mau n’ajan pas nat corrector competent au Jornalet ! O dilhèu que n'an un e lo praube gatge ne gausa pas corregir un linguista com En D. Sumien, Diu me dau ! Qu’a gran tòrt. Ne prèsta pas servici  ni au lector ni au quite lingüista, pr'amor estar diplomat de linguistica, estosse occitana, n'ei pas ua garantida entà saber manejar lo gascon (ni l'occitan) com cau. E balhar leçons d'anar linguistic aus companhs deu CPLO en ua lenga de qualitat tan dolenta n'ei pas ua marca de competéncia ni de...seriositat, sustot quan mantua d'aquestas fautas de Sumien estoren podudas estar evitadas simplament en har servir los utís com lo Verb'òc e lo Dicod'òc qui lo quite CPLO e pausè a man de totòm.  

N.B. PN = Per Noste (associacion e casa editoriau qui editè un diccionari francés- occitan (gascon ).; TeG= diccionari tot en gascon, de P. Morà.; CPLO = Congrès Permanent de la Lenga Occitana. 










dimarts, 28 de juliol del 2020

Lo gascon de Pèire Bèc: un calc deu francés. Partida 2.

Que's nòta qu'ei la lenga francesa qui mia Pèire Bèc quan ei a escríver en gascon.  La lenga gascona de Bèc  qu'ei conhida d'incorreccions.  Aquiu que n'ei botat quauques exemples d' emplec de la preposicion "dens" influenciats peu francés. Que'vse suggereishi de consultar la sintèsi qui G. Narioò  e hasó sus la question en "Parlar plan" (Ed. Per Noste).

Joan que s'ajacèc dens l'èrba navèra (p. 22). Qu'ei un aute gallicisme idiomatic. En gascon, dens l'erba que i son ben cellulas dab nuclei, mitocondrias, cloroplasts e tot aquerò, mès Joan n'i pòt pas estar. Joan que's devó ajaçar meilèu a l'èrba navèra.  En gascon deu "eth-era", qu'escriverén : ena èrba navèra.

Lo monstre que tenguèva lo son mus hòra de l'aiga, en bèth manobrar la sua victima entà que's presentèsse lo cap en davant, dens un darrèr adiu au món. (p. 24)
"Dens un darrèr adiu au món", qu'ei un gallicisme qui ne vòu pas díser arren en gascon, pr'amor deu contra-emplec de "dens" aquí. Que caleré botar "en" o "dab", totun non "dens".

Que caminàvam dempuish ua orada, o pòc se'n mancava, dens ua petita cassolèra. (p. 31)
Frasa plan incorrècta, resultat aparent d'ua mala arrevirada a partir deu francés. La preposicion qu'auré d'estar "per"  e non pas "dens", de segur.    "Que caminàvam (...) per  ua petita cassolèra (o per ua cassanheta o per ua cassanhareta o per un cassiaret...)".


Mès qué hètz donc dens aquestes parçans en aquesta ora tan tardiva? (p. 36)
Aquestes parçans que son pluraus,  çò qui implica los punts concernits per la preposicion que son mei d'un. Alavetz que i cau botar "per" com a preposicion e non "en" ni "dens" qui ei un gallicisme a espudir. Jo qu'escriverí:
Mès qué ètz donc a har per aquestes parçans en aquesta ora tan tardiva?

D'exemples semblants, que'n trobaratz a fanègas en aquesta òbra . Que'm sembla ne vau pas la pena cità'us tots. Totun, que'n ahigerèi sonque ua darrèra pr'amor que presenta un mot qui Bèc emplega pro sovent e au quau e'm soi dejà interessat d'un punt de vista filologic. La frasa qu'ei aquesta:

E que s'arroncèc dens los braces de Dàvid en bèth saumuquejar (p. 148).

La causida de "dens" com a preposicion aquiu que i ei un gallicisme incorrècte, un còp de mei.  La bona preposicion qu'ei "a" (cf. Parlar plan §254) : "aus braces" o, "en" solament si ètz deu gascon d' "eth/era" :  en eths/ ens/ enes  braç(es/is/i).

"Se jeter dans les bras de... " que's ditz simplament  "lança's aus braç de..."" (dic. PN, adrèça "jeter). Totun, "arronçar" (arronçà's) qu'ei un mot hòrt interessant. Qu'ei un cas exemplar de gasconisme viatjaire dont l'expressivitat e'u hasó hèra popular en bèth facilitar la difusion quitament en dehòra deu maine gascon.  Segon jo, lo mot qu'ei un simple derivat de "honsar" dab la protèsi frequentativa e expressiva gascona ar- o sia ua varianta expressiva d'ahonsar (fr. jeter; jeter avec violence), ua ipotèsi non considerada en nat bon obratge per manca de cultura gascona. L'etimon que n'ei (segon lo vòste servitor)  lo latin "fundus" cf. honsar, ahonsar,  en.honsar o en francés foncer, enfoncer, défoncer. Adonc, si ètz de'us qui grafian atau los mots ahonsar, ahraga e ahromic, la logica que vs'impausaré de grafiar lo noste mot arhonsar.  Ronçar, fòrma ipercorregida d'arronçar, plan correnta en occitan - arren a véder dab l'arromec (!!!) segon jo- qu'ei la fòrma grafica qui s'a prengut lo mot gascon en gascon bordalés e en occitan. Lo derivat post-verbau d'arronçar ( = arhonsar), arronç, que s'arretròba adaptada en castelhan en ua expression deu maine nautic: a la ronza". "A l'ahrons" (o arronç) que significa "a l'abandon" (com a resultat de l'arhonsar) en gascon, de manèira generau, mentre la locucion espanhòla "a la ronza", que significa especificament "a la deriva" (per ua barca, ua nau etc). Lo castelhan que's manlhevè probablament l'expression deu gascon en adaptar-la dab un cambiament de genre e l'addicion d'ua vocau de sosten (l'arronç - > la ronza). Aqueste gasconisme deu registre maritime que's tròba autanplan en catalan dab aquesta significacion nautica, devath la fòrma "a la ronsa", probablament arribat via l'espanhòu (cat. = a la ronsa). 

Qu'existeish un aute vèrbe "arronçar" en gascon, arronsar en catalan, qui significan de manèira generau quauquaren com "disminuir per contraccion" e, de manèira especializada en gascon deu registre pastorau, "atropar"  (lo bestiar entà miar lo tropèth tà un lòc mei). En gascon, lo vèrbe vielh arronçar qu'ei estat generaument substituit per ua fòrma afixada  arroncilhar qui evita l'omonimia dab l'aute vèrbe arronçar (arhonsar)  dejà vist. Alavetz, arroncilhar que significa  "aplecar", "aplecoar" (ua pelha, un teishut) (froncer en fr., froncir en òc, frunzir en cat.) qui èra la significacion etimologica deu mot gascon e catalan arronçar (var. ronçar) d'autes còps .  L'etimon que n'ei lo mot deu francic ancian hrunkja, v. hrunkjan (respèctivament  plec, aplecar). Lo mot qu'esto ipercorregit dab l'addicion d'ua "f" en occitan (adarron manlhevat en cat., esp. etc.).  Lo mot qu'èra plan "rons" "ronsar" en occitan medievau, "ronche" en ancian picard, shens cap de f au mot en nada lenga. Lo mot que's gahè ua "f" en occitan modèrne probablament com a resultat d' ua ipercorreccion d'origina gascona deu tipe arronç -  > fronç. Atau que son vaduts fronç, v. froncir en occitan, d'aquiu frunzir ( un teixit etc.) en catalan,  français moderne fronce, froncer,  cf. gasc. arroncilh, arroncilhar (illegitimament grafiat ahroncilhar) ipercorregits en froncilh, froncilhar.  La correspondencia enter froncer e arronçar qu'ei demorada plan evidenta en catalan: froncer le nez, froncer les sourcils = (cat.) arronsar el nas, arronsar les celles. Aquestas ipotesis etimologicas peus mots gascons e catalans omonimes, per evidentas que'n pogossen estar, n'estón pas enonciadas sonque peu vòste servitor. Ne las trobaratz pas en nat bon obratge , que son estadas ignoradas per desconeishença e sustot desvalorizacion de la lenga gascona, ailàs.

Còps que i a, l'estructura particulara de la frasa gascona que sembla desaviar Bèc qui s'i pèrd d'ua manèira susprenenta. Per exemple:

Qu'alandèc la hièstra entà respirar las alenadas tèbias qui, de temps en quan, qu'arribavan (sic) dab lo perhum deu lilac coma ua bohada deu gran Sud, au delà de la mar grana. (p. 13).  

Aqueth hasan, que l'avèva vist, bèth temps a, quan la mair encara que (sic) vivèva. (p. 17).

Ja que, se hèras de hasans é s'èran succedits dempuish son temps de mainadòt, qu'èra (sic) tostemps la medisha votz...(p. 18)

Sol, sol dens (sic) aquera immensitat on la mòrt qu'ei (sic) la reina (p. 45).

A l'evidéncia, pas arrés non gausè corregir Bèc e qu'ei de dòu har.

E puish, que'm saben mau los cas, tròp nombrós,  de confusion dab l'occitan. Tròp d'idiotismes plan gascons que son remplaçats per prèsts de l'occitan com per exemple lo mot "arneguet" (juron, blasphème) substituit per un dobtós "arrenèc" qui ei absent deu diccionari de Palay e qui ei un manlhèu occitan (oc. "renèc") mau adaptat. Ua caracteristica deu gascon, de las qui'u diferéncia clarament de l'occitan e deu catalan,  qu'ei de saber har ua distincion semantica enter renegar e arnegar, dus vèrbes qui's conjugan shens alternància vocalica en gascon segon lo patron definit per P.N. . "Arnegar" qu'ei ua fòrma regulara prenguda peu vèrbe latin "renegare" en gascon. Aquesta fòrma gascona que i conviu en doblon  dab  la fòrma mei sabenta "(ar)renegar". L'existéncia d'aqueste doblon arnegar - renegar que i facilitè ua diferenciacion semantica especificament gascona . Segon Palay, "(ar)renegar" significa plan "renier", "parjurer" com en occitan e en catalan. Totun, au contra deu mot en occitan i en catalan, (ar)renegar en gascon n'auré pas la significacion de "jurar" o de "blasfemar". , Dit autament, entà la significacion de jurar o de blasfemar, ne podem pas substituir "arnegar" per "renegar" (cf. Palay).  Un "juron" que's ditz plan un "arnec" o, mei corrent e tipicament, un "arneguet". Lo mot "arneguet" qu'a deishat despuish sègles d'estar considerat com a fòrma diminutiva de qué que sia. Lo mot "arneguet" qu'ei ancian, be figura dejà au lexic de la literatura barròca gascona! Qu'ei un hòrt beròi gasconisme qui Bèc n'emplega pas au profieit d'aquesta fòrma qui'm resulta estranha "arrenèc". Qu'ei de dòu har e, se m'ei permés balhar un conselh, oblidem aqueste "arrenèc" pro dobtós tà non pas retiéner  sonque "arneguet".

Qu'emplega tanben "mena" per "sòrta", "traca", "escantilh", "ordi"... Lo mot "mena" dab aquesta accepcion n'ei pas plan gascon, ni morfologicament ni semantic. Qu'ei un occitanisme inutile, ignorat per Palay. B'ei vertat parlars de la periferia gascona, dejà pro occitanizats, que deven saber lo mot.


Que i trobam autanplan lo mot "vam" per "arsec" (un mot deu gascon occidentau). Lo mot "vam" dab aquesta accepcion d'arsec que hè partida deus mots basics e inevitables deu lexic de l'occitanisme. Ne'u trobaratz pas en Palay qui accèpta "estrambòrd"  mot marselhés eretat deu Felibrige, autanplan emplegat per Bèc. L'autor qu'emplega autanplan lo mot deu gascon occidentau devath la fòma "arsèc". Qu'ei arsec o arsèc segon Palay, la vacilacion fonetica qu'apunta cap a ua origina  landesa (maritima ?) deu mot. Totun pas sonque la fòrma arsec qu'estó retienguda per P.N en seguir la causida de Palay aus exemples illustrant los emplecs deu mot. B'ei de dòu har Bèc ne sabó pas disciplinà's enqüèra que la logica  de l'accent é'm semblèsse arrecebedera  (arsèc de arseguir, fòrma gascona de resseguir, cf. "que sèc" de "seguir" ). De notar lo TeG tanben qu'avalizè sonque arsec e non arsèc .

De la medisha manèira, Bèc que balha ua valor occitana a "ja que", qu'ei a díser "fr. puisque" o "fr. comme" mentre Palay no'n balha pas sonque la significacion gascona, pro antinomica, de "bien que". La frasa "ja que sia petit, que'u mian tà la piscina" que's vira en francés atau:  "bien qu'il soit petit, on l'emmene à la piscine.  La locucion gascona ja que + subj. n'ei pas emplegat per Bèc qui n'emplega pas sonque ja que + ind. a la mòda occitana e dab l'accepcion occitana. Que supausi que poderem trobar aqueste torn occitan en parlars gascons periferics, a maudespieit de l'abséncia de ja que + ind. en Palay. Aquò rai, n'ei pas beròi un problèma.

Bèc qu'aplica apertament aquera absurda règla occitanista qui vòu remplaçar sistematicament "blu" per "blau". Qu'ei lo solet autor  entà hà'c en gascon, que jo sapi. No'n sabi pas nat aute.  Per contra qu'emplega mei d'un còp lo gallicisme "hamèu" per "bordalat" (pp. 35, 36 etc).  Totun, hamèu no'i ei pas solament au lexic de Palay !  Per jo, n'ei pas hèra coherent espudir "blu" en tot promàver l'usatge de "hamèu" mès bon... Aquò rai.

Dus occitanismes en ua medisha frasa:
Mès çò que me tafurava (sic) b'èra que cada còp la disposicion de las flors èra diferenta (p. 73).
"Tafurar" per "tahurar" (EDIT o mei exactament per chepicar, ved. lo comentari de G. Saint-Gaudens) qu'ei un occitanisme aquiu. "Cada còp" per "tot còp" que n'ei un aute. Aquò rai.

Çò de sordeish, per jo, que son los idiotismes francés tradusits au mot per mot en gascon. Que n'i son tròps a l'òbra de Bèc.

Per exemple, "envoyer au casse-pipe" que vad en çò de Pèire Bèc "mandar au (sic) trenca-pipa" (p.50). Qu'ei un beròi exemple de çò qui podem arreprochar aus neolocutors: la traduccion au mot per mot d'expressions francesas. Que's cau demandar tostemps: quin tradusirí "envoyer au casse-pipe" en lengas com l'anglés, l'espanhòu o lo catalan? S'i escaderem dab ua traduccion literau, mot per mot, de l'idiotisme francés? Segur que non. En anglés non i a cap de locucion semblanta e la traduccion que seré mei prosaïcament  "to send off to war", "to expose to danger" o quauquarren semblant. En espanhòu, non i a cap de locucion tanpòc ! Que dirém :  enviar a la guerra o enviar al matadero.  En catalan, arren de "pipa",  jo dirí "enviar a l'escorxador".  En gascon, qu'ei "enviar entau pic" (cf. P.N.) o "enviar entau tuader".  Lo problèma de Bèc qu'ei que pensa com a francés e en francés.

Un aute exemple de frasa qui auloreja hòrt a idiotisme francés qu'ei la qui segueish:

Manifèstament, la cortesia n'èra pas lo son hèit (p.74). La traduccion literau a partir deu francés qu'ei evidenta ací, totun lo resultat qu'ei plan incorrècte en gascon. En gascon, la cortesia qu'ei ua qualitat o ua vertut e non un "hèit". Que poderem díser en plaça de "hèit" : "preocupacion", "chepic" o quaucòm com "non semblava guaire chepicat per tròp de cortesia".

Un beròi exemple de frasa qui, a mei d'estar un calc incorrècte deu francés, inclòu ua bèra fauta sintaxica (o simplament un torn grafic inventat per Bèc?) :
Ua pòrta de husta (...) que'n barrava l'accès e nos interdisèva tot (sic) entrada (p.35).

Cèrtas,   "tourbilloner" que's pot díser revolumar en gascon, n'ei totun pas ua rason entà virar lo fr. "les eaux tourbillonantes du Volp"  en ..."aigas revolumantas deu Vòlp" (p.59) !!!.  "Revolumantas" qu'ei ua construccion calc deu francés "tourbillonantes", totun qu'ei ua incorreccion en gascon. Revolumairas, arremoliairas, etc, los bons tèrmis ne mancan pas.

Que i encontram problèmas d'estile, d'idiotismes erronèus e de sintaxi en aquesta òbra de Bèc mès non pas solament. Que i son tanben mots fantasiós, inventats per l'autor shens bona rason, ça'm par. Qu'ei lo cas, per exemple, d'aqueth "simpletat" que trobam en ua locucion "en tota simpletat", calc deu francés "en toute simplicité".  Lo calc de l'idiotisme francés qu'ei de totas mòdas un gallicisme de correccion discutibla en lenga gascona, quitament se remplaçam aqueste mot fantasiós "simpletat",per un mot mei corrècte com simplèr o simplicitat. Camps e Botet (dic. français- catalan) qu'arreviran "simplicité" e "en toute simplicité" respèctivament en "simplicitat" e "francament". En aqueth tèxte de Bèc, en plaça de "en tota simpletat", que i poirem botar meilèu  "shens nada ceremonia" o "shens mei de ceremonia" o quauquarren atau.

Un aute exemple de mot incorrècte en gascon qu'ei "manègi":
Ja qu'èi perfèitament comprés lo ton manègi dab Danièl. (p. 65).
"Manègi" n'ei pas briga un mot deu lexic gascon. Que sembla estar ibride enter lo mot francés manège e lo mot provençau manegi, de l'italian "maneggio". En gascon, la fòrma qu'ei manètge (manèdge en Palay), mot adaptat deu francés (manège) qui l'a emprontat a l'italian (maneggio). La fòrma balhada per Palay qu'estó adobada d'ua faiçon regulara, peu dic. PN devath la grafia manètge,  adoptada au torn peu diccionari Tot en Gascon. La fòrma manètge que s'arretròba en diccionaris occitans s.s. (Laus, Lagarde, Dicod'Oc...).  Se la fòrma manètge ne l'agradava pas a Bèc, aquò rai, que podè cambiar lo mot e  remplaça'u  per intriga, doble jòc etc. Mès cambiar la fòrma generaument admesa per ua auta mei au son gost n'ei pas jamei la bona solucion per hòrt bonas que'n sian las rasons. E ne dobti pas que'n deven estar de las hòrt bonas. Totun rason non vau pas dret aquiu. La disciplina qu'auré d'estar la règla per totòm, los professors com los pacans. Sequenon, nosautes, los usatgèrs de la lenga, qu'èm perduts.

Un exemple d'incorreccion linguistica, d'escantilh singular, que'u trobam en aquesta frasa:
E totun, lo soviéner deu praube bogre (...) que'u hascoc ben (sic, p. 200).  Per un còp, l'idiotisme francés aqueste qu'ei corrent en gascon mès l'expression en gascon que demora un calc hidèu de l'expression francesa. N'ei pas "que'u hascoc ben" l'expression qui va plan aquiu mès "que'u hascoc deu ben" . "Har/ hèr ben" e "har/ hèr deu ben" n'an pas briga la medisha significacion !!!  Bèc que s'enganè en sajant d'adaptar tau gascon lo gallicisme occitan "far de ben".  Per tant, lo gallicisme qu'ei evitable aquiu com tostemp: en plaça de "que'u hascoc deu ben", que i poderé hicar ua auta locucion com "que'u hascoc gòi" (que'u hasó gai), "que'u hascoc content", "que'u hascoc urós" "que l'assenerè(c)", etc, etc.

Que poiretz trobar en aquesta òbra de Bèc un pialat d'autes exemples d'idiotismes francés arrevirats au mot per mot de manèira temerària, balhant un arrèrgost franchimand a la pròsa. Ne'us voi pas citar tots.

En conclusion,  la qualitat de la lenga de Pèire Bèc n'ei pas aquò briga.  Que sembla tròp sovent ua traduccion calc deu francés shens consideracion au fèit que los idiotismes en gascon é son especifics e diferents deus en francés. E qu'ei conhida d'occitanismes, mès aquerò n'ei benlhèu  pas tan grèu. La lenga aquiu qu'ei influenciada per la dòxa de l'occitanisme e la qualitat que's n'ensent. La lenga qu'ei pro occitanizada dab ua proporcion tròp grana de mots qui son absents deu Palay e deus autes diccionaris de gascon. E la sintaxi com lo vocabulari de la pròsa de Bèc ne son pas tostemp plan hidables. Que se'n cau mauhidar e avisà's plan com cau abans de citar Bèc com a exemple lingüistic peu gascon. La lenga mairau de Bèc n'èra pas lo gascon e aquò que's pòt notar clarament a la soa pròsa. Lo gascon composicionau de Bèc, tròp sovent fantasiós e d'inspiracion francesa,  non pòt estar un bon modèle entà la navèra generacion de gasconofònes, ce'm pensi jo.


















dilluns, 27 de juliol del 2020

Lo gascon de Pèire Bèc: un calc deu francés. Quauques exemples. Partida 1

Que soi a tornar léger "Entà créser au món", un recuelh de novèlas de Pèire Bèc, publicat per las edicions Reclams en 2004. E que m'ac cau plan arreconèisher, la lenga de l'autor non m'agrada pas briga. Que'm hè dòu d'ac aver a díser, mès atau qu'ei: la lenga de Bèc n'ei pas bon gascon . Qu'ei conhida d'incorreccions, fautas semanticas e gramaticaus, idiomatismes francés arrevirats literaument com s'estossen beròi gascons. Que balha l'impression d'un tèxte pensat e escriut en francés e (mau) tradusit en gascon au mot per mot. Uei que m'interèssi a las tres prumèras frasas de la prumèra novèla. Aquestas tres frasas que'm pausan problèmas mei o mensh grèus.

Frasa 1: Qu'èra sedut davant la taula de trabalh, l'aire tristàs e resignat, en bèth virar maquinalament dens los sons dits un gredon mau espuntat qui, de temps en temps, é portava a la boca entà'u chucotar nerviosament.  p. 11

Problèma N° 1: "dens los sons dits" !!! Qu'ei ua meishanta  traduccion deu  francés  "dans ses doigts". En gascon, "dens" com a preposicion locativa,  que significa "a l'interior de", qu'a alavetz  l'exacta  significacion deu mot catalan "dins",  ne pòt pas estar emplegat a tot còp entà virar lo mot francés "dans". Ací que i caleré meilèu botar "enter":  "enter los dits".

Problèma N°2: "Espuntat". Per jo (e peu Palay) "espuntat" qu'a la significacion invèrsa d'"agusat".  Mau espuntat = que supausi Bèc que volèva díser "mau agusat" o "malagusat". Agusat = fr. aiguisé; espuntat =  fr. émoussé. Mau espuntat = fr. mal émoussé (contra-sens probable devath la pluma de l'autor).


Jo qu'aurí escrivut:

"Qu'èra sedut davant la taula de tribalh, l'aire tristàs e resignat, en bèth har virar maquinaument enter los dits un gredon mau agusat qui, de temps en quan, é's portava a la boca entà shuquejà'u nerviosament."

Frasa 2 : Ua mosca, un còp o l'aute, que'u passava davant lo nas, dens ua bronidèra desplasenta, mès eth ne soscava solament pas a la caçar.

"dens ua bronidèra desplasenta" qu'ei un calc d'un idiotisme francés, lo resultat qu'ei incorrècte en gascon (ved. lo comentari de la frasa 1). Que i podem botar  "en ua bronidèra desplasenta" o "dab ua bronidèra desplasenta".

La tresau frasa que presenta un beròi gallicisme desconeishut deu quite Palay. Aquesta frasa que pausa un punt interessant de gramatica tanben,  dab l'emplec d'un aute beròi gallicisme, idiomatic aqueste còp.

Frasa 3: Tot d'un còp ua borrasca de vent que draubic la hièstra e quauques huelhas de papèr, esparricadas sus son burèu, que's botèn a volastrejar de ça de la.

"Borrasca" n'ei pas un mot deu lexic de Palay, que jo sapi. Los mots gascons n'i mancan pas: ventòrla, ventolada, bohalada, borriscla, esborrusclada, esborrassada, còp de temps...la lista non s'acaba aquiu, ved lo dic PN. "Borrasca" qu'ei un gallicisme, francesime (bourrasque) e occitanisme (borrasca), o mei exactament un italianisme viatjaire segon lo CNRTL. Probable, parlars de transicion o periferics que deven sabe'u, deu fèit de l'influéncia tolosana o occitana en generau. Aquò rai.

De correccion discutibla qu'ei la locucion  "esparricadas sus son burèu" qui ei ua expression qui soa a francés, arrevirada mot per mot per "éparpillées sur son bureau". L'incorreccion en gascon qu'ei dobla. Prumèr, lo possessiu, a mei d'estar de fòrma incorrècta en pròsa (qu'auré d'estar "suu son" e non "sus son"),  qu'ei de fèit inutile en aqueste cas. E puish que's pausa ací la question de la causida de la preposicion qui segueish dirèctament "esparricadas". "Esparricadas sus son burèu" qu'ei un gallicisme qui s'ei substituit a un idiotisme gascon.  Las huelhas que's tròban esparricadas per la susfàcia deu burèu, adonc  qu'aurem d'emplegar "per sus" e pas jamei "sus" solet  aquiu. Que'vse raperarèi dus exemples d'usatge similar:   "qu'espareia tota le pluma per suu bròc" ; "que's passa le man per sus le boca" (Citacions d'Arnaudin, tiradas de la Gramatica de R. Lassalle p. 100).  En seguir aquesta mòda, jo qu'escriverí "esparricadas per suu burèu". "Esparricadas peu burèu" que's poderé díser tanben, totun l'expression qu'ei mensh precisa non pas "esparricadas per suu burèu" puish solament en aquesta darrèra locucion, que'n restrenhem de manèira explicita lo lòc per on son esparricadas las huèlhas, qu'ei a díser la susfàcia de tribalh  deu burèu excluant-ne las autas partidas deu mòble. Per contra, esparricadas suu (son) burèu i esparricadas sus son burèu ne son pas plan corrèctes, que son gallicismes d'evitar aumensh a l'escríver. Quant los punts d'un lòc concernits per la preposicion é son mei d'un,  en particular deu fèit d'ua cinetica, d'un movement, qu'emplegam tostemp "per".  Aquiu qu'avetz quauques exemples: "horucar peu cabinet" (fr. fouiller dans l'armoire) , "passejà's per la carrèra" (fr. se promener dans la rue), "espartar lo monde peu camp" (disperser les gens dans le champ) , "passà's la man per sus la boca" (fr. se passer la main sur la bouche), "esparricar las huèlhas per suu burèu" (fr. éparpiller les feuilles sur le bureau) etc.




De seguir en clicar aquiu.



dissabte, 11 de juliol del 2020

Net e libre.

Que m'an arreportat lo fèit qu'èri mentavut com a "vielh tròl gascon" en un comentari d'un article deu Jornalet redigit per un anonime esconut darrèr un chafre com a l'acostumat en aqueste diari digitau de mala tienuda. Alavetz que'm cau precisar tres punts.

Que soi, en efèit, relativament vielh, n'ac denegarèi pas, atau qu'ei, qué i haram? Totun ne vei pas quin problèma e pòt pausar lo men atge tad aqueste comentaire ni en qué aquerò e'u poiré concernir ad aqueste pire.

A mei que hè temps qu'èi deishat de léger lo Jornalet. Ne soi pas un lector deu jornalet, tanpòc n' i deishi nat comentari. Adonc, ni legedor, ni tròl. Abans,  que n'èri plan, de legedor, que comença a har temps. Tròp de censura, d'irrespècte e d'intolerància de cap a'us qui non son de la "bona" capèra que m'an hèit deishar lo lòc shens arregret. Qu'èra lo dusau punt.

E lo tresau punt: ne soi pas briga gascon. Que soi un estudiant de gascon, n'ei pas la medisha causa.


Segur, ne poish pas adherir a la linha ideologica deu Jornalet en mestior de gasconisme e d'occitanisme e lo men punt de vista qu'ei pro sovent hòrt diferent de'u deu cap-redactor d'aquesta revista digitau. B'ei cèrt exprimir lo men punt de vista  non m'i ei pas jamei estat permetut per la direccion deu Jornalet qui m'an censurat d'entrada en prohibí'm d'i deishar articles d'opinion per rasons qui no'm son pas jamei estadas explicadas mès que podem  endevinar aisadament: eretge a la dòxa. Tan simple e tan medievau. Un collaborator deu Jornalet que m'a hèit quitament un procès per aquò, un beròi procès au tribunau, digne de la Senta Inquisicion, per aver gausat contradíser la dòxa en desmontant los sons arguments los un après los autes de manèira documentada e scientifica. Un crimi contra lo dòxa ! Evidentament, la Justícia que'm balhè la rason sus tots los punts. La rason que tri(o)mfè contra l'obscurantisme.

Que tròbi aquesta censura praticada peu Jornalet totafèit anormau en ua societat democratica qui valora la liberat d'expression. Que'n ditz hòrt sus l'ideologia dictatoriau deu diari. Aquò rai, no'm senti pas desaunorat e no'm hè pas besonh exprimi's au Jornalet entà demorar feliç.  De fèit, que'm sembla l'equipa deu Jornalet qu'encontra dejà pro de dificultats entà subervíver, non hè nat besonh ahíge'us entrabucs de quina sòrta qui sia. Simplament, non m'interèssa pas aver a har dab aquest garmautèr totalitari. Deu men punt de vista, lo Jornalet que pudeish a intolerància e a dictatura mau assumida e jo que'us voi evitar a tot hòrt entà demorar net. Net e libre.

dissabte, 1 de febrer del 2020

Lo diccionari de pòcha d'occitan deu Prof. Patric Sauzet.

En mestior de lexicografia occitana qu'èm passats deu granàs, lo diccionari de Josiana Ubaud, de 100 000 mots haut o baish, tau mei petiton, un lexic de quauques 13000 entradas e traduccions, un chic a l'estret en un format de pòcha, dit de botgeta en l'occitan deu son autor lo prof. P. Sauzet. Lo diccionari de la valenta J. Ubaud que demora a estar completat en i hornir las definicions deus mots, que ahíger las definicions deus mots b'ei un bon principi  quan s'ageish de hargar un diccionari d'ua lenga. E melhor se las definicions son acompanhadas dab exemples o citacions entà illustrar-las. Aqueth tribalh de lexicografia que hè mei que hrèita entà la lenga occitana (ne soi pas a parlar de la gascona) e que necessitaré d'i dedicar ua bèra equipa, la tasca n'ei pas a man d'ua soleta persona. Com a diccionari elementari d'occitan, que i a dejà  lo Tot en Òc, ne'u tròbi pas mau hèit, que'm va plan a jo. B'ei cèrt n'ei pas sonque un diccionari tot en òc. Que mancava probable  un diccionari elementari taus començaires francofònes. Que supausi que se lo Pr. Sauzet e's hiquè a hargar aqueste lexic, qu'èra pr'amor que hasèva hrèita, que n'i avè ua demanda. Ne soi pas, personaument, un fanatic deus diccionaris de pòcha. Que son pòc precís e mancan sovent de fidabilitat. Lo deu Pr. Sauzet n'escapa pas a la règla.  Jo, aquestes diccionaris de pòcha, que'us vei meilèu com a gatget entà ua oficina de torisme o ua botiga de sovenirs, que non com a utís linguistic, justament pr'amor que mancan de precision e que son hòrt incomplets, deu fèit de la constrenta deu format. La competéncia de l'autor n'ei de segur pas en causa.

Que prenerèi un solet exemple entà resumir totas las meas frustracions, l'exemple deu mot afustar.
En occitan, lo vèrbe afustar qu'a basicament duas significacions. L'ua qu'ei la deu vèrbe gascon mirar (visar). Lo vèrbe afustar n'ei generaument pas emplegat  dab aquesta significacion au maine gascon  lhevadas las regions d'influéncia tolosana on afustar s'i pòt gahar  totas las significacions de mirar,  de lupar tanben e a còps la d'ensenhar, d'amuishar. Qu'ei un arcaisme doblat d'un localisme en gascon. 2- la dusau significacion qu'ei la deu mot gascon afustar, qu'ei a díser agusar, har lo talh. Qu'ei la significacion generau deu mot en gascon, la soleta qui trobaratz au diccionari de Per Noste e au Tot en Gascon (TeG). Aquesta significacion non la trobaratz pas au diccionari de P. Sauzet, çò qui pausa un problèma pr'amor la significacion gascona deu mot "afustar" qu'ei correnta en occitan tanben. "Afusta-te plan lo ganivet" en occitan  non significa pas "mira't plan lo ganivet". Que lo prof. Sauzet tròbe aqueste usatge d'afustar indigne o vergonhós o incorrècte e non l'aconselhe pas qu'ei causa possibla. Que comprenem que no's sentesca  obligat de prepausar lo vèrbe "afustar" com a traduccion deu vèrbe francés "affûter" en occitan. Per contra,  proposar la significacion deu mot francés affûter tau mot occitan afustar qu'ei inevitable e necessari se volem prepausar un diccionari d'usatge practic. B'ei vertat lo Prof. Sauzet ne balha pas nada explicacion au preable sus la mira deu son diccionari. Se l'objectiu qu'ei horní'n un utís practic, ne cau pas censurar las significacions  mei correntas deus mots per rasons de suspicion a gallicisme. Que vau mei balhar la virada corresponent a l'usatge corrent deu mot en çò deus locutors e, se lo cas s'escad, acompanhar aquesta virada dab la mencion "gallicisme" (gal.). "Afustar" dab la significacion d'agusar que i ei au diccionari Tot en Òc (IEO), autanplan au diccionari de l'Academia e que trobam lo mot dab aquesta significacion au diccionari occitan-catalan-occitan de C. Balaguer e P. Pojada. En aqueste darrèr diccionari, aquesta significacion d'agusar qu'ei d'aulhors la soleta prepausada entau vèrbe occitan "afustar", la dusau significacion, la de "mirar" (cat. apuntar), n'i ei quitament pas. Censurar aquesta significacion de "har lo talh" entau mot occitan "afustar"  en un diccionari de pòcha que hè dòu, l'autor que teoriza tròp e que manca de pragmatisme aquiu. Adara, en sens invèrs, balhar los mots occitans "afustar" o "aguinchar" com a solets equivalents occitans deu vèrbe francés  "viser" n'ei pas shens pausar problèmas tanpòc. En francés, "viser" qu'a mei d'ua significacion e totas non saben correspóner  necessàriament a afustar e a aguinchar.  Per exemple, se s'ageish de "viser un document" o "faire viser un passeport", que supausi non podem pas utilizar afustar ni aguinchar  aquiu. E que'm pausi la question de quin vèrbe averem a utilizar en occitan se volem virar ua frasa com "Notre championne vise la première place sur le podium". En gascon, qu'emplegarí mirar shens nat dobte; totun en occitan, non sèi pas. Lo diccionari, aquiu, n'ac precisa pas. Que balha afustar e aguichar per virar lo mot francés "viser" shens mei de comentaris ni nada nuança e demèrda-te. Qu'ei ua hont de dobtes e d'errors. Qu'ei lo problèma dab aquesta sòrta de diccionari.

Lo Prof. Sauzet qu'aprofieita l'escadença d'aqueste lexiquet entà i inserir solucions personaus com "botgeta" per "pòcha" e "lugran" per "lugarn". Per qué botgeta, ne sèi pas, lo mot que'm sembla un gallicisme arcaic e extint en lengadocian com en francés mès rai.  Quant a lugran, n'èi pas arren en contra,  lo mot qu'ei plan gascon e possiblament shens que gascon e qu'ei la fòrma mei pròishe de l'etimologica segon la teoria deu Peiroton. Totun, la causida aquiu qu'ei originau e drin estranha. L'occitan estandard, com l'autor ac rapèra, qu'ei basat suu lengadocian centrau. La fòrma lugran, plan gascona, non figura generaument pas en nat diccionari d'occitan sensu stricto (lengadocian). En particular, ne la trobaratz pas au diccionari de J. Ubaud.  Tant lo diccionari basic deu Congrès com lo diccionari de l'Academia que balhan "lugarn" en lengadocian. Ne serèi pas jo qui criticarèi  la causida  "lugran", de segur. Mès qu'ei ua causida qui contraditz tots los diccionaris d'occitan de basa lengadociana. A mei deus dus diccionaris ja mencionats qui tots prepausan la fòrma lugarn, d'autes coma Cantalausa e Sumien que s'estiman mei la fòrma grafica lugar. Pas arrés ne prepausa "lugran", sonque Sauzet. Lo debat que promet d'estar interessant, se debat i a. Totun, que podem regretar l'abséncia de concertacion e de consens au preable de la redaccion deu diccionari. La contradiccion erigida com a règla que hè desòrdre e n'ajuda pas briga l'usatgèr qui non sap pas mei qui créder. Que nòti que sufesca que lo Congrès e l'Academia e's boten d'acòrd sus la resolucion d'ua question, miant concretament tà retiéner la fòrma lugarn en occitan (non gascon,) per provocar las intervencions de dus linguistas professionaus qui vòlen impausar la soa causida personau,   l'un lugar, l'aute lugran, duas proposicions diferentas, donc, que sequenon l'ahar ne seré pas tan divertissent.

Mots basics com abonament, abolir o agaric, pausats per cas, que mancan au diccionari. Que i aja per contra mots rarissimes e estranhs com "botgeta" o pòc frequents com "lugana" ("clar de lua" en gascon) n'ei pas tròp compreneder mès rai. Enqüèra un còp, que'm demandi si la mira d'aqueste diccionari ei estada ben clara per l'autor. De qué pretén estar aqueste lexic? Un document personau d'ahur teoric on s'i prepausarén solucions morfologicas, innovacions semanticas, mots pòcs emplegats en la vita vitanta (enqüèra que tan beròis com "lugana") e mots d'origina estranha, caduts en desús en lengadocian e "reanimats" de manèira artificau com bodgeta? O l'obratge e's vòu estar un lexic practic de comunicacion destinat aus començaires? Los dus objectius que son incompatibles enter si. E a la lectura deu lexic, la mira n'ei pas beròi clara.

Bon, aqueste lexic qu'ei supausat estar d'occitan estandard segon l'autor. N'ei, per conseqüéncia, evidentament pas gascon. Enquèra que i son quauques mots d'ahur a manlhèus gascons com "lugran" (dejà mentavut), "boha" (l'instrument) seguit deu vèrbe "bohar" pausat com a sinonime gascon de bufar (per qué aqueste vèrbe gascon i ei? Aquerò, n'ac sabem pas) . E que i ei tanben, de manèira susprenenta, l'expression "hilh de puta". De gascon, pocas causas, a la fèita fin. Que cau raperar  l'occitan, de manèira generau, qu'ei conhit de faus-amics de mots gascons.  Per exemple, abalir en occitan, ne significa pas briga abalir (dissipar, har desparéisher) mès neurir (mainats e bestiar). Abocar ne significa pas abocar mès enversar (cf. cat. trabucar). Abasar en occitan ne significa pas abasar (conhir, comblar) mès au contra abàter, demolir. Acabalat ne significa pas acabalat mès plan aprovedit. Bana en occitan ne significa pas bana (pegar, terràs, bidon) mès còrn. E pelha significa en occitan perrèc e non rauba o vestit com Diu manda (en gascon, valent a díser). Botgeta ne significa pas botgeta (bugaderon, cuveta) mès pòcha segon Sauzet. Dòna ne significa pas dòna (gojata ) mès dauna, etc, etc. Totun, las definicions de tots aquestes mots au diccionari deu Prof. Sauzet que's limitan a las valors non-gasconas. Las significacions pròpias qu'an aqueths mots en gascon que son sistematicament ocultadas. Que podem constatar lo diccionari deu Prof. Sauzet (com lo de J. Ubaud) que hè de la lenga occitana ua lenga independenta deu gascon. Qu'ei ua causida assumida qui compreni perfèitament e qui n'ei pas criticabla deu men punt de vista. Totun, que pausa practicament e clarament l'occitan com a lenga distinta deu gascon, a maudespieit de totas las denegacions teoricas d'ua part (mei anar mei petita) de la comunautat deus lingüistas, l'autor deu diccionari inclús. Ua analisi deus 164 prumèrs mots deu lexic (las sèt prumèras pajas) que n'amuisha un quarantenat sia qui ne son pas en Palay sia qui n'an ua significacion completament diferenta de la prepausada peu lexic deu Prof. Sauzet, çò qui arrepresenta mei de 20 % deu lexic occitan, un mot sus quate a cinc. L'intercomprension que depén de las valors deus mots, totun. Que i tornarèi un aute còp.

Qu'èi començat aqueste pòst en díser non m'agradan pas los diccionaris de pòcha. Que supausi que n'avetz comprés la rason. Jo que soi a demorar un Diccionari Generau de la Lenga Occitana, un diccionari comparable au de Na Josiana Ubaud peu lexic mès completat dab definicions, citacions e idiomatismes. Per jo, personaument, un diccionari de pòcha qu'ei un gatget shens gran interés e n'arrecomandarèi pas particularament aqueste, pas mei que nat aute, que  las definicions, tròp imprecisas, i son ua hont d'errors tau qui vòu exprimí's en occitan e que lo mot qui cercatz ne s'i tròba pas jamei. La causida deus mots qu'ei a còps susprenenta. Personaument, no'm hè pas besonh léger que  "boha" s'i ditz "boha" en occitan - d'aulhors nat lector non n'a besonh pr'amor "boha" que s'i ditz boha en francés tanben.  Çò qui m'interèssa mei que serà d'apréner com avem a virar en occitan cauerat (var. caurat, caverat), preable, puisheu, honhagaire, hreiterós,  etc. Lo diccionari de Sauzet n'apòrta pas las responsas. Per contra que i son quauques mots estranhs que pas degun emplega devath las accepcions deu diccionari. Que tròbi lo diccionari Tot en Oc qu'ei mei arric, qu'a lo doble de mots e qu'ei sovent mei precís (totun pas tostemps) non pas aqueste. D'acòrd, vertat qu'ei  lo Tot en Òc qu'ei redigit tot en òc (of course) e, per consequéncia, non serà de nada utilitat entaus començaires. Lo lexic deu Prof. Sauzet, per imperfèit que sia, que serà shens nat dobte utile ad aquesta gent, los començaires.  En linha, qu'avem los diccionaris deu Congrès e de l'Academia, conhit de citacions, aqueste darrèr, çò qui'n hè lo mei bon de tots deu men punt de vista, au mensh formaument, ja que't cau corregir las entradas erronèas, que n'i a, ailàs, lo diccionari de l'Academia n'ei pas tostemps hidable. Aquestes diccionaris en linha qui son a vàder mei anar mei arrics, en tot demorar qu'espelesca un jorn LO Diccionari Generau de Lenga Occitana de mei de 90 000 mots, en linha a gratis dab motor de recèrca, arreconegut com a seriós e de referéncia per tot lo monde. L'espèr que hè víver.

P. Sauzet Diccionari de botgeta- Dico de poche  occitan-francés, français occitan Ed. Yoran 2019.