Lo plaser de perpensar e d'escríver en lenga gascona. Aquiu qu'avetz lo men caièr aubrit.
dissabte, 24 d’octubre del 2020
Trabuc, trabucar, trebuc, trébuchet, trabucar, trébucher, trabuco, trabucco, entrabuc(ar), entrebanc(ar): sur les pistes d'un vieux gasconisme.
dijous, 8 d’octubre del 2020
Un mot partatjat peu gascon e peu catalan : aisheta (achéte), aixeta. Aisha ( = robinet): un gasconisme.
Uei que m’interèssi a un mot comun au gascon e au catalan: "aisheta" ("achéte" en grafia febusiana, "aixeta" en catalan). En gascon, lo mot que designa ua sòrta de robinet de husta o canèla. Qu’èra autanplan lo cas en catalan d’autescòps, totun la significacion que n’ei estada modernizada e, en lenga catalana, lo mot que designa de manèira generica un robinet quin que sia. N'ei pas mei lo cas en gascon, lo mot aisha o aisheta qu'ei cadut en desús au profieit deu gallicisme "robinet", e que'm hè dòu pr'amor lo mot qu'ei plan caracteristic deu lexic de la lenga gascona. De fèit, a l'entrada "roubinet", Palay que nse'n remanda tà "ache" ("aisha") deu quau "aisheta" ei la fòrma diminutiva. Lo mot aisha ("ache") dab la significacion de "robinet" qu'ei desconeishut en catalan qui, tostemps dab aquesta significacion de "robinet" n’a pas sonque lo mot "aixeta" e ua varianta mei corta "xeta" considerada com a dialectau. Aquesta darrèra, la trobam autanplan en gascon dab la significacion de "piston de robinet" (cf. chéte, Palay) e en aranés lo mot "sheta" que remplaça lo gallicisme "robinet" . Se volem a tot hòrt "defrancesizar" lo gascon, "aisha" (graf. febus. "ache"), "aisheta" (achéte) o quitament sheta (chéte) com en aranés, que son mots plan adequats entà remplaçar lo mot "robinet" (roubinét).
L' occitan qu'a los mots "aissa", "aisset", "aisseta" qui s'assemblan aus mots gascons mès qui, en realitat, son de significacion e d'etimon diferents. Que designan un utís deu tipe "armineta", "eishòt" ("aishòt" en aranés), que non ua aisha. A mei, lo mot catalan "aixa" qu'a la medisha significacion d'"armineta" que lo mot occitan "aissa", n'a pas la deu mot gascon "aisha" (robinet) qui ei un gasconisme. Per contra, la fòrma corta deu mot gascon "sheta" que's poiré plan arretrobar en castelhan, aragonés e en asturian devath la fòrma, respèctivament, de "jeta" en castelhan e en aragonés e de « xeta » en asturian. En castelhan e aragonés, lo mot "jeta" qu’a basicament duas significacions, la de "mus", "morro" (fr. museau) e la deu mot gascon e catalan, qu'ei a díser "robinet". En asturian, per contra, lo mot que significa plan "mus", "morro", totun n'a pas briga la significacion de "robinet" .
En catalan, l’etimologia deu mot "aixeta" qu’ei estada debatuda e mantua solucion que son estadas prepausadas.
Segon lo GDLC, l'etimologia d'« aixeta » qu'ei la qui segueish:
"1363; d'origen incert, versemblantment der. del verb aixetar, variant de deixatar en el sentit de 'diluir, afluixar o desfer alguna cosa ferma o sòlida', del ll. td. ex-aptare 'deslligar'"
D'un aute costat, lo Dic. Alcover-Moll que nse'n balha ua etimologia totaument diferenta. Lo mot catalan "aixeta" que vieneré deu mot castelhan "jeta". Alavetz quin seré l'etimon de "jeta" en castelhan? Segon lo DRAE, que seré l’arabe "jaṭm" 'hocico', 'pico', 'nariz' o sia "mus", "bèc", "nas". Aqueste mot arabe خطم que's pronóncia khatm dab lo kh com ua jota espanhòla o lo ch alemand de Bach. Aquesta darrèra ipotèsi etimologica n’ei pas briga presentada com a dobtosa peu DRAE. Se l’acceptam atau entau noste mot catalanogascon, alavetz la fòrma etimologica que seré "sheta", "xeta" en gascon com en catalan, "la sheta" (la xeta) que seré a l'origina d’aisheta (aixeta). Lo mot "sheta" / "xeta" que vieneré de l’ancian espanhòu e, en aquesta lenga, lo sens prumèr qu’èra "mus" puish, per extension, "robinet, canèla". Lo mot "aisha" dab lo sens d’"aisheta" que seré ua invencion gascona per reconstruccion a partir d'"aisheta" faussament prengut com a fòrma afixada, miant tà un gasconisme. Aquesta ipotèsi qu'a lo meriti d'estar simpla e acceptadera.
Totun, que i a ua ipotèsi alternativa. Las duas significacions de "mus" e de "robinet" ne semblan pas complètament ligadas. Qu'ei a notar lo gascon e lo catalan qu'ignoran la significacion de "mus" o "morro" prestada a "jeta" mentre qu'en asturian, lo mot "xeta" n'a pas la significacion de robinet, ne significa pas sonque "mus". Alavetz, ua auta ipotèsi que seré lo mot "jeta, xeta" dab la significacion de "mus" que seré d'etimon distint de'u deu mot omonime qui a la significacion de "robinet". Que s'agiré de dus mots diferents. L'etimon deu prumèr que vieneré plan deu mot arabe déjà mentavut qui significa "mus" . E lo dusau? Que poiré representar la fòrma femenizada deu reflèxe d'"axis", plan atestat en gascon, catalan e occitan ancians, qu'ei a díser "ais", "aix" en la lenga anciana ("èish" / "eix" en gascon e catalan modèrnes). La fòrma femenizada de aix, aixa, qu' èra dejà atestada en la lenga deus trobadors e notada devath la fòrma aycha hens lo dic. de Raynouard (fr. axe, essieu). Alavetz: ais, aix - > aixa / aisha / ache - > aixeta /aisheta / achéte - > xeta /sheta / chéte. Totun, la relacion enter axis e robinet n'ei pas briga evidenta. Lo problèma pausat per aquesta manca de relacion semantica enter axis e aish(et)a que's poiré explicar per l'existéncia de dus mots omonimes en la lenga anciana. L'un qu'ei "ais", "aix" d' etimon "axis"; gasc. modèrne èish. Au Dic. Raynouard de l'occitan ancian que i son aiz e aycha qui significavan èish. L'aut mot "ais" que significava "ajuda", "facilitat" e l'etimon latin qu'èra "adjacens". Qu'arretrobam lo dusau etimon en mots gascons corrents com "aise" e "aisit", fr. "aise" e "aisé", e aus mots oc e cat "aisina" e "eina" qui significan precisament utís. La confusion enter los dus mots que podó miar tà "aisha" dab lo sens de quauquarren d'utile, aquiu qui facilita la presa de liquid. En favor d'aquesta ipotèsi etimologica, que podem remarcar "aisha" qu'a un doble sens en gascon: lo d'eishèra (etim. axis) e lo d'aisheta (etim. adjacens ?). Ad aquestes dus etimons "axis" e "adjacens", que i cau ahíger un tresau foneticament pròishe : lo mot latin "ascia" qui designa un utís deu tipe eishòla, a l'origina deus mots fr. "aissette", oc. "aissa", "aisseta", cat. "aixa". De fèit, lo gascon qu'a d'auts mots qui semblan derivar d'èish en tot designar utís com l'"eishòt" e l'"eishòla" (fr. "aissette", cat. "aixa"), resultant de la confusion enter los derivats d' axis e d'ascia. La fòrma corta "sheta" ("xeta") d'"aisheta" ("aixeta", qu'explicaré la confusion dab l'espanhòu "jeta" possiblament a l'origina de l'aferèsi d'aisheta (aixeta) en sheta (xeta). De fèit, la significacion deu mot d'origina araba (= mus) que demora desconeishuda en català e en gascon, non n'ei pas sonque en aragonés, castelhan e asturian. Per contra, la significacion de "robinet" qu'a lo mot gascon e catalan que demora desconeishuda en asturian. Que's poiré tractar de dus mots diferents qui's pogón encontrar e crotzar au parat deu viatge deu mot aquitanopirenenc aixeta en aragonés o en castelhan.
Com dejà prepausat per G. Rohlfs entà explicar lo mot catalan "aixeta", l'etimon morfologic deu mot gascon "aisha" que seré latina. Totun Rohlfs que supausè un estranh *axittu pòc crededer. Mei simplament, lo mot gascon "aisha" que remontaré taus mots omonimes de la lenga anciana "ais", "aix", resultant de dus etimons latins plan distints: "axis" e "adjacens". En gascon, lo mot aisha qu'a ua dobla significacion, ua anatomica (aisha = eishèra, de axis) e la d'aisheta (robinet, de adjacens), mentre lo mot aisheta n'a pas sonque la de robinet. En aquesta ipotèsi d'ua etimologia romanica entà aisha, com aqueste mot aisha (aixa) dab la significacion de "robinet"n'ei pas atestat en catalan, que podó estar lo gascon qui balhè lo mot devath la fòrma afixada "aisheta" (="aixeta") au catalan au sègle 14 (o abans). Lo mot que viatgè tau castelhan e tà l'aragonés on s'i crotzè dab l'aute mot "jeta" (gasc. "mus"). En aqueste cas, "aixeta" var. "xeta" que seré un gasconisme viatjaire a hornir a la lista generau de gasconismes.
En tots los cas, la significacion de "robinet" deu mot "aisha" qu'ei un gasconisme shens nat dobte. N'ei pas impossible, enqüèra que non segur, "aisheta" que'n sia un tanben.
dilluns, 31 d’agost del 2020
Lo gascon d'en Domergue Sumien: ua lenga conhida de gallicismes e d'incorreccions de tot escantilh.
"Hascoc" qu’ei ua fòrma qui ne correspón pas briga ni a la de l'aranés estandard qui ei « hec » (deu vèrbe hèr) ni a la deu gascon normat qui ei « hasó » (deu vèrbe har)) segon las conclusions convergentas de Bianchi - Viaut, Romieu - Bianchi e Narioò - Grosclaude. Aqueste patron de conjugason deu preterit de "har", dab hasó, qu'èra lo qui lo quite Sumien e causí en ua tèsi publicada en 2006 a la casa editoriau Brepols e, a la fèita fin, que demora la consignada peu Verb’òc (CPLO). Notatz d'aulhors las causidas de las fòrmas "har" e "hascoc" qui trobam en aqueste tèxte d'En Sumien que son incoherentas enter si . "Hascoc" qu’ei ua fòrma plan literària, anciana (emplegada peus poètas deu sègle barròc) com modèrna. Que la trobam en çò de P. Bèc. Totun "hascoc" qu'ei ua fòrma deu vèrbe "hèr" e non pas jamei deu vèrbe "har". La causida d'aquesta associacion estranha "hascoc" e "har", autant d'antinormista, qu’ei incomprehensibla. Lo quite Sumien qu'aprofieita aqueste tèxte sus l'albabet cazac per criticar - dab rasons de las bonas- las inestabilitats e las refòrmas linguisticas inutilas, en particular quan s'aplican a l'occitan. Totun, passar de la fòrma deu gascon normat "hasó", arrecomandada peu quite Sumien annadas a, a "hascoc" qui eth medish ei a har servir uei lo dia, qu'ei un beròi exemple d'inestabilitat inutila e contraproductiva, ce'm sembla. La fòrma "hascoc" que deuré estar reservada aus qui an aquesta fòrma com a naturau au parlar de la lor comunautat. N'ei pas lo cas d'En D. Sumien qui n'a pas nada rason entà non pas seguir los patrons de conjugason normada pausats a man peu CPLO.
« non pòdi pas díser quina version ei melhor / mei bona. » o "non pòdi pas díser quina ei la mei bona version".
"aus sons documents escriuts en anglés"...
Non son pas capables de valorizar lo nom cazac deu lor pròpri país...
"Pròpri*" n'ei pas briga corrècte en gascon. Qu'ei un gallicisme (occitanisme). Lo mot corrècte qu'ei "pròpi". Palay n'indica pas sonque pròpi (grafiat propi) e "pròpre" (grafiat propre) qui ei un francisme. A notar qu'ei "propi" en catalan tanben, atestat dejà au sègle 13.
Bon, que dèishi l’ahar aquiu. Listar totas las errors e tots los punts a discutir que'n serén tròp fastidiós.
La lenga emplegada per En D. Sumien aquíu n'ei pas de qualitat acceptadera. Qu'ei conhida d’incorreccions sintaxicas (com "que s’ei pagat monuments" *quatava, *cinquava, *melhora), errors lexicaus (*ehortiment, *pròpri etc), gallicismes de tot escantilh ("en fàcia de", "manca de seriós", "novembre", "dens" bon entà tot e pertot, etc). Aquestas incorreccions que testimònian au còp d'ua mala coneishença deu gascon e de la degradacion de la lenga. Que’m sap mau n’ajan pas nat corrector competent au Jornalet ! O dilhèu que n'an un e lo praube gatge ne gausa pas corregir un linguista com En D. Sumien, Diu me dau ! Qu’a gran tòrt. Ne prèsta pas servici ni au lector ni au quite lingüista, pr'amor estar diplomat de linguistica, estosse occitana, n'ei pas ua garantida entà saber manejar lo gascon (ni l'occitan) com cau. E balhar leçons d'anar linguistic aus companhs deu CPLO en ua lenga de qualitat tan dolenta n'ei pas ua marca de competéncia ni de...seriositat, sustot quan mantua d'aquestas fautas de Sumien estoren podudas estar evitadas simplament en har servir los utís com lo Verb'òc e lo Dicod'òc qui lo quite CPLO e pausè a man de totòm.
N.B. PN = Per Noste (associacion e casa editoriau qui editè un diccionari francés- occitan (gascon ).; TeG= diccionari tot en gascon, de P. Morà.; CPLO = Congrès Permanent de la Lenga Occitana.
dimarts, 28 de juliol del 2020
Lo gascon de Pèire Bèc: un calc deu francés. Partida 2.
Joan que s'ajacèc dens l'èrba navèra (p. 22). Qu'ei un aute gallicisme idiomatic. En gascon, dens l'erba que i son ben cellulas dab nuclei, mitocondrias, cloroplasts e tot aquerò, mès Joan n'i pòt pas estar. Joan que's devó ajaçar meilèu a l'èrba navèra. En gascon deu "eth-era", qu'escriverén : ena èrba navèra.
"Dens un darrèr adiu au món", qu'ei un gallicisme qui ne vòu pas díser arren en gascon, pr'amor deu contra-emplec de "dens" aquí. Que caleré botar "en" o "dab", totun non "dens".
Que caminàvam dempuish ua orada, o pòc se'n mancava, dens ua petita cassolèra. (p. 31)
Frasa plan incorrècta, resultat aparent d'ua mala arrevirada a partir deu francés. La preposicion qu'auré d'estar "per" e non pas "dens", de segur. "Que caminàvam (...) per ua petita cassolèra (o per ua cassanheta o per ua cassanhareta o per un cassiaret...)".
Mès qué hètz donc dens aquestes parçans en aquesta ora tan tardiva? (p. 36)
Aquestes parçans que son pluraus, çò qui implica los punts concernits per la preposicion que son mei d'un. Alavetz que i cau botar "per" com a preposicion e non "en" ni "dens" qui ei un gallicisme a espudir. Jo qu'escriverí:
Mès qué ètz donc a har per aquestes parçans en aquesta ora tan tardiva?
D'exemples semblants, que'n trobaratz a fanègas en aquesta òbra . Que'm sembla ne vau pas la pena cità'us tots. Totun, que'n ahigerèi sonque ua darrèra pr'amor que presenta un mot qui Bèc emplega pro sovent e au quau e'm soi dejà interessat d'un punt de vista filologic. La frasa qu'ei aquesta:
E que s'arroncèc dens los braces de Dàvid en bèth saumuquejar (p. 148).
La causida de "dens" com a preposicion aquiu que i ei un gallicisme incorrècte, un còp de mei. La bona preposicion qu'ei "a" (cf. Parlar plan §254) : "aus braces" o, "en" solament si ètz deu gascon d' "eth/era" : en eths/ ens/ enes braç(es/is/i).
"Se jeter dans les bras de... " que's ditz simplament "lança's aus braç de..."" (dic. PN, adrèça "jeter). Totun, "arronçar" (arronçà's) qu'ei un mot hòrt interessant. Qu'ei un cas exemplar de gasconisme viatjaire dont l'expressivitat e'u hasó hèra popular en bèth facilitar la difusion quitament en dehòra deu maine gascon. Segon jo, lo mot qu'ei un simple derivat de "honsar" dab la protèsi frequentativa e expressiva gascona ar- o sia ua varianta expressiva d'ahonsar (fr. jeter; jeter avec violence), ua ipotèsi non considerada en nat bon obratge per manca de cultura gascona. L'etimon que n'ei (segon lo vòste servitor) lo latin "fundus" cf. honsar, ahonsar, en.honsar o en francés foncer, enfoncer, défoncer. Adonc, si ètz de'us qui grafian atau los mots ahonsar, ahraga e ahromic, la logica que vs'impausaré de grafiar lo noste mot arhonsar. Ronçar, fòrma ipercorregida d'arronçar, plan correnta en occitan - arren a véder dab l'arromec (!!!) segon jo- qu'ei la fòrma grafica qui s'a prengut lo mot gascon en gascon bordalés e en occitan. Lo derivat post-verbau d'arronçar ( = arhonsar), arronç, que s'arretròba adaptada en castelhan en ua expression deu maine nautic: a la ronza". "A l'ahrons" (o arronç) que significa "a l'abandon" (com a resultat de l'arhonsar) en gascon, de manèira generau, mentre la locucion espanhòla "a la ronza", que significa especificament "a la deriva" (per ua barca, ua nau etc). Lo castelhan que's manlhevè probablament l'expression deu gascon en adaptar-la dab un cambiament de genre e l'addicion d'ua vocau de sosten (l'arronç - > la ronza). Aqueste gasconisme deu registre maritime que's tròba autanplan en catalan dab aquesta significacion nautica, devath la fòrma "a la ronsa", probablament arribat via l'espanhòu (cat. = a la ronsa).
Qu'existeish un aute vèrbe "arronçar" en gascon, arronsar en catalan, qui significan de manèira generau quauquaren com "disminuir per contraccion" e, de manèira especializada en gascon deu registre pastorau, "atropar" (lo bestiar entà miar lo tropèth tà un lòc mei). En gascon, lo vèrbe vielh arronçar qu'ei estat generaument substituit per ua fòrma afixada arroncilhar qui evita l'omonimia dab l'aute vèrbe arronçar (arhonsar) dejà vist. Alavetz, arroncilhar que significa "aplecar", "aplecoar" (ua pelha, un teishut) (froncer en fr., froncir en òc, frunzir en cat.) qui èra la significacion etimologica deu mot gascon e catalan arronçar (var. ronçar) d'autes còps . L'etimon que n'ei lo mot deu francic ancian hrunkja, v. hrunkjan (respèctivament plec, aplecar). Lo mot qu'esto ipercorregit dab l'addicion d'ua "f" en occitan (adarron manlhevat en cat., esp. etc.). Lo mot qu'èra plan "rons" "ronsar" en occitan medievau, "ronche" en ancian picard, shens cap de f au mot en nada lenga. Lo mot que's gahè ua "f" en occitan modèrne probablament com a resultat d' ua ipercorreccion d'origina gascona deu tipe arronç - > fronç. Atau que son vaduts fronç, v. froncir en occitan, d'aquiu frunzir ( un teixit etc.) en catalan, français moderne fronce, froncer, cf. gasc. arroncilh, arroncilhar (illegitimament grafiat ahroncilhar) ipercorregits en froncilh, froncilhar. La correspondencia enter froncer e arronçar qu'ei demorada plan evidenta en catalan: froncer le nez, froncer les sourcils = (cat.) arronsar el nas, arronsar les celles. Aquestas ipotesis etimologicas peus mots gascons e catalans omonimes, per evidentas que'n pogossen estar, n'estón pas enonciadas sonque peu vòste servitor. Ne las trobaratz pas en nat bon obratge , que son estadas ignoradas per desconeishença e sustot desvalorizacion de la lenga gascona, ailàs.
Còps que i a, l'estructura particulara de la frasa gascona que sembla desaviar Bèc qui s'i pèrd d'ua manèira susprenenta. Per exemple:
Qu'alandèc la hièstra entà respirar las alenadas tèbias qui, de temps en quan, qu'arribavan (sic) dab lo perhum deu lilac coma ua bohada deu gran Sud, au delà de la mar grana. (p. 13).
Aqueth hasan, que l'avèva vist, bèth temps a, quan la mair encara que (sic) vivèva. (p. 17).
Ja que, se hèras de hasans é s'èran succedits dempuish son temps de mainadòt, qu'èra (sic) tostemps la medisha votz...(p. 18)
Sol, sol dens (sic) aquera immensitat on la mòrt qu'ei (sic) la reina (p. 45).
A l'evidéncia, pas arrés non gausè corregir Bèc e qu'ei de dòu har.
E puish, que'm saben mau los cas, tròp nombrós, de confusion dab l'occitan. Tròp d'idiotismes plan gascons que son remplaçats per prèsts de l'occitan com per exemple lo mot "arneguet" (juron, blasphème) substituit per un dobtós "arrenèc" qui ei absent deu diccionari de Palay e qui ei un manlhèu occitan (oc. "renèc") mau adaptat. Ua caracteristica deu gascon, de las qui'u diferéncia clarament de l'occitan e deu catalan, qu'ei de saber har ua distincion semantica enter renegar e arnegar, dus vèrbes qui's conjugan shens alternància vocalica en gascon segon lo patron definit per P.N. . "Arnegar" qu'ei ua fòrma regulara prenguda peu vèrbe latin "renegare" en gascon. Aquesta fòrma gascona que i conviu en doblon dab la fòrma mei sabenta "(ar)renegar". L'existéncia d'aqueste doblon arnegar - renegar que i facilitè ua diferenciacion semantica especificament gascona . Segon Palay, "(ar)renegar" significa plan "renier", "parjurer" com en occitan e en catalan. Totun, au contra deu mot en occitan i en catalan, (ar)renegar en gascon n'auré pas la significacion de "jurar" o de "blasfemar". , Dit autament, entà la significacion de jurar o de blasfemar, ne podem pas substituir "arnegar" per "renegar" (cf. Palay). Un "juron" que's ditz plan un "arnec" o, mei corrent e tipicament, un "arneguet". Lo mot "arneguet" qu'a deishat despuish sègles d'estar considerat com a fòrma diminutiva de qué que sia. Lo mot "arneguet" qu'ei ancian, be figura dejà au lexic de la literatura barròca gascona! Qu'ei un hòrt beròi gasconisme qui Bèc n'emplega pas au profieit d'aquesta fòrma qui'm resulta estranha "arrenèc". Qu'ei de dòu har e, se m'ei permés balhar un conselh, oblidem aqueste "arrenèc" pro dobtós tà non pas retiéner sonque "arneguet".
Qu'emplega tanben "mena" per "sòrta", "traca", "escantilh", "ordi"... Lo mot "mena" dab aquesta accepcion n'ei pas plan gascon, ni morfologicament ni semantic. Qu'ei un occitanisme inutile, ignorat per Palay. B'ei vertat parlars de la periferia gascona, dejà pro occitanizats, que deven saber lo mot.
Que i trobam autanplan lo mot "vam" per "arsec" (un mot deu gascon occidentau). Lo mot "vam" dab aquesta accepcion d'arsec que hè partida deus mots basics e inevitables deu lexic de l'occitanisme. Ne'u trobaratz pas en Palay qui accèpta "estrambòrd" mot marselhés eretat deu Felibrige, autanplan emplegat per Bèc. L'autor qu'emplega autanplan lo mot deu gascon occidentau devath la fòma "arsèc". Qu'ei arsec o arsèc segon Palay, la vacilacion fonetica qu'apunta cap a ua origina landesa (maritima ?) deu mot. Totun pas sonque la fòrma arsec qu'estó retienguda per P.N en seguir la causida de Palay aus exemples illustrant los emplecs deu mot. B'ei de dòu har Bèc ne sabó pas disciplinà's enqüèra que la logica de l'accent é'm semblèsse arrecebedera (arsèc de arseguir, fòrma gascona de resseguir, cf. "que sèc" de "seguir" ). De notar lo TeG tanben qu'avalizè sonque arsec e non arsèc .
De la medisha manèira, Bèc que balha ua valor occitana a "ja que", qu'ei a díser "fr. puisque" o "fr. comme" mentre Palay no'n balha pas sonque la significacion gascona, pro antinomica, de "bien que". La frasa "ja que sia petit, que'u mian tà la piscina" que's vira en francés atau: "bien qu'il soit petit, on l'emmene à la piscine. La locucion gascona ja que + subj. n'ei pas emplegat per Bèc qui n'emplega pas sonque ja que + ind. a la mòda occitana e dab l'accepcion occitana. Que supausi que poderem trobar aqueste torn occitan en parlars gascons periferics, a maudespieit de l'abséncia de ja que + ind. en Palay. Aquò rai, n'ei pas beròi un problèma.
Bèc qu'aplica apertament aquera absurda règla occitanista qui vòu remplaçar sistematicament "blu" per "blau". Qu'ei lo solet autor entà hà'c en gascon, que jo sapi. No'n sabi pas nat aute. Per contra qu'emplega mei d'un còp lo gallicisme "hamèu" per "bordalat" (pp. 35, 36 etc). Totun, hamèu no'i ei pas solament au lexic de Palay ! Per jo, n'ei pas hèra coherent espudir "blu" en tot promàver l'usatge de "hamèu" mès bon... Aquò rai.
Dus occitanismes en ua medisha frasa:
Mès çò que me tafurava (sic) b'èra que cada còp la disposicion de las flors èra diferenta (p. 73).
"Tafurar" per "tahurar" (EDIT o mei exactament per chepicar, ved. lo comentari de G. Saint-Gaudens) qu'ei un occitanisme aquiu. "Cada còp" per "tot còp" que n'ei un aute. Aquò rai.
Çò de sordeish, per jo, que son los idiotismes francés tradusits au mot per mot en gascon. Que n'i son tròps a l'òbra de Bèc.
Per exemple, "envoyer au casse-pipe" que vad en çò de Pèire Bèc "mandar au (sic) trenca-pipa" (p.50). Qu'ei un beròi exemple de çò qui podem arreprochar aus neolocutors: la traduccion au mot per mot d'expressions francesas. Que's cau demandar tostemps: quin tradusirí "envoyer au casse-pipe" en lengas com l'anglés, l'espanhòu o lo catalan? S'i escaderem dab ua traduccion literau, mot per mot, de l'idiotisme francés? Segur que non. En anglés non i a cap de locucion semblanta e la traduccion que seré mei prosaïcament "to send off to war", "to expose to danger" o quauquarren semblant. En espanhòu, non i a cap de locucion tanpòc ! Que dirém : enviar a la guerra o enviar al matadero. En catalan, arren de "pipa", jo dirí "enviar a l'escorxador". En gascon, qu'ei "enviar entau pic" (cf. P.N.) o "enviar entau tuader". Lo problèma de Bèc qu'ei que pensa com a francés e en francés.
Un aute exemple de frasa qui auloreja hòrt a idiotisme francés qu'ei la qui segueish:
Manifèstament, la cortesia n'èra pas lo son hèit (p.74). La traduccion literau a partir deu francés qu'ei evidenta ací, totun lo resultat qu'ei plan incorrècte en gascon. En gascon, la cortesia qu'ei ua qualitat o ua vertut e non un "hèit". Que poderem díser en plaça de "hèit" : "preocupacion", "chepic" o quaucòm com "non semblava guaire chepicat per tròp de cortesia".
Un beròi exemple de frasa qui, a mei d'estar un calc incorrècte deu francés, inclòu ua bèra fauta sintaxica (o simplament un torn grafic inventat per Bèc?) :
Ua pòrta de husta (...) que'n barrava l'accès e nos interdisèva tot (sic) entrada (p.35).
Cèrtas, "tourbilloner" que's pot díser revolumar en gascon, n'ei totun pas ua rason entà virar lo fr. "les eaux tourbillonantes du Volp" en ..."aigas revolumantas deu Vòlp" (p.59) !!!. "Revolumantas" qu'ei ua construccion calc deu francés "tourbillonantes", totun qu'ei ua incorreccion en gascon. Revolumairas, arremoliairas, etc, los bons tèrmis ne mancan pas.
Que i encontram problèmas d'estile, d'idiotismes erronèus e de sintaxi en aquesta òbra de Bèc mès non pas solament. Que i son tanben mots fantasiós, inventats per l'autor shens bona rason, ça'm par. Qu'ei lo cas, per exemple, d'aqueth "simpletat" que trobam en ua locucion "en tota simpletat", calc deu francés "en toute simplicité". Lo calc de l'idiotisme francés qu'ei de totas mòdas un gallicisme de correccion discutibla en lenga gascona, quitament se remplaçam aqueste mot fantasiós "simpletat",per un mot mei corrècte com simplèr o simplicitat. Camps e Botet (dic. français- catalan) qu'arreviran "simplicité" e "en toute simplicité" respèctivament en "simplicitat" e "francament". En aqueth tèxte de Bèc, en plaça de "en tota simpletat", que i poirem botar meilèu "shens nada ceremonia" o "shens mei de ceremonia" o quauquarren atau.
Un aute exemple de mot incorrècte en gascon qu'ei "manègi":
Ja qu'èi perfèitament comprés lo ton manègi dab Danièl. (p. 65).
"Manègi" n'ei pas briga un mot deu lexic gascon. Que sembla estar ibride enter lo mot francés manège e lo mot provençau manegi, de l'italian "maneggio". En gascon, la fòrma qu'ei manètge (manèdge en Palay), mot adaptat deu francés (manège) qui l'a emprontat a l'italian (maneggio). La fòrma balhada per Palay qu'estó adobada d'ua faiçon regulara, peu dic. PN devath la grafia manètge, adoptada au torn peu diccionari Tot en Gascon. La fòrma manètge que s'arretròba en diccionaris occitans s.s. (Laus, Lagarde, Dicod'Oc...). Se la fòrma manètge ne l'agradava pas a Bèc, aquò rai, que podè cambiar lo mot e remplaça'u per intriga, doble jòc etc. Mès cambiar la fòrma generaument admesa per ua auta mei au son gost n'ei pas jamei la bona solucion per hòrt bonas que'n sian las rasons. E ne dobti pas que'n deven estar de las hòrt bonas. Totun rason non vau pas dret aquiu. La disciplina qu'auré d'estar la règla per totòm, los professors com los pacans. Sequenon, nosautes, los usatgèrs de la lenga, qu'èm perduts.
Un exemple d'incorreccion linguistica, d'escantilh singular, que'u trobam en aquesta frasa:
E totun, lo soviéner deu praube bogre (...) que'u hascoc ben (sic, p. 200). Per un còp, l'idiotisme francés aqueste qu'ei corrent en gascon mès l'expression en gascon que demora un calc hidèu de l'expression francesa. N'ei pas "que'u hascoc ben" l'expression qui va plan aquiu mès "que'u hascoc deu ben" . "Har/ hèr ben" e "har/ hèr deu ben" n'an pas briga la medisha significacion !!! Bèc que s'enganè en sajant d'adaptar tau gascon lo gallicisme occitan "far de ben". Per tant, lo gallicisme qu'ei evitable aquiu com tostemp: en plaça de "que'u hascoc deu ben", que i poderé hicar ua auta locucion com "que'u hascoc gòi" (que'u hasó gai), "que'u hascoc content", "que'u hascoc urós" "que l'assenerè(c)", etc, etc.
Que poiretz trobar en aquesta òbra de Bèc un pialat d'autes exemples d'idiotismes francés arrevirats au mot per mot de manèira temerària, balhant un arrèrgost franchimand a la pròsa. Ne'us voi pas citar tots.
En conclusion, la qualitat de la lenga de Pèire Bèc n'ei pas aquò briga. Que sembla tròp sovent ua traduccion calc deu francés shens consideracion au fèit que los idiotismes en gascon é son especifics e diferents deus en francés. E qu'ei conhida d'occitanismes, mès aquerò n'ei benlhèu pas tan grèu. La lenga aquiu qu'ei influenciada per la dòxa de l'occitanisme e la qualitat que's n'ensent. La lenga qu'ei pro occitanizada dab ua proporcion tròp grana de mots qui son absents deu Palay e deus autes diccionaris de gascon. E la sintaxi com lo vocabulari de la pròsa de Bèc ne son pas tostemp plan hidables. Que se'n cau mauhidar e avisà's plan com cau abans de citar Bèc com a exemple lingüistic peu gascon. La lenga mairau de Bèc n'èra pas lo gascon e aquò que's pòt notar clarament a la soa pròsa. Lo gascon composicionau de Bèc, tròp sovent fantasiós e d'inspiracion francesa, non pòt estar un bon modèle entà la navèra generacion de gasconofònes, ce'm pensi jo.
dilluns, 27 de juliol del 2020
Lo gascon de Pèire Bèc: un calc deu francés. Quauques exemples. Partida 1
Frasa 1: Qu'èra sedut davant la taula de trabalh, l'aire tristàs e resignat, en bèth virar maquinalament dens los sons dits un gredon mau espuntat qui, de temps en temps, é portava a la boca entà'u chucotar nerviosament. p. 11
Problèma N° 1: "dens los sons dits" !!! Qu'ei ua meishanta traduccion deu francés "dans ses doigts". En gascon, "dens" com a preposicion locativa, que significa "a l'interior de", qu'a alavetz l'exacta significacion deu mot catalan "dins", ne pòt pas estar emplegat a tot còp entà virar lo mot francés "dans". Ací que i caleré meilèu botar "enter": "enter los dits".
Problèma N°2: "Espuntat". Per jo (e peu Palay) "espuntat" qu'a la significacion invèrsa d'"agusat". Mau espuntat = que supausi Bèc que volèva díser "mau agusat" o "malagusat". Agusat = fr. aiguisé; espuntat = fr. émoussé. Mau espuntat = fr. mal émoussé (contra-sens probable devath la pluma de l'autor).
Jo qu'aurí escrivut:
"Qu'èra sedut davant la taula de tribalh, l'aire tristàs e resignat, en bèth har virar maquinaument enter los dits un gredon mau agusat qui, de temps en quan, é's portava a la boca entà shuquejà'u nerviosament."
Frasa 2 : Ua mosca, un còp o l'aute, que'u passava davant lo nas, dens ua bronidèra desplasenta, mès eth ne soscava solament pas a la caçar.
"dens ua bronidèra desplasenta" qu'ei un calc d'un idiotisme francés, lo resultat qu'ei incorrècte en gascon (ved. lo comentari de la frasa 1). Que i podem botar "en ua bronidèra desplasenta" o "dab ua bronidèra desplasenta".
La tresau frasa que presenta un beròi gallicisme desconeishut deu quite Palay. Aquesta frasa que pausa un punt interessant de gramatica tanben, dab l'emplec d'un aute beròi gallicisme, idiomatic aqueste còp.
Frasa 3: Tot d'un còp ua borrasca de vent que draubic la hièstra e quauques huelhas de papèr, esparricadas sus son burèu, que's botèn a volastrejar de ça de la.
"Borrasca" n'ei pas un mot deu lexic de Palay, que jo sapi. Los mots gascons n'i mancan pas: ventòrla, ventolada, bohalada, borriscla, esborrusclada, esborrassada, còp de temps...la lista non s'acaba aquiu, ved lo dic PN. "Borrasca" qu'ei un gallicisme, francesime (bourrasque) e occitanisme (borrasca), o mei exactament un italianisme viatjaire segon lo CNRTL. Probable, parlars de transicion o periferics que deven sabe'u, deu fèit de l'influéncia tolosana o occitana en generau. Aquò rai.
De correccion discutibla qu'ei la locucion "esparricadas sus son burèu" qui ei ua expression qui soa a francés, arrevirada mot per mot per "éparpillées sur son bureau". L'incorreccion en gascon qu'ei dobla. Prumèr, lo possessiu, a mei d'estar de fòrma incorrècta en pròsa (qu'auré d'estar "suu son" e non "sus son"), qu'ei de fèit inutile en aqueste cas. E puish que's pausa ací la question de la causida de la preposicion qui segueish dirèctament "esparricadas". "Esparricadas sus son burèu" qu'ei un gallicisme qui s'ei substituit a un idiotisme gascon. Las huelhas que's tròban esparricadas per la susfàcia deu burèu, adonc qu'aurem d'emplegar "per sus" e pas jamei "sus" solet aquiu. Que'vse raperarèi dus exemples d'usatge similar: "qu'espareia tota le pluma per suu bròc" ; "que's passa le man per sus le boca" (Citacions d'Arnaudin, tiradas de la Gramatica de R. Lassalle p. 100). En seguir aquesta mòda, jo qu'escriverí "esparricadas per suu burèu". "Esparricadas peu burèu" que's poderé díser tanben, totun l'expression qu'ei mensh precisa non pas "esparricadas per suu burèu" puish solament en aquesta darrèra locucion, que'n restrenhem de manèira explicita lo lòc per on son esparricadas las huèlhas, qu'ei a díser la susfàcia de tribalh deu burèu excluant-ne las autas partidas deu mòble. Per contra, esparricadas suu (son) burèu i esparricadas sus son burèu ne son pas plan corrèctes, que son gallicismes d'evitar aumensh a l'escríver. Quant los punts d'un lòc concernits per la preposicion é son mei d'un, en particular deu fèit d'ua cinetica, d'un movement, qu'emplegam tostemp "per". Aquiu qu'avetz quauques exemples: "horucar peu cabinet" (fr. fouiller dans l'armoire) , "passejà's per la carrèra" (fr. se promener dans la rue), "espartar lo monde peu camp" (disperser les gens dans le champ) , "passà's la man per sus la boca" (fr. se passer la main sur la bouche), "esparricar las huèlhas per suu burèu" (fr. éparpiller les feuilles sur le bureau) etc.
De seguir en clicar aquiu.
dissabte, 11 de juliol del 2020
Net e libre.
Que soi, en efèit, relativament vielh, n'ac denegarèi pas, atau qu'ei, qué i haram? Totun ne vei pas quin problèma e pòt pausar lo men atge tad aqueste comentaire ni en qué aquerò e'u poiré concernir ad aqueste pire.
A mei que hè temps qu'èi deishat de léger lo Jornalet. Ne soi pas un lector deu jornalet, tanpòc n' i deishi nat comentari. Adonc, ni legedor, ni tròl. Abans, que n'èri plan, de legedor, que comença a har temps. Tròp de censura, d'irrespècte e d'intolerància de cap a'us qui non son de la "bona" capèra que m'an hèit deishar lo lòc shens arregret. Qu'èra lo dusau punt.
E lo tresau punt: ne soi pas briga gascon. Que soi un estudiant de gascon, n'ei pas la medisha causa.
Segur, ne poish pas adherir a la linha ideologica deu Jornalet en mestior de gasconisme e d'occitanisme e lo men punt de vista qu'ei pro sovent hòrt diferent de'u deu cap-redactor d'aquesta revista digitau. B'ei cèrt exprimir lo men punt de vista non m'i ei pas jamei estat permetut per la direccion deu Jornalet qui m'an censurat d'entrada en prohibí'm d'i deishar articles d'opinion per rasons qui no'm son pas jamei estadas explicadas mès que podem endevinar aisadament: eretge a la dòxa. Tan simple e tan medievau. Un collaborator deu Jornalet que m'a hèit quitament un procès per aquò, un beròi procès au tribunau, digne de la Senta Inquisicion, per aver gausat contradíser la dòxa en desmontant los sons arguments los un après los autes de manèira documentada e scientifica. Un crimi contra lo dòxa ! Evidentament, la Justícia que'm balhè la rason sus tots los punts. La rason que tri(o)mfè contra l'obscurantisme.
Que tròbi aquesta censura praticada peu Jornalet totafèit anormau en ua societat democratica qui valora la liberat d'expression. Que'n ditz hòrt sus l'ideologia dictatoriau deu diari. Aquò rai, no'm senti pas desaunorat e no'm hè pas besonh exprimi's au Jornalet entà demorar feliç. De fèit, que'm sembla l'equipa deu Jornalet qu'encontra dejà pro de dificultats entà subervíver, non hè nat besonh ahíge'us entrabucs de quina sòrta qui sia. Simplament, non m'interèssa pas aver a har dab aquest garmautèr totalitari. Deu men punt de vista, lo Jornalet que pudeish a intolerància e a dictatura mau assumida e jo que'us voi evitar a tot hòrt entà demorar net. Net e libre.
dissabte, 1 de febrer del 2020
Lo diccionari de pòcha d'occitan deu Prof. Patric Sauzet.
En mestior de lexicografia occitana qu'èm passats deu granàs, lo diccionari de Josiana Ubaud, de 100 000 mots haut o baish, tau mei petiton, un lexic de quauques 13000 entradas e traduccions, un chic a l'estret en un format de pòcha, dit de botgeta en l'occitan deu son autor lo prof. P. Sauzet. Lo diccionari de la valenta J. Ubaud que demora a estar completat en i hornir las definicions deus mots, que ahíger las definicions deus mots b'ei un bon principi quan s'ageish de hargar un diccionari d'ua lenga. E melhor se las definicions son acompanhadas dab exemples o citacions entà illustrar-las. Aqueth tribalh de lexicografia que hè mei que hrèita entà la lenga occitana (ne soi pas a parlar de la gascona) e que necessitaré d'i dedicar ua bèra equipa, la tasca n'ei pas a man d'ua soleta persona. Com a diccionari elementari d'occitan, que i a dejà lo Tot en Òc, ne'u tròbi pas mau hèit, que'm va plan a jo. B'ei cèrt n'ei pas sonque un diccionari tot en òc. Que mancava probable un diccionari elementari taus començaires francofònes. Que supausi que se lo Pr. Sauzet e's hiquè a hargar aqueste lexic, qu'èra pr'amor que hasèva hrèita, que n'i avè ua demanda. Ne soi pas, personaument, un fanatic deus diccionaris de pòcha. Que son pòc precís e mancan sovent de fidabilitat. Lo deu Pr. Sauzet n'escapa pas a la règla. Jo, aquestes diccionaris de pòcha, que'us vei meilèu com a gatget entà ua oficina de torisme o ua botiga de sovenirs, que non com a utís linguistic, justament pr'amor que mancan de precision e que son hòrt incomplets, deu fèit de la constrenta deu format. La competéncia de l'autor n'ei de segur pas en causa.Mots basics com abonament, abolir o agaric, pausats per cas, que mancan au diccionari. Que i aja per contra mots rarissimes e estranhs com "botgeta" o pòc frequents com "lugana" ("clar de lua" en gascon) n'ei pas tròp compreneder mès rai. Enqüèra un còp, que'm demandi si la mira d'aqueste diccionari ei estada ben clara per l'autor. De qué pretén estar aqueste lexic? Un document personau d'ahur teoric on s'i prepausarén solucions morfologicas, innovacions semanticas, mots pòcs emplegats en la vita vitanta (enqüèra que tan beròis com "lugana") e mots d'origina estranha, caduts en desús en lengadocian e "reanimats" de manèira artificau com bodgeta? O l'obratge e's vòu estar un lexic practic de comunicacion destinat aus començaires? Los dus objectius que son incompatibles enter si. E a la lectura deu lexic, la mira n'ei pas beròi clara.
Bon, aqueste lexic qu'ei supausat estar d'occitan estandard segon l'autor. N'ei, per conseqüéncia, evidentament pas gascon. Enquèra que i son quauques mots d'ahur a manlhèus gascons com "lugran" (dejà mentavut), "boha" (l'instrument) seguit deu vèrbe "bohar" pausat com a sinonime gascon de bufar (per qué aqueste vèrbe gascon i ei? Aquerò, n'ac sabem pas) . E que i ei tanben, de manèira susprenenta, l'expression "hilh de puta". De gascon, pocas causas, a la fèita fin. Que cau raperar l'occitan, de manèira generau, qu'ei conhit de faus-amics de mots gascons. Per exemple, abalir en occitan, ne significa pas briga abalir (dissipar, har desparéisher) mès neurir (mainats e bestiar). Abocar ne significa pas abocar mès enversar (cf. cat. trabucar). Abasar en occitan ne significa pas abasar (conhir, comblar) mès au contra abàter, demolir. Acabalat ne significa pas acabalat mès plan aprovedit. Bana en occitan ne significa pas bana (pegar, terràs, bidon) mès còrn. E pelha significa en occitan perrèc e non rauba o vestit com Diu manda (en gascon, valent a díser). Botgeta ne significa pas botgeta (bugaderon, cuveta) mès pòcha segon Sauzet. Dòna ne significa pas dòna (gojata ) mès dauna, etc, etc. Totun, las definicions de tots aquestes mots au diccionari deu Prof. Sauzet que's limitan a las valors non-gasconas. Las significacions pròpias qu'an aqueths mots en gascon que son sistematicament ocultadas. Que podem constatar lo diccionari deu Prof. Sauzet (com lo de J. Ubaud) que hè de la lenga occitana ua lenga independenta deu gascon. Qu'ei ua causida assumida qui compreni perfèitament e qui n'ei pas criticabla deu men punt de vista. Totun, que pausa practicament e clarament l'occitan com a lenga distinta deu gascon, a maudespieit de totas las denegacions teoricas d'ua part (mei anar mei petita) de la comunautat deus lingüistas, l'autor deu diccionari inclús. Ua analisi deus 164 prumèrs mots deu lexic (las sèt prumèras pajas) que n'amuisha un quarantenat sia qui ne son pas en Palay sia qui n'an ua significacion completament diferenta de la prepausada peu lexic deu Prof. Sauzet, çò qui arrepresenta mei de 20 % deu lexic occitan, un mot sus quate a cinc. L'intercomprension que depén de las valors deus mots, totun. Que i tornarèi un aute còp.
Qu'èi començat aqueste pòst en díser non m'agradan pas los diccionaris de pòcha. Que supausi que n'avetz comprés la rason. Jo que soi a demorar un Diccionari Generau de la Lenga Occitana, un diccionari comparable au de Na Josiana Ubaud peu lexic mès completat dab definicions, citacions e idiomatismes. Per jo, personaument, un diccionari de pòcha qu'ei un gatget shens gran interés e n'arrecomandarèi pas particularament aqueste, pas mei que nat aute, que las definicions, tròp imprecisas, i son ua hont d'errors tau qui vòu exprimí's en occitan e que lo mot qui cercatz ne s'i tròba pas jamei. La causida deus mots qu'ei a còps susprenenta. Personaument, no'm hè pas besonh léger que "boha" s'i ditz "boha" en occitan - d'aulhors nat lector non n'a besonh pr'amor "boha" que s'i ditz boha en francés tanben. Çò qui m'interèssa mei que serà d'apréner com avem a virar en occitan cauerat (var. caurat, caverat), preable, puisheu, honhagaire, hreiterós, etc. Lo diccionari de Sauzet n'apòrta pas las responsas. Per contra que i son quauques mots estranhs que pas degun emplega devath las accepcions deu diccionari. Que tròbi lo diccionari Tot en Oc qu'ei mei arric, qu'a lo doble de mots e qu'ei sovent mei precís (totun pas tostemps) non pas aqueste. D'acòrd, vertat qu'ei lo Tot en Òc qu'ei redigit tot en òc (of course) e, per consequéncia, non serà de nada utilitat entaus començaires. Lo lexic deu Prof. Sauzet, per imperfèit que sia, que serà shens nat dobte utile ad aquesta gent, los començaires. En linha, qu'avem los diccionaris deu Congrès e de l'Academia, conhit de citacions, aqueste darrèr, çò qui'n hè lo mei bon de tots deu men punt de vista, au mensh formaument, ja que't cau corregir las entradas erronèas, que n'i a, ailàs, lo diccionari de l'Academia n'ei pas tostemps hidable. Aquestes diccionaris en linha qui son a vàder mei anar mei arrics, en tot demorar qu'espelesca un jorn LO Diccionari Generau de Lenga Occitana de mei de 90 000 mots, en linha a gratis dab motor de recèrca, arreconegut com a seriós e de referéncia per tot lo monde. L'espèr que hè víver.
