Fòto d'identitat podologica

S’avetz seguit lo cors dels eveniments, seretz pas tròp suspreses d’aprene qu’ai assajat de prene una fòto de mos pès. Òc, zo aviài promés a aquela joveneta, la pichona del país bais prèp de la mar e dels estanhs, vesètz ? Non ? Bon, vaquí un indici, mas vos farai pas cap de dessenh!



Ara i sètz ? Bon. S’agís doncas de penjar a l’internet una fòto d’identitat podologica. Çò de prene una fòto es pas estat tant aisit, finalament. Zo aviài pas tot previst. Zo podiài pas. Es pas ma fauta, es la d’En Pòlo. S’es caigut amorós pèc de mon pè. O benlèu se lo volià menjar, sabi pas tròp. A’n Pòlo, li deu agradar l’odor de camembert o quicom semblant. Zo pòdi pas dire exactament, l’ai pas daissat acabar. Soi pas tan caluc, ieu! E coma soi prudent, ai pres de fòtos sonque d’un pè. Ai daissat l’autre plan abrigat. Pensi qu’ai encara los cinc artelhs a cadun dels dos pès, mas ne soi pas completament segur. Vos avisarai se non, aquò pòt ajudar per la seguida.







A lèu lèu!

Nedelec laouen ha bloavezh mat !

...Fins que, un bon dia, va aparèixer l’esperit de Nadal sota la forma més inesperada. Va aparèixer i va ser una sorpresa, en fi, tant rara i guai al mateix temps, que encara, quan i penses, somrius i et brillen els ulls (saps, aquest tipo de sorpresa que només passa als contes de Nadal, segur que en recordes, com quan el Tirondin es pensa que l’Abigaëlle, la seva aranya màgica que viu al seu barret, no ha pogut decorar la casa de la Iaia amb la seva formula màgica, però quan finalment la Iaia, que havia anat a buscar l’arbre de Nadal al bosc encantat, torna i li diu : “Tirondin, qué preciós ! no t’en demanava tant !”, i quan el Tirondin, que no enten res, surt fora i veu que l’antic roure nuós que els fa de casa està tot guarnit i adornat, i quan es posa feliç i quan desprès sopen tots junts amb el Iaio Fotesa, l’antic enamorat de la Iaia, que ha portat la sopa de galets – doncs ja saps, una mica aquest tipo de sorpresa).


De cop, al costat de la porta del pis, a la pissarra esborrable que serveix normalement per deixar missatges als companys, missatges com “la targeta wi-f C54Ri al millor preu la trobaràs a Sepúlveda, 24”, vas veure que algú havia escrit, en forma de tríptic :

Nedelec laouen ha bloavezh mat !

----------------------------------

Bon Nadal i feliz ano novo !

----------------------------------

Bon Nadal i feliç any nou !


I de cop, a la pissarra esborrable, bufava l’esperit de Nadal, bufava en català, gallec i bretó, les llengües potencials del pis. Bufava en bretó, i era increïble, raro, inesperat, de veure amb quina naturalitat les paraules bretones s’aguantaven al costat de les catalanes, sense caure d’estar tant poc utilitzades, tant oblidades, i era increïble, la llengua de la teva Iaia, els records feliços, aquí a la pissarra, i era inesperat, t’adonaves que sí, el bretó, te l’estimaves, que te l’estimaves, potser, tant com el català.


Mai saps on pot bufar l’esperit de Nadal....



----------------------------------

Extracte d'un texte escrit per la Carol, una jove blocaira francesa (de Bretanya) que ha escollit la llengua catalana per a expressar-se. Val la pena llegir el seu bloc, encara que aquest sembli inactiu per ara, desgraciadament.

Maximas deu petit Catonet

I. Si vòs saber quauque petit passatge
Per viuer au mon sens tara, san e nèt,
Escota, amic, lo petit Catonet
On pòdes hèr lo ton aprendissatge.

II. Per anar donc cap-leuat e sens crenta,
Bremba't de Diu, e de sons mandaments,
Ondra lo pair, la mair e totas gents,
Non hasses tòrt a persona viuenta.

V. Apren totjorn coma cau que tu viscas,
No't trufes pas, ça dit òm, deu men mau,
Que, quan sia vielh, lo ton que s'rà nau,
Non i aurà lòc que te'n arregausiscas.

XXVI. Las sajas gents non disen en balas :
Hemna que vòu tant de jòia portar,
Si sons moiens n'ac pòden suportar,
O se hè mau o ben pòrta las bragas.

XXVIII. Non hasses mau d'aqueste o d'auta sòrta,
Pensant qu'après degun n'ac saberà :
Tu non poirès tant lo huec caperar
Qu'a la perfin la humada no'n sòrta.

LXIV. Endura tot, que que't digan o hassen,
Que, com òm ditz, qui sofric e viscoc
Dab lo temps vic çò que véser voloc :
Lo temps e gents, tots amassas passan.

Aqueras maximas en vers alexandrins que son deu Guilhèm Ader (1567 ?- 1638), hilh de Gimont (Armanhac, Países Gascons) deu temps deu noste rei Enric. Qu'èra mètge e escrivan.

Qu'escrigó tanben çò qui segueish:

"Si non soi a ta guisa
E si non parli com tu vòs,
Hè'm com te volha la camisa,
Mes leisha'm lo mesòth dens l'òs"


(si no sóc al teu gust
I si no parlo com tu vols
Fes-me la camisa com vulguis
Però deixa'm la medulla dins l'os)


Donc, atau que sia.

Un panèu multilingüe

Dissabte passat, que hasom ua visiteta a casa d’uns amics a Palafrogelh (Palafrugell) en Baish Empordan (Baix Empordà). Que prenguom la rota C31, la de Figueres a La Bisbal. Enter Vilacolum e Ultramort (non, non, aqueth darrèr vilatge n'èra pas enqüèra la nosta destinacion finau), que passèm davant un panèu qui’m hasó pensar a un « pòst » recent deu Jacme de Tolosa. Los panèus ludics o toristics qui dan los noms deus lòcs en francés e en occitan, ve'n brembatz? Aquí, daunas e sénhers, qu’avetz l’exemple d’un panèu on lo nom deu vilatge i ei inscriut en tres lengas : catalan, occitan lengadocian e quitament francés (mès pas en castelhan ni en gascon): la pròba que’s pòt hèr un panèu multilingüe sens qu’açò no'n resulte briga car taus contribuables! Enqüera un exemple de seguir qui'ns vien deus Catalans!!!



Mei seriosament, en gascon, que caleré escríver "l'arbe sec" o "er arbe sec", com volhatz!

Visca l'Agasalla, l'esperança de la Catalonha deu Nòrd!!!

Los joens de l'Agasalla, deu centre cultural Jaume Primer de Perpinhan, an decidit de deféner lo lor drèit a parlar la lenga deu lor país!!
An pas vergonha de parlar rosselhonés, qu'ei tan catalan com lo parlar de Barcelona. E òc! Que podetz legir lo lor blòc e tanben la lor revista mensuau titolada diguem-ho. Deishem-los explicar çò que preténden hèr: "Amb aquest títol, referència a la cançó del Joan Pau Giné, l'Agasalla obre un nou espai de comunicació. Una revista que pretén reflectir la visió d'un grup de joves que militen per la llengua i la cultura catalanes a Catalunya Nord.
Una eina associativa, que nos permetrà crear un lligam més entre vosaltres i nosaltres, a convidar-vos a les nostres activitats. Una eina d'expressió, amb la qual vos enviarem informacions, opinions i reflexions de tota mena, sobre el nostre entorn: llengua, cultura, medi ambient, societat, esport... Una eina que permetrà prendre consciència que la producció escrita, en català, és possible, necessària i interessant.
Una eina, també, que vol ser oberta i que preveu un espai en el qual altres entitats podran comunicar. Així volem confortar, reforçar aquest teixit associatiu que, per la seua feina diària, fa avançar les coses.
Aquesta eina, aquesta revista, "Diguem-ho!", és el fruit d'un grup d'una vintena de joves que, des de la proposta de rúbriques fins a la difusió, des de la redacció d'articles fins al dibuix o el maquetatge, s'impliquen i participen. Aquest és un principi fonamental per nosaltres: "Diguem-ho!" només pot ser perquè ho fem entre tots.
"Diguem-ho!" és, també, una revista mensual, i gratuïta. Trobareu, als llocs on agafeu la revista, un pot d'ajuda. Aquesta també és, per vosaltres, una manera de s'implicar, i de permetre a "Diguem-ho!" de s'inscriure dins la continuïtat.
La podreu trobar a Perpinyà a la Llibreria Catalana, a la Llibreria Torcatis i a la Mediateca, i a Prada durant la Universitat Catalana d'Estiu! "
Adara, perqué non pas encoratjà'us per exemple en envià'us un messatjòt en catalan, gascon o quina se volha de las nostas lengas occitanas, e miélher enqüera, en botant quauques sòus dens lo pòt ??? Doncas, jo tanben, que i hornirèi la mea part en escríver aqueth messatjòt en catalan "casolà":

"Felicitats, xicots! Ja era temps de fer sonar la llengua a pertot arreu! Aquei país és vostre, i la llengua és d'aquei país! I sobretot oblideu pas: la transmissió de la llengua passa primer pels parents, i les mares en particular! Cal pas tindre vergonya! Parlar la llengua és el primer pas, mes això és pas suficient, cal transmetre-la!!! Conec pas cap nin que el coneixement del català hagi impedit de parlar francés o castellà! Al contrari! I ensems lluitarem per tal que els vostres mots, en començant per l'agasalla, se trobin ben plaçats en el diccionari de l'Institut! Son tan catalans com els altros! Endavant! Visca l'Agasalla!"
Ah! E la cançon deu Joan-Pau Giné, aquí que l'avetz:

Lo drèit a la diferéncia, tot un programa en la nosta estimada republica. Anem! L'esper n'ei pas mort! Si las mairs s'aucupan de la transmission de la lenga, la resta seguirà.

Crida urgenta a volontaris tà susvelhar un voutre negre en lo Haut Orgelh (l'Alt Urgell)

Adishatz a tots! A penas tornat de vacanças, que'vs hèi passar un messatge de la part de la Fundació Territori i Paisatge. Que'u receboi ger medish gràcias aus amics de l'Ateneu Naturalista de Girona . S'ageish de susvelhar un poth (poret) de voutre negre, o voutre monge, en la Montanha d'Alinhan en los Pirenèus catalans (Muntanya d'Alinyà, Alt Urgell). Ací qu'avetz lo dit messatge:


"NECESSITEM VOLUNTARIAT


Seguiment del "Hacking" de Voltor Negre a la Muntanya d'Alinyà

El passat dia 14 d'Agost va arribar un poll de voltor negre (Aegypius monachus) que s'adaptarà al medi amb el mètode del "Hacking". A partir d'aquest dia i fins al 30 de setembre necessitarem voluntaris per fer el seguiment de l¹evolució d'aquest ocell.

Durant aquest voluntariat es farà un seguiment de l'evolució del poll a
la repisa natural on s'ha col·locat fins al dia que voli i les setmanes
següents.

L'horari d'observació serà de sol a sol (de 7 del matí a 9 de la nit) en torns de 4 a 7 hores depenent del nombre de voluntaris disponibles. La resta d'hores seran lliures (però s'haurà d'estar pendent dels observadors per si hi ha cap imprevist). Els que hagueu d'estudiar teniu la possibilitat de fer-ho a l'oficina.

Necessitem de 2 a 4 voluntaris per dia, podeu demanar els dies que més us convinguin, ja siguin entre setmana o caps de setmana. No cal cap formació específica prèvia.

La Fundació Territori i Paisatge ofereix l'allotjament i el menjar als voluntaris que participin.

Cal que confirmeu la vostra disponibilitat des del 18 d'agost al 30 de
setembre.
Com que a Alinyà no hi ha disponibilitat de connexió a la xarxa
internet ens podeu trucar als telèfons:

Aleix - 627 92 74 67
Roger - 679 32 02 92

Si no hi ha cobertura en el moment que truqueu deixeu un missatge i ja us trucaran"

Doncas, s'etz disponible e s'avetz gana de passar quauques dias en un parçan magnific deu Pirenèu catalan, n'esitetz pas. Que podetz enviar un sms a quinsevolha deus dus numèros indicats ací dessús (que cau picar + 34 davant lo numèro si telefonatz de França).

Un ligam d'interés: lo de la Fondacion tà la Conservacion deu Voutre Negre o Black Vulture Conservation Foundation (bvcf) . Lo bvcf, basat a Malhòrca (Mallorca), qu'ei encargat de la proteccion e de la coordinacion, au nivèu europèu, deus programas de reintroduccion deu voutre negre pertot en Euròpa on aqueth rapinaire i posca víver: de la peninsula iberica aus païs deus Balcans en passant per lo Parc de las Cevenas e Italia...
Que i a mantuns cobles de voutres negres a la Montanha de Malhòrca. Lo bvcf qu'a installat ua camera tà susvelhar un nid dens la serra malhorquina de Tramontana (Serra de Tramuntana) e que ns' a auhèrt las videos qui seguéishen.

Disputa per la causida d'un lòc de nidificacion:


Lo coplament:


Preparacion deu nid:


La coason:


Los dus parents participan a la coason, cada un au torn:


Un par de corbàs ahamiats que s'interessan a l'ueu:


L'espelida: mazal tov! :D




A lèu!

PS: Ua noteta lingüistica! (cat.) voltor = (leng.) voltor = (gasc.) voutre, variants dialectaus: vutre, votre, voltre, en aranés: voïtre, aqueste darrèr mot qu'ei prononciat com "buitre" en castelhan.
En lengadocian, lo voltre que designa lo "voltor" comun (Gyps fulvus).
(gasc/leng) rapaç , rapinaire = (cat.) rapinyaire, rapaç

Lo blòc tanca per rasons de vacanças

Jo tanben, com la Mela, que tanqui aqueste blòc per quauquas setmanas (pas guaire, sonque duas) a partir de doman matin. La Mela que va a córrer tots los paises occitano-catalans, d'Auvèrnha dinc a Catalonha en passant per Pau. Segur que viatjarà dens "sa cagona". Té, jo qui soi un esportiu de prumèra, que'n vau aprofieitar tà hèr un pauc de bici, pr'amor que lo torn de França, aquò qu'ei l'eveniment mes important deu planeta, com ac sabetz tots! (Urosament, lo torn qu'ei acabat per aquesta annada).

Anem!
Hètz beròi e dinc a las purmèras!

EPO TE QUIERO - LAPLAGE
enviat per laplagerecords

Parpalhon

Lo hilh se m'a emportat lo CD de < Parpalhon>!!! Òc, lo CD deu Parpalhon, lo men CD a jo !
"Es una musica de joves, es pas per de vièlhs coma tu" ce'm digó lo gojat, tostemps agradiu.
Doncas, soi demorat joen, pr'amor qu'a jo, be m'agrada çò qui hèn, los deu Parpalhon !

1er d'agost: las hèstas de Baiona que començan !

E òc, aquesta nuèit a 22 H, que començan las hèstas de Baiona!!!!


Ja es plan que temps de se brembar de la cançon "Salut Baiona" , compausada peu baionés Pèir Rectoran e vaduda l'imne de la ciutat!




Salut Baiona
Petita flor,
Pròisha la Niva, pròisha l'Ador,
Mainada a la vèrva gascona
Charmanta e gaujosa ciutat
On respira la libertat !
Salut Baio-o-na

Qu'aimi la toa muralha grisa
Deu Castèth-Vielh de Sent Leon
Fièr gardien de la toa devisa
Verta cintura de gason
Qu'aimi la toa coqueta Niva
On se miran totas las maisons
Lo fin clochèr devath la liva
Hèit de dentèla e de feston

E tà escotar la cançon cantada en gascon de Baiona, que podetz clicar ací e aquíu.

Apa Baiona!

L'autor de la cançon, Pèir Rectoran, qu'ei un illustre letrat baionés deu sègle passat (1880-1952). Qu'escrivó un libe saberut suu gascon deu parçan de Baiona: "Le gascon maritime et du Val d'Adour". Aquesta òbra, qui hè enqüera referéncia, qu'ei estat reeditada en 1999 per l'Académia Gascona de Baiona. P. Rectoran qu'ei tanben l'autor de "Corsaires basques et bayonnais du XVe au XIXe siècle : Pirates, flibustiers, boucaniers", parescut en 1946 e regularament reeditat desempuish. La darrèra edicion que data de 2004.