divendres, 31 d’agost del 2007

Nedelec laouen ha bloavezh mat !

...Fins que, un bon dia, va aparèixer l’esperit de Nadal sota la forma més inesperada. Va aparèixer i va ser una sorpresa, en fi, tant rara i guai al mateix temps, que encara, quan i penses, somrius i et brillen els ulls (saps, aquest tipo de sorpresa que només passa als contes de Nadal, segur que en recordes, com quan el Tirondin es pensa que l’Abigaëlle, la seva aranya màgica que viu al seu barret, no ha pogut decorar la casa de la Iaia amb la seva formula màgica, però quan finalment la Iaia, que havia anat a buscar l’arbre de Nadal al bosc encantat, torna i li diu : “Tirondin, qué preciós ! no t’en demanava tant !”, i quan el Tirondin, que no enten res, surt fora i veu que l’antic roure nuós que els fa de casa està tot guarnit i adornat, i quan es posa feliç i quan desprès sopen tots junts amb el Iaio Fotesa, l’antic enamorat de la Iaia, que ha portat la sopa de galets – doncs ja saps, una mica aquest tipo de sorpresa).


De cop, al costat de la porta del pis, a la pissarra esborrable que serveix normalement per deixar missatges als companys, missatges com “la targeta wi-f C54Ri al millor preu la trobaràs a Sepúlveda, 24”, vas veure que algú havia escrit, en forma de tríptic :

Nedelec laouen ha bloavezh mat !

----------------------------------

Bon Nadal i feliz ano novo !

----------------------------------

Bon Nadal i feliç any nou !


I de cop, a la pissarra esborrable, bufava l’esperit de Nadal, bufava en català, gallec i bretó, les llengües potencials del pis. Bufava en bretó, i era increïble, raro, inesperat, de veure amb quina naturalitat les paraules bretones s’aguantaven al costat de les catalanes, sense caure d’estar tant poc utilitzades, tant oblidades, i era increïble, la llengua de la teva Iaia, els records feliços, aquí a la pissarra, i era inesperat, t’adonaves que sí, el bretó, te l’estimaves, que te l’estimaves, potser, tant com el català.


Mai saps on pot bufar l’esperit de Nadal....



----------------------------------

Extracte d'un texte escrit per la Carol, una jove blocaira francesa (de Bretanya) que ha escollit la llengua catalana per a expressar-se. Val la pena llegir el seu bloc, encara que aquest sembli inactiu per ara, desgraciadament.