Los joens de l'Agasalla, deu centre cultural Jaume Primer de Perpinhan, an decidit de deféner lo lor drèit a parlar la lenga deu lor país!!
An pas vergonha de parlar rosselhonés, qu'ei tan catalan com lo parlar de Barcelona. E òc! Que podetz legir lo lor blòc e tanben la lor revista mensuau titolada diguem-ho. Deishem-los explicar çò que preténden hèr: "Amb aquest títol, referència a la cançó del Joan Pau Giné, l'Agasalla obre un nou espai de comunicació. Una revista que pretén reflectir la visió d'un grup de joves que militen per la llengua i la cultura catalanes a Catalunya Nord.
Una eina associativa, que nos permetrà crear un lligam més entre vosaltres i nosaltres, a convidar-vos a les nostres activitats. Una eina d'expressió, amb la qual vos enviarem informacions, opinions i reflexions de tota mena, sobre el nostre entorn: llengua, cultura, medi ambient, societat, esport... Una eina que permetrà prendre consciència que la producció escrita, en català, és possible, necessària i interessant.
Una eina, també, que vol ser oberta i que preveu un espai en el qual altres entitats podran comunicar. Així volem confortar, reforçar aquest teixit associatiu que, per la seua feina diària, fa avançar les coses.
Aquesta eina, aquesta revista, "Diguem-ho!", és el fruit d'un grup d'una vintena de joves que, des de la proposta de rúbriques fins a la difusió, des de la redacció d'articles fins al dibuix o el maquetatge, s'impliquen i participen. Aquest és un principi fonamental per nosaltres: "Diguem-ho!" només pot ser perquè ho fem entre tots.
"Diguem-ho!" és, també, una revista mensual, i gratuïta. Trobareu, als llocs on agafeu la revista, un pot d'ajuda. Aquesta també és, per vosaltres, una manera de s'implicar, i de permetre a "Diguem-ho!" de s'inscriure dins la continuïtat.
La podreu trobar a Perpinyà a la Llibreria Catalana, a la Llibreria Torcatis i a la Mediateca, i a Prada durant la Universitat Catalana d'Estiu! "
Adara, perqué non pas encoratjà'us per exemple en envià'us un messatjòt en catalan, gascon o quina se volha de las nostas lengas occitanas, e miélher enqüera, en botant quauques sòus dens lo pòt ??? Doncas, jo tanben, que i hornirèi la mea part en escríver aqueth messatjòt en catalan "casolà":
"Felicitats, xicots! Ja era temps de fer sonar la llengua a pertot arreu! Aquei país és vostre, i la llengua és d'aquei país! I sobretot oblideu pas: la transmissió de la llengua passa primer pels parents, i les mares en particular! Cal pas tindre vergonya! Parlar la llengua és el primer pas, mes això és pas suficient, cal transmetre-la!!! Conec pas cap nin que el coneixement del català hagi impedit de parlar francés o castellà! Al contrari! I ensems lluitarem per tal que els vostres mots, en començant per l'agasalla, se trobin ben plaçats en el diccionari de l'Institut! Son tan catalans com els altros! Endavant! Visca l'Agasalla!"
Ah! E la cançon deu Joan-Pau Giné, aquí que l'avetz:
Lo drèit a la diferéncia, tot un programa en la nosta estimada republica. Anem! L'esper n'ei pas mort! Si las mairs s'aucupan de la transmission de la lenga, la resta seguirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada