diumenge, 5 de juliol del 2009

Musica gascona au Gran Feretrar de Tolosa

Diluns passat de nueit, a la hèsta deu Gran Feretrar, los amics bohaires e aboesistas deu Conservatòri Occitan que'ns auherín quauques trocets de musica deus País Gascons.

Tà començar, ua valsa vasadesa qui m'agrada particularament:



E puish ua seguida de Rondèus lanusquets. Lo prumèr qu'ei en minor , los dus autes qui segueishen son en major, çò qui obliga de tapar lo cap deu canèth deu bordon dab lo brunidèr tà'n cambiar la tonalitat. Mès n'ei pas aisit d'ac hèr en tot jogar au còp. Guaitaz quin ac hèn: lo grop de bohaires que's divideish en dus.



E tà acabar per uei, ua seguida de traversadas coseranas:



Un aute còp, la seguida!

6 comentaris:

Josep ha dit...

M'agrada!

zel ha dit...

Ostres, Joan, he ballat i tot, m'agrada, molt!

Petons, amic, em vaig recuperant de tot plegat, però...estic cansada...

manjacostel ha dit...

Ma ont es passat aquel Joan?

David Gálvez Casellas ha dit...

Joan, on et podria fer una consulta? Em passes la teva adreça de correu electrònic?

David Gálvez Casellas ha dit...

Et deixo aquí la meva consulta, tot i que potser no sigui el bon lloc. En quina llengua i quina varietat dialectal/regional està escrit el text de més avall?

Tasero pateticament, après aver terminaas mas patéticas observacions. Soveno qu'aviu una granda vuelha d'esclopar dins un rire forçat, perque sentiu já qu'un diaulet ostil me se bojava dedins, que la gola avia començat a me s'estroçar, lo menton a me tramolar, e totjorn mai mi uelhs venion umes... M'atendio que Nasten'ka , que m'avia escotat embe si uelhets intelligents esbalasats, se butesse a rire d'aquel siu rire enfantil, inconteniblament jaiós, e me pentiu já d'èsser anat tant luenh, d'aver contiat en van çò que já da temp me gravava lo còr, dal qual poliu dir coma un libre estampat, perque já da temp aviu aprestaa mon estòria, e aüra aviu pas polgut me tenir da la léser, dal me confessar, sensa m'aténder que me comprenesson; mas, embe ma granda estupor, ilhe taset, esitet un pauc, puei, m'estrenhent doçament la man, demandet embe crentosa partecipacion:
«Possible que da bòn avetz viscut parelh tota vòstra vita?»

Joan de Peiroton ha dit...

Hola David, el text és en occità, varietat vivaro-alpina (al nord-est del domini occità).
l'adreça electrònica, la tens a la meva pagina, te la torno a posar: joan.peiroton@gmail.com
Gràcies pel missatge e fins a la propera!