N'i a qui s'imaginan lo moviment gasconista, considerat com secessionisme per occitanistas, qu'ei un ahèr recent. Qu'an tòrt. Lo gasconisme que remonta au mitan deu sègle 16 dab la reneishença de la literatura gascona. Lo prumèr (cronologicament) d'aqueths escrivans de la renavida gascona, Pèir de Garròs, l'autor deus vèrs plan coneguts: "Per l' onor deu país sosténguer e sa dignitat manténguer" , qu'escrigó en abans-díser de las soas "poesias gasconas" (1567): "Le langage spécialement appelé gascon, naturel à nous de Béarn, de Comminges, d'Armagnac et autres, qui sommes enclos entre les monts Pyrénées et la Garonne". La lengua que i ei donc plan definida e lo país brèvament, totun plan clarament, traçat. Qu'estó seguit per Joan-Giraud d'Astròs, guaireben un sègle mei tard (1642): Crey-me, Gascoun, n'ajos bergoüigno / de nosto lengoüo de Gascoüigno (crei-me, Gascon, n'ajas vergonha / de nòsta lengua de Gasconha).
Doncas, cap de vergonha!!!!
8 comentaris:
Sí, Joan Giraud d'Astròs, autor de catecismes i d'altres llibres religiosos és conegut pel seu poema barroc, escrit en llengua rica i acolorida, i publicat a Tolosa de Llenguadoc el 1642.
Pòdes pas comparar lo gasconisme de l'epòca aquela amb lo "secessionisme" d'auèi lo dia. A l'epòca aquela i aviá pas encara agudas las renaishenças felibrenca e occitanista. I aviá pas ges de precís en fàcia del gasconisme. D'alhors Pèire Bèc dins "per lo païs" sosten que lo gasconisme aquel èra l'avi de l'occitanisme d'auèi lo dia -- e pas quicòm de li opausar. Auèi, los que sonas "secessionistas" s'opausan en tota consciéncia a l'occitanisme.
Pera gasconitat \ô/
Hilh de puta, qu'aimarèi avé'u, aqueth líber.
Qu'emplegava lo "ñ" en lòc deu "nh"??
Hlorenç, exacte. Qu'emplegava plan ñ.
Hola Joan!
Un blòg molt interessant, i sobretot aquest article...
Sóc de Barcelona i el meu cognom és Garrós , amb l'accent tancat (ó), i no obert com en Pèir de Garròs.
No sé si jo seré descedència seva, però segons tinc entès la meva família provenia de Gascnuya i va entrara a Catalunya per la Val d'Aran.
L'Occità no el parlo, però sabent Català, és molt fàcil d'entendre.
Hola Met!
El cognom Garròs té com a orígen un topònim freqüent a Gascunya, el topònim existeix també al sud com a Garrués (Hosca). Molts topònims aquitans (gascons) acabant per -òs o -òssa tenen equivalents en -ués a l' Alt-Aragó: Angòs : Angüés; Bernòs: Bernués; Binòs: Binués; Biscarròssa: Biscarrués; Urdòs: Urdués; Viròs: Virués. Segons el filòleg alemany Gerhard Rohlfs, òs - ués seria un sufix aquitano-pirenaic marcant una proprietat i la debuta del nom indicaria el cognom del propietari. Garròs, Garrués: el domini de Garr.
L'accent tancat de Garrós resulta probablement d'una adaptació del cognom en castellà.
Molt agraït per la teva explicació!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada