Aquiu qu'avetz lo mèl qu'èi enviat tà l'Imprimeria Nacionau - (Estampariá Nacionala) de la Confederacion Occitana. L'Imprimeria Nacionau qu'a emetut ua Carta Nacionau d'Identitat occitana. Doncas, lo tèxte deu men corric qu'ei com sec:
Car/a Sénher/ Dauna de l' lmprimeria Nacionau
Nosauts Gascons qu'avem dejà ua carta d'identitat on lo gascon no' i ei pas, non volem pas d'ua auta on lo gascon i seré enqüèra absent. Tà'vs pregar, que cau que la nòsta carta nacionau d'identitat e sia redigida en gascon pr'amor la nòsta identitat qu'ei gascona. Occitana, òc, mès prumèr gascona.
Doncas tà nosauts e tà començar, no' i a pas nada Estampariá Nacionala mès ua Imprimeria Nacionau. Que'vs calerà acostumar ad aquera denominacion dobla e amuishar-la de manèra oficiau, dens l'òrde qui volhatz, vam! Exigim que lo gascon e sia cooficiau dens la confederacion occitana, doncas present sus tots los documents oficiaus de la confederacion nòsta. Sequenon, non ne volem pas, d'aquera confederacion. Simple.
Doncas las arreviradas suggeridas:
Carta Nacionau d'Identitat
Prenom:
Nom:
Data de Neishença:
Sèxe:
Adrèça
Hèita lo/eth:
A/en:
Validitat:
Signatura deu titulari:
Sagèth:
Plan coraument,
JdP
PS Per la Lutz: lo potonàs per aquesta iniciativa geniau !
7 comentaris:
Mercés Joan ! :)
Des de la ignorància d'un català. No et fa por que el tema gascó/occità normatiu acabi com el català/valencià?
Èric: Suposo que volies dir: no et fa por que el tema gasco/occità normatiu acabi com el d' occità/català ? Doncs no, no em fa por. Trobo normal que el català sigui la llengua dels països catalans, i també normal que el gascó sigui la llengua dels països gascons. El que dius 'occità normatiu' és en realitat llenguadocià. No és català, ni tampoc gascó. Com els catalans, no veig per qué hauriem d'utilitzar un "occità normatiu" que no sigui el nostre. Nosaltres hem d'utilitzar un català normatiu o un gascó normatiu, i prou. Els gascons: en gascó! El debat de la classificació del gascó com a occità o no no té res a veure amb això, en realitat. Des del meu punt de vista, el gascó és bon occità. Però el gascó no ha estat mai un variant de llenguadocià i no hi ha cap raó per substituir el nostre variant d'occità per el del veí, que sigui el llenguadocià o un altre. L'unic variant d'occità que se podria adoptar legitimament per tot arreu en Occitània hauria de ser un occità unificat (composicional a la batu basc) que no existeix a l'hora d'ara i que ningú no sembla desitjar.
Realment no conec la vostra situació, no sé si hi ha rivalitat entre territoris com ens passa a nosaltres. Per la teua resposta dedueixo que no.
I sí, crec que el dialecte gascó (és el mateix que dir bearnès?) hauria de tenir un sistema normatiu propi, com tenim els catalans i com tenen els valencians.
El que passa és que, igual que ha passat amb el llenguadocià i el català que per la majoria de lingüistes no són considerades la mateixa llengua, no creus que a la llarga la unitat d'aquesta llengua occitana acabaria encara més fragmentada?
Per cert, enhorabona pel blòg, fa força temps que el vaig seguint ;)
Bé, a mi em sembla evident que l´Èric volia dir el que ha dit i s´estava referint al secessionisme lingüístic valencià.
Crec que el plantejament dels que pensen com el Joan no només és molt diferent del secessionisme sinó que n´és el millor antídot:
Hi ha dos grups de secessionistes: 1er els que ho volen ser des del començament 2on els que voldrien formar part del grup però tenen la sensació que no s´hi respecta la pluralitat i se n´acaben desmarcant.
El fet de "fer-se pesat" (ja m´enteneu) i estar sempre apretant amb el tema del respecte a la pluralitat demostra que aquest tipus de gasconisme no pertany al primer grup i que vol evitar que es donin les condicions que afavoreixen que es doni el segon.
Salutacions
Adiussiatz,
Lo problèma es pas açò ... lo problèma es que serà un papièr d'identitat de mai !
E donc d'arbres en mens.
El gascó s'escriu des del segle X o XI, els textos juridics eren escrits en gascó mentre la literatura, i més particularment poesia, era escrita en occità comú.
A partir de la meitat del segle 16, amb les poesies de Pere de Garros, els Gascons d'expression occitana van deixar d'escriure en occità comú per utilitzar el gascó a les seves obres. Doncs el naiximent de la literatura gascona comença al segle XVI.
L'unitat de la llengua occitana és força teorica: practicament, només per la varietat gascona hi ha dues llengües: l'aranès i el bearnès, i els que no son ni aranesos ni bearnesos utilitzen altres varietats del gascó, generalment basades sobre els seus parlars locals, en absència d'un gascó unificat. Només Pèire Bec, que fou president de l'Institut d'Estudis Occitans, escriu la seva obra literària en un gascon pròpi que és composicional, mesclant trets de diversos dialectes gascons. Desgraciadament, la norma de Pèire Bec no fou represa per altres autors.
Ara es admés per tots que els gascons han d'escriure en gascó, encara que la norma del gascó unificat quedi per fixar-se.
La norma de l'occità és teoricament pluricentrica, és a dire que hi ha o hauria d'haver una norma per gran varietat, o sigui almenys 7 normes.
Publica un comentari a l'entrada