dissabte, 27 de febrer de 2010

Andriu de Gavaudan, Charasse, e lengües

Cada viatge que non sò d’acòrd damb Andriu de Gavaudan, li deishi un comentari que pensi pro cortés mès, generauments, eth me censure per rasons que non m'a jamès explicat.
En sòn darrèr messatge passat, eth mèstre Andriu criticaue er ex-ministre e senator Charasse a prepaus dera sua posicion respècte aS llengueS occitaneS. Mès aquerò non empache qu’es sues consideracions lingüistiques, les d’Andriu voi díder, non me semblen massa clares a jo.

Per exemple, eth mèstre mos ditz que n’i a que demanen era autonomia deth gascon… Autonomia? Mès per arrepòrt a qué ? Per arrepòrt ar occitan ? Mès ja qu’ era teoria considere eth gascon coma bon occitan, hèr depéner eth gascon normativizat sonque deth quite gascon coma ac hèn es gasconistes qu’ei plan hèr depéner eth gascon der occitan, non ? Era posicion gasconista me semble donques impecabla d’aqueth punt de vista. D‘acòrd, an adoptat grafies diferentes dera de Bec e Alibèrt, e donques tanben dera mia. Mès non son pas solets a auer hèt atau. A començar per Alibèrt, eth madeish, que consideraue eth catalan coma un constituent perfectaments valid der occitan. Aguesta consideracion unitària non empachèc Alibèrt de modificar era grafia establida per Pompeu Fabra entà adaptar-la ara sua mòda lengadociana tà normativizar eth lengadocian. Fin finau, es gasconistes non ac hèn diferentaments tath gascon. Totun, jo non seguissi es gasconistes sus aguest punt dera grafia (ne sus fòrça d’auti), demori en contra dera anarquia grafica. Vau mès ua grafia oficiau e unica, per mala que sigue, e òc, de mala, era grafia de Bèc e Alibèrt n’ ei tant, que non que cadun escrigue ara sua mòda.
De çò qu’es gasconistes van clarament en contra qu’ei era teoria segon era quau calerie hèr depéner eth gascon normatiu deth lengadocian. Aquera teoria qu’ei defenuda per Domergue Sumien e d’auti. Hèr depéner eth gascon deth lengadocian qu’ei ua barbaritat pr’amor qu'eth gascon non a jamès estat ua varietat de lengadocian. Ei completaments normau e legitim de basar eth gascon normatiu sus parlars gascons naturaus, e non suth lengadocian ne sus cap d' auta modalitat non-gascona der occitan quina que sigue. A mès, non mos cau jamès desbrembar qu’eth lengadocian siguèc normativizat per Alibèrt sense tier en compde era existéncia deth gascon, coma s’eth gascon non existèsse. Que serien donques mauvengudi de reprochar as gasconistes de voler normativizar eth gascon coma s’eth lengadocian non existèsse !

Era unitat der occitan coma lengua que demore ua consideracion fòrça teorica. Es rasons des lingüistes occitanistes son, en teoria, perfectaments valides, segur, encara qu’es teories non deuen jamès èster confonudes damb era realitat. Es teories son çò que son: teories e arren mès. E, justaments, eth problèma dera lengua occitana qu’ei plan aquerò : non a jamès pogut sortir deth camp dera teoria. Eth pecat major des lingüistes occitanistes qu’ei de non auer volut seguir er exemple der Institut d’Estudis Yidishi (YIdisher Visnshaftlekher Institut- YIVO) peth yidish o dera Academia Basca (Euskaltzaindia) peth basc : eri qu' an sabut concretizar era sua teoria d’ua lengua yidish o d’ua lengua basca en tot CREAR un estandard composicionau unic respectiuaments peth yidish e peth basc. Un estandard composicionau non ei representatiu de cap dialècte particular e donques demore acceptable per toti. Gràcies ada eri, eth yidish e eth basc s’an hèt lengües concrètes, vertardères, e non sonque lengües teoriques o virtuaus de sistematicians lingüistics. En occitan, en contra, que son es grani grops dialectaus qu'an estat normativizadi, que non era lengua. A cada gran grop dialectau era sua norma (se non dues). Er occitan coma lengua concreta demore de crear.

Er occitan demore encara un ensemble de classificacion lingüistica, qu'aplegue er ensemble des parlars respectius que i son classificadi coma occitans, mentre qu'era lengua madeisha non a cap d’ existéncia per se. Demore - o demoraue- d'èster creada.
Era abséncia d’ua lengua occitana que non sigue mès que teorica explique era emergéncia dera lengua aranesa, ben reau, era. Ara dispausam d’ua modalitat gascona de transicion dera lengua occitana que s’a hèt lengua (co-) oficiau : er aranés, basat suth parlar de Mig-Aran. Eth caractèr oficiau d’aguesta modalitat, unica forma oficiau d’ occitan, hè dera lengua aranesa (lengua estandard oficiau) per arrepòrt ar occitan (lengua teorica), er equivalent dera lengua francesa (lengua estandard oficiau) per arrepòrt ara lengua d’oil (lengua teorica).

Non, er occitan non pòt éster considerat coma equivalent ath francés, ar anglés ne ath catalan. Er occitan qu’ei fòrça mès eterogenèu : que serie mèslèu er equivalent dera lengua d’òil. Sufís de cercar quin podem tradusir eth mot anglés « castle » en occitan: (castèth, castèl, castèu, chastèu, castelh…) e en lengua d’oil: (casteau, château, catiau, catio…) tà compréner çò que voi díder. En lengua francesa, qu’ei château e sonque château. Eth francés qu’ei ua varietat exclusiva dera lengua d’oil, a l’origina basada suth parlar francilian dera cort deth rei de França. catio e catiau son plan mots dera lengua d’oil mès non son cap mots dera lengua francesa. En lengua aranesa, castle se ditz sonque castèth e non castèlh ne castèl. En lengua catalana qu’ei castell e sonque castell. Aranés e catalan se pòden comparar ath francés coma lengües, mès er occitan, non: qu’ei massa eterogenèu.
Ara ben, auem ua modalitat oficiau dera lengua occitana qu’ei era lengua aranesa. S’obtienem eth reconeishement e era preséncia der occitan en parlement europèu o en autes instàncies internacionaus, e se mos volem estar en acòrd damb era teoria d’ua lengua occitana unica, quin occitan i poderà èster arrepresentat se non er aranés? Se non siguesse er aranés, daríem era rason as tanhents dera teoria des lengues occitanes multiples defenuda per Charasse , teoria que s’a dejà hèt realitat en cas deS lengüeS d’òil. Ei dera responsabilitat des ensenhaires dera lengua occitana e des miejans panoccitans de comunicacion escrita d’ensenhar, de hèr conéisher e d’emplegar era modalitat oficiau dera lengua nòsta. A començar per Mèstre Andriu.

EDIT: Me cau corregir çò qu'escriuí a prepaus dera pretenguda censura deth mèn comentari per Andriu: m'enganhè. Donques i trobaratz plan eth mèn comentari e era sua responsa suth sòn blòg. Mil excuses tà Andriu e n'aprofiti tà exprimir-le era mia veneracion e era mia amistat. Ja ac sap plan, ja! Mès tornar a díde'c non hè cap mau.

4 comentaris:

Dídac López ha dit...

A efectes pràctics, el debat essencial és el de l'ús oficial de la llengua en cada institució. Per exemple, si la República Francesa es decidís a fer de l'occità una llengua cooficial a tota la República, la qüestió que es posaria és la de l'estandard que s'hauria d'utilitzar. Similarment, les institucions regionals i departamentals emprarien formes estandars adients a les realitats de cada "regió" i de cada "departament". L'exemple del Conselh Generau d'Aran és d'una lògica aplastant: quin model lingüístic podia triar si no era l'aranès? Certament, cal garantir una unitat ortogràfica, i els usos oficials dels diferents nivells administratius sempre haurien de tendir a l'homogeneïtzació de criteris en aspectes com els neologismes.

Asier G. ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=lsGkKkeYf5k

Digó János ha dit...

"Aquera teoria qu’ei defenuda per Domergue Sumien" --> e poiriás nos balhar unis exemples?

Joan deu Peiroton ha dit...

Digó János. Oc, Domergue prepausa "*agahar" en plaça de la forma normala gahar (leng. agafar)," *profièit" al lòc de las formas normalas gasconas profiéit o profit (Palai), profiéit (Grosclaude et al.), profit (aranés), *avèm al lòc de la forma normala avem (Romieu e Bianchi; Viaud e Bianchi, Grosclaude e Narioo , Birabent e Salles-Loustau, Carrera) o auem (Carrera) etc, etc. Podem plan dire que las formas prepausadas per Domergue van en contra de los esforces de normativizacion deus lexicografs e gramaticians gascons. Domergue cai dins lo travèrs de l'antinorma gascona per ensajar d'apropar lo gascon del lengadocian.