dimarts, 9 de febrer de 2010

Iberoccità i Lluís Fornés

Lluís Fornés, occitanista valencià, doctor en filologia, és un hereu de la tradició panoccitanista catalana defesa pel filòleg reusenc Miquel Ventura i Balanyà (1878-1930). Ventura va ser un adversari decidit de Pompeu Fabra, que anomenava menyspreament "El Quimista". Miquel Ventura, filòleg de formació, creia en una nació occitana de la qual el conjunt dels paisos catalans era un dels constituents. Pensava possible una llengua panoccitana unificada a la qual va treballar, una llengua nacional de Gueret fins a Guardamar.

ENTREVISTA DE LLUIS FORNES PER RAFAEL MONTANER VALÈNCIA (Diari de Girona)
Lluís Fornés (Pedreguer, Alacant, 1945) considera que, des de Guardamar fins a Guéret, la llengua és la mateixa. A partir d'aquí, diu l'occitanòfil, cadascú que l'anomeni com vulgui: català o valencià.

Sis de cada deu valencians creuen que la seva llengua és diferent del català. Estan equivocats?
Equivocats? Seria fort dir-ho així. La postura més racional és que la llengua és la mateixa des de Guardamar, a Alacant, fins a Guéret, al nord de Llemotges. És evident que la llengua valenciana rep aquest nom al Segle d'Or i per tant sempre ve de gust usar aquesta denominació. Però és igual estructuralment no només a la dels catalans sinó a la dels mallorquins, i també a la que usaven ja els trobadors i que encara es parla al Llenguadoc, la Provença, la Gascunya i el Llemosí.
Vostè defensa que el secessionisme lingüístic el van inventar els catalans.
Efectivament, es va inventar amb el manifest de 1934, que trenca la idea dels Països d'Oc, i es comença a parlar de països catalans en minúscula. Als primers que els va interessar tallar amb la unitat de la llengua va ser als filòlegs i polítics catalans. Van partir de manipulacions bàrbares i absurdes que ens han costat molts disgustos als valencians. Els primers secessionistes interessats són els catalans. Rigui's vostè del que passa a València. Aquells sí que són secessionistes de veritat i a més ho van aconseguir, mentre que a València són secessionistes en minúscula molt minúscula.
Molts polítics donen per tancat el conflicte lingüístic i la Batalla de València, cosa que vostè no comparteix.
No s'ha resolt i tots els polítics diuen sempre que no hi ha problema.
Creu que el panoccitanisme que defensa tancarà aquesta història interminable o només faltava aquesta?
Ara s'ha complicat més!
Exacte.
No ho sé. En tinc prou i de sobres d'obrir una porta a la investigació. A l'occitanofília valenciana no li interessa la qüestió política. El nostre deure és investigar i plantejar alternatives. No fem afirmacions fora de l'estricte món de la investigació. No discutirem a nivell del carrer perquè una cosa són els criteris científics i l'altra les opinions i les idees. Si serveix o no la nostra postura, ho haurà de demostrar el temps, la història i molts anys de treball en aquesta direcció.
Si canviéssim "llengua catalana" per "llengua lemosina" se sentirien més còmodes a València?
Cal que la gent a València se senti còmoda amb la seva llengua. Jo crec que el millor és dir-li valencià o llengua valenciana. Probablement, el problema ve de la posició que va adoptar Barcelona en parlar del domini lingüístic català, que és una de les coses que més repel·leixen a València. El que cal és consciència de globalitat, de pertànyer a una mateixa llengua. Tornar a la cultura dels trobadors, sense acritud i compartint una mateixa llengua que cadascun anomena d'una forma.
La unitat lingüística ha de deixar de ser una obsessió?
És una obsessió només per als filòlegs, però després es trasllada al carrer. Molta gent que per posicions polítiques creu que català i valencià són el mateix, que ho són sens dubte, no saben ni escriure'ls i fins i tot els costa llegir-los. Cal estudiar més, però ho ha de fer tothom; i després de relaxar-nos una mica i continuar buscant solucions en el pla científic.

1 comentari:

manjacostel ha dit...

ne demòri boca badenta.
Una brava leiçon de realitat
?
Una idèa que me persègrà...
Milanta còps mercès...