divendres, 15 d’abril de 2011

Crei-me, gascon, n'ajas vergonha de nòsta lengua de Gasconha (J.G. d'Astròs, 1642)

Aqueth pòst qu'ei dedicat aus quauques intellectuaus de Lomanha qui s'estiman mes de parlar lengadocian que non pas la lengua deu país, lo gascon.




...

Crey-me, Gascoun, n'ajos bergouigno
De nosto lengoüo de Gascouigno,
Ni de l'augi ni den parla
coumo a Laytouro, é a Sent-Cla.
Goué qu'es la soulo legitimo,
qu'es la flou, la pèrlo, é la primo
Que parlo lou gascoun courau,
Lou gascoun blous é naturau,
En un mujoulet de sét léguos,
E sas besios soun de péguos,
que se hèn un salmigoundin
d'Estaragues ou de Moudin,
Deou Riberenc, ou deou Gabachou,
Deou Lanusquet, ou d'aquet machou,
Lengoüo pedassat de hilluc,
Que maherejo cado truc.
Auch, auch l'üo coumo quequejo,
Auch l'auto coumo bedoussejo,
Auch-los toutos dab taus accens,
Que't hèn arreganga lous dens.
Aquò soun tout de farfalutos,
O de trossis de bastardotos
que desoundron la puretat
Que naturo lous aoüé dat.
E la nosto ses ourresîo
Neto coumo béro bassîo
N'a nad mescladis, ni nat fard,
Nat mot estrani, ni bastard,
E auta purio se temonio,
Que quan sourtic de Babilonio,
Ta plan coumo lo Castilhan,
Que lou Frances ou l'Itailhan,
Ni n'es en arren més mérméquo
que la Letino, ni la Gréquo
...

Cado auzét aymo soun ramatge,
E cado poble soun lengatge.
Paris nou parlo pas Flamant,
Ni Brucellos lou Francimant,
Ni Roumo la lengüo Arabesco,
Ni la Méquo la roumanesco.
Parlon Sarrazin a Madril?
Coum'Espagnol lou loung deou Nil:
Loundros a la lengoüo Turqueso,
Coum Constantinoplo l'Angleso.
Atau que dioures-tu, Gascoun,
Countenta't deou lengatge toun
Au chans, au marcat, a la taulo,
Deplican la santo paraulo,
Entroutinan en sa joüentut
Tous maynatges a la bertut.

...

J. G. d'Astròs
vicari
Poèta Gascon de Sent Clar de Lomanha
1594-1648


NB
ign = nh gascouigno = gasconha
ilh= lh itailhan= italian
goué= ué, güé (uei, auei, cat. hui, avui)
flou = flor, eslor
Auch= Aug ; de augir = audir, ausir; cat.: oir (sentir)
ses= sens, sense
aoüé = auè, avè, auèua,  avèva (cat. havia). Notatz la forma anciana de notar è per é etc. auzéth, béro, més etc, liéger: ausèth, bèra, mès etc.
chans: francesime per camp

8 comentaris:

Salvador ha dit...

Sembla que actualment Brucellos parlo lou Francimant au chans, au marcat, a la taulo.

Joan deu Peiroton ha dit...

Salvador: sí, llevat el govern que "nou parlo pas trop".

Salvador ha dit...

I això sembla que alguns no ho practiquen pas trop:

Deplican la santo paraulo,
Entroutinan en sa joüentut
Tous maynatges a la bertut.

http://bit.ly/eObwxZ

Joan deu Peiroton ha dit...

La vertut es un concèpte relatiu, aparentament.

merike ha dit...

Que meravellós! 1642. Els més antics poemes de Kalevala escrits coneguts són pel que sembla dels anys 1500. Alguns estudiosos han interpretat el 1200 del segle, un barri històric en l'escorça de bedoll de Novgorod, que es troben als encanteris de Kalevala per escrit de la llei. Visca Google Traductor. La nostra cultura és jove. Crois-moi.

Anònim ha dit...

E tà la lenga juridica que cau pas desbrembar de mencionar la navèra edicion deux "Fors e Costumas de Bearn" (que'm pensi publicats entre 1552_1553) estampats e presentats ta lo Joan Eigun (dera Vath d'Aspa)Jean Eygun recentament a Pau,estampats e publicats un purmèr còp deu temsp d'un Bearn sobiran.

Joan deu Peiroton ha dit...

Merike: los tèxts gascons escrits mes ancians son pro recents: sègle 11, me pensi.
Anònim:Oc, l'ai crompat lo libe deus fors et costumas de Bearn, 1552, òc.

merike ha dit...

Bon dia! I gràcies per la resposta! Estic molt feliç!