dijous, 31 de maig de 2012

Porron, porrón, porró, porrão: un aute gasconisme en las lenguas de la peninsula vesia.

Ja expliquèi, d'après Coromines, quin lo mot latin aquale e balhè en gascon lo mot gau (f) (sinonim de canau). Aqueth mot  gau qu'ei hèra espandit en la toponomia gascona e que's tròba unicament en gascon. Que i ei estat hèra productiu. Aquiu qu’avetz quauques exemples de derivats:

Galet :
1- embut, honilh, tanben lo còth d'un recipient (botelha etc).
2-l’embut anatomic: gargamèla o garganta, faringe


Galeta : caneta, tutèth (tudèth) per on chorra l’aiga d’ua hont.



Galeton:
1- petit recipient dab un galet,  un bèc o un pishader, (galeton qu'ei lo mot pròpiament gascon tà designar lo petit recipient de la liturgia catolica, qui's ditz bureta en occitan non-gascon).
2- Fabricant de galetons (Galeton qu'ei un nom gascon).

Galetar : béver a galet

Galetejar: béver fòrça

etc.



Se lo mot gau ei present unicament en gascon, n'ei pas lo cas deus sons derivats qui s'an espandit per tota la peninsula iberica, hornint-s'i au lexic de las nòstas lenguas vesias. Tots aqueths mots que son d’etimologia maucompresa pr’amor de la manca de coneishença deu gascon qu'an lo monde per las tèrras deus Pirenèus enlà.



L’expression gascona béuer/béver a galet que vòu diser béver shens tocar lo recipent dab los pòts, per oposicion a béver a pòt.  Aquera expression qu’estó manlhevat en benasqués (beure a galet o beure a gall), en catalan  (beure a galet) e en espanhòu (beber a gallete).



Lo mot galet dab lo sens de gargamèla, garganta, faringe,  que s’arretròba en aragonés devath la forma gallé, sinonim de gargamela, garganchón d'un costat, e de campanilla (uvula, glòta) de l'aute  (vej. diccionari  benasqués-aragonés-castelhan-catalan-francés).  L'òs deu còth (nuez d'Adan en cast.) que’s ditz gallilo en benasqués (adaptacion probabla de galet/gallet influenciada peu castelhan e la confusion dab l'etimon de gallus) (vej. lo diccionari de benasqués) e, de la medisha manèra, que i ei lo mot castelhan galillo  qui significa gargalhòu, lengueta en gascon. L' adaptacion de galet (var. gallet) en galillo (var. gallillo, gallilo)  que's devó hèr  deu costat de la vath de Benasc o en tot cas en Haut-Aragon (Huesca) on los dus sufixes diminutius -et e -illo e son  emplegats.

Qu'ei de notar lo quite mot gargamela que pòt tanben significar l'òs deu còth en aragonés e en benasqués, vej. per exemple lo lexic de Günther Haensch e lo vocabulari de Sobrepuerto.



Lo mot galet dab la significacion de la nòsta galeta (caneta de la hont) que s’arretròba en catalan ribagorçan de Sopeira (vej. l’entrada galet dens lo DCVB).



Lo mot gascon galeta que s’arretròba en espanhòu devath la forma galleta (recipient qui presenta un galet o un bèc) e en portugués devath la forma galheta  (locaument galeta). En portugués, galheta qu'a l’exacta significacion deu nòste galeton. Qu'ei emplegat tà designar los galetons de missa.  Lo portugués  qu'a tanben lo derivat galheteiro (variant locau: galeteiro)  qui a lo sens deu francés huilier (lo par de galetons d'òli e de vinagre). Gal(h)eteiro qu'ei tanben un nom de persona en portugués com Galeton en gascon, dab probablament la medisha significacion (a l'origina) de fabricant de galetons.


Aqueth tractament plan gascon deu romanic “aqualeta” que s’arretròba dens lo mot catalan galleda (antigament e locaument galleta), sinonim de poal (selh en gascon).

Non cau pas con·hóner aqueth etimon gal(et) derivat d'aquale dab l'etimon omonim gal(et), d'origina pre-romana- qui trobam dens los mots  francés galet  e galette, los occitans (non-gascons)  galet (gasc. arrebòt, cat. palet) e galeta (la qui's minja, gasc. còca, cat. coca). Aquera galette/galeta  que s'arretròba manlhevada en las lenguas romanicas d'Espanha dab la significacion de coqueta, fr. biscuit; atau, en catalan: galeta (locaument galleta), en castelhan e en aragonés: galleta e quitament en benasqués gallina (sic, dab lo sens de coqueta, fr. biscuit). Que podem constatar l'etimon de gallus que's con·hon de manèra regulara dab los dus galets.

D'aulhors, en benasqués, qu'observam la sequéncia galet >gallet>gall. En benasqués com en catalan,  gall que significa poth, hasan. En benasqués, gall que significa tanben chorrada (de liquide), pishada. En seguir l'usatge benasqués, probable, los aragonés non-benasqués qu'adoptèn tanben lo nom de l'ausèth  (gallo en aragonés)  tà designar ua chorrada de liquide, ua pishada  (vej.  diccionari  benasqués-aragonés-castelhan-catalan-francés). Que i tornaram mes luenh.


Adara que’m voi interessar a l’etimologia deu mot emplegat tà designar lo recipient indissociable deu béver a galet de l’aute costat deus Pireneus. Los pastors gascons qu'utilizan ua bota, los catalans e los aragonés qu’utilizan meslèu un recipient de vèire, arredonet, qui presenta un galet estirat tà’n hèr chorrar aisidament lo vin directament hens lo galet deu bevaire. Aqueth recipient que’s ditz en castelhan e en aragonés porrón, en catalan porró, en portugués porrão. L’etimologia qui trobam a còps dens los diccionaris de las lenguas vesias qu’ei meslèu… "humosa".. Que volón hèr derivar lo mot porrón  de … “porro” (lo vegetau, pas la “humeta”, vam!  Lo pòr o pòrro o porret en gascon). Totun non vedem pas quina  relacion e poderé ligar lo porrón  au “porro ”. Lo porron n’a pas briga la forma d’un pòr!

Enqüèra un còp, qu’ei la coneishença deu gascon qui permet d’explicar aisidament l’etimologia deu mot. Com ac èi dit, los benasqués que beven a galet o a gall. Perqué a gall? Pr’amor de la confusion enter galet e gallet, facilitada per la forma caracteristica deu recipient, qui evoca un poth o un ...porron.  Porron qu’ei un mot gascon, variant de poron, diminutiu de poth (poth , deu latin pullu, que’s ditz gall en catalan e en benasqués, gallo en castelhan e en aragonés non-benasqués, gal-gau-jau  en occitan non-gascon). En gascon, lo mot poth e los sons derivats que pòden servir tà designar espècias d'ausèths de las variadas.  Dens lo lexic deu gascon modèrne, lo mot porron (dab r dobla)  que designa la tortora ( vej.  Palay). Totun, non podem pas descartar que lo mot deu recipient estosse sentit a l'origina com poron (equivalent gascon de gallet) e que la r e's doblèsse per influéncia de porro. En tot cas, lo mot tà designar lo recipient utilizat tau “ béver a galet” que deu viéner de la forma deu recipient qui evoca un ausèth. Aqueth mot, porron, qu’ei gascon, com ac ei l’expression “béver a galet”.

L'expression e lo recipient que devón espandi's amassa a partir deus Pirenèus e atau guanhar quasi tota la peninsula. Que cau soslinhar  la lengua benasquesa qu'ei au carrehorc deu gascon, deu catalan e de l'aragonés.  A mieitat aragonesa, a mieitat catalana e completament benasquesa, la lengua benasquesa que's ditz patués en benasqués e qu'ei, en hèra gran part, mutuaument intercomprensibla dab los patués gascons de l'aute vessant de la montanha (e mei enqüèra dab las modalitats aragonesas e catalanas vesias).  Los pirenencs qu'èran pastors e non pas linguistas. Non s'interessavan pas a las teorias classificairas deus lors patués en lenguas academicas e, sustot,  non sabèvan pas que la montanha avèva d'èster ua frontèra linguistica (non, los Pirenèus non son pas un "finistèrre" peus gascons de la montanha). Que comunicavan en las lors lenguas, o patués com e disèvan, o en un mescladís de patués d'aquiu e d'acerà, e pro. Atau que s'escambiavan los mots e las expressions de la cultura comuna.


P.S. Nòta taus escolans de gascon: a despieit de l'etimologia de pòr (latin porrum, dab duas r) e deus sinonims pòrron e porret, la r de pòr qu'ei MUDA segon Palay, com dens còr, mar, amor etc. Pòr que's pronóncia pò. Qu'ei ua excepcion en gascon. Doncas, tant en la grafia gascona reformada per J. Lafitte com en l'occitana, lo mot pòr qu'a de s'escríver pòr e non pas pòrr. En grafia febusiana, la r finau no' i ei pas notada (po).


11 comentaris:

pep ha dit...

Molt Interessant.
el genovesos possiblement no van llegir ni Coromines ni Joan deu Peiroton, perquè per ells/es beure amb porró o a galet és beure a la catalana: "beive a-a catalann-a" ;-)

Joan deu Peiroton ha dit...

Pep: Clar! Beure a galet amb porrò és emblematic dels Catalans. Això no impideix que els inventors de l'expression béver /béuer a galet siguin els gascons. Els gascons beven a galet, però ho fan amb carabassa de cuir, com els bascos. Nogensmenys, el mot porró sembla gascon també (porron en gascon contemporaneu significa tórtora, e poron és un disminutiu de poth (gall).

Octavià Alexandre ha dit...

Joan, com dic al meu blog, el català galleda no té res a veure amb galet, sinó que prové del llatí medieval galleta, d'origen desconegut, per bé que d'aquí també hi deriva l'antic francès jalaie 'mesura de capacitat'.

Joan deu Peiroton ha dit...

Octavià Alexandre: L'origen de galleta es desconegut només pels qui no saben el gascó, home! Ve de aqualeta, amb influència de l'ètim de gallus. L'agaleta > (la) galeta > galleta > galleda. Claríssim.

Octavià Alexandre ha dit...

Em temo que les coses no són tan senzilles, Joan.

Joan deu Peiroton ha dit...

I per què?

Octavià Alexandre ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Octavià Alexandre ha dit...

Perquè en el sufix diminutiu -et(a) que trobem a galet i formes relacionades, /t/ ve de -tt-, mentre que la /d/ de galleda ve de -t-. Es tracta d'una lenició consonàntica comuna a totes les llengües romàniques occidentals.

Octavià Alexandre ha dit...

Acabo d'actualizar el post del meu blog: http://vasco-caucasian.blogspot.com.es/2012/04/catala-galet.html

Joan deu Peiroton ha dit...

Doncs, si comprenc bé el teu raonament, galeta no pot venir de galeta. Això sí que n'és, de complicat!

Octavià Alexandre ha dit...

El sufix diminutiu -et/-eta prové de -ettu/-etta.