Se comparam lo rondèu gascon "Jan de La Rèula", verdadèr imne tradicionau de la vila de La Rèula, dens l'Entre Duas Mars, en Nòrd-Gasconha, dab la cançon catalana "Jan del Riu", qu'ei hèra temptant de véde'i ua relacion de filiacion. Lo títou de la cançon gascona qu'ei estat adaptat en catalan e las paraulas cambiadas, totun lo ritme de rondèu gascon qu'ei estat conservat e la melodia que's dèisha arreconéisher enqüèra.
Jan de La Rèula (Nòrd-Gasconha):
Jan de la Rèula, mon amic,
A quala òra son las marèias ?
Aquesta nuit, a mijanuit,
A tota òra de la nuit!
Jan de la Rèula, mon amic,
Ah que ta fama es mau cohada !
Mena-me-la, te la coh'rèi,
A l'ombreta dau perseguèir !
Que vse'n presenti unha auta version tà balhà'vs ua idèa de las formas que pòt préner l'aire. Aquera version, interpretada per un parelh biarnés, qu'ei presentada com tradicionau biarnés e qu'ei hèra diferenta de la d'abans.
E adara,aquiu qu'avetz la cançon Jan del Riu, ua cançon tradicionau de Catalonha. La parentat de l'aire dab lo nòste rondèu Jan de la Rèula qu'ei evidenta. Que n 'ei ua version en mòde major en lòc de minor. Lo títou qu'ei estat adaptat, lo "de la Rèula", shens significacion per un catalan, qu'ei estat arrevirat en... del Riu! E las paraulas qu'estón completament reescriutas.
Jan del Riu és arribat
amb un pot de confitura;
Jan del Riu és arribat
amb un pot de raïmat.
N'ha portat un violon
per fer ballar les minyones,
N'ha portat un violon
per fer saltar los minyons.
Jan del Riu és arribat
amb una carga de monines;
Jan del Riu és arribat
amb una carga d'escarbats.
N'ha portat un violon
per fer ballar les minyones,
N'ha portat un violon
per fer saltar los minyons.
Jan del Riu és arribat
amb una bóta de vi ranci;
Jan del Riu és arribat
amb una bóta de moscat.
N'ha portat un violon
per fer ballar les minyones,
N'ha portat un violon
per fer saltar los minyons.Ua auta version en catalan, mensh dialectau aquera:
4 comentaris:
Joan del Riu crec que és tradicional de la Catalunya Nord. Al sud diria que ens ha arribat molt recentment, no és pas de les cançons que em cantaven l'àvia o la mare de petit. D'altra banda, sé que hi ha catalans que de cognom es diuen Larreula. Descendents de gascons? No m'estranyaria: Catalunya és plena de cognoms occitans que la gent es pensa que són catalans. Tinc uns parents que es diuen Capdet, que en català no vol dir res, que jo sàpiga, però en occità diria que sí.
Anonim: Sí, la cançó crec que és rossellonesa.
El mot capdet és especificament gascó, va donar cadet en català via el francès cadet (vegeu cadet al Gran Diccionari de la Llengua Catalana). Etimologicament (que no semanticament), és l'equivalent gascó del català cadell.
Larreula (En grafia occitana La Rèula) és el nom d'un pòble de Gascunya, no gaire lluny de Bordeus. És probablement el nom del poble que va donar el cognom. Els immigrants gascons portavan en general el seu (petit) nom (Joan, Pei, Jacme etc) seguit del nom del poble d'on venien: Joan de la Reula, Pei de Veireda (Vaireda) , etc.
Això dit, hi ha mes d'un poble o lloc que es diu La Rèula. Sembla que el nom podia voler dir monestir (la regla?), però això no és segur.
geniau ton montatge amé la video!
Tam: mercé peu compliment!
Anonim: em cal precisar que hi ha tres llocs que es diuen La Rèula, tots tres son situats a Gascunya. Doncs, son: la vila de la cançó al nord de Gascunya (en francès La Réole, departament de Gironda, 33), un poble bigordà, situat a 25 km de Tarba (en francès Larreule, departament de l'Alt Pirineu, 65) e un lloc-dit a la Gascunya tolosana (en francès La Réole, Savès, 31). El toponim La Rèula (de: la regla, monestir) és exclusivament gascó. Es probable que el nom català Larreula vingui del nom del poble bigordà Larreula com Bayreda/ Vaireda ve del nom del poble Veireda, del mateix departament de l'Alt Pirineu (65).
Publica un comentari a l'entrada