diumenge, 29 de juliol de 2012

E la mar e l'amor (P. de Marbeuf)










E la mar e l’amor an l’amarèr ‘n partatge.
La mar es amara, e l’amor es amar,
S’abisman hens l’amor autanplan com en mar,
Pr’amor n' i a pas mar ni amor shens auratge.

Lo qui tem la mar, que s’este au ribatge.
Lo qui tem los degrèus qu’òm pateish en aimar,
Que no’s dèishe jamei dab l’amor eslamar
Se no’s vòu negar hens un darrèr viatge.

La mair de l’amor es hilha de la mair-aiga,
Lo huec geish de l’amor, sa mair geish de l’aiga,
Totun l’aiga contra 'queth huec manca d’ armas.

S’aiga podè tuar un brasèr amorós,
Ton amor qui’m brutla es tan hòrt dolorós
Que n’atuderí lo huec d’ua mar de larmas.


Pèir de Marbeuf  (1596-1645)

3 comentaris:

manjacostel ha dit...

bravament polit, mai que polit, l'imatge del fuòc e de las gremas per atudar la pena de l'amor ...

Tam ha dit...

Un text beu!

Anònim ha dit...

El soneto está dedicado a Filis, hija de Licurgo, que se suicidó al creerse abandonada por Demofonte. Sobre su tumba creció un almendro que sólo dio frutos amargos. Hay una preciosa versión occitana de Joan deu Peiroton. "E la mar e l’amor an l’amarèr ‘n partatge. La mar es amara, e l’amor es amar"

http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20120824/54340499965/antoni-puigverd-sapore-di-sale.html#ixzz24UJqhhKa