Los lingüistas (occitanistas o non) deu sègle XX n'avèn pas briga previst l'emergéncia de la lenga aranesa. Los deu sègle XXI qu'an enqüèra un pòc de dificultat tà engolir aquera realitat qui deuré mià'us tà reconsiderar la lor vision deu món de l'occitan.
Qu'ei interessant - e ironic- de constatar quin los dus jornaus occitans en linha e son de redaccion bilingua. Lo jornalet qu'emplega l' estandard aranés e l'estandard lengadocian (o occitan) un chic farlabicats a la mòda personau de Sumien e de la soa "esquipa". Deu son costat, a voste qu'ei redigit en estandards gascon e aranés. Urosament que la lenga aranesa existeish, fin finala, atau los dus jornaus occitans que pòden compartir un estandard en comun, pròva qu' aqueth "petit dialècte", com e'u designè de manèira mespresiva e ofensiva un praube president du CAOC, que sap perfèitament jogar lo ròtle d'occitan comun.
1 comentari:
Jo parlaré des de la filosofia, que junt a la filologia són branques molt oblidades en el moment actual de ciència i amo:
Allò simbòlic és important, el nom de la llengua i les seues connotacions polítiques que se'n deriven, però la nostra, les nostres llengües no han de mirar tant a allò simbòlic com a allò imaginari i real, ens comuniquem, ens entenem, podem parlar; hi ha una frase que vaig llegir en un sobre de sucre que deia:
No et conformes, però dóna gràcies pel que tens...
Un bon camí el de la comunicació, en i a tots els registres, nivells i àmbits.
Vicent Adsuara i Rollan
Publica un comentari a l'entrada