dissabte, 1 d’agost del 2015

Qu'èi tornat véder los tons uelhs…

I ha dyni Oige wieder gsah
Un in dyne Oige
Myni Seel
Wieder g’funde.
I ha myni Seel wieder g’funde
Un in mynere Seel
Dyni Oige
Wieder gsah

Jean-Paul Gunsett

Qu’èi tornat véder los tons uelhs
E  la-hens los tons uelhs
La mia amna
Qu’èi arretrobat.
Qu’èi arretrobat l’amna,
E au pregon de l’amna,
Los tons uelhs
Qu’èi tornat véder. 

5 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

De vegades les mirades amb els seus silencis ens ensenyen molt més que grans classes de filosofia o de ciències, cal mirar ben bé als ulls de les persones, de tot tipus, doncs tots hi som de necessaris. Bon poema, tot i que de l'amor l'he transportat a l'essència de les coses, que també hi parlava.

Vicent

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Per cert, quina és la llengua d'origen del poema?

Joan de Peiroton ha dit...

Vicent: és alamànic, concretament alamànic d'Alsàcia.




Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Conserva bona salut? Hi ha molta gent que el parle? Ací a la ciutat de València la utilització del català-valencià és del 20 % de la gent.

Vicent

Joan de Peiroton ha dit...

L'alsacià és parlat per 700 000 persones, aproximadament, o sia 38 % de la gent, sobretot la del camp. Està en retrocès, malauradament.