dimecres, 4 de novembre del 2015

I a ua libreria hens lo vòste centre comerciau?

Los grans centres comerciaus d'Espanha que s'assemblan hòrt enter si, ce'm sembla. Per exemple, que sia hens  l'Espai Gironés de Salt (Gironés, Catalonha), lo supermercat de Sant Cugat (Vallés occid., Catalonha) o lo centre Valle Real de Maliaño (au ras de Santander, Cantabria) que i trobam pertot lo medish supermercat Eroski (o Caprabo a Salt, que n'ei vadut ua subsidària), los medishs magasins de pelhas, las medishas "salchicherias", las medishas botigas de telefonia…Pas gran causa tà diferenciar l'un deus autes, a la hèita fin. Totun, si. Au bèth miei deu centre comerciau Valle Real, la casa editoriau santanderina Estvdio que i tien ua libreria on m'i poish refugiar mentre la hemna e la hilha que van de crompas per las galerias. Ua libreria, non n'èi pas jamei vist nada en los centres comerciaus catalans. Arren de libe, de cd o de dvd, pas arren de culturau entà horucà'i mentre las hemnas que son a crompà's pelhas. Qu'ei pecat.

14 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Sí, però on estiga una llibreria clàssica, amb els seus llibres llatins o grecs i la literatura del XIX francesa o la del romanticisme alemany que es lleven totes les llibreries de "productes" aptes per a la venda.

Vicent Adsuara i Rollan

Mela ha dit...

ieu i vau pas dins los centres comercials.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Tu fais bien Mela! La culture du consomme n'est pas humaine.

Vicent Adsuara i Rollan

Anònim ha dit...

Ne’n soi pas tant convençut, Vicent.
L’atraçadera, l’apieladera, lo besonh d’acumular bens e possessions que’m semblan de s’apréner a un atavisme deus ancians, qui remanda probable a un temps quan èram chimes shens armas, shens huec, shens industria, e miaçats per predators, tempèris, accidents, malautias, e lhèu mei que tot per la hami.
Ara que la manca n’ei pas mei ua miaça (o n’ac seré pas mei gerissim l’economia d’ua faiçon senada e sanitosa), ja devem har un saut culturau. Mes lo consum b’ei ua causa umana, trop umana, tot parièr com la guèrra.

Jean-Yves Gaubert

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Peut être, mais nous ne devont pas mercantiliser le sujet, ça c'est un probleme de faire dieu aux choses. Mais il est très humanine bien sur.

Vicent

Vicent Llémena i Jambet ha dit...


Oui aussi anonyme, certainement humain, très humain marchandiser le sujet, mais comme un puzzle terminé et ouvert à d'autres pièces, c'est a dire deconstructivement, la fin du capitalisme ou du discours capitaliste collectif apportera la fin du capitalisme financier et la fin de cette marchandisation, ce faire dieu les choses, dans un long processus, pas traumatique et nécessaire. Nous sommes entrés dans la troisième année de Dieu, Christ et Dionysos.

Anònim ha dit...

Coneissi de centres comercials catalans amb de librariás. M'es de grèu de t'escrapochinar l'article mas es aital.

Joan de Peiroton ha dit...

Anonim: Tant de bon! Pecat que la mia hemna e jo no'us coneishem pas. Compreni pas lo mot escrapochinar. perdonatz la mia ignorància de l'occitan non-gascon!! En tot cas, mercés peu comentari !

Anònim ha dit...

escrapochinar

Far una pression ben fòrta, esclafar, espotir.
Ma maire, que me sarrava dins sos braç a m'escrapochinar, s'èra assetada sus la vièlha camba de rove, e me quitava pas dels uèlhs e de l'arma (Joan Castanha, dins E zo! Tabò!)

Joan de Peiroton ha dit...

Anònim: Que'vs consideratz un chic com a la mair d'aqueste blòg, se compreni plan.:-) La vertat: non pensi pas qu'avetz "escrapochinat" qué que sia. Qu'avetz sonque responut a la mia question e que'n soi plan content. Jo que n'èi vesitat sonque tres o quate de centres comerciaus en la Catalonha deu sud, e qu'ei un bèth suplici d'i acompanhar la hemna e la hilha, que m'i emmèrdi greument. E de quins centres comerciaus e parlatz? Que sajarèi de negociar tà miar-las-i en plaça d'anar taus lors Caprabo-Eroski acostumats.

Anònim ha dit...

A la lèsta, Esclat, Carrefour, Hipercor-Corte Inglés... N'i deu aver d'autres. Mas soi pas de toristejar dins lo centre comercial.

Joan de Peiroton ha dit...

Anònim: A la hèita fin, non m'ajudatz pas, non m'aprenetz pas arren!!! Un taulèr de libes en Carrefour, Esclat o El Corte-Inglés ne'n hè pas ua libreria, diu me dau! N'avem pas la medisha definicion de çò qu'ei ua libreria, vos i jo. Per jo, ua libreria qu'ei ua botiga especializada en la venta de libes. Qu'ei plan aquò çò qui soi a cercar: un centre comerciau on s'i tien ua libreria vertadèra, com ac indica lo títolh deu men pòst. De supermercats on i a un taulèr de libes que'n coneishi en Catalonha com aulhors, en efèit. Totun, non s'i tròban pas sonque obratges comerciaus deu moment, en generau shens interés per jo o pas guaire. N'ei pas çò qui cèrqui.

Anònim ha dit...

A! De librariás librariás, pas gaire, vertat. Aicibàs avèm de librariás espectaclosas: No llegiu, La Central del Raval, la Central de c. Provença, la Llar del Llibre, Alibri... E tot plen de librariás d'autor flame nòvas, d'unas dobrisson la nuèch, e i trobas tot. De còps son de librariás a se perdre. Ieu soi francament urós dins la Central del Raval, que se trapa dins una glèisa desconsagrada.
Mas aquelas librariás se troban pas jamai dins los centres comercials, vertat. Es pas la costuma. I a las FNAC, òc, mas los vendeires de las FNAC tanplan podián vendre de solièrs, o de cravatas. Sabi de doas FNAC dins de centres comercials. Mas los emplegats son pagats a 500 € per mes o òm lor pòt pas exigir que sàpian de libres. Un bon lector sabrà trobar. Se te cal conselh, siás perdut.
La sola excepcion que coneissi es La librariá de La Llar del Libre al Centre Comercial la Maquinista de la quartièr de Sant Andreu de Barcelona.

Joan de Peiroton ha dit...

Barcelona per crompar pelhas, que hè luenh tà jo. Bon, que'vs vau precisar lo men cas. Qu'èm perpinhanés dejà despuish quauque temps. E a la hemna que'u agrada de crompar pèlhas de l'aute costat de la frontèra. E com non conduseish pas briga, que soi jo qui i la mii pr'amor que soi un bon marit. E mentre que va de crompas era, la màger part deu temps en centres comerciaus on s'i aplegan las botigas que'u agradan a era, jo que soi a demorar com un colhon que lo temps passe. E que plori per ua botiga qui m'interèssa a jo, e aquò que's ditz ua libreria. En Cantàbria, qu'avem chança, laguens lo gran centre comerciau a costat de Santander, que i a ua libreria. Ua vertadèra. E que m'i èi crompat libes plan sovent. Libes sus l'art roman, sus lo dialècte de Cabuérniga, sus la fauna marina o de fotografia, causas atau. N'ei pas de dobte que de bonas librerias n'i a a Barcelona. A Barcelona, a mei de librerias, m'interessaré saber adreças de bonas botigas de musica (guitarras, bandórrias, mandolas, atau) e tanben ua botiga d'instruments ancians (instruments restaurats). Soi segur que n'i deu aver mès sèi pas on.