Suu site deu Conselh Generau d'Aran, que i trobaratz la fòto de l'orsa Hvala acompanhada d'un deus sons orsons. La fòto qu'estó prenguda d'un elicoptèr estant.
Eth sindic d’Aran, Francés Boya, a exigit era metuda en plaça d’un grop de seguida de l'ors entà tornar trobar un nivèu corrècte de seguretat en las montanhas e assegurar ua convivéncia acceptabla enter umans e ors. Los guardas de Miei Ambient deu Conselh Generau que confirmèn dejà la mòrt d’ua oelha en Bausen coma conseqüéncia d' un atac d'ors durant la dimenjada. Que podón tanben observar, dissabte passat, la preséncia de l'orsa Hvala en las montanhas de Baish Aran, acompanhada deus sons dus petits vaduts durant lo periòde d’ibernacion. Aqueth hèit “supòse ua complicacion deth seguiment deth plantigrad”, segon digó lo Sindic.
Per aqueth motiu, eth Govèrn d’Aran que demanda la constitucion, çò de mes lèu possible, d’un grop d’expèrts qui posca controlar la preséncia orsina en la montanha, dens l'encastre de las competéncias que lo Conselh a transferit en matièra de Miei Ambient. Totun, non a pas obtengut nada responsa convenenta dinc ara.
B'ei clar que la situacion exigeish que sian prengudas d'urgéncia las mesuras qui permeteràn aus vesins de Baish Aran de víver e de tribalhar en tota seguretat, qu'ei l'interés de tots, umans e ors.
Entitats amigas de l'ors brun deus Pirenèus que's son per fin amassadas tà crear un site web comun dedicat a la defensa de l'ors. http://www.sosossospirineu.org/
Aqueth site qu'a lo meriti d'èster redigit en quate lenguas: catalan, aranés, espanhòl e francés.
Que i trobaratz novèlas (notícies) de l'orsa (ossa) Hvala, modèles de letras (cartes) d'enviar au Conselh Generau d'Aran e lo manifèste contra la captura de Hvala, ara las versions que i son en las quate lengas e non pas sonqu'en catalan, que'u podetz signar!!! E un arramat d'autas causas tanben.
Hvala qu'ei a caminar de cap tau nòrd, en direccion de Melles, comuna (municipi) haut-comengesa amiga deus ors, on Hvala i a la soa tuta (cova) tà i passar l'ivèrn e i orsatar. Va (a) passar la frontèra estatau lèu (aviat), çò qui la hicarà hòra portada deus guardas deu Conselh Generau d'Aran. Lo maishant temps que jòga a favor soa. Mès, a la prima, que se'n tornarà ena Val d' Aran dab lo(s) son(s) petit(s), probable.
Lo comunicat IPCENA-Ecologistes de Catalunya que ditz atau:
http://www.ecologistes.cat/ossa
IPCENA – Ecologistes de Catalunya denúncia públicament les mesures del Consell General d’Aran pel que fa a l’ordre de captura de l’ossa Hvala per part de la seva guarderia de medi ambient. Com ja heu pogut seguir a través de la premsa, ja s’han fet diverses denúncies sobre el tema, l’última ha estat davant la Fiscalia de Medi Ambient, i les accions continuaran.
____________________________
Auretz de hèr córrer aquesta adreça de l'IPENA-EdC tà obténguer mes signaturas e exigir que deishen Hvala en patz. Haurieu de fer córrer aquesta adreça de l'IPENA-EdC per obtenir més signatures i exigir que deixin Hvala en pau.
Post-Scriptum actualizat lo dimenge 2 de noveme : que sembla lo servider d'IPCENA-EdC que patesca problemas d'accessibilitat. Que podetz visitar la pagina web de DEPANA qui ns' aufereish un modèle de corrièr electronic en versions castelhana, catalana e aranesa, d'enviar au magnific sindic dera Val d'Aran entà qu'abandone l'idea de capturar l'orsa Hvala.
De l'elicoptèr deu Conselh Generau d'Aran, qu'an podut fotografiar l'animau de cap a Canejan après l'accident de caça qui sabem. Segon lo Conselh Generau, Hvala qu'ei en bona santat. Segon l'especialista de l'ors brun Guillermo Palomero, Hvala que s'a hicada tranquilla e, bona novèla, que seré pregnanta. La causa mes bona que seré de la deishar en patz. Qu'ei acostumada a ivernejar de cap a Melles, en França, non luenh de Canejan. Que la deishen rejúnher la soa tuta e hèr lo(s) son(s) petit(s) acerà !!!
Lo Conselh aranés qu'a prevengut que serà mauaisit de la capturar a causa deu maishant temps: ara que i plau e la nèu que cad a mens de 1500 m d'altitud. Soi pas segur que i creden vertaderament, ad aquesta captura, que crei sustot que volen hèr bona cara auprès de l'electorat anti-ors.
Los ecologistas catalans e aranés de l'Ipcena qu'an tornat afirmar que la decision de la captura èra totaument illegau e qu'an portat un clam judiciari contra lo Conselh d'Aran. Los ecologistas crànhen que la perseguida hàsca abortar l'orsa. Los tecnicians francés qui s'aucupan deus ors bruns pirenencs qu'an refusat de participar a l'expedicion de la captura de Hvala, ne jujant la rason infondada.
Los grops politics deu Conselh Generau d'Aran, UA, CDA e PRAG, qu'an aprovat per unanimitat ua mocion conjunta qui demanda a las autoritats competentas que retiren l'ors dera Val d'Aran. Atau, lo Conselh Generau exigeish que's cesse lo programa de la reintroduccion de l'espècia, programa decidit peus govèrns deus tres Estats pirenencs. Mès la responsa de Francesc Baltasar qu'estó clara: lo programa que seguirà e los ors que demoraràn ena Val.
Tà la mocion s'argumenta "la repercussion au nivèu tradicionau, ludic e torístic que provoca au territòri aranés" la preséncia de l'ors. N'ei pas nau, aquò. Totun, non i a cap d'estudis que demòstren ua repercussion negativa de la preséncia de l'ors. En Astúrias, en ua region tan poblada com Aran e que los ors i son mes nombrós, qu'existeish un torisme ligat a la preséncia de l'ors. Acerà, grops d'excursionistas, sustot estrangèrs, que pagan tà poder véder e fotografiar ors sauvatges en la montanha. Que i a lo problèma ben reau de los atacs aus tropèths e los domaus hèits aus cavens abelhèrs, mès que i a solucions tà assegurar ua convivéncia acceptabla.
Lo problèma pausat per la preséncia de l'ors, contrariament a las afirmacions falsas deu lobby deus caçaires, qu'ei un ahèr sustot psicologic. Aqueth sindròma qu' ei estat negligit durant tròp de temps per las autoritats estataus e autonomicas, e, clar, que'u cau suenhar en consultant, formant e informant la gent.
Post-scriptum: taus qui légen l'espanhòl, que vs'arrecomandi la lectura d'un messatge qu'un blogaire a escriut en reaccion a l'ahèr deu caçaire de Les e a l'istòria qu'ei estada creada sus la dangerositat de Hvala. Aqueth blogaire que s'ei interessat aus accidents de caça de sanglar a la lutz de las estadisticas publicadas per ua companhia d'assegurança espanhòla. Tròbi aqueth messatge particularament interessant, sustot pr'amor que lo son autor ei aranés e non pas un "urbanita" de l'espècia haunida. Mès n'ei pas caçaire, clar.
La crisi de l’óssa Hvala ha sorprès Guillermo Palomero en un viatge de treball a Barcelona, en una feina que curiosament consisteix a completar l’edició de l'últim llibre de la Fundación Oso Pardo, l’entitat d’estudi i protecció dels óssos a la serralada Cantàbrica que ell mateix presideix. Aprofitant la coincidència, Palomero ha passat el cap de setmana a la Vall d’Aran, aprofundint en els seus amplis coneixements sobre la realitat d’aquesta espècie emblemàtica. Després d’escoltar les diverses versions dels fets, la primera conclusió de Palomero és que les ferides rebudes per Luis Turmo no van ser fruit de l’atac real d’un ós, sinó més aviat “un incident de caça, en què un animal salvatge que se sent assetjat pels gossos, els crits dels caçadors i els trets d’escopeta, tracta de fugir i carrega contra l’obstacle que troba al davant; en aquest cas el caçador”. També per casualitat Palomero documenta les seves paraules en un llibre publicat per la seva entitat el 2007: Osas: el comportamiento de las osas y sus crías en la Cordillera Cantábrica, que promou aquests dies des de Barcelona.
Sense indicis L’experiència continguda en aquest llibre, i la llarga trajectòria personal de Palomero justifica la seva segona conclusió amb relació a la crisi de Hvala: “No hi ha cap indici per pensar que els óssos introduïts al Pirineu [procedents d’Eslovènia] tinguin actituds especialment agressives i tampoc es pot dir que Hvala sigui una matadora d’homes. Si ens trobéssim davant un animal especialment agressiu o de comportament anormal és evident que caldria treure’l de la muntanya, però no és el cas ni de Hvala ni, que se sàpiga, de cap altre ós”, detalla Palomero. “Durant 12 anys, el programa de reforç de la població d’óssos al Pirineu ha funcionat correctament i només hi ha hagut incidents amb caçadors. La caça és una activitat que, en si mateixa, comporta certs riscos. Cada any es produeixen incidents com, per exemple, atacs de porcs senglars que se senten acorralats o, fins i tot, lamentables accidents de trets entre caçadors”, indica l’expert en óssos. Davant una crisi com l’actual, Palomero recomana “no actuar en calent” i que, “si es decideix capturar Hvala, que ho facin tècnics especialitzats, i només per conèixer el seu estat de salut i renovar el seu collar localitzador; després, deixar-la immediatament en llibertat”. El president de la Fundación Oso Pardo veu imprescindible que es reforci el seguiment dels óssos al Pirineu i les campanyes informatives, “amb la participació de la població local; al Cantàbric hem après a conviure amb 130 óssos”.
Doncas, arren a ahíger. Ah totun! Ua videoneta, dilhèu?
Aquí qu'avetz un comunicat de l'Agence France-Presse datat de ger: 26/10/2008-[ 20:00] - AFP PRIVAS, 26 oct 2008 (AFP) - Un vététiste de 25 ans a été mortellement blessé par une balle perdue, tirée par un chasseur de sanglier, dimanche après-midi dans une forêt de Lagorce, près de Vallon-Pont-d'Arc (Ardèche), a-t-on appris auprès des gendarmes.
Le chasseur, un Drômois âgé d'une cinquantaine d'années, était toujours en garde à vue dimanche soir, selon la même source. La victime, qui circulait avec un ami, a été touchée dans le dos et a succombé peu après l'arrivée des secours. Une enquête a été ouverte pour déterminer les circonstances exactes du drame et si la chasse se déroulait dans toutes les conditions de sécurité nécessaires, a-t-on ajouté.
Doncas, tà resumir, un ciclista tot terrenh qu'estó abatut, ger dimenge, per un caçaire de sanglar durant ua batuda en la montanha ardechesa. E serà ua rason pro grèva tà que lo sindic de la Val d'Aran demande que non i aja mes batudas en los Pirinèus?
La Generalitat de Catalonha a reiterat la soa volentat de continuar lo procèssus de reintroduccion de l'ors en lo Pirenèu catalan au despieit de l'ahèr deu caçaire aranés. Entà léger lo comunicat d'Europa Press, clicatz ací.
Que'vs liuri lo comunicat deus amics de DEPANA, la lliga de Defensa del Patrimoni Natural:
----------------------- DEPANA vol que els óssos continuïn al Pirineu
La batuda de porcs senglars és la causa de l'accident entre l'home i l'ós a la Val d'Aran
L'entitat ecologista DEPANA, en primer lloc, vol lamentar les ferides que es va fer el caçador amb la topada amb l’ós a la Val d’Aran i li desitja una ràpida recuperació. Tot i aquest lleu accident, DEPANA afirma que la conservació de l’ós i la caça ben gestionada són perfectament compatibles, tal com ho demostra la llarga experiència a la Serralada Cantàbrica i la resta del territori europeu on hi ha óssos. Així mateix, DEPANA pot afirmar que ha estat la pròpia batuda de senglars la causant de l'accident.
Segons l'experiència dels responsables del seguiment de l'ós bru de DEPANA així com els tècnics d'altres organitzacions com la Fundación Oso Pardo, el comportament de l'ossa Hvala respon al d'un animal que se sent espantat i acorralat i que intenta fugir. En una batuda, els crits de persones, trets i gossos són la tònica habitual. Per això, no es pot afirmar que l'ossa hagi agredit deliberadament a una persona, en tot cas ha reaccionat a l'estridència de la batuda.
Experiència de convivència positiva
Durant els 12 anys que han estat els óssos al Pirineu Central, en concret Val d’Aran, no hi ha hagut cap atac a una persona. Al Pirineu Occidental (Aragó-Navarra), on l’ós no ha desaparegut mai, no s’ha registrat cap atac a cap persona. D'altra banda, a la Serralada Cantàbrica hi ha una població de 150 óssos que conviu perfectament amb l’home. La Fundación Oso Pardo, màxim coneixedor de l’espècie, diu que els óssos no ataquen mai a les persones de forma deliberada.
Cacera d'óssos
Malauradament, hem de recordar que durant aquests darrers anys, 2 femelles d’ós han estat abatudes per caçadors, deixant 4 cadells orfes, i no hi ha hagut cap conseqüència pels infractors.
Amb aquests arguments i després de sentir les declaracions en les que s'exigeix la retirada dels óssos del Pirineu, DEPANA demana prudència i sentit comú al Síndic d’Aran en les seves declaracions i actuacions. Així mateix, recorda a tots els responsables polítics que l'ós bru és una espècie en perill d'extinció que ha estat declarada de protecció prioritària per la Unió Europea i que tots els governs europeus tenen el deure de vetllar per la seva conservació així com la protecció dels seus hàbitats.
------------------------------
Sonque hornirèi que los dus abatatges d'ors aus quaus lo comunicat hè referéncia, qu'avón lòc a la montanha gascona, costat francés. E que cau raperar l'orsa qu'estó estripada per veituras sus la rota Tarba-Lorda qu'estó estada tanben victima de caçaires. E l'ors Balou tanben que n'estó ua victima, recentament.
Me pensi que la màger part deus caçadors n'i coneishen pas arren e son quitament incapables de reperar traças de l'ors quan non las cercan pas. Lo problèma non ei cap l'ors. Perqué los caçadors non poderén cambiar los fusils per cameras fotograficas e deishar los cans a casa? La caça deuré estar enquadrada per professionaus experts de la Natura. Pro de caçaires amators liurats a eths medeishs, particularment los que van de batuda, que son perilhós tà eths medeishs e taus qui non caçan pas!!! Sufeish d'enumerar tots los accidents ocorruts durant batudas. La plaga qu'ei lo caçador incontrolat.
En lo son comunicat de ger, lo govern d'Aran precisa qu'ua equipa se prepara a capturar l'orsa Hvala. Non ditz pas çò que ne compdan hèr. Quina vergonha! L'unic punt positu ei que poderàn verificar que l'orsa non sia herida, sia per balas, sia per nhacadas de can que son enqüèra mes dolentas pr'amor que s'infectan aisidament. Poderàn suenhar-la dab antibiotics s'ei necessari.
Tè, qu'an introdusit 8 ors de l'Europa centrau en las Abruzzas ( Itàlia) e degun no'n parla pas jamès. Non n'i a cap aquera sòrta de problèmas. E los 150 ors de la cordilhèra cantabrica, qui ne parla?
.JPG)
