dissabte, 25 d’octubre del 2008

Lo comunicat de DEPANA sus l'ors brun en los Pirenèus


Que'vs liuri lo comunicat deus amics de DEPANA, la lliga de Defensa del Patrimoni Natural:

-----------------------
DEPANA vol que els óssos continuïn al Pirineu

La batuda de porcs senglars és la causa de l'accident entre l'home i l'ós a la Val d'Aran

L'entitat ecologista DEPANA, en primer lloc, vol lamentar les ferides que es va fer el caçador amb la topada amb l’ós a la Val d’Aran i li desitja una ràpida recuperació. Tot i aquest lleu accident, DEPANA afirma que la conservació de l’ós i la caça ben gestionada són perfectament compatibles, tal com ho demostra la llarga experiència a la Serralada Cantàbrica i la resta del territori europeu on hi ha óssos. Així mateix, DEPANA pot afirmar que ha estat la pròpia batuda de senglars la causant de l'accident.

Segons l'experiència dels responsables del seguiment de l'ós bru de DEPANA així com els tècnics d'altres organitzacions com la Fundación Oso Pardo, el comportament de l'ossa Hvala respon al d'un animal que se sent espantat i acorralat i que intenta fugir. En una batuda, els crits de persones, trets i gossos són la tònica habitual. Per això, no es pot afirmar que l'ossa hagi agredit deliberadament a una persona, en tot cas ha reaccionat a l'estridència de la batuda.

Experiència de convivència positiva

Durant els 12 anys que han estat els óssos al Pirineu Central, en concret Val d’Aran, no hi ha hagut cap atac a una persona. Al Pirineu Occidental (Aragó-Navarra), on l’ós no ha desaparegut mai, no s’ha registrat cap atac a cap persona. D'altra banda, a la Serralada Cantàbrica hi ha una població de 150 óssos que conviu perfectament amb l’home. La Fundación Oso Pardo, màxim coneixedor de l’espècie, diu que els óssos no ataquen mai a les persones de forma deliberada.

Cacera d'óssos

Malauradament, hem de recordar que durant aquests darrers anys, 2 femelles d’ós han estat abatudes per caçadors, deixant 4 cadells orfes, i no hi ha hagut cap conseqüència pels infractors.



Amb aquests arguments i després de sentir les declaracions en les que s'exigeix la retirada dels óssos del Pirineu, DEPANA demana prudència i sentit comú al Síndic d’Aran en les seves declaracions i actuacions. Així mateix, recorda a tots els responsables polítics que l'ós bru és una espècie en perill d'extinció que ha estat declarada de protecció prioritària per la Unió Europea i que tots els governs europeus tenen el deure de vetllar per la seva conservació així com la protecció dels seus hàbitats.

------------------------------

Sonque hornirèi que los dus abatatges d'ors aus quaus lo comunicat hè referéncia, qu'avón lòc a la montanha gascona, costat francés. E que cau raperar l'orsa qu'estó estripada per veituras sus la rota Tarba-Lorda qu'estó estada tanben victima de caçaires. E l'ors Balou tanben que n'estó ua victima, recentament.

Me pensi que la màger part deus caçadors n'i coneishen pas arren e son quitament incapables de reperar traças de l'ors quan non las cercan pas. Lo problèma non ei cap l'ors. Perqué los caçadors non poderén cambiar los fusils per cameras fotograficas e deishar los cans a casa? La caça deuré estar enquadrada per professionaus experts de la Natura. Pro de caçaires amators liurats a eths medeishs, particularment los que van de batuda, que son perilhós tà eths medeishs e taus qui non caçan pas!!! Sufeish d'enumerar tots los accidents ocorruts durant batudas. La plaga qu'ei lo caçador incontrolat.

En lo son comunicat de ger, lo govern d'Aran precisa qu'ua equipa se prepara a capturar l'orsa Hvala. Non ditz pas çò que ne compdan hèr. Quina vergonha! L'unic punt positu ei que poderàn verificar que l'orsa non sia herida, sia per balas, sia per nhacadas de can que son enqüèra mes dolentas pr'amor que s'infectan aisidament. Poderàn suenhar-la dab antibiotics s'ei necessari.

Tè, qu'an introdusit 8 ors de l'Europa centrau en las Abruzzas ( Itàlia) e degun no'n parla pas jamès. Non n'i a cap aquera sòrta de problèmas. E los 150 ors de la cordilhèra cantabrica, qui ne parla?

Quina vergonha tà nosatis gascons!

4 comentaris:

merike ha dit...

Entrada excel·lent. El vídeo, també. Només el primer enllaç no funcionava per a mi. Estimo óssos.

Joan de Peiroton ha dit...

Lo ligam qu'ei "reparat"

manjacostel ha dit...

Que comprèni pas ièu tanben lo çaganh que se far per cinq o siès paures bèstiòlas. Que de segur soi pas pastre. Mas que l'occitan e lo gascon que se dis pròche de la natura , e qu'es encara pròcha de la natura , que faguèsse tand de rambalh .
E aièr legiguèri qu'un caçaire èra estat blassat.
Qu'es luenh d'èstre acabat tot aquò.
Coratge.

Florent ha dit...

Jo tabé que sòi ta l'ors en los pirenèus, mès, xentz voler t'iritar, la toa vista de la coabitacion òmi-ors qu'ei un drin simpliste.
Que n'i a hèra qui dan leçons aus paisans qui víven aus costats deu pèd-descauç; qu'ei aisit, sustot qüand víven a París o a Strasborg.
Que sòi ta l'arreïntroduccion d'aqueste animau "sacrat" en los pirenèus, mès que's cau har en l'arrespèct de la poblacion qui viu (encoèra) acerà.
Díser dautescòps que fonccionava n'ei pas valable: los temps qu'an cambiat dongas que cau compréner la reticencia deus paisans pirenencs.
Jo no vivi pas en los pirenèus, mès qu'èi l'escadença de poder anà'i sovent. La bòrda deus pairs-bons qu'ei en la zòna de la praube Franska(Aquera que s'ei minjat duas crabas (la femèla deu cèrvi) suu terenh, e n'èra pas un plaser a véder). Un bèth ser que l'èi audida, la beròja, mès n'èi pas avut l'escadença de la véder.
Que n'èi parlat a tres aolhèrs e que m'an tots dit de que la Franska avèva minjat o hèit càder au menx ua de las soas aolhas.
Ua indemnitat ta la pèrda d'ua aolha no sufeix pas taus har víver.
Lavetz qué har?

Après, los caçadors, qu'ei aute causa.

Amistats