Un primer Jacme per En Jacme primer !

Cada dia rebo un munt de mails enviats per desconeguts. Alguns, que es diuen d'Africa, em proposen de fer-me molt més ric que Bill Gates. D'altres, amb paraules més saxones que no pas romàniques ni romàntiques, es preocupen pel tamany del meu penis i han decidit que calia allargar-lo. D'altres em volen vendre programaris destinats a reviscolar el meu suposat PC encara que el meu ordinador sigui un Mac i que vagi molt bé. En fí m'arriben tota una col.lecció d'espams que acaben recte a la pila de les escombraries.
Ahir al vespre, vaig rebre un mail que, tot i que era enviat per desconeguts totals, no tenia res a veure amb la merda habitual. No. Era un anunci de naixement i llegir-lo em va fer molta gràcia. Heus aquí uns extractes:
"Hola Joan, ...som Pere i Helena, de Barcelona ...
...simplement dir-te que ens hem vingut un bebè, ... per retre homenatge al rei Jacme pel seu 800e aniversari, li hem donat Jacme de nom (amb la ce) i tot s'ha passat bé!...."

Felicitats a l'Helena i a en Pere ! I llarga vida al Jacmet ! Recordo efectivament haver suggerit ça i lla la possibilitat de recuperar Jacme com a nom català però ho vaig fer sense creure-hi gaire. Va ser una surpresa de debó veure que aquesta idea es podia anar concretitzant. Doncs gràcies a l'Helena i a en Pere per haver gosat fer-ho !

Cal recordar que, avui en dia, Jacme (cal pronunciar Jamme) és encara la forma llenguadociana del nom mentre qu'als paisos gascons les dues formes Jaume i Jacme són utilitzades en concurrència. A la resta del domini occitano-romànic (Provença, País Gavot, Paisos Catalans i Occitània septentrional: Alvernya, Llemosí eca ) la forma corrent del nom és Jaume. Més rarament, trobem formes derivades que s'acaben amb una s : Jacmes, Jaumes.

Jacme I era natural de Montpeller del temps que la ciutat hi era sota sobirania aragonesa. El rei firmava Jacme com a bon Montpellerenc. El seu segon fill, Jacme II de Mallorca, també es deia Jacme i no Jaume, encara que el nom Jaume fos ben corrent a Catalunya en aquesta mateixa època. Per cert, el cronista català Bernat Desclot, de la segona meitat del segle XIII, utilitzava el nom de Jacme per anomenar Jacme II de Mallorca i el de Sant Jaume per designar la ciutat gallega. Doncs en el català del segle XIII, com en gascó modern, les dues formes Jacme i Jaume coexistien. És un error considerar que Jacme és o era només una forma antiga de Jaume. Jo no veig cap raó per anomenar Jaume un rei que signava els seus escrits, de llengua ben catalana, amb el nom de Jacme. ¿No valdria més tornar a adoptar Jacme en català modern, en concurrència amb Jaume, com és el cas a la resta del domini occitano-romànic i molt particularment als paisos gascons?

En Josep-Lluís (que no José-Luís): ¿ no podríeu vos fer quelcom per tal que el rei En Jacme que mai va dir-se Jaume pugui recuperar-se el seu nom veritable? D'acord, caldria aconseguir més pressupostos de Madrid per poder canviar totes les plaques de les vies Jaume I i, clar, vos deveu tenir altres assumptes més urgents per ocupar-vos-en, sobretot després de les darreres eleccions..

En tot cas, futurs pares i mares per totes les terres dels Paisos Catalans, si busqueu un nom per al vostre futur fill, us hi cal pensar: visca Jacme! Farà més català que, posem per cas, Aitor (salutacions respectuoses i amistoses a l'Aitor Carrera, professor d'occità a la Universitat de Lleida i autor d'una gramàtica aranesa) .

No vull acabar aquest missatge sense una cançoneta. La que he escollit avui, titolada Obió, no té res a veure amb el tema, però és d'un grup que m'agrada molt: Xazzar. El trosset aquest és extret del llur primer - i fins ara últim- CD titulat "Que no s'escapin els gossos" editat per kasba music ( i gravat a Avinyonet de Puigventós ;))



Tè, heus aquí el vídeo del grup. Si teniu sort o paciència - a ca meva, el vídeo es descarrega de manera lentíssima- podreu comprovar que els encants de la cantaire Miranda Gas rauen no sols en la seva veu.