dissabte, 22 de març de 2008

Un primer Jacme per En Jacme primer !

Cada dia rebo un munt de mails enviats per desconeguts. Alguns, que es diuen d'Africa, em proposen de fer-me molt més ric que Bill Gates. D'altres, amb paraules més saxones que no pas romàniques ni romàntiques, es preocupen pel tamany del meu penis i han decidit que calia allargar-lo. D'altres em volen vendre programaris destinats a reviscolar el meu suposat PC encara que el meu ordinador sigui un Mac i que vagi molt bé. En fí m'arriben tota una col.lecció d'espams que acaben recte a la pila de les escombraries.
Ahir al vespre, vaig rebre un mail que, tot i que era enviat per desconeguts totals, no tenia res a veure amb la merda habitual. No. Era un anunci de naixement i llegir-lo em va fer molta gràcia. Heus aquí uns extractes:
"Hola Joan, ...som Pere i Helena, de Barcelona ...
...simplement dir-te que ens hem vingut un bebè, ... per retre homenatge al rei Jacme pel seu 800e aniversari, li hem donat Jacme de nom (amb la ce) i tot s'ha passat bé!...."

Felicitats a l'Helena i a en Pere ! I llarga vida al Jacmet ! Recordo efectivament haver suggerit ça i lla la possibilitat de recuperar Jacme com a nom català però ho vaig fer sense creure-hi gaire. Va ser una surpresa de debó veure que aquesta idea es podia anar concretitzant. Doncs gràcies a l'Helena i a en Pere per haver gosat fer-ho !

Cal recordar que, avui en dia, Jacme (cal pronunciar Jamme) és encara la forma llenguadociana del nom mentre qu'als paisos gascons les dues formes Jaume i Jacme són utilitzades en concurrència. A la resta del domini occitano-romànic (Provença, País Gavot, Paisos Catalans i Occitània septentrional: Alvernya, Llemosí eca ) la forma corrent del nom és Jaume. Més rarament, trobem formes derivades que s'acaben amb una s : Jacmes, Jaumes.

Jacme I era natural de Montpeller del temps que la ciutat hi era sota sobirania aragonesa. El rei firmava Jacme com a bon Montpellerenc. El seu segon fill, Jacme II de Mallorca, també es deia Jacme i no Jaume, encara que el nom Jaume fos ben corrent a Catalunya en aquesta mateixa època. Per cert, el cronista català Bernat Desclot, de la segona meitat del segle XIII, utilitzava el nom de Jacme per anomenar Jacme II de Mallorca i el de Sant Jaume per designar la ciutat gallega. Doncs en el català del segle XIII, com en gascó modern, les dues formes Jacme i Jaume coexistien. És un error considerar que Jacme és o era només una forma antiga de Jaume. Jo no veig cap raó per anomenar Jaume un rei que signava els seus escrits, de llengua ben catalana, amb el nom de Jacme. ¿No valdria més tornar a adoptar Jacme en català modern, en concurrència amb Jaume, com és el cas a la resta del domini occitano-romànic i molt particularment als paisos gascons?

En Josep-Lluís (que no José-Luís): ¿ no podríeu vos fer quelcom per tal que el rei En Jacme que mai va dir-se Jaume pugui recuperar-se el seu nom veritable? D'acord, caldria aconseguir més pressupostos de Madrid per poder canviar totes les plaques de les vies Jaume I i, clar, vos deveu tenir altres assumptes més urgents per ocupar-vos-en, sobretot després de les darreres eleccions..

En tot cas, futurs pares i mares per totes les terres dels Paisos Catalans, si busqueu un nom per al vostre futur fill, us hi cal pensar: visca Jacme! Farà més català que, posem per cas, Aitor (salutacions respectuoses i amistoses a l'Aitor Carrera, professor d'occità a la Universitat de Lleida i autor d'una gramàtica aranesa) .

No vull acabar aquest missatge sense una cançoneta. La que he escollit avui, titolada Obió, no té res a veure amb el tema, però és d'un grup que m'agrada molt: Xazzar. El trosset aquest és extret del llur primer - i fins ara últim- CD titulat "Que no s'escapin els gossos" editat per kasba music ( i gravat a Avinyonet de Puigventós ;))



Tè, heus aquí el vídeo del grup. Si teniu sort o paciència - a ca meva, el vídeo es descarrega de manera lentíssima- podreu comprovar que els encants de la cantaire Miranda Gas rauen no sols en la seva veu.

12 comentaris:

Jacob ha dit...

Magnific Joan. De fet el nom de Jaume, (que es el meu) a Mallorca surt documentat com a Iacobus en els documents del segle XV. També com a Jacme en el més antics.
En qualsevols cas, tan en la forma llatina com en la forma catalana, Jacme esdevé Jaume d'una manera quasi natural.
I realment la cantant és preciosa, com la música que interpreten.
Shalom

Joana ha dit...

M'agrada el nom de Jaume i Jacme!De fet és el patró del meu poble i el dia de la festa major!
Bonica cançó i la noieta, què dir davant la bellesa física? A tothom agrada! ;)
Gràcies per passar per casa meva!

Jacme ha dit...

[dzAmmé] per la bona prononciacion grafiada pels franceses.
[dzAmme] per la bona prononciacion grafiada aquí pels catalans o pòbles latinizats normals.
Mas se podrà tanben trapar una autra prononciacion per la debuta [tsAmme]
La majuscula es per l'accent tonic o tònic !
La C es una C etimologica, per Jacob, devengut Jacomo en italian, e Jacme en occitan. Aquesta C dobla la M dins la prononciacion occitana. Aiçò pòrta un nom mas sabi pus.

Joan deu Peiroton ha dit...

Jacme: qu'èi balhat la bona manièra (la gascona ) de prononciar, plan segur! :))) En gascon, Jacme que's pronóncia Jamme o Yamme, Yammë o Yëmmë (ë coma la e de je en francés), segon los dialectes, pas jamès dzamme, lhevats quauques parlars periferics contaminats peu lengadocian ... Dzamme qu'ei lengadocian, plan segur. En catalan, la prononciacion que seré Jamma, Jamme o Jacme segon la varietat dialectau.

Ferran ha dit...

Molt maca la música d'aquest grup, que desconeixia, i la veu de la seva cantant.

Salutacions!

novesflors ha dit...

A mi també m'agrada la música que ens has posat però no la puc escoltar completa, no sona sencera, s'acaba de seguida. O és que jo no sé fer-ho funcionar millor...

Joan deu Peiroton ha dit...

Novesflors, no hi ha res a fer sinó intentar més tard...o més aviat, potser el matí, la xarxa està generalment més fluida de matí...M'ho diràs !!!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

bon post referente al Jacme, molt nostrat, bon video amb canço inclós

salutacions Joan

Alexandre ha dit...

Quin gran bloc sempre curull de troballes! I la de posts antics que encara em queden per llegir: una veritable festa.
Moltes felicitats, Joan, i moltes gràcies per aquest espai de referència de tots els occitanòfils i melòmans.

merike ha dit...

YouTube - LULLABY IN YIDDISH This is very beautiful. Would be nice to understand it all. Many German words there and something sorrowful. I guess you didn't wish to use anything sad in your next post.

Núria ha dit...

El meu fill es diu Jaume, per tant, jo ha he complert (ha,ha,ha...). Molt bon escrit, com sempre...enriquidor.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Tinc un disc de Xazzar que ara no recordo com es diu, però no m'agrada gaire. Deu ser el primer o un dels primers. Em sembla recordar que en tenen pocs. No m'agrada perquè els falta sofisticació musical, una mica més de riquesa. Fan lletres contemporànies. Per cert, amb força errades lingüístiques, però això no importa en la música popular. Però si fas lletres contemporànies amb una música bàsicament tradicional sense una gràcia especial a mi no m'agrada.

Prefereixo música tradicional pura, o bé música de fusió, com ara la de La Carrau, que és un grup que també aconselles i que el trobo genial. Això és vertadera fusió entre la música tradicional i la d'arrel americana, com el jazz i el rock. És una proposta fresca, amb una instrumentacó molt rica i un gran domini dels dos llenguatges: el tradicional i el del pop-rock. Seria un autèntic pop-rock roots. Espero que els de Xazzar hagin millorat en aquest últim disc. Molts grans grups han començat fluixet.