Anem! Sajem de tornar trobar la memòria istorica! Totun, que'vs previeni: ne vau pas la pena que sajetz de trobar la responsa dens los libes de l'istòria oficiau francesa, ni tanpòc dens los tèxtes d'istòria redigits en occitan non gascon. Los libes d'istòria francesa ne s'interessan pas a l'istòria pròpia deus occitans e los tèxtes d'istòria occitans ne s'interessan pas a l'istòria pròpia deus gascons. Ja seré temps d'escríver l'istòria en gascon!
Lo quinze d'agost de tot an que's sòu celebrar ua victòria istorica qu'un personatge gascon s'emportè en ua batalha famosa qui deishè traças de las importantas dens las literaturas e imaginaris europèus. Ua ceremonia qu'amassa monde au lòc supausat de la batalha.
Quin ei lo nom d'aqueth personatge e de quina batalha e's tracta? Un indici: lo nòste personatge qu'èra comte de Bigòrra. Un indici mes: lo son prumèr hilh, de medish petit nom que lo pair, que serà coronat arrei...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris història. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris història. Mostrar tots els missatges
dimecres, 23 de març del 2011
dimarts, 8 d’abril del 2008
Castellnou dels Aspres : un poc d'història
Fa alguns dies, una parella d'amics tolosans van visitar-nos a Catalunya (és a dir la del nord). El diumenge, havíem de tornar-nos-en a Tolosa i vam decidir de fer-ho plegats en passant per Castellnou dels Aspres ja que els nostres amics no hi havíen estat mai. Castellnou és un poblet medevial, situat a cinc quilòmetres de Tuïr, que s'estén als vessants d'un puig coronat per un castell que va donar-li el seu nom. De la torre del castell, obert al públic, gaudim d'una vista panoràmica. Ara el lloc és poblat sobretot per artistes i artesans. A mi, que m'encanta fer el guia, aquesta volta m'ha donat l'oportunitat de repassar l'historia local. A més, en vam aprofitar per fer una parada a un excel.lent restaurant la casa DaLie. El restaurant és a Tuïr, molt a prop de la plaça de la república (és a dir la de l'església). Hi arribàrem totalment per hatzard, buscàvem simplament un lloc per dinar i era l'unic restaurant obert que trobàrem. Tinguérem sort, era recomanat per la guia gastronòmica Gault e Millau i els preus hi són molt raonables respecte a la qualitat (el menú a 21 euros és excel.lent).
Vet aquí una vista general de Castellnou amb el Canigó al fons.
El vescomtat de Vallespir fou creat al segle X amb l'ajut del Comte de Besalú Oliba (el segon, Oliba Cabreta). Castellnou fou edificat el 988 a la porta nord del vescomtat, a prop de Tuïr, a uns 20 quilòmetres de Perpinyà. Guillem I, primer vescomte de Vallespir, s'hi fixà el 1003. Fou el seu fill, Guillem II, el que canvià el títol de Vescomte de Vallespir per el de Castellnou. Els vescomtes de Castellnou eren vassalls dels comtes de Besalú i, quan el comtat de Besalú fou annexionat per el de Barcelona (1111), passaren a ser vassals dels Comtes de Barcelona.
Al segle XIII, Jaume primer el conqueridor repartí el seu territòri entre els seus dos fills, Pere i Jaume.
El segon fill de Jaume el conqueridor, Jaume II, heretà el regne de Mallorca, els comtats catalans del nord, la senyoria de Montpeller i d'altres possessions occitanes, mentre que l'ainat, Pere el Gran, heretà la resta, és a dir l'essencial: el regne d'Aragó allargat de les conquestes meridionals de València i de Múrcia. Perpinyà era la capital continental del regne de Mallorca. La partició de les possessions de Jaume el Conqueridor entre els seus dos fills féu que el vescomtat de Castellnou es va trobar en plen territòri del rei de Mallorca encara que el vescomte Jaspert V de Castellnou fos vassal de Pere el Gran. De fet, el vescomte Jaspert prengué partit pel seu senyor contra Jaume II durant el conflicte que oposà els dos germans. En represàlies, Castellnou fou assetjat i ferotjament bombardejat per Jaume II des d'un puig a dalt del castell (el 1276). Jaspert V de Castellnou fou bandejat i les seves possessions al nord de l'Albera, Castellnou inclós, foren confiscades. Anys més tard (1284), Jacme II, aleshores vassal del rei de França Felip l'Ardit (Felip III), va participar amb els Francesos i els Genovesos a la croada decidida pel calamitós papa francés Martí IV contra Pere el Gran per tal d'imposar Carles d'Anjou com a rei d'Aragó. Jaspert V de Castellnou participà al combat al costat de Pere el Gran. L'armada dels croats que havia ja invaït i ocupat una gran part de l'Empordà fou decimada per la pesta. La malaltia provocà la retirada dels invasors i la victoria dels catalano-aragonesos. Felip l'Ardit morí de malaltia a Perpinyà el 1285. Pere el Gran confiscà els Balears al seu germà fins a la signatura del tractat d'Anagni (1298) pel qual Jaume II degué sotmetre's a Pere i pogué recuperar les illes. En 1298, Castellnou i les seves altres possessions foren restituïts a en Jaspert . Però Jaspert morí el 1321, totalement arruïnat després d'una guerra costosa que avia emprès contra Pere de Fenolhet, vescomte d'Illa. Deixà només una filla anomenada Sibil·la que morí soltera. El viscomtat de Castellnou fou finalment remidit per Jaume III de Mallorca el 1336.
Vet aquí una vista general de Castellnou amb el Canigó al fons.
El vescomtat de Vallespir fou creat al segle X amb l'ajut del Comte de Besalú Oliba (el segon, Oliba Cabreta). Castellnou fou edificat el 988 a la porta nord del vescomtat, a prop de Tuïr, a uns 20 quilòmetres de Perpinyà. Guillem I, primer vescomte de Vallespir, s'hi fixà el 1003. Fou el seu fill, Guillem II, el que canvià el títol de Vescomte de Vallespir per el de Castellnou. Els vescomtes de Castellnou eren vassalls dels comtes de Besalú i, quan el comtat de Besalú fou annexionat per el de Barcelona (1111), passaren a ser vassals dels Comtes de Barcelona.
Al segle XIII, Jaume primer el conqueridor repartí el seu territòri entre els seus dos fills, Pere i Jaume.
El segon fill de Jaume el conqueridor, Jaume II, heretà el regne de Mallorca, els comtats catalans del nord, la senyoria de Montpeller i d'altres possessions occitanes, mentre que l'ainat, Pere el Gran, heretà la resta, és a dir l'essencial: el regne d'Aragó allargat de les conquestes meridionals de València i de Múrcia. Perpinyà era la capital continental del regne de Mallorca. La partició de les possessions de Jaume el Conqueridor entre els seus dos fills féu que el vescomtat de Castellnou es va trobar en plen territòri del rei de Mallorca encara que el vescomte Jaspert V de Castellnou fos vassal de Pere el Gran. De fet, el vescomte Jaspert prengué partit pel seu senyor contra Jaume II durant el conflicte que oposà els dos germans. En represàlies, Castellnou fou assetjat i ferotjament bombardejat per Jaume II des d'un puig a dalt del castell (el 1276). Jaspert V de Castellnou fou bandejat i les seves possessions al nord de l'Albera, Castellnou inclós, foren confiscades. Anys més tard (1284), Jacme II, aleshores vassal del rei de França Felip l'Ardit (Felip III), va participar amb els Francesos i els Genovesos a la croada decidida pel calamitós papa francés Martí IV contra Pere el Gran per tal d'imposar Carles d'Anjou com a rei d'Aragó. Jaspert V de Castellnou participà al combat al costat de Pere el Gran. L'armada dels croats que havia ja invaït i ocupat una gran part de l'Empordà fou decimada per la pesta. La malaltia provocà la retirada dels invasors i la victoria dels catalano-aragonesos. Felip l'Ardit morí de malaltia a Perpinyà el 1285. Pere el Gran confiscà els Balears al seu germà fins a la signatura del tractat d'Anagni (1298) pel qual Jaume II degué sotmetre's a Pere i pogué recuperar les illes. En 1298, Castellnou i les seves altres possessions foren restituïts a en Jaspert . Però Jaspert morí el 1321, totalement arruïnat després d'una guerra costosa que avia emprès contra Pere de Fenolhet, vescomte d'Illa. Deixà només una filla anomenada Sibil·la que morí soltera. El viscomtat de Castellnou fou finalment remidit per Jaume III de Mallorca el 1336.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)