dissabte, 30 de maig de 2009

Voi matar lo men blòg (e tornar tau blòc)

En tot tornar visitar lo blòg deu mèste Gabriel Bibiloni, com sòli hè'c regularament, que'm soi avisat, o eth que ns'avisa, meslèu, que lo mot bloc e non pas blog ei estat incorporat oficiaument a la lista de mots deu Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Doncas, en catalan, qu'ei la gràfia bloc qui ei fin finau corrècta e non pas blog. Aquera causida que va au delà de las questions de grafias, puishque, en catalan, l'autor d'un bloc qu'ei plan un blocaire e non pas un blogaire. Atau qu'ei.

Me diratz: que nse'n fotem, qu'ei en catalan, doncas aquera decision no'ns concerneish pas.

Non soi pas briga d'acòrd, plan segur. La division catalan-occitan non m'impressiona pas a jo. Aquera division qu'ei tant arbitrària com la causida de bloc. Lo catalan n'ei pas ni lengadocian ni gascon, b'ei clar! Mès que lo catalan, lengua bessoa d'ua varietat occitana, lo lengadocian, non sia pas occitan eth medish no'm pòt pas vertaderament convéncer. Qu'ei un ahèr de logica pura.

Alavetz, que soi partidari de cambiar blòg per blòc. E blogaire per blocaire. N'ei pas que tròbi aquera causida particularament urosa, en realitat los arguments en contra desvolopats per En Gabriel Bibiloni m'an semblat clars e convencents, mès, fin finau, n'an pas podut empachar que bloc e blocaire e sian vaduts los mots oficiaus en catalan. Dont acte, coma disem en francés.

Doncas soi partidari d'adoptar blòc e blocaire en occitan tanben, pr'amor entre un (neo)-anglicisme e un (neo)-catalanisme, enqüèra que sia sonque de grafia, que m'estimi mes adoptar lo catalanisme e ne hèr un occitanisme generau.

16 comentaris:

reflexions en català ha dit...

ben fet.

Puigmalet ha dit...

Jo encara diria més: ben fet.

Blogaira amb una G. (e un punt G) ha dit...

Cagada que fan los catalans, cagada que devem faire?
Ja que fasem pas ço que fan de plan, anam pas faire ço que fan de pas plan.
Blòg [blok] , blogaire, blogar son ara plan espandits... perqué cambiar?

Joan deu Peiroton ha dit...

A, la blogaira de punt G manca pas d'arguments...LOL

manjacostel ha dit...

Bon se vòls , que me fa pas res de dire blòc o blòg , qu'anem pas nos tirar los pèlses.
Mas alara per dire d'arrestar quicòm cal dire de lo "calar" o de l'"ablacar", de lo quichar, de lo matar . Me pensi al rudbi....
Un blocaire es pas un tipe qu'arresta tot?

Joan deu Peiroton ha dit...

Manjacostel: i aviái pas pensat, ten, a blocaire. Es possible que desbloquegi, finala. Pel moment, càmbii pas res, anèm! O bloqui tot.

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Jo no penso matar el meu blog, i al meu bloc no la caguem. Us ho explico.

Els catalans escrivim, fins a nova ordre, indistintament, bloc o blog. Però a les paraules derivades, com ara blocaires, ho escrivim sempre amb c. Això té una explicació.

La paraula "Blog" no deixa de ser un anglicisme, com ara la paraula "football", futbol.

En català, la g final sempre es pronuncia /k/, és a dir, com una c.
Per la qual cosa, es pronuncia igual tant si s'escriu bloc, com si s'escriu blog.

L'institut d'Estudis Catalans, que jo sàpiga, no s'ha pronunciat encara al respecte.

Per la qual cosa, tant és com s'escrigui, sempre que es pronunciï acabat en c, ja que amb els anglicismes, o bé els escrivim tal qual i els pronunciem en català, o bé adaptem la seva pronunciació amb les grafies catalanes.

Ja ho sabeu, si ho escrivim amb g o ho escrivim amb c, no hi ha una norma en concret, i de moment, no és incorrecte, però el que sí queda clar és que sempre sona com una c final /k/.

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Senyor, quin càstig! /kAstik/

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

I en lleguadocià com es pronuncien les ges al final de paraula?

Sebastià Salvà i Puig ha dit...

Que "bloc" o "blog", en català, es pronunciïn amb [k] final (per la regla d'ensordiment d'obstruents finals) no vol dir que hagin de fer els derivats amb "c". Com que subjacentment hi ha el fonema /g/ (no /k/), els derivats haurien de ser amb "g".

Semblantment, "groc" fa els derivats "groga", "grogor"..., perquè subjacentment és /gròg/.

Qüestió distinta de la pronúncia (sempre [k] final) i dels derivats (que depenen del fonema subjacent) és la grafia d'aquest so final, que convencionalment es fa dependre de l'etimologia (anglès: "blog", llatí: "grocum").

Blas Jesús Sánchez González ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Sebastià, jo penso que ni l'aigua /g/ aquosa /k/ pot ser tan clara com la meva explicació.

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

De totes maneres, el teu comentari vé perquè surten més espàrrecs de les esparregueres que no pas blocaires de la blocesfera.

Blas Jesús Sánchez González ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Per fer la c, hi ha un pas intermig, és a dir, la paraula bloc vé d'escriure en català la paraula tal com es llegeix en anglès. I després, es fan els derivats només amb la c.

'blog'=> en català llegit tal com s'escriu se llegeix 'bloc' => a l'adaptació de les grafies ja s'escriu directament amb 'c'. Als derivats, si tothom li diu bloc, la gent els continua fent amb la c, com l'arrel, perquè, precisament, la paraula no és llatina.

Joan deu Peiroton ha dit...

Blas Jesus, sí, la g final de blòg se pronuncia /k/ en occità també.