dimarts, 26 de gener de 2010

Intercomprension catalanogascona

L'amic Marçal - estudiant catalan en filologia a l'Universitat de Barcelona e occitanofòn distinguit, ara a Tolosa coma estudiant erasmus - que'm condè ua anecdòta, vertadèra segon eth. Doncas, que la vse resumi. Tres catalans, dus òmes e ua hemna, qu'èran a percórrer las lanas gasconas. Dus d'aqueths catalans que parlavan gascon plan correntament, aranés per l'un, bearnés per l'aute. La tresau, ua hemna originària d'ua vath de la Garròcha (país pirenenc de la Catalonha orientau, au nòrd-oèst de Girona) n'avèva pas nada idea de çò qu'èra l'occitan, gascon o pas. Discutida en gascon dab ua persona deu parçan: los nostes dus gasconofòns catalans non comprengon pas arren de çò qui'us digó lo lor interlocutor lanusquet. Au contra, la nòsta catalana de la Garròcha ac comprengó tot e qu'estó era la qui hasó de traductora peus dus autes.

4 comentaris:

Salvador ha dit...

Parlen català a las Lanas? Parlen gascó lanusquet a la Garrotxa? O potser és millor no estudiar idiomes si els vols comprendre?

Joan deu Peiroton ha dit...

Salvador: deu ser més aviat una questió de fonética, suposo. En fí, no sé...A les landes gascones, parlen una forma de gascó occidental molt típica. No sols pronúncien la a final atona de la mateixa manera que la e final atona: la a final e la e final respectives de taula e de doble sonen iguals (ǝ) (això és una característica emblemàtica del gascó occidental), sinó que pronúncien igual la e tonica ("lo mes de març" és pronunciat "lu mǝs de mars"). Són els mallorquins de Gascunya.

maria ha dit...

si hi ha ganes i interès tot es comprèn millor i més amb llengües germanes com les nostres.

gripaublau ha dit...

Potser és això. Jo diria que el de la Garrotxa és un dels catalans que s'assemblen més al de Mallorca. Hauríem de dur algú de ses Illes a les Lanas, o a l'inrevés, a veure què passa.