dijous, 7 de gener de 2010

Un dialecte comú per a dues llengües distintes

Trobo fantàstic que el parlar català d'Estagell no sigui diferent - o gaire- del parlar occità de Maurin (Fenolleda), 12 km més amunt a l'altre costat del riu Agli. D'acord, hi ha algunes diferències, però no son tantes com, posem per cas, les que aparten l'aranès de Bausen de l'aranès de Salardú. I ben menys que les entre el català de TV3 i el català d'Estagell o entre l'occità de Maurin i el llenguadocià "estàndard". Entre el català barceloní i el català d'Estagell, les diferències són dialectals, mentre que entre el català d'Estagell i l'occità de Maurin, les diferències son de l'ordre dels parlars d'un mateix dialecte. Exagero? No tant, ja que Joan Coromines- que, per cert, tenia la catalanitat generosa- classificava el parlar llenguadocià de Maurin - perdó, Maurí- com a català septentrional, doncs a dintre d'un mateix dialecte que el d'Estagell.
Conclusions:
1-L'occità i el català comparteixen un dialecte comú, intersecció més o menys llarga entre llenguadocià meridional i català septentrional, si no la suma dels dos ensembles.

2-La divisió entre català i occità és d'ordre identitari (històric e geopolític) i no lingüístic. Els de Maurin son occitans encara que la llengua de Maurin sigui la mateixa que la d'Estagell, a la Catalunya del Nord. Aquesta llengua té noms diferents, occità a Maurin i català a Estagell, però és clarament la mateixa. Un altre exemple ens ve dels Capcinesos. Són ben catalans encara que la catalanitat del capcinès (la llengua) fos dubtosa. El capcinès, escapant-se de tot sistema simple de classificació, hauria de ser considerat com a microllengua a dintre del grup occitanocatalà. Trobo simptomàtic - i dramàtic- el fet que l'informador capcinès (Formiguera) entrevistat en català per l'amic GripauBlau no li va respondre en capcinès sinò en català rossellonès - una mica influenciat pel català de TV3. L'idioma propi de Perpinyà era probablement percebut per l'informador com a més prestigiós que no el seu.


3- En realitat, són els estàndards que fan les llengues, més que no els parlars. I els estàndards, mal necessari, imprescindible, però mal tanmateix, constitueixen un perill mortal per als parlars naturals. Protegir els parlars, acceptar i defendre el "bilingüisme" és a dir la coexistència del parlar local i de la llengua estàndard corresponent, fins i tot a l'escola- és defendre la diversitat lingüística.

5 comentaris:

Maime ha dit...

Ai un amic professor de matematicas en Austria. En Austria, òm parla en dialecte (tirolian, austrian-bas, ...) mas òm escriu en alemand estandard. Eu fai son cors en alemnad estandard de segur. Mas las explicacions oralas, subretot quand son complicadas, eu las fai totjorn en dialecte.

È Y C ha dit...

Justament ahir discutia això amb una persona, però canviant el Capcir per la Fenolleda.

daniel.saüc ha dit...

Em trec el barret, Joan, no puc estar-hi més d'acord.....

montse cuixart ha dit...

Sai pas se diré ua peguejada, mès, aquerò ja passe en Euskadi e pensi que les va plan ben, non? Delà se i parlen fòrça dialectes d'euskara, mès an er euskara batua coma estàndar en tot Euskadi. Ei ua garantia entà hèr-lo arribar a toti es que lo vòlen apréner.

joan marc naville i geli-comte ha dit...

El gran Linguista català Enric Guiter ha escrit varis articles sus del parlar de la Fenolleda; Fins i tot va fer un estudi scientific sus d 'aqueixa tematica. I per ell el parlar de la Fenolleda és mes aviat català que occità. Per ell La comarca de la Fenolleda catalana de 865 fins al 1258 era merament catalana i se va occitanitzasa després del tractat de Corbell de 1258. Sun de la Fenolleda i pensi que té rao.