Trobo fantàstic que el parlar català d'Estagell no sigui diferent - o gaire- del parlar occità de Maurin (Fenolleda), 12 km més amunt a l'altre costat del riu Agli. D'acord, hi ha algunes diferències, però no son tantes com, posem per cas, les que aparten l'aranès de Bausen de l'aranès de Salardú. I ben menys que les entre el català de TV3 i el català d'Estagell o entre l'occità de Maurin i el llenguadocià "estàndard". Entre el català barceloní i el català d'Estagell, les diferències són dialectals, mentre que entre el català d'Estagell i l'occità de Maurin, les diferències son de l'ordre dels parlars d'un mateix dialecte. Exagero? No tant, ja que Joan Coromines- que, per cert, tenia la catalanitat generosa- classificava el parlar llenguadocià de Maurin - perdó, Maurí- com a català septentrional, doncs a dintre d'un mateix dialecte que el d'Estagell.
Conclusions:
1-L'occità i el català comparteixen un dialecte comú, intersecció més o menys llarga entre llenguadocià meridional i català septentrional, si no la suma dels dos ensembles.
2-La divisió entre català i occità és d'ordre identitari (històric e geopolític) i no lingüístic. Els de Maurin son occitans encara que la llengua de Maurin sigui la mateixa que la d'Estagell, a la Catalunya del Nord. Aquesta llengua té noms diferents, occità a Maurin i català a Estagell, però és clarament la mateixa. Un altre exemple ens ve dels Capcinesos. Són ben catalans encara que la catalanitat del capcinès (la llengua) fos dubtosa. El capcinès, escapant-se de tot sistema simple de classificació, hauria de ser considerat com a microllengua a dintre del grup occitanocatalà. Trobo simptomàtic - i dramàtic- el fet que l'informador capcinès (Formiguera) entrevistat en català per l'amic GripauBlau no li va respondre en capcinès sinò en català rossellonès - una mica influenciat pel català de TV3. L'idioma propi de Perpinyà era probablement percebut per l'informador com a més prestigiós que no el seu.
3- En realitat, són els estàndards que fan les llengues, més que no els parlars. I els estàndards, mal necessari, imprescindible, però mal tanmateix, constitueixen un perill mortal per als parlars naturals. Protegir els parlars, acceptar i defendre el "bilingüisme" és a dir la coexistència del parlar local i de la llengua estàndard corresponent, fins i tot a l'escola- és defendre la diversitat lingüística.
5 comentaris:
Ai un amic professor de matematicas en Austria. En Austria, òm parla en dialecte (tirolian, austrian-bas, ...) mas òm escriu en alemand estandard. Eu fai son cors en alemnad estandard de segur. Mas las explicacions oralas, subretot quand son complicadas, eu las fai totjorn en dialecte.
Justament ahir discutia això amb una persona, però canviant el Capcir per la Fenolleda.
Em trec el barret, Joan, no puc estar-hi més d'acord.....
Sai pas se diré ua peguejada, mès, aquerò ja passe en Euskadi e pensi que les va plan ben, non? Delà se i parlen fòrça dialectes d'euskara, mès an er euskara batua coma estàndar en tot Euskadi. Ei ua garantia entà hèr-lo arribar a toti es que lo vòlen apréner.
El gran Linguista català Enric Guiter ha escrit varis articles sus del parlar de la Fenolleda; Fins i tot va fer un estudi scientific sus d 'aqueixa tematica. I per ell el parlar de la Fenolleda és mes aviat català que occità. Per ell La comarca de la Fenolleda catalana de 865 fins al 1258 era merament catalana i se va occitanitzasa després del tractat de Corbell de 1258. Sun de la Fenolleda i pensi que té rao.
Publica un comentari a l'entrada