dijous, 4 de febrer del 2010

Invitacion

Ager qu'arrecebí ua invitacion de part de Jusèp-Loís Sans Socasau. Qu'anave acompanhada d'ua carta escrita atau:

El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan,
i el professor de la Universitat de Barcelona, J.E. Gargallo,
es complauen a convidar-vos
a la presentació de les darreres actuacions del Govern de la Generalitat en matèria de llengua occitana
Es presentarà la proposta de Llei de l’aranès que el Govern va aprovar el passat 22 de desembre, el traductor
automàtic occità-català, la creació del Grop de Lingüística Occitana (GLO), la publicació dels elements bàsics de
llengua occitana, i el vocabulari de noves tecnologies en occità.
L’acte comptarà amb la intervenció del doctor Aitor Carrera, i tindrà lloc el dia 24 de febrer de 2010, a les 18h, a la
Sala de Graus de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585).
Barcelona, 14 de gener de 2010


Aguesta version qu'arribe seguida per ua arrevirada en mau lengadocian, que supausi hèta especiauments tas qu'an un problèma psicologic entà liéger eth catalan:

Lo secretari de Politica Lingüistica, Bernat Joan, e lo professor de l'Universitat de Barcelona, J.E. Gargallo,
vos convidan
a la presentacion de las darrièras actuacions
(sic) del Govèrn de la Generalitat en matièra de lenga occitana. Se presentarà la proposicion de Lei de l'aranés que lo Govèrn aprovèt lo passat 22 de desembre, lo traductor automatic occitan-catalan , la creacion del Grop de Linguísta (GLO), la publicacion dels elements basics de lenga occitana, e lo vocabulari de novèlas tecnologias en occitan. L'acte comptarà amb (sic) l'intervencion del doctor Aitor Carrera, e se farà lo 24 de febrièr de 2010, a 18 oras, a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585).
Barcelona, 14 de genièr de 2010


Mès de version aranesa, non n' i trobaratz cap. Cap pro prestigiosa, probable.

Aparentaments, es dera secretaria de politica lingüistica dera Generalitat qu'an un problèma grèu damb er aranés qu'arrefusen d'emplegar. Convidar era gent ara presentacion dera proposicion de Lei der aranés en supausat dialècte lengadocian en lòc de hè'c en aranés que demostre de part des dera Generalitat ua manca totau de consideracion e d'arrespècte envèrs es Aranesi e, fin finau, envèrs era tresau lengua oficiau deth Principat.

5 comentaris:

Unknown ha dit...

Coumençat de descoubri lou grond mespretz di Catalôs envers nàutri.

Vous demoro de descoubri que lis occitans aun uno amo de vailets.

A la treseno etapo dintrarés al Felibrige, e escamparés à la semau aquelo "grafia" sucursalisto.

Julian ha dit...

Joan, jo que pensé çò de madeish. Mes non m'estonèc deth tot pr'amor que me semble qu'identifiqui ar escriban, e non ei pas occitan. Ei estudios dera lengua e defense et languedocian coma er occitan estandard.

Joan de Peiroton ha dit...

Felibremistralenc: Damb tot er arrespècte que vos devi, me cau díder que non so absolutaments pas d'acòrd damb vos subre cap des tres punti que mencionatz. Tot er invèrs per jo.

Julian: Es occitans estandards non manquen, vertat? Imaginar qu'eth lengadocian ei un estandard pes toti es Occitans non serie colhon, en tot cas teoricaments, se non siguèsse qu'era majoritat des Occitanofòns - e particularaments es que non son d'expression lengadociana- no'n volien . En Aran, er estandard ei aranés per decision democratica perfectaments justificada. Ua minoritat - per professors e teoricians dera lengua que siguen- non an cap de substituir-se ara volontat populara en tot voler impausar ua idèa que non correspon ara realitat e que va en contra d'ua decision politica basada sus un processus democratic. Er aranés ei tan (bon) occitan coma eth lengadocian, mès eth lengadocian non ei mès aranés qu'eth catalan. Donques, qu'es teoricians càmbien de teoria tà hèr-la pegar ara realitat, ja qu'ei plan era teoria qu'a d'adaptar-se ara realitat, que non er arrevèrs. Se vòlen coma estandard oficiau dera lengua occitana un estandard qu'existisque dejà, que causisquen er aranés, qu'ei dejà oficiau. Aquerò non matarà pas a degun e, en tot renforçar era unitat oficiau der occitan, renforçarà era lengua nòsta, ja qu'era union hè era fòrça.

pep ha dit...

ha estat una espifiada considerable. Atribuïble crec jo al desconeixement i no a la mala fe (ni a la proupagondo -no sé si m´he deixat cap "o"- di Catalôs que diria el nostre amic felibre)
El text hauria d´haver estat en aranès evidentment. De fet, en la meva modesta opinió, hauria d´haver estat escrit no en el gascó light en que sembla convertir-se l´aranès de les noves generacions, sinó en aranès gascó amb, per exemple, els corresponents enunciatius. De fet el mateix Aitor Carrera o els informatius d´Inf´òc els fan servir de manera natural.

Joan de Peiroton ha dit...

Pep: Clar! La concepció del llenguadocià com a Occità per definició o de referència era efectivament de moda al segle passat. Corresponia a una concepció piramidal (jeraquiitzada) de les llengues/dialectes, on el francés era suposat representar l'estàndard de la llengua d'oil i el llenguadocià l'occità. L'equivalència occità = llenguadocià era l'exacte simetric de l'equivalència llengua d'oil = francès. Però, aquesta consideració d'ordre teoric o ideològic no resista gaire a l'analisi de la realitat, ni pel francès, ni tampoc pel llenguadocià. És erronea, encara que la trobem exposada encara ben sovint. Cal depassar les consideracions sistematicianes del passat, no reflecten la realitat. La majoritat dels blogs occitans -qualsevol que sigui l'Estat d'on és oriund el redactor, no son redigits en llenguadocià, això és la realitat veritable. A més, a la vall d'Aran, i per extensió a Catalunya, la llengua oficial és clarament aranesa i no llenguadociana: doncs, occitana, si, llenguadociana, no.