dimarts, 31 d’agost de 2010

La barana del pastor

Basta recórrer els comentaris penjats pels visitors d’aquest blog per constar que hi tinc un lectorat catalanofòn –o potser me'l caldria dir més prudentament un « visitorat». A més, aquest blog figura a la llista de cercabloc.cat, que pretén hierarquitzar més de 2000 blogs dels paisos catalans segons un mètode que no sabria del tot explicar . E com a resultat, ens surt un rànquin que no para de deixar-me en un estat de perplexitat abismal. Aquest blog s’hi troba a un nivell inesperadament alt si tenim en compte la distància lingüística prou gran que aparta el gascó del català.

Doncs, avui, he decidit redigir el “post” del dia en la meua modalitat catalana personal, per agraïr-vos a tots vosaltres qui em visiteu amb una constància digna d’admiració. I el tema del dia que he escollit per a vosaltres és… la barana. Barana, sí, però no la del diccionari català, sinó la gascona. La barana gascona té poc a veure amb la barana catalana, a primera vista. O, ben mirat, potser que en té molt, ja vereu.

Potser ja sabeu que en gascó com en català, el grup de letres nd és normalment reduit a n, llevat el dialecte nord-gascó, cap a Bordèu (Bordeus), on aquest tret és desconegut. Si el Garona s’aguès trobat la mar una mica més al sud, que no pas tant a prop de la frontera septentrional del domini gascó, l’estuari del Garona mai no s’hauria dit Gironda sinó... Girona! Doncs, a « las barandas » castellana i occitana corresponen les baranes catalana i gascona, encara que el sentit del mot gascó s’aparta de la resta. Baranda en occità significa balustrada, doncs el sentit és compartit amb la baranda o barandilla dels castellans i la barana dels catalans. En gascó, la cosa és una mica més complicada, i l’afer és interessant.

L’origen de baranda/barana sembla prou clar, ve d’un mot pre-romà i indoeuropeu : *varanda. Segons lo GDLC, varanda en lituà signífica baga, rotlle mentre que el mateix mot significava barrera en sanscrit. Del mot varanda en hindi modern (hereu del sanscrit) ens va arribar el mot veranda importat via l’anglès, o sigui veranda i barana eren al principi exactament el mateix mot.

Encara que el sentit del mot varanda sembla completament diferent en lituà (= rotlle) i en sanscrit (= barrera), el fet és que retrobem aquestes dues significacions associades al nostre mot baran(a ) en gascó. En gascó, el mot té dues formes, una masculina: eth/lo baran (variant : lo baram) i l'altra femenina : era/la barana.

Baran vol dir :
1- halo, rotlle.
Lo baran de la lua qu'asseca l'eslaca (El rotlle de la lluna asseca el bassal) (dita meteològica).
2- gir, volta.


Baranar :
1- fer esdevenir rodó, arrodonir.
2-girar.


Baranet/a
Es diu d’una persona rodona i gaire alta.

Baranejar:
moure’s en fer voltes, girar sense parar.

Barana :
1- barrera que tanca l’accès a una prada (als Pirineus).
2- eix d’un carro (a Varètja i Lavedà; dos "parçans" - comarques - pirinencs, del costat de Lorda).

Doncs, hi trobem ben bé els conceptes de cercle o de cosa rodona i de barrera, de protecció.

Barana/baranas/baranes són topònims pro freqüents a la cadena pirinenca, particularment a la part alta: col des barannes, o sigui còth deras baranas en gascó, pas de les baranes etc. Quina cosa montanyenca feta de barreres i de forma rodona pot valer la pena de ser assenyalada? L’equivalent del sel càntabre o del saroi basc, és a dir un cortal circular on s’hi feien aplegar el bestiar per passar-hi la nit fora de l'abast dels carnassers, en particular dels llops i dels òssos. Segons el diccionari d’Alcover, barana ha conservat aquest sentit de barrera d’un tancat a Andorra. Se sap que al saroi basc hi era associada una estructura arquitectònica especial, amb pedra o megàlit al centre, com per protegir les besties de manera surnatural i més efectiva contra els perills de la muntanya. No cal oblidar que van ser els Indoeuropeus els qui van introduir les tecniques d'agricúltura i de ramaderia a Europa. Es pot imaginar que la forma circular del cortal de les baranes, que retrobem amb el sel i el saroi, feia part d'una arquitectura simbòlica o d'una tradició supersticiosa o religiosa d'aquesta mena.

Doncs em sembla que, abans de ser una balustrada, la barana, i probablement la *varanda dels nostres avantpassats indoeuropeus de l'època dels megàlits, era la barrera d'un cortal sinó el cortal mateix, de forma circular, un "ring" com dirien els anglesos, destinat a protegir el ramat contra els carnassers.



Post-scriptum: Segons el diccionari Aulestia, el mot birunda vol dir cercle en basc del Labord. Birunda és molt probablement un descendent basc de l'indoeuropeu *varanda.

Sobre el tema del sel i dels seus equivalents en basc (saro, saroi, sarobe, corta/gorta, kaiolar, ola) i en gascó (cuialar i variants, saròi, sarroi, sarralh, corteu), tornaré a comentar-hi al post vinent.

8 comentaris:

Asier G. ha dit...

MNssa interessant!!
Els teus posts son impresionants xD
Encara, he après la paraula basca saroi, que no l'havia mai sentit.
Jo pensava que el sel cántabre y el basc zelai tenien una relació antiga, però sel es la paraula utilitzada per traduire el basc gorta/korta, amb el sentit de camp on els animals pasten.

Joan deu Peiroton ha dit...

AsierG: No es impossible que zelai i sel siguin aparentats. O sel, zelai e saroi. Saroi, saroge, kaiolar, korta/gorta...son tots sinònims. En gascó, tenim saròi, sarroi, sarralh, cujalar i tots els seus variants regionals (cf. kaiolar) etc...amb el mateix sentit : prada comuna protegida, on les besties passaven la nit i on hi havia una cabanya pel(s) pastor(s).

Asier G. ha dit...

Qu'i a autes paraulas qui se resemblan ta diser "camp" en basc coma solo/soro e sail.

Salvador ha dit...

A Madrid he escoltat la paraula baranda en sentit despectiu: Este tio es un baranda.

Joan deu Peiroton ha dit...

Salvador: I si a més de ser un baranda, el tio és baranet...

AsierG: Ull! Al principi, corta/gorta no era ni un camp ni una prada, sinó una cort, un cortal. corta/gorta ve del gascó cort: pati tancat pels animals domestics. Era el lloc on calia menar el bestiar abans la nit per protegir-los dels carnassers. L'idea de cortal s' ha oblidat- ja que no hi ha mai carnassers a la muntanya, però hi era al principi. L'expressió moderna passega (pasiega): "Aselar las gallinas" vol dir exactament això: ficar les gallines a un sel per hi dormir la nit, el sel no és ni una prada ni un camp, sinó un lloc tancat fora de l'abast dels carnassers "gallinavores", guineus, marts, mosteles i altres fagines.

Asier G. ha dit...

Jo ja imaginava que "korta" no era una altra cosa que "cuadra", originalment, almenys.

Florenci Salesas ha dit...

Primer que res, moltes gràcies pel regal que ens fas als lectors catalans. Ha estat un plaer, després de precisament fer una visita llampec a Milhau i Rodés (sí, ja ho sé que no és la Gascònia, però he pogut posar a prova el meu llenguadocià in situ) arrepenjar-se a aquesta barana i veure que no sempre ens hi poem arrepenjar, perquè hi ha molts significats diversos, creuats, contraris. Com sempre, ens hem divertit i enriquit a la vegada.

M'ha cridat l'atenció el que comentes de que hauria passat si el Gironda hagués passat un poc més avall.

M'ha fet riure l'aportació del Salvador. Aquest ús castellà de la paraula és molt divertit :)

Florenci Salesas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.