dissabte, 21 d’agost de 2010

Catalan, gascon e occitan, tres lenguas distintas segon Stephan Koppelberg.

Seratz d'acòrd dab jo que, lhevats los muts, tots que parlam ua lengua. Se los parlars de duas personas e presentan diferéncias, foneticas, lexicaus, gramaticaus, quinas que sian, quins critèris an de s'aplicar entà decidir s'aquestas duas personas parlan la medisha lengua o non?

De critèris universaument arreconeishuts tà classificar los parlars, jo que crei non i a pas nat. Los critèris càmbian segon los linguistas e segon los parlars concernits. Fin finau, que s'ageish d'un problèma de classificacion e pas arren mes. Ua classificacion d'aqueth escantilh non pòt èster sonque mes o mens arbitrària. A mes, darrèrs los critèris, que s'i tròban plan soent enjòcs geopolitics, ideologics o nacionalistas qui, mes o mens a l'esconuda, pollueishen la discutida scientifica. Çò qui'ns manca tà poder decidir se dus parlars son d'ua e soleta lengua o de duas, que son critèris scientifics, objetius, universaus e quantificables.

L'intercomprension? Segur ua abséncia d'intercomprension que deuré èster un critèri absolut tà excludir la possibilitat que las duas lenguas deus dus locutors e sian la medisha. E enqüèra... Qui compren lo gascon de Bernat Manciet? Lo quite Eric Gonzalès, escrivan bearnés d'expression gascona e fin coneishedor de la soa lengua, qu'estima lo percentatge deus mots incomprensibles (per un bearnés com eth) qui Manciet emplega dens la novèla "la pluja", a 20 % haut o baish. N'ei pas mes bon qu'enter alemand estandard e yiddish estandard, fin finau. La complexitat dialectau qu'ei fòrça mes grana en gascon (non parli pas de l'occitan tot) que non en catalan. E ne parli pas aquí de la lengua parlada, aquiu la fonetica particulara deu gascon néguer n'intervien pas, que s'ageish sonque de la lengua escriuta.


La question de lengua distinta o non que's pausa particularament peu gascon (com peu catalan) respècte a l'occitan. Quins critèris avem entà decidir se lo gascon ei ua lengua per si medish o ua varietat d'un ensemble mes gran? Qu'èm acostumats a audir arguments deu genre : "tots los lingüistas seriós son d'acòrd tà considerar lo gascon com ua varietat de l'occitan blablabla?" . Que seré un pòc com se digossem: "Los credents son majoritaris en nòste planeta, qu'ei la pròva que Diu existeish". Aqueth rasonament n'ei pas acceptable.

Stephan Koppelberg qu'ei un lingüista alemand, especialista deu catalan, qui nse'n prepausè un, de metòde quantitatiu. Que'u hasó servir tà arrespóner a la question qui l'interessava en prumèr: lo catalan e serà ua modalitat de l'occitan? Lo son metòde qu'ei probablament discutible. En tot cas, que'ns balha resultats perfeitament quantificables.

Tà resumir, lo tribalh de Koppelberg que repren un mes ancian de Schmitt, qui establí ua lista de 531 ètims, d'origina latina e dits "ereditaris", au còp presents en occitan e absents en francés e en arpitan. Aquera lista qu'ei doncas considerada per Schmitt com ua signatura de l'occitan com lengua diferenciada de la lengua d'oil e deu franco-provençau .

Alavetz, Koppelberg, tà arrespóner a la question de l'apartenénçia, o non, de la lengua de Salvador Espriu a l'occitan, que tornè préner la lista de Schmitt leugerament modificada (538 ètims), entà comparà'us au lexic catalan e aus de las autas lengas de la Romania Occidentau. D'aqueths 538 ètims caracteristics de l' occitan, sonque 49 % s'arretròban en catalan (54 % en italo-roman) . La conclusion de Kellerman qu'ei doncas contondenta: aqueth resultat estatistic que demòstra lo catalan non hè partida de l'occitan. Qu'ei ua lengua distinta.

En bèth aplicar exactament lo medish metòde tau gascon, Koppelberg qu'agó la suspresa d'obtier lo medish resultat: sonque 49 % deus ètims caracteristics de l'occitan son presents en gascon. E doncas, hòrt logicament, que tirè la medisha conclusion peu gascon com peu catalan: lo gascon qu'ei ua lengua diferenta de l'occitan. Que prepausè doncas de cambiar lo nom d'occitano-roman per lo, mes neutre, de centro-roman, grop constituit per tres lenguas: catalan, gascon e occitan.

Non voi pas ni deféner ni contestar aquiu la significacion d'aqueths resultats estadistics ni las conclusions tiradas per Koppelberg. Non soi pas capable de jutjar se los lexics estudiats per Koppelberg e son reaument representatius de la tres modalitats "centro-romanicas". Totun, que voi insistir suu hèit que i a vertaderament un continuum de parlars enter lengadocian e catalan d'ua part, e enter lengadocian e gascon d'auta part. Los limits entre lengadocian e cada ua de las autas duas modalitats que son discutibles en mantuns lòcs e que son, fin finala, arbitraris. Que preni com a exemple, lo parlar de Maurin / Maurí (Fenolheda), qui ei au còp lengadocian e catalan (qu'ei l'un o l'aute segon avís deus lingüistas). Lo parlar de Maurí/Maurin estosse pres com lengua estandard , que poiré servir tant per l'occitan (non gascon) com peu catalan, e las duas lenguas que's trobarén unificadas de facto. E lo tribalh de Koppelberg que seré vadut inutile.




En tot cas, e aquò qu'ei plan la mea motivacion prumèra tà publicar aqueth pòst, qu'espèri aver còthtorçut aquò de ""tots los lingüistas seriós son d'acòrd tà considerar lo gascon com ua varietat de l'occitan". O Koppelberg non seré pas un lingüista seriós?

7 comentaris:

Asier G. ha dit...

Però hi ha a Maurí les tres característiques de l'evolució fonètica del català o no?
l- > ll-
-as > -es
-n > -/

Joan deu Peiroton ha dit...

Joan deu Peiroton ha dit...
Asier G: Sí, i això, no sols a Maurí. Les tres característiques que menciones concerneixen tot el llenguadocià meridional (Fenolheda en Pireneus Orientals., País de Sault en Auda e Donasanés en Arieja). Un català de Barcelona no tindria massa dificultats per a reconéixer la seva pròpia llengua en aquestes parles llenguadocianes.

Asier G. ha dit...

Doncs no se per que diuen que es llenguadocia...

Joan deu Peiroton ha dit...

1-la u no es pronúncia en llenguadocià meridional com en català estandard sinó ü com en lengadocian estandard, o ǝ ( la e del francès je) com en capsinès.

2-cantatz, etc i no cantau/canteu (localment "diu" i no "ditz")

l'article és le (l'article tolosà, no un francesisme) o al, segon los parlars. Es lo en capsinés i el en català septentrional ("rossellonès"). La diferència entre l'article rossellonès el e l'article occità al és només gràfica, al i el es pronúncien igual. .

Al castèlh, al molin / al lhop (el castell, el molí, el llop)
La lhuna / les lhunes (leng. central: la luna, las lunas)

L'influència catalana (oriental) es fa sentir també en la pronúncia dels mots llenguadocians d'allà: asperar (leng. central: esperar), etc

Si ens centrem sobre aquesta regió de transició, no hi ha cap raó de separar els parlars catalans e llenguadocians en dues llengües. És la mateixa llengua amb petites variacions dialectals.
Capsinès, català septentrional e llenguadocià meridional constitueixen una i sola llengüa. I com que no hi ha cap raó de separar català septentrional de la resta del català, ni el llenguadocià meridional de la resta del llenguadocià, doncs...català i llenguadocià han de ser la mateixa llengua. O no?
En realitat, en aquest cas, és la dimensió identitària, històrica i geopolítica la que crea la separació de les llengues, mès que no la linguística, em sembla .
Ara si ens centrem sobre els parlars que serveixen d'estàndards, la cosa és molt diferent, clar. La confusió no és gaire possible.

Asier G. ha dit...

Cert, tins tota la raó.
He oblidat que les característiques de l'occità no son excloentes amb las del català.
I aquestas son la ü "francesa", la segona persona plural (-atz) i l'article lo (le en aquest cas), que també existeix en català.

Asier G. ha dit...

Ah, las isòglòssas non son jamèi veritablas termièras!

jpgine ha dit...

Perqué escriure AL en occitan donasanés e autres e non pas EL?