dijous, 27 d’octubre del 2011

Conjugasons gasconas : cantar, present de l'indicatiu, present deu subjontiu

Un legedor que'm demanda quauques explics sus la conjugason deus vèrbes gascons. Doncas, d'acòrd. Començarèi peu vèrbe tipe deu prumèr grop, lo vèrbe cantar.

PRESENT DE L'INDICATIU
En gascon la terminason -i serveish tà indicar la prumèra persona deu present de l'indicatiu en guaireben tots los vèrbes de totas las classas: mingi (de minjar), preni (de préner), segueishi (de seguir), mori (de morir). Lo vèrbe cantar non hè pas excepcion. 


EN GASCON GENERAU:
1-Gascon canti, cant-as, -a, -am, -atz, -an.
Totun, en castelhonés (Vathmala, Coserans, departament d’Arièja, en contacte dab lo catalan palharés a travèrs de la cadia pirenenca ): cantatz (prononciat en generau cantat) qu’ei remplaçat per cantau. Qu’ei la t finau gascona qui’s vocaliza : petit -petita > petiupetiua ; polit ->poliu- poliua.

Enqüèra en castelhonés, cantan qu’ei tanben remplaçat per cantanh, com an (annada) per anh (catalan : any; en castelhan: año).
Donc en castelhonés :
2- Cant-i, -as, -a, -am, -au, -anh.

EN ARANÉS:
Lo patron 1 qu'ei quasi generau en gascon, totun, en aranés qu'ei diferent. Lo patron aranés que continua lo deu haut-benasqués (Vath de Benàs, Aragon) dab lo quau ei en contacte (non, lo món non s'arrèsta pas a la cadia pirenenca ni a la frontèra virtuau d'Occitània).
3-aranés:          Cant-i, -es, -e, -am, -atz, en. (tz = /ts/ e non /t/, sauv en baish-aran.)
4- haut-benasqués: Cant-o, -es, -e, -em, -etz (/ets/), -en
Mes avath en la vath de Benàs, lo patron qu'ei confòrme au de l'occitan. 
5- baish-benasqués: Cant-o, -as, -a, -am, atz (/ats/), -an

En haut-benasqués com en aranés, luishonés e en catalan occidentau, los mots qui s'acaban per -a atòna que  hèn lo lor plurau en –es : la filla, les filles, mentre qu' en baish-benasqués, la pronóncia de la a finau de mots com filla ei conservada en las formas pluraus: la filla, las fillas, com en gascon generau e en catalan orientau (a despieit de la grafia, puishqu'en catalan orientau la a atòna que’s confón dab la e atòna). Lo patron de conjugason que segueish aquesta caracteristica. Lo patron medievau que devèva èster comun enter aranés e haut-benasqués, lhevada la prumèra persona.
Aranés medievau: *cant, cantes, cante, cantam, cantatz, canten
Haut-benasqués medievau: canto, cantes, cante, *cantam (deu latin cantàmus),
*cantatz (deu latin cantàtis), canten.
La diferéncia enter cant e canto qu’ei parallèla a la qui i a  enter los mot masculins qui s'acaban dab  –o en aragonés e qui la pèrden en gascon.  

Comparatz los pars de mots aragonés/gascon:   uello (ll = lo nòste lh)/ uelh; agüerro/agòr (en lengadocian e en catalan: tardor); apero/apèr (en lengadocian: esplech agricòla e non pas apèro), gato / gat, campo / camp etc. . Per las formas pluraus, lo benasqués que’s demarca de l’aragonés tà apressà’s au catalan e au gascon. Que podem comparar la formacion deus pluraus en aragonés : uello ->uellos, agüerro->agüerros, apero->aperos, gato->gatos, campo->campos. Lo cas benasqués qu'ei diferent:  güello-> güells, agüerro->agüers, apero->apers,  gato->gats, campo->camps (en gascon: uelh ->uelhs, agòrs, apèrs, etc.).

Notatz la diferéncia entre la desinéncia de la prumèra persona en gascon e en benasqués. cant-i e cant-o.  La desinéncia i- deu vèrbe gascon que s'emplega tanben en ua partida meridionau deu lengadocian (l’auta part lengadociana qu’a cante en lòc de canti) e que’s continua dinc a la part mes septentrionau deu catalan (qui a tanben, segon los dialèctes, càntuc, canto, cante e cant).
En rosselhonés:
6-catalan rosselhonés: cant-i, -es, -a, -en, -eu, -en.
Com lo lengadocian, lo rosselhonés que pronóncia la m de cantem com ua n, totun dentau aquí.

Mes au sud de l’airau gasconolengadocianocatalan de canti, lo catalan orientau septentrionau (dit de transicion) qu’a càntuc, cantes, canta, cantem, canteu, canten. La linha isoglossica canti-càntuc que traversa lo Principat de Catalonha, doncas au sud de la cadia pirenenca, e non au nòrd. Que va de Gisclareny en Berguedan, que passa peu sud de Ripoll, Olòt, Besalú per Sant Llorenç de la Muga e Mollet e arriba dinc a Cadaquès.  Qu’ei a díser la partida mes septentrionau deu catalan deu Principat de Catalonha qu’a plan (jo) canti, com en gascon. En estandard principatin (catalan centrau), qu’ei canto (‘kantu).
La desinéncia en –uc  de càntuc que vien probablament per imitacion  de prenc, tinc, puc. En gascon medievau,  la prumèra persona deu present de l'indicatiu deu vèrbe préner qu'èra prenc (ara preni, prengui; en  catalan estandard: prenc, totun, en rosselhonés: preni), tier o tiener/tener: *tiec, *tienc, tenc (ara tieitieni, teni, tengui; en catalan: tinc, en rosselhonés: teni), díser: dic (enqüèra viu en gascon mes generaument desplaçat per disi, tanben  didi de díder e digui de díguer; en catalan estandard: dic ; en rosselhonés: diui), posc (enqüèra viu en gascon com a poish /puʃ/, mès generaument desplaçat per pòdi, en catalan estandard: puc, totun podi en rosselhonés); sonc (ara son, enqüèra viu, desplaçat per  soi, sui, sòi, , en catalan sóc, , sun, sum, son) etc.


 LO PRESENT DEU SUBJONTIU
Com lo catalan, lo gascon que comprén dus grans grops de dialèctes: l'occidentau e l'orientau. Lo grop orientau que s'assepara de l'occidentau per un trèit fonetic:  En gascon occidentau, la e atòna que's pronóncia /e/ e la a finau atòna /a/ o /o/ o /ə/ de manèra variabla segon lo lòc, mès tostemps distingabla de la e atòna finau.

.

EN GASCON ORIENTAU: 
Lo patron deu subjontiu present de cantar en gascon orientau qu’ei similar o identic au patron emplegat en  catalan occidentau,  dab l’equivaléncia –tz = u
7-gasc. ori:     canti o canta o cante, cant-es, -e, -em, -etz, -en.
8-cat. occi (valencian): cante, -es, -e, -em, -eu, -en.

Notatz qu'en castelhonés (Coserans, Arièja, sosgrop sudorientau deu gascon orientau, en contacte dab lo catalan palharés per la linha de crèsta pirenenca), lo subjontiu de cantar que hè::
9-castelhonés:- cant-e, -es, -e, -em, -eu, -enh.



 EN GASCON OCCIDENTAU:
Lo gascon occidentau que's caracteriza per ua a finau atòna qui's pronóncia exactament com  la e finau atòna (o sia chic o mic com ua e neutra /ə/).  Lo grop occidentau  deu gascon qu'ei lo simetric deu grop orientau deu catalan. Las duas modalitats - a despieit qui no's troban  pas briga en contacte ua dab l'auta- qu'an en comun que son incapablas de distinguir foneticament cante de canta. Qu’ei a díser los patrons 1 e 3 non hèn pas nada diferéncia de pronóncia ni en gascon occidentau, ni en catalan orientau, que serén aquí sonque diferèncias de convencion grafica.

Las medishas causas provocant los medishs efèits, que s'a inventat un subjontiu en –i tant en catalan com en gascon.

Subjontiu present de cantar en gascon occidentau e en catalan orientau
10-gasc.occ: cant -i -is -i, càntim , càntitz, -in.
11- cat. ori.:  cant -i, -is, -i, cantem, canteu, -in.

Notatz lo grop -tz finau qu’ei generaument prononciat /t/t en las modalitats oraus deu gascon.



3 comentaris:

Anònim ha dit...

Bonjour,

Le gascon occidental va encore plus loin dans le particularisme du système verbal. Les subjonctif présent et imparfait mais aussi le présent de l'indicatif connaissent un phénomène d'homotonie tout à fait surprenant, avec un maximum d'intensité en gascon noir. Les divers paradigmes y ont une cohésion EXCEPTIONNELLE. Allières y voit une possible relation avec la faible sensibilité des Basques à l'accent.
Contrairement au français, à l'occitan et au gascon oriental, le gascon occidental, contre le reste de la Romania (hors roumain), connaît donc des flexions rhizotoniques. Toute la Gascogne occidentale (hors Bas-Médoc, Entre-deux-Mers septentrional et Bas-Adour) est concernée, y compris la partie ouest du Gers. On trouve même des impératifs forts en gascon noir.
On a donc, pour ne donner que le présent de l'indicatif:

Que canti
Que cantas
Que canta
Que càntam
Que càntatz
Que cantan

Plus on va vers l'ouest et plus le système verbal s'éloigne du standard roman qu'ont conservé les dialectes occitans et ceux du gascon oriental. Des indices semblent cependant prouver que les conjugaisons occidentales (IP, IIMP ou SP/SIMP) ont régressé sous l'influence de l'occitan, d'est en ouest. C'est d'ailleurs le sens général de la dégasconnisation.

Cordialement

Joan de Peiroton ha dit...

Anonim: qu'avetz completament rason sus aquò de l'accentuacion caracteristica de l'occidentau e que vs'arremercii plan d'i aver botat lo vòste comentari. Qu'ei un punt important, aquò, deu quau te m'avoi desbrombat. Que vau completar lo "pòst" per un dusau. Mercés enqüèra!'

Octavià Alexandre ha dit...

La desinéncia en –uc de càntuc que vien probablament per imitacion de prenc, tinc, puc.
No necessàriament, perque l'estructura silàbica i l'accent de càntuc són molt diferent a la de les altres formes.

Penso que es tracta simplement d'una consonant de reforç "eufònica" com la que apareix en altres paraules acabades en vocal àtona. Per exemple, a Barcelona diuen sovint col·lègit en lloc de col·legi.