dilluns, 11 de juny de 2012

Lo cortau d'Aulús

Un legedor, interessat peu men pòst sus los etimons gascons (b/v)aran e sela (titotat: lo baran, la sela e l'esperit deus ancians, véder aquiu) e la lor relacion dab la cultura pastorau pirenaïcocantabrica, que'm demanda si los "sels" qui trobam en Astúrias e Cantàbria (Sel),  o sia los Saro, Sarobe, Saroi deu Bascoat, o los Saroi, Sarroi, Cujalar, Sarralh, Cortau de Bearn-Oèst Gasconha, e's  tròban tanben dens los Pirenèus centraus.
La responsa qu'ei definitivament òc, com ac testimònia lo libe de Jean-Pierre Laurent consacrat au dialècte gascon d'Aulús. Lo mot cortau que i ei conegut, e ua definicion que'n balha J.P. Laurent que correspon hèra plan a la deu "sel".
Aquiu qu'avetz las definicions deu cortau segon J.P. Laurent (2002) :
un "courteau" est
1- soit une cabane abri sommaire faite avec des branches, détruite en fin d'été et reconstruite l'année suivante,
2- soit plus souvent une cabane en pierre sèches à toit en rondins recouvert de lauses ou de mottes de gazon, bâtie au milieu d'une aire circulaire ceinte d'une palissade de pieux  suffisamment hauts pour protéger l'ensemble des loups et des ours. Le courteau a trois pièces: une pour le berger et sa famille, une pour entreposer le fromage et une pour les bêtes. Le courteau, toujours situé à la lisière d'une forêt, est d'usage pastoral.

Adonc, lo cortau  d'Aulús n'ei pas significativament diferent deu "sel" de las vaths  pasiegas ni deu "saro" basco. Que i tornam trobar lo baran de husta (las baranas), caracteristic deu "sel", dab la cabana a la plaça de la pèira cenicera.  Lo cortau d'Aulús qu'èra enqüèra utilizat au sègle 19.


11 comentaris:

Salvador ha dit...

També al Pirineu català i Andorra cortal té el mateix significat.

Joan deu Peiroton ha dit...

Sí, Salvador! A més a més, la barrera del tancat s'hi diu "barana" com en gascó (D.C.V.B.).

Renaud ha dit...

Jo que dirí quitament aquerò : crompatz lo documentari de l'Ostau Comengés hèit en Barossa, Tot un Hormatge, se vòletz entèner a parlar de cortaus !
"Boïgas", atau que disen en Sòst (Barossa) per aqueras mòtas d'èrba, "gleuba" en Nistòs.
Que disen ua "barana" per aperar ua arròda de boès d'un car, per exemple. Eths "baranaires" qu'es lo sobriquet de les gents de Generés, canton de St Laurent de Nestés.

Joan deu Peiroton ha dit...

òc, Renaud, tots los DVDs de l'Ostau Comengés que son de crompar! Que hèn un tribalh de collectage remarcable!
Barana qu'a tanben aqueth sens, òc. Aquò demòstra plan que baran (lo cerc) e la barana (la barrèra) e son plan çò de medish , com ac soslinhè lo Gran Joan Coromines cf. tanben l'etimologia de barana dens lo Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Lo mot baran / barana qu'evoca un cerc, lo deu cortau, lo deu "sel" (lo sarralh).

Henry The VIII ha dit...

Hola Mister,

Per si no ho sabies hi ha una mostra de cinema occità.

Deixo aquí l'enllaç per si us interessa a algú.

Salutacions!

Fico aquí la


http://llanternadigital.cat/12/mostra/programa.htm

Programació de Lleida

Dimarts, 19 de juny. Espai Funàtic. 20.45 h

Lo luènh deman
Lo sen (L'Occitania en banhadèra)
Las Sasons

Dimarts, 26 de juny. Espai Funàtic. 20.45 h

Marcel dins son vargier
Eths segaires
Lo camin de l'aur
Au Molin de Corèu
Mirèio

Dimecres, 27 de juny. Cafè del Teatre de l'Escorxador. 21.30 h
(dins de la programació del Cafè Curt)

Paur sus París
La dent (L'Occitania en banhadèra)
L'escòla ideau
Istuèras de Cana
Le Chô Chi Shon ou l'art martial occitan

Joan deu Peiroton ha dit...

Hola vòstra majestat!
Gràcies per l'informació!
Vols pagar, tu? (l'autopista, vull dir, que no el cinema).

Henry The VIII ha dit...

Mister, he ficat les sessions de Lleida (si vens pago l'autopista o et passarà a recollir per casa teva el meu majordom amb el seu Mercedes) però el 18, 19 i 20 de setembre es fa a Tolosa tal i com veuràs si un cop fiques l'enllaç cliques a Programacion.

Ah, i és possible que l'entrada sigui gratuïta. A les sessions de Lleida ho serà.

Salutacions!

Octavià Alexandre ha dit...

Pel que sembla, el signficat original de sel és el de prat o camp obert envoltat de bosc.

L'euskera sarobe només vol dir 'sel' en guipuscoà, on també vol dir 'abric' i 'corral', aquest darrer significat també en biscaí. Però en general (incloent-hi el biscaí i el guipuscoà), el basc saroi (mab variants saroe, saroĩ, sarĩ vol dir 'corral', 'estable' o 'graner', encara que tenim també les formes alt navarresa sario, labortana saro i baix navarresa zar(h)o 'prat'.

Aparentment, el mot basc és un compost de dues arrels, la primera de les quals seria la mateixa que dona el cantàbric sel, de l'etimologia de la qual segurament parlaré algun dia en el meu blog.

En biscaí, la paraula per 'sel' és korta, que també vol dir 'estable'. I en quant al gascó cortau, correspon exactament a l'alt navarrès kortal 'reixat de fusta, porta dels camps'.

Joan deu Peiroton ha dit...

Octavià Alexandre: No, t'enganes sobre el significat original de sel: era un tancat circular.

Octavià Alexandre ha dit...

Si, però la clau és que es tractava d'espais guanyats al bosc mitjançant la tala d'arbres. Si després els tancaven, era òbviament per a que no s'escapessin els ramats.

http://www.blogari.net/toponimia/2005/10/13/p374

Pensa a més que al País Basc els sels només existeixen a la part més occidental (Biscaia i Guipúscoa), és a dir, a la zona cantàbrica; a la resta només n'hi ha prats.

Octavià Alexandre ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.