diumenge, 8 de març de 2015

Las papilhòtas de Jansemin.

Dimars passat qu’èri a Montpelhièr entàd assistir a ua conferéncia qui Sandrine Victor (de l'Universitat Champollion d’Albi) e hasó sus las relacions enter judius e crestians en los mestièrs de la construccion en la Girona deus sègles 14 e 15. A jo, que m’interèssan los estudis sus aqueth periòde negre marcat peus terribles avalòts antisemitas qui precedín l’expoliacion e l’expulsion deus judius d’Espanha.

En tornar-me’n  tà la gara, que passèi per la libreria Sauramps  tà causir-m’i un libe de léger durant la pausa deu viatge. Que’m crompèi lo prumèr volume de Las Papilhòtas  de Jansemin reeditat peu valent Eric Chaplain a l'escadença deu centenari de la mort deu poèta agenés. N’arremerciaram pas jamei tròp l’Eric Chaplain per la soa tasca d’editor e de difusaire de la literatura gascona e d’òc en generau (e shens que).  Contràriament a unha auta edicion recenta de l’òbra qui hè servir ua arrevirada (o adaptacion) gascona de l’òbra de Jansemin juntament dab ua arrevirada francesa, Chaplain que demora fidèu au tèxte originau en  balhar-nse’n duas versions :  la de l’autor dab la grafia fidèument arrespectada  e  unha auta, en exactament  la medisha lenga, totun  en har servir ua grafia occitanogascona  mei a la mòda de uei (en  i escríver, per exemple : pròishe, devath, conéisher, daishant en plaça de proche, debat, counéche, dachan….). A jo, aquò que’m sembla la mei bona de las solucions : duas versions graficas. Conservar la grafia originau d’ua òbra poetica que’m sembla necessari per un doble respècte : lo a l’autor e lo a la fonetica. En efèit, la musicalitat  deu vèrs qu'ei la d’un parlar, que non d’un diasistèma, e qui pas sonque ua grafia de valor simpla, precisa, estricta, e pòt rénder. Au delà, que compreni que n'i posca aver, per de rasons de pedagogia o d'autas, ua version suplementària en ua grafia mei escolara. Totun, la dusau non deveré pas jamei remplaçar la prumèra. La grafia emplegada peu poèta que se’n pòrta la signatura e qu’a d’estar arrespectada. Se i a enqüèra un brave gent, saberut o pacant,  per i trobar motius de « vergonha », que’m pensi la solucion n’ei pas briga de cambiar la grafia - qui, de tota faiçon e qu’ac sabem plan, incomodarà tostemps l'un o l'aute. Que valeré mei suggerir, dab tota la compassion necessària,  ad aqueste brave gent que's hasca suenhar en çò d’un bon psicològue entà s'i har levar la vergonha.

Jansemin qu’èra un escrivan e un diseire de lenga d’òc conegut e apreciat dinc a  París qui’u dediquè ua arrua. Ua estacion de metro que pòrta lo nom deu poèta, hicat a la mòda francesa : Jasmin.  Non sèi pas se aquò explicarà lo desdenh actuau de l'intelligéntsia occitana envèrs lo poèta agenés, o se serà meilèu lo son parlar de transicion. En tot cas, a jo que m’agrada de léger Jansemin : un poèta shens nat dobte gascon  (enqüèra que de lenga lengadociana), occitan, francés e universau. 






2 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

És molt trist de pensar, però la no expulsió de moriscos i jueus haguera representat a dies d'ara una Comunitat Valenciana com Ghaza.
La multiculturalitat és un fet difícil o si no impossible per pair en l'ésser humà i, quan entren factors com les religions la convivència es fa impossible. Una certa coherència, ja siga imposada o atiada des de l'estat és sempre necessaria.

Vicent

Joan de Peiroton ha dit...

Vicent, no hi estic d'acord. No crec que l'expulsió dels moriscos i jueus d'Espanya va resultar en un progrés pel país, sinó ben bé un retrocés econòmic, cultural i sociòlogic.