Dimars passat qu’èri a Montpelhièr entàd assistir a ua conferéncia
qui Sandrine Victor (de l'Universitat Champollion d’Albi) e hasó sus las relacions
enter judius e crestians en los mestièrs de la construccion en
la Girona deus sègles 14 e 15. A jo, que m’interèssan los estudis sus aqueth periòde
negre marcat peus terribles avalòts antisemitas qui precedín l’expoliacion e l’expulsion
deus judius d’Espanha.
En tornar-me’n tà la
gara, que passèi per la libreria Sauramps tà causir-m’i un libe de léger durant la pausa
deu viatge. Que’m crompèi lo prumèr volume de Las Papilhòtas de Jansemin reeditat peu valent Eric Chaplain a l'escadença deu centenari de la mort deu poèta agenés.
N’arremerciaram pas jamei tròp l’Eric Chaplain per la soa tasca d’editor e de difusaire de la literatura gascona e d’òc en generau (e shens que). Contràriament a unha auta edicion recenta de l’òbra qui hè servir ua arrevirada (o adaptacion) gascona de l’òbra de Jansemin juntament dab ua arrevirada francesa, Chaplain que
demora fidèu au tèxte originau en balhar-nse’n
duas versions : la de l’autor dab
la grafia fidèument arrespectada e unha auta, en exactament la medisha lenga, totun en har servir ua grafia occitanogascona mei
a la mòda de uei (en i escríver, per
exemple : pròishe, devath, conéisher, daishant en plaça de proche, debat,
counéche, dachan….). A jo, aquò que’m sembla la mei bona de las
solucions : duas versions graficas. Conservar la grafia originau d’ua
òbra poetica que’m sembla necessari per un doble respècte : lo a l’autor e lo
a la fonetica. En efèit, la musicalitat deu vèrs qu'ei la d’un parlar, que non d’un
diasistèma, e qui pas sonque ua grafia de valor simpla, precisa, estricta, e pòt rénder. Au delà,
que compreni que n'i posca aver, per de rasons de pedagogia o d'autas, ua version suplementària en ua grafia mei escolara. Totun, la dusau non deveré pas jamei remplaçar la
prumèra. La grafia emplegada peu poèta que se’n pòrta la signatura e qu’a
d’estar arrespectada. Se i a enqüèra un brave gent, saberut o pacant, per i trobar motius de « vergonha »,
que’m pensi la solucion n’ei pas briga de cambiar la grafia - qui, de tota
faiçon e qu’ac sabem plan, incomodarà tostemps l'un o l'aute. Que valeré mei suggerir, dab tota la compassion necessària, ad aqueste brave gent que's hasca suenhar en çò d’un bon psicològue entà s'i har levar la vergonha.
Jansemin qu’èra un escrivan e un diseire de lenga d’òc
conegut e apreciat dinc a París qui’u dediquè ua arrua. Ua estacion de metro que pòrta lo
nom deu poèta, hicat a la mòda francesa : Jasmin. Non sèi pas se aquò explicarà lo desdenh
actuau de l'intelligéntsia occitana envèrs lo poèta agenés, o se serà meilèu lo son parlar de transicion. En tot
cas, a jo que m’agrada de léger Jansemin : un poèta shens nat dobte gascon (enqüèra que de lenga lengadociana), occitan, francés e universau.
2 comentaris:
És molt trist de pensar, però la no expulsió de moriscos i jueus haguera representat a dies d'ara una Comunitat Valenciana com Ghaza.
La multiculturalitat és un fet difícil o si no impossible per pair en l'ésser humà i, quan entren factors com les religions la convivència es fa impossible. Una certa coherència, ja siga imposada o atiada des de l'estat és sempre necessaria.
Vicent
Vicent, no hi estic d'acord. No crec que l'expulsió dels moriscos i jueus d'Espanya va resultar en un progrés pel país, sinó ben bé un retrocés econòmic, cultural i sociòlogic.
Publica un comentari a l'entrada