Tobac : aquiu
qu’avetz un mot plan gascon, dont l’etimologia, segon Coromines (DELCast), remonta tà
l’arabe classic tubbāc qui, devath divèrsas fòrmas romanizadas, serví a l’atge mejan tà nomentar mantua planta
medicinau com l’olivarda (Dittrichia viscosa) e l’eupatòri (Eupatorium sp.) plan abans la descobèrta d’America
e deu tobac pròpiament dit (Nicotiana tabacum). N’ei pas lo
solet cas d’un mot reciclat tà nomentar ua planta de las Americas, que n’i a un
aute bon exemple dab lo mot "milhòc" qui serviva a l'atge mejan tà nomentar lo sòrgo (cf. en gasc. contemp. "milhòca": Sorghum sp.) e varietats de milh
(cf. K. Baldinger DAG vol. 7, §§ 803 - 808) abans lo son arreciclatge entà nomentar lo blat de mòro (Zea
mayis), shens parlar deu quite mot "milh" qui pòt aver locaument aquesta medisha
significacion.
Aqueste mot "tobac" qu’ei a l’origina d’ua seria de mots qui
trobam hens lo diccionari de Palay. Aquiu que'us avetz dab las definicions en francés qui nse'n balha lo quiti Palay (en gras lo mot en gràfia de l’E.G.F. e de l'I.B.G, enter
parentèsis que i avetz ajustada la fòrma deu mot en la gràfia emplegada en aqueste blòg, simplament com a nòta indicativa e non com a volontat de militantisme o de proselitisme.) :
toubacà (tobacar) ; v. - Priser du tabac.
toubacàde (tobacada) ;
sf. – Dépense de tabac ; forte prise. V. touche.
toubacàdjẹ
(tobacatge) ; sm. – Le tabac en quantité.
toubacàs (tobacàs) ;
sm. – Gros, mauvais tabac.
toubacassejà
(tobacassejar) ; v.- Fréq. Péjor. de toubacà.
toubacàyre, -e (tobacaire,
-a) ; s. – Tabatier, passioné,-e de tabac, grand priseur, grand fumeur.
toubacoùs, -e (tobacós
–a); adj.– Qui est du tabac, qui a du tabac, avec un sens péjor., véreux,
vermoulu en partant de certains fruits, d’arbres qui contiennent de la
vermoulure brune. V. toubacàyre.
Nas toubacoùs, nez
barbouillé, plein de tabac.
toubacùt, -ude (tobacut
–uda) ; adj. et s. – Qui est sali, qui se salit de tabac.
toubaquejà. (tobaquejar)–Fréq. de toubacà ; on dit aussi en parlant d’un priseur, toubaquarejà.
toubaquère
(tobaquèra) ; sf. Tabatière, le tabac, en style plaisant, la passion du
tabac ; odeur désagréable que répand le tabac dans une chambre, tabagie.
Nas de toubaquère,
gros, fort nez.
amics de toubaquère, se
dit de gens qui ont les mêmes habitudes (plutôt mauvaises), les mêmes
défauts ; camarades de cabaret ; on menace quelqu’un en disant :
que-t bas ha da sus la toubaquère, tu
vas te faire donner sur le nez ; la
toubaquère toustém que toubaquéje, celui qui a un défaut s’arrange toujours
pour l’entretenir comme en fr. « Qui a bu boira » (dic.)
toubaqueròt, -e (tobaqueròt,
-a) ; Fréq. dim. de toubaquèr-a
toubaqueròte
(tobaqueròta) ; sf. – Petite tabatière
toubaquiste
(tobaquista) ; sm. Débitant-e de tabac.
Ad aquesta bèra seria, que t'i cau ahíger un mot qui En Pèir
Morà admet com a sinonime deu gallicisme "tabagisme" (fr. id.), qu'ei a díser "tobaquisme" (TeG, 2011) (en gràfia de l'I.B.G.: toubaquismẹ).
Aqueste mot"tobaquisme" qu’a un doble avantatge : prumèr, que s’insereish perfèitament
hens aquesta seria a costat de "tobaquista". A mei, lo
consonantisme d’aqueste mot non provòca
nat conflicte de prononciacion; n’ei pas lo cas de «tabagisme», un
mot de prononciacion ambigüa en gascon, dongas ua hont potenciau de conflicte fonetic. Jo que'm pensi En Pèir Morà qu’a avut
plan rason d’arcuélher aqueste mot "tobaquisme" hens lo son diccionari TeG. E puish, Pèir Morà estant Pèir Morà, b'ei enqüèra un auta bona rason tà har servir lo mot "tobaquisme", que tròbi jo.
3 comentaris:
Jo, llevat de les raons filològiques et diré que defense fermament el tabac americà, és una planta amb propietats antidepressius, bona contra el parkinson i a més altera lleugerament la consciència, cosa que els nadius americans aprofitaven per a parlar amb Déu, jo també, junt al cafè, i és un cim la criminalització de que està sent objecte. No cal dir-te, Joan, que m'agrada fumar, però els amos no ens volen espiritualitzats.
Vicent Adsuara i Rollan
Errates:"antidepressives " i" crim".
Vicent, per favor, amb tot el respecte, deixa de fumar!!!! Fumar és un verí, ho saps bé. Excusar l'addicció no és la solució. Enfi,per sort, els teus comentaris no porten olor a tabac, són sempre benvinguts i apreciats. Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada