dimecres, 5 de juliol del 2017

Lo mèrlo triste

Lo mèrlo triste o mainat triste o mainat indian (Acridotheres tristis) qu'ei un mèrlo de l'Ásia deu sud, pro semblant au mèrlo-papagai. L'airau naturau deu mèrlo triste que va de Sri Lanka a Ozbequistan en passar per Índia e Afganistan. Mercés a l'attraccion envèrs los umans qui caracteriza l'ausèth, que's podó espandir per tots los continents e qu'ei considerat com espècia invasora e nuisibla en un gran nombre de país de clima tropicau o semi-tropicau. Qu'estó introdusit a Maiòta, Nava Caledònia, La Reunion, Maurici e Madagascar com agent de contrar-ròtle contra los insèctes guastadors. Que'u trobam naturalizat en Egipte, au Pròishe Orient, en Florida , en Califòrnia, en Austràlia, en Africa deu Sud, en mantua isla de Polinésia…e, de manèira exceptcionau, en quauques lòcs de França metropolitana, en particular, Dunquèrca e Frontinhan on arribé probablament en viatjador clandestin per batèu, mejan qui l'a permés autanplan de colonizar islas tropicaus.
Lo mèrlo triste que's pòt aisidament arreconéisher mercés a la banda desplumada de color jauna qui soslinha lo baish de l'uelh e qui's perlonga per un triangle de la medisha color suu costat de l'uelh distant deu bèc. L'ausèth qu'ei de color fòsca, negra e chocolat, dab bandas blancas sus las alas e la cua qui no's dèishan plan véder sonque quan l'ausèth ei a volar. Lo dimorfisme sexuau qu'ei quasi absent. En França metropolitana, ua petita populacion que s'ei installada a Frontinhan (Eraut) despuish las annadas 2006. Abans, a partir deu 1986, que n'i avó ua au pòrt de Dunquèrca, los mèrlos que i nidavan en  los lampadaris deu pòrt, puish ua populacion que s'installè a Saint-Pol de Mer (au ras de Dunquèrca) en 1991. Que i agò ua auta colònia a Annecy e ua tresau a Pèiralata (Dròma), extintas. Qu'ei estat vist deu costat d'Avinhon. La populacion de Frontinhan que sembla pro establa (un detzenat d'individus). A maudespieit de la reproduccion averada, la populacion non sembla pas en expansion.  L'ausèth qu'ei estat vist en dehòra de Frontinhan,  deu costat de Balaruc.  Qu'ei un ausèth omnivòra, hòrt intelligent e hòrt adaptable. Que l'agradan la preséncia deus umans e la vita urbana. En França, l'esparvèr que seré  lo son predator numèro un. Que podem imaginar lo hred que'n deu tuar mei d'aquestes ausèths tropicaus a l'ivèrn. Non sembla pas briga invasor per nòstas regions, probablament tròp hredas.



Neurit per un uman, l'auseron deu mèrlo triste que pòt apréner a parlar. Un exemple aquiu de mèrlo triste parlaire:





1 comentari:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

La globalització és també en el regne animal o vegetal i fins i tot en tots els àmbits humans, això ho sabem els qui parlem llengües diferents a les del nostre país, i una bona solució, tot i que no sóc molt simpatitzant real de Trump, però ha estat el principi de la solució, fer un món amb una globalització desglobalitzada i atomitzada, des del registre lingüístic-religiós-social fins a l'econòmic o polític, els tres registres del nuc de la realitat.
El regne animal també ens fa aquestes passades, que de tant en tant venen a engrandir o a millorar el que ja hi havia, però que és també jugar amb foc.

Una abraçada Joan i que passes un molt bon estiu, ací no fa molta calor, no sé quina temperatura vos farà a Gascònia o a frança, espere que vos siga bona.

Vicent Adsuara i Rollan