Menut del jorn: tartar de gavina al ketchup

Au menut deu dia: calhòc fresc (mes fresc, no'n troberatz pas enlòc!!!)

Värttinä e fotos d'Helsinki (sense paraulas)

Piada desliura, Gadalzen e Per un còp

D'Auvèrnha que'ns ven la borrèia del parpalhon (Lo parpalhon sus la candela/E l'amorós sus lo bertal/Lo parpalhon brula seis alas/
E l'amorós sa libertat) interpretada per la corala Piada Desliura. Aquera corala qu'aplega cantaires deu país de Grassa en Provença (O6) e qu'a dejà grabat dus discs de cants occitans. Poderatz descargar quauques trocets de musica despuish lo lor site (qu'aquò non vos empache pas de crompar lo(s) lor (s) disc(s)!!!). Donc, la borrèia del parpalhon:

Ua varianta d'aquera borrèia deu parpalhon, o meslèu la borrèia del parpalhòl que hè partida tanben deu repertòri deu grop Gadalzen, un grop de la region tolosana

Lo parpalhòl seguís la candéla
E l'amorós seguís la beutat (Bis)
Lo parpalhòl brula sas alas
E l'amorós sa libertat (Bis)

Lo ritme a de camins per milhers
E lo dançaire mile cavalhers (Bis)
Lo ritme trapa ont va anar
E lo dançaire sa libertat (Bis)

Non trobaratz suu site de Gadalzen cap interpretacion d'aqueste parpalhol, qu'existeish sonque en CD, mès que i trobaratz quauques trocets de musica a descargar. Enqüera un còp, n'ei pas proïbit de crompar los lors discs! Tot seguit qu'avetz la lor interpretacion de la "perdritz grisa":



E fin finau, que seguéishen quauques trocets de musica deu grop Per un còp:

Parla mi (mazurca cantada):


Mazurca d'Auvèrnha:


Las filhetas (polka, gascona d'origina, adaptada au lengadocian):

Arnapi, la çarnalha qui n'ac deisha pas jamés càder

Deu grop occitan de musica punk rock Arnapi, aquiu qu'avetz çò qui'n dísen a la TV (en gascon prumèr sus FR3 Aquitània, puish en lengadocian sus FR3 Miègjorn-Pirenèus)...

Cadena blogaira

Ara que soi tornat de Finlàndia, que’m cau contunhar la cadena tan amablament passada per la Mela (qui non mercegi pas :-D).

4 libes de la mea joventut:
La colleccion completa deu club deus cincs e la deu clan deus sets, de l’Enid Blyton (que hèn fòrça mes que quate) !
Los Tintins, Asterix eca
E d’autes, per segur, mes non me’n brembi pas.
4 escrivans que legirèi enqüera e enqüera :
Bodiu, impossible de mentàve’us tots! Totun, los dus ganhants que son:
Bernat Manciet (l’òbra tota)
Gabriel García Màrquez (l’òbra tota)
Bé, a la lista i poirí hornir Juan Marsé, Santiago Rusiñol, Ausiàs March, eca, eca sens oblidar l’anònime qui escrigó « Táin Bó Cuálnge » (o meslèu los anònimes, probable)

4 escrivans que non legirèi pas més :
Sri Ramakrishna Ramajhaput
Chou Tsi Wong
Albert Ducoin
Jo medish (se podèvi)
N’i a d’autes, notatz. Mes aquestes que hèn un bèth quartet.
4 libes que prenguerí sus ua iscla deserta:
1 : Birmingham Field Guide to Desert Island Birds by Lars Janssens, Birmingham Press, Boston, 2004
2 : Birmingham Field Guide to Desert Island Mammals by Hector P. Larramendi, Birmingham Press, Boston, 2003
3 : Birmingham Field Guide to Desert Island Reptiles by John W. Smith and Sean D. Scaffold, Birmingham Press, Boston, 2006
4. Birmingham Field Guide to Desert Island Edible Plants by Wayne S. Robertson and Stewart W. Barrett, Birmingham Press, Boston 2004
La Mela qu’escrigó : « de tot biais, compti pas partir sus una iscla deserta... ». Bé, adonc, jo tanpauc. Se la Mela non i ei, n’i vòli pas anar tàd aquera iscla. Vau pas la pena.

4 libes de la pièla qui m'espèra....
- Suomi ranska suomi sanakirja, de J.M. Kalmbach & Seppo Sundelin
- Aux origines de l’art : 50 000 ans d’art préhistorique et tribal d’Emmanuel Anati
- Pere Guisset : presentació i antologia (de Pere Verdaguer)
- L’Europe des origines de Venceslas Kruta
Bé, donc jo que passi la cadena a’n Xevi, au Grateful Frog, a l' Emboligol e a Roqueserière-con !

E tot que s'acaba dab musica (aqueste còp lo grop Värttinä, enqüera mercés a pidzej78):

Helsinki: l'auca de gauta blanca (Branta leucopsis)

L'auca de gauta blanca (en catalan: oca de galta blanca), enqüera aperada auca maritima, que nidifica dens las regions articas.

Per l'ivern, l'auca maritima que baisha cap a las còstas de la Mar deu Nòrd, d'Irlanda e de la Mancha , a còps dinc a Normàndia o mes au sud quan lo hred ei particularament maishant. Qu'ei estat tanben observada en Camarga e dens los marescs (aiguamolls) de l'Empordan, mes que i ei inabituau acerà. Las aucas de gauta blanca que's reproduseishen principaument dens las isclas articas de l'Atlàntic Nòrd. Que i a tres populacions principaus, las tres dab airaus d'ivernatge e de reproduccion diferents. De l'oest à l'est:
1/ Reproduccion a Groenland, ivernatge dens las isclas hebridas d'Escocia e a l' Irlanda del oest. Populacion aproximativament de 40.000 individus.
2/ Reproduccion a Svalbard (isclada deu Spitzberg, en Norvègia), ivernatge a Solway Firth a la frontera anglo-escocesa. Populacion aproximativament de 24.000 individus.
3a/ Reproduccion a Novaia Zemlia (isclada deu Nòrd-Est rus), ivernatge aus País-Baish. Aquera populacion compta aproximativament de 120.000 individus.
3b/ Ua navèra populacion, eishida de la populacion de Novaia Zemlia , s'ei establida despuish 1975 dens las isclas e còstas de la mar baltica (Estonia, Finlàndia, Danemarc e Suèda), e contunha d'ivernar aus País-Baish. La population qu'ei de quauques 8,000 individus.


A Helsinki, aquera auca que i ei fòrça comuna. Ua auca pon quate o cinc ueus, e los aucons son neurits ("eslhevats") peu coble.
Totun, i a aucas qui s'estiman mes hèr ueus en nids de congenèras e pro...çò qui pòt hèr familhas de las nombrosas!!!
Aquera parelha (foto mes a baish) que neureish 26 petits!!!



Ua colonia de calhòcs (Larus melanocephalus). De notar: calhòc o cravan o malhon en gascon que's ditz gavian o gavina en lengadocian e gavina en catalan.


Lo cravanalh qu'ei destorbat per l'arribada d'ua familha d'aucas: un calhòc que soa l'alarma. Lo guiròt pòt amuishà's agressiu quan e neureish aucons. Non tolera pas la preséncia tròp pròcha d'autes ausèths, que sian de la medisha espècia o non. Los aucons de las autas familhas son pas tanpauc tolerats, los parents saben perfeitament arreconéisher los lors!















PS. guiròt (gasc.) = auc (leng.) = oc (cat.)

Encara la pòlca d'Èva, macarèl!

La version oficiala:



La version disco "live":



La manga:


La version amb lo pòrre:



E ara se vos voletz far una video personala o un karaoke, aquesta vos ajudarà:


Exemple de video personala (l'accent anglés es pas obligatòri mas lo pòrre o es):


La compil:


Manca sonque la traduccion per la Merike (trigarà pas, ne soi segur).

Es pro cultural, aqueste blòc, vertat?
Doncas es tot per uèi, al còp que ven!

Au revéder Helsinki! Que me'n soi tornat a casa!

E òc, que m'a calut quitar Helsinki, tot qu'a ua fin, que voletz!!!...Los prumèrs dias que i èri, que i hasèva ua calorassa qui n'èra pas de créder! Fòrça mes qu'a Tolosa!





Que'vs mostrarèi mes fotos quan agi acabat de las triar totas!!!!
Tà v'ajudar a esperar, aquiu qu'avetz quauquas videonetas de musica folk finlandesa (mercés a la Merike qui m'a ajudat a causir-las!!!)) .
Bèth prumèr, un grop mondiaument conegut, Värttinä, qui ns'interpreta: Seelinnikoi (mercés a pidzej78)


E lo grop Loituma que ns'interpreta ací la pòlca d'Èva (a capella com ac hèn plan sovent): Ievan Polkka


E uas gojatas en vestit tradicionau que ns'interpretan ua cançon a l'ecomusèu de Seurasaari (Helsinki) (que n'èi plen de fotos de Seurasaari)


Musica au kantele (citara tradicionau finlandesa), jogat per Loituma: Salaisia Kyyneleita (Lagremas Secretas)



E d'un aute excellent grop Hyperborea, quauques trocetons:

Isua Enkeliskaa



Sakkeli


Pihlajtie


E cric cric, e cric crac, aqueste messatge qu'ei acabat!

Me'n vau per un detzenat de dias!

E òc, enqüera partit! Hètz beroi e siatz hardits! A lèu!

Ressons del Vallespir...i de la Tolosa catalana

Fa poc, vàrem passar alguns dies al nostre refugiet nord-català, al peu de l’Albera. Vaig aprofitar-ne per anar a la llibreria Sant Jordi, la de Ceret. Sóc acostumat d’anar-hi, m’hi trobo com a casa en aquesta llibreria. L’amo, un home amistos i xerraire, sol aconsellar els seus clients amb tota l'atenció requerida. A més, em parla en català! Té una opinió ben precisa sobre tots els llibres que està venent , des de l’assaig sobre la cosmogonia dels Patagons fins al la darrera gramàtica del català, en passant per la guia de la fauna de l’Albera. N’hi ha molts que son només venedors de llibres, ell és un llibreter veritable! Els seus consells sempre cauen ben bé, mai no he estat decebut de les meves visites. I com de costum, vaig tornar-m’en a casa amb la motxilla abarrotada d’obres diverses.

El tercer número de la revista cultural i literària Vallespir, editada pel Centre Cultural Català del Vallespir (CCCV), acaba de publicar-se per fi! Aquesta revista té una importància considerable perquè és actualment l’única revista literària catalana a la Catalunya del Nord. En realitat, es pot parlar d’una renaixença, ja que una revista del mateix títol s’editava de 1927 a 1932. Nogensmenys, l’ús de la llengua fa la diferència car, paradoxalment, la revista Vallespir pot ser avui lingüísticament molt més catalana que la del segle passat, perquè durant aquella època el francès era una llengua que hom imposava i que s’imposava a tothom. Dins l’actual, tots els articles hi són escrits en català. Dels quants articles que tenen una versió addicional en francès, aquesta darrera generalement no apareix dins la revista. Es pot llegir-la només per l’internet a la web del CCCV. L’idea em sembla excel.lent, perquè es tracta de recuperar la llengua, oi? Que sigueu del vessant nord o sud de l’Albera, aquesta revista us interessarà. La trobareu a totes les llibreries de Ceret (inclòsa la llibrera Sant Jordi, a prop de l'església parroquial Sant Pere), a la llibreria catalana de Perpinyà, a la llibreria Sant Jordi de Prats de Mollo, a les llibreries les Voltes i la Ulyssus de Girona, a la Mallart i Masdavall de Figueres i a Barcelona, a la Generalitat ( Rambla). Cinc euros per a llegir una revista interessant, i, a més a més, per a sostenir l'esforç de recuperació de la llengua a la Catalunya del Nord, això val ben el compte, no us sembla?

A Tolosa de Llenguadoc, m'ha arribat el correu del Casal Català que ens convida al proper aplec sardanista que tindrà lloc el diumenge 17 de Juny a la plaça del Ravelin, com cada any. Apat i animacions amb les cobles Tres vents i Casanoves, no hi falteu! El diumenge 12 de Juny, el casal rebrà també la visita d'en Pere Verdaguer, professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Perpinyà on es jubilà en 1994. En Pere és un lingüista i escribà nord-català molt conegut aquí pels seus treballs sobre la llengua catalana en general, i la dialectologia rossellonesa en particular. Es també l'autor d'obres didàctiques i d'ensenyament del català, i de creació diverses (novel.les, poesia...). En 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Ens farà una conferència titolada "seixanta ans de cultura catalana a Catalunya-Nord".

És tot per avui, fins a la propera!

Ot azoy! Que sia atau/ aital ! Que així sigui!

Que m'an demandat mes klezmer. Qué plan! Aquiu qu'avetz lo grop Ot Azoj de l'escòla holandesa deus klezmorim. Un aute grop, tanben excellent, qu'ei l'Amsterdam Klezmerband. Los trobaratz sus youtube (cercatz Amsterdam Klezmer).
Vi bist du geven


La presentacion deu grop Ot Azoj a la TV de Guatemala, atencion: la qualitat d'aquesta video es pas tarrible, tà non pas díser totaument merdica, mès bon...( pues, la verdad: a mí me encanta tanto oír el castellano guatemalteco, ¡ay, qué rrrriiiiico!, que no me puedo resistir "postar" este video:-D):



Der monastrikher rebn's khosid


Europeyishe kolomeyka


Turkish Honga


A yid farblonzhet


E uns trocets d'un concert dat a Amsterdam:


Transilvanishe sher


Sehnaz Longa


Glendi


Janosh Doyna


E un aute trocet deu concert:


E'n voletz mes de musica Klezmer, enqüera mes? Tà jo, nat problèma: que'n soi fan !

L'Amsterdam Klezmerband:


E cric cric, e cric crac, mon messatge qu'ei acabat!

Auèi fa polit temps sus Carcassona!

Lo solelh brilha, los auselons cantan! E me soi pres un pastís de formatge que m'a fait la Peirotoneta (que ven del yiddishland, ela) ! Yopiiii! la vida es bèla!

















































Los dos trosses de musica èran "5 minuts" e "twist" del grop barcelonés Dúmbala Canalla. Un grop dels bons! Son tanben sus myspace! I cal anar!

Ah! E lo pastís de formatge de la Peirotoneta (una tradicion del Yiddishland, de l'Alsàcia a l'Europa orientala e al delà):



La darrièra video del jorn, la dediqui a la Peirotoneta, qu' i jogan de musicas de la soa tradicion e i cantan en la lenga de son breç, lo yidish. Lo grand violonista classic Yitzhak Perlman s'entraïna a la musica klezmer ! A pas tròp besonh de far esfòrces, veiretz!

E patacric, e patacrac, lo meu messatge es acabat!

Un conselh de la familha: hilhas n'aimetz pas tan los òmes! ...Sacre Artús, dau!

De la part de la familha: hilhas, n'aimetz pas tan los òmes! O puslèu los òmis, com se ditz en Biarn e hens lo sud-oèst de Gasconha . La familha, qu'ei la de l'Artús, plan segur. Vam!
De notar: la Familha Artús qu'a ua pagina navèra sus Myspace.
Vos oblidetz pas: escotar los musicaires de noste (e los auts tanben), qu'ei plan! Crompar los lors discs, qu'ei encara miélher! 15 euros plus 2 euros tà las costas de pòrt, totau 17 euros tà crompar lo darrèr CD de la Familha Artús! Aquò ne'vs desruirà pas! E qu'ei tanben atau que haram víver la cultura nosta.
Demorem donc hens la Lana:
A la nosta Lana


Qu' "asseguran", los nostes joens de Gasconha, vertat? Que'ns regalan dab videos tanben (n'i a d'autas sus youtube).
Quan lo boèr se'n vien de laurar (live sus Zalea TV):




Anem, ua auta! Que son bons, hòrt bons! Dab eths, la boha que torna víver!

Jo'm tròbi lo boc: