dimarts, 24 de juliol de 2007

Del temps que el gascó, el llemosí, l'alverniès i el provençal hi eren dialectes del "català"

Estic llegint “els orígens de la llengua”, de Lluís Gimeno Betí, catedràtic d’escola universitària a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana. La lectura d’aquest llibre interessantíssim m’a provocat algunes reflexions que volia compartir amb vosaltres. Vull parlar de les relacions o dels lligams que existien entre el català i la resta de l’espai occità a l’època gloriosa dels trobadors. Som acostumats a llegir que, a l’edat mitjana, els catalans no escrivien en català sinó que emplegaven un idioma foraster, el provençal. Es cert que, a l’edat mitjana, el conjunt dels paisos occitanocatalans constituïa una gran entitat linguística i cultural. Podem llegir en un text del 1169 :
“in omnes et per omnes Provincialum partes a Marsilia usque Barcinonam » o sigui: “a totes i per totes les terres provençals des de Marsella fins a Barcelona». El país valencià i les illes eren encara àrabs en aquella època. Per les nostres terres occitanes (Catalunya inclosa), la llengua escrita hi era unificada i normativitzada. Nogensmenys, contràriament ad allò que som acostumats a llegir, aquesta llengua no era pas més provençal que catalana. Era una sorta d’occità normatiu, unificat, un poc com el “batu” al país basc actual, si voleu, vull dir una llengua comuna per a tot el territori occitanocatalà. El trobador provençal Raimon Feraut confià als seus llegidors aquest advertiment: “car ma lenga no es de dreg proensales” (perquè la meva llengua no és recte provençal) com per disculpar-se dels errors literaris que hom haguès pogut trobar dins la seva obra escrita en la llengua unificada.
No ens vindria l’idea de considerar el basc batu com foraster al país basc, malgrat que hi és diferent de totes les parles "naturals", i particularment allunyat de les de Biscaia i encara més del basc soletí. De la mateixa manera, no veig cap raó per a considerar que la llengua dels trobadors fos més forastera a Catalunya que, per exemple, a Provença o a Gascunya. Al contrari, em sembla que tenia més afinitat amb el català que no pas amb el provençal o en tot cas amb el gascó. Cal subratllar el fet que el trobador provençal Albertet de Sestaró (Sisteron, fi del segle 12) anomenava aquesta llengua -doncs la seva- "catalan"!


« monges, causetz, segons vostre siensa
qual valon mais, catalan ho frances?
E met se sai Guascuelha e Proensa
E lemozi, alvernh’ e vianes
E de lai met la terra dels dos reis »


El mot “occitan” no era pas encara inventat!

18 comentaris:

amandaemilia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan Peiroton ha dit...

Fix my time? That's a funny expression. I wonder how you achieve that!!!

Xevi ha dit...

Molt interessant això que dius... De veritat que molt interessant. :D

Joan Peiroton ha dit...

El llibre d'en Lluís ho és, d'interessant! L'he trobat a la llibreria Sant Jordi de Ceret...El trobaràs facilment a la Catalunya del Sud.

Jacme ha dit...

nomenar una lenga es un afar politica, a Sesteron s'anomenava "catalan" car èra dels tempses dels comtes Balaguer...
La paraula "catalan" es tanben una paraula modèrna. Cal pas far de retrò-istòria.
Dins lo Ducat d'Aquitània, la lenga se sonava romana, a l'oposat del tudesc al nòrd... I a de la semantica lingüistica (a bon grat o pas) que a desaparegut al fial del temps. Ai publicat un tèxte de l'avocat d'Albret J.-F. Samazeuilh que ne dona una idèa.

Joan Peiroton ha dit...

Jacme, mercés plan per nos donar ton vejaire. Qué vòles díser amb aquò de retrò-istòria? L'istòria s'interessa pas al "retrò" per definicion? Soi pas convençut de que la formula "tudesc" sia la correnta. Aquesta expression deu provenir d'un cronicaire pro-occitan e anti-francés de la guerra franco-occitana!! En tot cas, ai pas inventat la citacion de l'Albertet: "catalan ho frances". Cap tudesc aqui. Del temps de l'Albertet, la Provença era pas mai unida a Catalonha. Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, Girona, Osona, Cerdanha e Provença avia partatjat sas possessions entres sos filhs, e lo lineatge de Provença fuguet separat del de Catalonha quauques 50 a 100 annadas abans lo temps de l'Albertet... Nota que lo ducat d'Aquitània era anglés e pas roman (bon, soi tostemps estat un pauc trufandièr, i vesias pas de mal stp!!!). Aquò dit, lo tèxte de Samazeuilh deu ser fòrça interessant. Me'n agradaria aver lo ligam, stp. Mercés d'avança!

amandaemilia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan Peiroton ha dit...

your comments are very elusive as always, amandaemilia!!! But very much appreciated indeed! I like the pic of Ramon Berenguer III in your blog!

amandaemilia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jacme ha dit...

D'aqueste tèxte èi lo "yann lahite" qu'ac va èster content ... vèni de recebre -enqüera un còp- un tèxte separatista de "yann lahite", lo parisenc-biarnés que pensa peth puble de Gasconha.
Mès que vòl eth "yann lahite" ? Quina fita ac trigòssa ?

Per l'autor d'Albret te conselhi d'anar veire lo meu blòg o de cercar sus Google Samazeuilh e Agenés ...

Jacme ha dit...

Lo ligam demandat : http://occitania-jacme.blogspot.com/2007/07/un-txte-coma-marcador-istoric.html

Fiondil ha dit...

Te escribo en castellano, que es lengua muy cercana al gascón, pues no pertenezco al ámbito catalan-occitanófono (soi de Bascoat :D).
Me encanta tu blog, enhorabuena, entradas como estas merecen reflexiones muy interesantes.
Seguiré atentamente tus próximos posts.

Saluts!

Joan Peiroton ha dit...

Jacme: plan mercés peu ligam. Pensavi pas qu'aqueste tèxte estosse tan recent! M'auré escapat...Mil excusas!
Quant au Yann Lahite, qu'ac sèi, qu'ei un "personatge". Soi pas tostemps d'acòrd dab eth, subertot quan s'ageish de cambiar la gràfia...Mès qu'ac cau arreconéisher: qu'ei un amador vertadièr de la lenga gascona e, se non m'equivoqui, que sap manejar-la plan com cau. Per la resta...tolerància!!! B'ei ua virtut occitana, vertat? :D

Joan Peiroton ha dit...

Fiondil, gracias por tu comentario. Me alegra ver que mi blog pueda interesar a alguien fuera de la gran familia occitanocatalana! En realidad, se sabe que vascos y gascones compartimos un mismo origen, no es cierto?

Anònim ha dit...

Hi ! Joan,
I would like when I could write in occitan (it would come) ; do you know where to find the full text from Albertet ?
I study the trobadors and their language.
If you can, answer me there :
jovensa@free.fr
And, you can visit here :
www.myspace.com/jovensa
to better know who ask you this question.
Amistatz,
Denis.

Joan deu Peiroton ha dit...

Anonim qui n'en est pas un:
Denis, le français me va aussi. Pour Albertet, je n'ai rien. Enfin, une référence tout de même:

Ed J. Boutière, «Les poésies du Troubadour Albertet», Studi medievali, n.s., 10 (1937), pp. 1-129, p. 94.
Mais ça ne doit pas être évident à trouver...

jovensa ha dit...

Joan ! Un ami m'a fait don d'un outil extraordinaire et j'ai, potentiellement, accès à tous les chants des troubadours... Si ça te dit, je t'enverrai le texte d'Albertet...

Joan deu Peiroton ha dit...

Salut Denis! Eh bien, avec plaisir!