dimarts, 31 de juliol de 2007

L'occitan medieval en Navarra e Aragon

La vila de Jaca, en Aragon, èra regida per ua seria de reglaments escriuts enter 1220 e 1238 e aperats "establimentz". Aquíu que n' avetz los tres prumèrs (qu'èi guardat la lenga originau) :

"1. Tot primerament devedaren che null homen habitador de Iacca, ni estrani, no porte contel, ni neguna altra arma entz en la villa de Iacca, ni en sas poblations, si no es entran et exin de Iacca con bon entendement
2. stabliren demas che tot homen de Iacca, ni habitador, qui portaria contel, ni nulla altra arma entz en la vila de Iacca, ni en sas poblations, si no es entran et exin de Iacca, a tantas vegadas quantas los iuratz las trobaran portan, a tantas vegadas done V solidos de Iacches als iurats de Iacca : los chals V solidos sian obs de la closon de la villa ; et achestos V solidos demanden los iurats, els prengan
3. E si achel hom no podia los V solidos aver o dar nols volia entro a cap de XV dias, chel metan los iuratz en la carcer, e eston hy V dias."

Estrani = ortografia locau de estrany (cat.) o estranh (òc) = estrangèr, foraster. Son pas racistas, hèn pas nada diferéncia enter los locaus e los estrangèrs; aquíu, la lei qu'ei la medisha tà tots!! contel = ortografia locau de cotèl (leng.), sia cotèth en gasc. e ganivet en cat.; iuratz = jurats (los sheriffs de l'epòca), solidos de Iacches: moneda de Jaca, los diners d'ua auta vila non son pas acceptats!!! En clar: si non pòts o vòls pas pagar cinc solidos ( la moneda de Jaca), que't dan quinze dias tà pagar, si non que deuràs passar cinc dias en preson, aquò que t'aprenerà de passejà't armat d'un cotèth (o de quina se volha auta arma) per la vila!

E òc, la lenga que’ns soa familiara, vertat? Qu’ei de nau aquera koiné occitana (o, si vs'estimatz mes, diguem-la occitano-catalana), de que parlèm dens lo messatge precedent. Suu vessant sud deus Pirenèus, la lenga qu'èra un chic mestissada dab la lenga navarro-aragonesa, ja que a la data d'aqueste tèxte, l'occitan èra parlat a Jaca despuish dejà quasi un sègle e miei. Com iberisme, i trobam soventes còps “con” juntament dab l'occitan “ab”, “dar” per “donar” (qu'ei dilhèu un gasconisme), dia e non pas jorn (que pòt tanben estar un gasconisme), e la "j" que i soa "y" com dens mantuns parlars gascons. Aquesta medisha lenga occitana èra tanben emplegada en Navarra: a Pampalona, Estella, Sangüesa, Puente la Reina, Roncesvalles, Larrasuaña... Lo trobador provençau Albertet de Sisteron (en l'an approx. 1200, véder lo messatge dejós) menciona lo "Vianés" (sia lo país de Viana, en Navarra) dens sa lista deus país "catalans" (enténer "occitans"), au costat de Gasconha, Provença, Lemosin, Auvernha eca. Notatz qu'a Sant Sebastian, Garris, Mixte-Ostabat e Sorde, la lenga i èra diferenta: qu'èra gascon blos. Los prumèrs poblants deus borgs hispano-occitans que vienèvan deu sud-oest de França, sustot deus país gascons (Bearn, Armanhac…), mès tanben de las regions lengadocianas vesinas (Carcin, Agenés, Albigés, País Tolosan, Roergue...). Los "borgs" occitans en Navarra e Aragon èran tots situats suus camins de Sent Jacme de Compostèla. Que cau notar la lenga occitana emplegada au reiaume de Navarra e d'Aragon - lhevats los lòcs on i parlavan lo gascon - non gasconejava pas tròp, justament. Totun, com trèit gascon evident, que podem mentàver “qui” e “que” emplegats indistinctament l’un per l’aute, a còps que i a los dus dens la medisha frase (com sovent dens aqueste blòc :-D).
Qu’estè lo rei d’Aragon e de Pampalona Sancho Ramírez (1045-1094) qui començè d’ installar los Occitans dens lo "borc nau" (uei Burnao, l'"arrabal" de Jaca) e lo barri de Sant Jacme (Santiago), tanben de Jaca. Los navèths poblants que's vedón autrejats privilegis peu rei Sancho. Aquesta politica de poblament qu’esté contunhada peus hilhs deu Sancho: Pèir (Pedro) I e Alfons lo Batalhaire (Alfonso el batallador), en collaboracion dab l’avesque de Pampalona, Pèire de Rodez, un Occitan de segur com lo son nom ac indica. Que datan d’aquesta epòca los poblaments occitans deu borg Sant Cernin a Pampalona e deu borg Sant Nicolau a Estella. Las relacions enter los Francos (Occitans) e lo monde "euskaldunak" non èran pas tostemps simplas o pacificas! Lo hèit qui l’euskara, la lenga indigèna per aquestes parçans en aquèra epòca, èra totaument inintelligible peus poblants occitanofònes qu'ajudè a mantiéner la lenga occitana plan viva suu vessant sud deus Pirenèus. Que i demorè viu deu sègle 11 au sègle 14. Lo gascon i ei estat demorat fòrça mes tard, ja que i èra enqüera parlat au sègle 19 au ras de Sent Sebastian. Com la lenga basca anava estant chic a chic remplaçada peu romanç, l'occitan locau qu’acabè per hone’s de manièra naturau dens lo navarro-aragonés e lo castelhan. Totun, l’occitan qu’a deishat hèra de traças en aragonés. Com, per exemple, l'emplec de la paraula "hoc" tà díser "sí" (uei lo dia lo mot qu'ei mòrt acerà mès que i èra enqüera viu au sègle 14). Atau conda la cronica de Juan II (2a mitat deu s. 14):“ Dezitme - dixo el rey- ¿ el campo es fecho? Respuso el senescal: - hoc, mas la batalla se devia facer en presencia de mi”.
Qu'ei de notar que, en aragonés modèrne, trobam enqüera un sarròt de mots semblant fòrça a l'occitan: pescataire (pescador en castelhan, pescaire e pescador en occitan); cherraire (cast: hablador); alabez (cast: entonces); encara (cast: todavía, aún); res (cast: nada); menchar (cast: comer); enta, ta (cast: hacia); aban, deban, adeban (cast: ante, delante, adelante); partachar (cast. compartir), eca, eca…N'i avèva fòrça mes dens la lenga medievau. L'aragonés qu'ei estat en contacte dab lo gascon e lo catalan, e qu'arribè a s'ibridisar dab embduas lengas dens las soas zonas respectivas de contacte.

Tà vs’assabentar mes sus la documentacion medievau en lenga occitana de Navarra, que'vs cau légir l’òbra deu professor Ricardo Cierbide Martinena de l'Universitat de Gasteiz (Vitoria) : Estudio Lingüístico de la Documentación Medieval en Lengua Occitana de Navarra, editada peu Servicio Editorial de la Universidad del País Basco/ Argitarapen Zerbitzua Euskal Herriko Unibertsitatea Bilbao/Bilbo, 1988. Que vs'aconselhi tanben de légir l’article redigit per Francho Nagore Laín dens la revista de Filología Románica Los pireneos : un nexo de unión entre el occitano y el aragonés. Qu'ei tot per uei!

4 comentaris:

Jacme ha dit...

Se la meuna memòria es encara viva, i a un tèxte d'en Miquèu Grosclaude sus aqueste tèma, cal anar veire Per Noste a Ortès. Es evident que podem dire que la lenga occitana es estada lenga coloniala gràcia al reialme de Navarra e al poder reial dels Albret ; e gràcia als uguenauts en Africa del Sud, region de Lo Cap es estada una colonia de poblament.
Parlar de lenga occitana o catalan (encara mai) al sègle XIIen me sembla çaquelà un anacronisme istoric.
Ara, es una pietat que la lenga occitana siaguèsse res dins los escambis politics de la Comunautat de Trabalh dels Pirinèus, mai encara res tanpauc dins l'Euroregion.

Joan Peiroton ha dit...

D'acord, lo mot occitan non èra pas encara inventat. Mès la lenga i èra parlada peus colons "francos" dens la Espanha "basca" (incluant Aragon on lo basco èra parlat) , aquo ei segur. Que la lenga occitana estosse ren dens los escambis politics de l'Euroregion n'ei pas completament vertat se consideram ( jo qu'ac hèi) que lo catalan ei occitan. En Arièja, Auda e Pirenèus Orientaus, lo grat d'intercomprehension enter las formas locaus deu lengadocian (donesanés, fenolhedés e deu pais de Sault) e deu catalan (capsinés e rosselhonés) b'ei de 100 %: la division normativa i ei totalament arbitrària, son dialèctes de la medisha lenga. Per aquesta rason, me sembla important de difusar lo catalan com veïcle de cultura dins la resta deus pais occitans.

Fiondil ha dit...

Adiu!
Com sempre, molt interessant el teu blog.

¿Podrías decirme tu dirección de e-mail para que te pueda escribir sobre algunos temas?
Puedes enviarla aquí:
fiondil@hotmail.com

Jacme ha dit...

La Generalitat crearà una oficina per fomentar l'occità
La Generalitat ha aprovat un programa per a la creació de l'oficina Occitan en Catalonha, organisme que garantirà el desplegament adequat de la condició de llengua oficial que l'Estatut atorga a l'occità

EFE
Generalitat de Catalunya
Ult. Act. 31.07.2007 - 18:21 hs

La Generalitat ha aprovat avui un programa per a la creació de l'oficina "Occitan en Catalonha" (OC), organisme que garantirà el desplegament adequat de la condició de llengua oficial que l'Estatut atorga a l'occità, segons ha informat el departament de la Presidència.

L'oficina es crearà en el termini màxim de tres anys i és una iniciativa aprovada avui pel Consell Executiu de la Generalitat a proposta del vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira.

L'oficina estarà adscrita a la Secretaria de Política Lingüística i el seu programa de creació té una durada màxima de tres anys


Des d'aquesta oficina es fomentarà la cooperació i coordinació amb el Consell General d'Aran en la promoció de l'occità a la Val d'Aran i a Catalunya i es coordinarà amb les institucions europees l'aprenentatge i ensenyament de l'occità.

Una altra de les funcions de l'OC és la de mantenir un diàleg amb agents socials, entitats o universitats que treballen en la promoció, coneixement i difusió de la llengua.

L'oficina estarà adscrita a la Secretaria de Política Lingüística i el seu programa de creació té una durada màxima de tres anys.

A l'Estatut
Aquesta iniciativa obeeix al compliment de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que en el seu article 6.5 estableix que la llengua occitana, denominada aranès a la Val d'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya.

L'article 11.2 de l'Estatut reconeix, empara i respecta la singularitat d'Aran com a entitat territorial singular a Catalunya que ha de ser objecte d'una particular protecció mitjançant un règim jurídic especial, segons el comunicat difós pel departament de Presidència de la Generalitat.