diumenge, 21 d’octubre de 2007

Aperatz-me Jacme !

En Josep-Lluís Carod-Rovira qu'a perfectament rason quan exigeish qu'òm l'apère Josep-Lluís e non pas José Luís. Dilhèu caleré tanben exigir que Jaume I lo conqueridor tornesse recuperar lo son nom vertadèr ? Lo rei d'Aragon, hilh de Pere d'Aragon, qu'èra natiu de Montpelhièr e que signava plan JACME e non pas Jaume. Com lo noste Jacme de Tolosa qui saludi en passar !
En occitan, Jacme e Jaume son emplegats de manièra concurrenta mès pas tostemps aus medishs lòcs. Jaume qu'ei la fòrma normau en provençau, en occitan deu nòrd e ben segur en catalan. Jacme qu'ei lengadocian. En gascon trobam las duas fòrmas: Jacme (prononciatz Jamme) e Jaume.
Imaginatz-vos un pauc quin tribalh e seré tà rectificar lo nom deu rei Jacme dens tots los libes, sites internet, placas d'arrua e autas
placas xD !!!

PS.
Dilhèu caleré: potser caldria
que, qu' : pot ser la particula enunciativa, típica del gascó, que no es tradueix en català, o pot ser que.
qui : que o qui
saludar ind. pres. : salud-i, -as, -a,- am, -atz, -an
estar ( èster): soi / sòi/ sò, ès, ei/es, èm, ètz, son
soi gascon, soi malaut, soi segur, ès content, ei aquí.
estar II: estau, estàs, està, estam, estatz, estàn
que m'estau en vos (tinc confiança en vos), estatz-vos aquí (quedeu-vos aquí), aquesta camisa t'està plan.
quin tribalh e seré: quin treball seria (la e és un enunciatiu gascó, no es tradueix). Les tres particules enunciatives en gascó són: que, e i be. Aquesta camisa que t'està plan. E't va plan, aquesta camisa? Que te'n cromparèi ua auta quan aquesta e sia tròp petita. Be t'està plan, aquesta camisa!

10 comentaris:

Mela ha dit...

- òsca pel cors ;)

- en acabar de legir, me metèri a cantar "ne m'appelez plus jamais Fraaaaaaaaance" ( ai totjorn de cançons colhas que se passejan pel cap...), e akò me faguèt rire...e chifrar... Que de longa, quand vesi la meteo a la tele, que dison "dans la moitié sud, il fera beau" (òc, fa totjorn solelh, es coma akò... bon, ok, los lemosins son a despart, mas son totjorn a despart de tot biais), ieu li disi cada còp a la femna "e pòs pas dire 'Occitània', conassa".
Vakí
ÈRa la pensada del jorn

(e o sabi que la cançon citada parla pas del país)

(e o sabi que dins la moitié sud de france, i a tb Euskadi e Catalunya...)

Joan deu Peiroton ha dit...

Occitània, conassa? lol! Voliàs dire Occitània coma açò, non :D?
Ben, lo corset, lo fau per d'amics basques e aragoneses que m'o an demandat. E coma sabon totes legir lo catalan (si, si!), zo fau en aquesta lenga.
A Tolosa fa un fred que pela!

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Trobo que va estar bé que en Carod-Rovira digués que no li traduïssin el nom, però en va fer un gra massa. He sentit a dir que ho va repetir massa vegades. Em sembla que les actituds pesades d'alguns polítics fan mal a la imatge de Catalunya.

Jo sempre que puc dic Lo rei En Jacme, que és com apareix a les cròniques catalanes.

Joan deu Peiroton ha dit...

Hola Eduard,no pateixis, això de Jacme era una broma, res més :)). Jo mateix seguiré dient el rei Jaume !!!
Bé, quant a la prestació d'en Josep-Lluis, trobo que els que van estar molt "pesucs" eren del public (bé, no tots, clar). No em puc creure que aquesta gent siguin representatius! Si a Carod no li agrada que li donin de José-Luis, doncs, el cal respectar ...No costa res!
I si volen treballar a Catalunya, que aprenguin el català! I a idiomes molt més complicats per un espanyol (o un francès), aprendre el català no costa gaire! En quant a les questions de liga de futbol, no m'ho podia creure! Com fan els Andorrans, pobrets? I els de Monaco? Bé, tot això per dir-te que jo l'he trobat molt brillant, en Josep-Lluis. Va respondre com calia, com un democrate. No ho escric per a tu, perquè sé que tu hi estàs d'acord, simplament em fa bé escriure-ho aqui. Doncs, ara em sento millor :)).

Joan deu Peiroton ha dit...

Perdons per les faltes d'accent: és el teclat (sempre el teclat).:))

Henry The VIII ha dit...

Hola Joan,

De l'occità en sé poc. I no sé si el que sé és exacte. Era l'idioma més comú a la meitat sur de l'Estat Francès i des d'antic se'l va intentar arraconar. Actualment quanta gent l'usa i/o coneix?

Té quelcom a veure amb l'aranès?

Salutacions

Joan deu Peiroton ha dit...

Hola Sa Majestat!Benvingut! Molt de gust veure't per aquest paratge!
L'occitano-romànic constitueix un diasistema (és a dir que els locutors de varietats diferents arriben a comprendre's , més o menys, cadascu parlant en la seva varietat)i consta amb tres grups de varietats (la "trinitat occitana"): el grup català-valència-balear (llengua catalana), el gasco i el grup occità al sentit molt estret de la paraula. El català s'ha separat de l'occità per raons politiques més que lingüistiques i nosaltres occitans respectem aqueix fet. En gasco, hi ha les dues tendències: el separatisme lingüistic a la catalana (notat per gràfies divergentes de la resta de l'occità) i la fidelitat a l'occità (que es nota per la gràfia més que tot, la llengua quedant-se ben gascona). La llengua aranesa és gascona, normativitzada a partir del parlar de Vielha/migaran, doncs si, és occitana. Aquest bloc és escrit en gasco "comun". No hi ha cap occità general normatiu, més cada varietat (llenguadocià, provençau, alvernès i nord-occità, gavot...) té la tendència de forjar la seva norma propia conservant les caractéristiques de sa varietat, com ho va fer el català. Un filoleg valencià del segle passat, que es considerava com a occità, va proposar un occità escrit unificat vàlid per totes les terres de parla d'oc (de Llimotges a Alacant i de Bordeus a l'Alguer segun ell), una versio moderna de la llengua unificada occitanocatalana de l'edat mitjana, pero sens éxit. No sé exactament quantes persones parlen l'occità. Perdona'm les faltes d'accent. El meu teclat és molt jacobi i no sap posar els accents allà on caldria !

jacme ha dit...

En Carod-Rovira l'ai trapat bon ! ( del tot !)

Joan deu Peiroton ha dit...

Jo tanben! E merceji la Mela per aver penjat los/las videos que ns'a permes de seguir lo debat. L'èi raubat lo tema...Mila perdons!

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Guaiteu nois, jo amb ànima sensible de català no puc trobar bé la insistència de Carod-Rovira. Cert, els pitjors van ser els del públic. Malgrat això, val a dir, que hagués trobat més adequat que Carod-Rovira hagués demanat que l'anomenessin Josep-Lluís com a màxim dues vegades, i amb més raonament que no pas exaltació. La majoria dels ciutadans espanyols de fora de Catalunya no ens comprenen. Per tant cal explicar-se clar per tallar la roda d'incomprensió i no pas alimentar-la.

Sóc conscient que la meva opinió sobre Carod-Rovira s'assembla a la d'alguns anticatalanistes, però vet aquit la diferència: ells pensen que Carod-Rovira hauria de callar i acceptar que l'anomenin en castellà per donar una bona imatge dels catalans. Jo, en canvi, penso que per donar una bona imatge dels catalans, Carod-Rovira hauria de parlar però també controlar-se i demanar que l'anomenin en català poques vegades i amb claredat, i si no ho entenen és perquè tenen els sentits obstruïts. Ara bé, els espanyols raonables, que són majoria espero, enlloc de persistir en la incomprensió, valoraran el seny de de Carod-Rovira.

El cas és que avui he vist un poema d'un dels més importants autors actuals en llengua extremenya que parlava d'aquest fet en relació a Carod-Rovira. I l'ha criticat. Fins i tot els qui ens poden comprendre millor no ho entenen i com a defensor de les llengües minoritàries això m'indigna. Us poso el poema d'un autor que, més enllà de les opinions, us aconsello:

El podeu veure millor al seu blog:

Blog de Javier Feijoo

A Josep LLuís
from ASINA by Javier Feijóo

Ices qu’eres “Josep Lluís”
(¡Enhoragüena!)
porque asina es como se ice’n catalán
(tos los días patatín y patatán
con el jerre que te jerre por condena).

Manque a mí pa na m’importe la tu pena
de no se’l Jefe d’Estao d’ese chaflán
al Noreste d’esta España, aonde están
extremeños que se jueron a por cena,

sí me peta qu’aturrulles a los nuestros
con el zumba que te dale d’ese idioma,
coficiá... que no esclusivo de maestros.

Y es asina qu’aprendí de mis ancentros
que las jablas... pa jablá, con punto y coma;
y los chulos pa’l corrá, con los cabestros.

Si yo juera catalán lo “parlaría”,
si extremeño... en castúo “palraría”.
Los demás ya puén palrá como les pete
si al jincase un güen “filet” jaman filete.