dimecres, 24 d’octubre de 2007

Necrologia : lo men blòc qu'ei mort !

Amics, qu'avèvi tòrt, a perpaus de blòc en lòc de blòg. Aquí qu'avetz çò qu'en ditz En Jacme Taupiac suu subjècte, dens un mail enviat a'n Jacme de Tolosa qui'u me hasó passar.

--------------------------------------------------------------------------

1) Los qu'escrívon lo psicològue, lo catalògue, lo monològue, lo dialògue an rason : la fòrma catalògue remonta a la lenga trobadorenca, e un mot coma dialògue es atestat durant de sègles ambe aquela fòrma.
2) Lo mot tot recent lo blòg a pas res a veire ambe los mots dessús-diches que son d'origina grèca. D'après un lingüista catalan que sembla èsser qualqu'un de seriós (Gabriel Bibiloni, Llengua Nacional , n° 53, octobre de 2005, pagina 27) blòg es la fòrma que val mai emplegar en catalan, e cal prononciar [blòk]. Es exactament parièr en occitan.
D'après çò qu'ausiguèri a France-Culture lo dissabte 2 d'abrial de 2005 (a 8 h 15 del matin) lo mot comencèt de s'emplegar en anglés e vendriá de la fin del mot web «telaranha» en anglés e del començament de logos «discors» en grèc. S'aquò es vertat, blòg es donc un mot totalament artificial. Mas, aquò l'a pas empachat de se socializar.
Sense esitar, soi per lo catalògue e lo blòg (prononciat [lu blòk]). Ara, coma catalòg es una fòrma socializada, cresi que cal pas considerar que los que l'emplégan fan una fauta de lenga. Cal admetre las doás fòrmas lo catalògue e lo catalòg. La fòrma qu'a ma preferéncia es lo catalògue.


Çò que veni de te dire es pas confidencial e o pòdes espandir tant que voldràs.
---------------------------------------------------------------------------

La nosta lingüista elitista avèva donc rason, caleré escríver en occitan blòg e non pas blòc, m'ac avèva escriut dens un comentari en responsa a un deus mens, suu son blòg. Doncas, jo declari mon blòc mort e enterrat! Ara, me senti mens solet. Visca mon blòg !

PS. Notaratz totun que n'ei pas tròp logic tot aquò. Si la part "lòg" de blòg provien ben de "logos", sia "discors" en grèc, que l'arretrobam dens la seria de mots psicològue, catalògue, eca. Alavetz, que vaudré mes escríver...blògue, non ? Doncas, veiram ! B'ei possible qu'aurèi de matar lo men blòg mes tard ! ;)))

17 comentaris:

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Que jo sàpiga blog no té res a veure amb logos. És un escurçament de weblog (web+log). L'etimologia de log en anglès és incerta. Weblog és un compost format per analogia a partir de logbook o chiplog o similars. Al cap i a la fi vol dir: llibre de bitàcola, un llibre on s'enregistren tots els moviments d'un vaixell. Com és habitual els termes d'internet provenen del món de la navegació. El més senzill per adaptar aquest mot anglès al català és respectar l'etimologia i deixar-lo amb g. També podriem dir-ne llibre de bitàcola, però com que és massa llarg no es diu. L'origen de la solució bloc prové de la invenció bloc de bitàcola, que és una solució intermitja però potser inadecuada perquè és una invenció o ingeniositat. Mai ningú en la història del català ha utilitzat el terme bloc de bitàcola. Etimològicament, però, la paraula bloc, prové a principi del segle XX del francès i aquest, al seu torn, el pren del neerlandès. Així que tot és un embolic i potser millor dir blog, que així segur que no ens equivoquem.

Joan deu Peiroton ha dit...

Eduard, mercès per los explics! Donc, d'acòrd. Blog en gràfia de Fabra o blòg en gràfia d'Alibert (l'occitana).

jacme ha dit...

Cal ajustar qu'En Jacme Taupiac es un grand lingüista occitan, una referéncia. Es de Lomanha, e parla lo gascon d'ailà. Lo son occitan es volontariament d'espandiment pre-normatiu, o pre-oficial, per los que crenton d'un occitan diferenciat e desparier, e que se podriá pas emplegar de faiçon administrativa normala, etc...

Joan deu Peiroton ha dit...

A Tolosa com a Montpelhièr, l'occitan d'En Jacme que aniré hòrt plan com lenga oficiau! Mes pas a la Gasconha lingüistica! Per los pais gascons, l'occitan unificat e oficiau, que'u volem gascon! Los catalans parlan catalan e los gascons gascon! L'etiquetatge, lo volem en gascon! Haria n'ei pas ni farine ni farina! Bon. N'ei dilhèu pas enqüèra temps tà'ns pelejar per la question lingüistica, l'union hè la força. Mès lo debat qu'ei ubert!

zel ha dit...

El debat obert. Jo vaig anar a cal Bibiloni, i ell aporta també les raons per dir-ne blog, no pas bloc, seguim amb el debat! Abraçades, com es diu en la teva llengua, Joan?

優次 (Yuji) ha dit...

A jo personaument m'estimi mès dider 'bitàcola' en catalan... Es mèns amics tostemps ac didien atau que m'è acostumat.
Adiu ath blòc e vida longa ath blòg :D

PS: Hm.. e es aranesi que parlan er aranès? ..o eth gascon?.. o er occitan? xD

Joan deu Peiroton ha dit...

Roser, en occitan (e en gascon comun): abraçadas, ben segur! En aranés, abraçades, que és tanben atau (així) que disen au Luishonés e dens quauqu'uas autas comarcas gasconas de cap a la frontièra dab l'espaci lingüistic catalan. Abraçadas ;))!
yuji: la lenga aranesa qu'ei ua fòrma normativizada deu gascon, doncas qu'ei occitana. En aranés, qu'escríven plan com a noste, ua, haria, gahar, craba, bohar eca, e non pas una, farina, agafar, cabra, bufar eca com ac haré En Jacme Taupiac en lengadocian. Òc, que i a plan occitan e occitan (véder lo sostítol deu men blòg ;)). Seré escandalós que sonque lo lengadocian e pas lo gascon estosse acceptat com lenga a l'Euroregion. Non podem pas acceptar ua sola version. Non soi pas separatista. Mès la lenga occitana nosta qu'ei gascona e la volem protegir. De la mateixa manièra qu'a Luxemborg, la lenga luxemborguesa (varietat de l'alemand) que i ei co-oficiau, volem ua lenga gascona (varietat de l'occitan) co-oficiau per e tà tots los pais gascons. Dens l'estat francès, lo gascon (varietat de l'occitan) deuré estar co-oficiau dab lo francés ( varietat de la lenga d'oil). Aquò me sembla juste e normau. Non i a pas nada rason tà substituir la lenga gascona per ua varietat occitana non-gascona a noste.

Joan deu Peiroton ha dit...

Bon, la lenga catalana que s'ibridiza gaujosament dab lo gascon dens los mens circuits neuronaus lol ! mateixa qu'ei un mot catalan, en gascon: medisha, medeisha o madeisha (en gràfia de Fabra: medixa, medeixa, madeixa), medisha en gascon "simplificat" , , madeisha en Haut-Comenge, Coseran e Aran.

Fiondil ha dit...

Ay, Joan, que los languedocianos (tus propios vecinos tolosanos, vaya) confunden el contenido con el todo!
Y se creen que una Occitania liderada y centralizada desde Languedoc es un objetivo honorable.
Mira cómo confunden identificando su región occitana con la propia Occitania lingüística (en su variedad y diversidad: gascón, lengadociano, catalán, lemosín, auvergnés, provenzal):
Occitania es Languedoc

Joan deu Peiroton ha dit...

Adiu, Fiondil! Non. N'èi pas paur a ua volontat d'"imperialisme" lengadocian. N'ei pas vertat qu'aqueste imperialisme existeish de manièra generau. I a ua tradicion vielha de tolerància e d' arrespècte de la diversitat nosta a çò deus occitans, e m'i senti a casa mea. A jo, la crotz occitana m'agrada, la trobam a la val d'aran, en Bearn, pertot. Simplament, que vòli un estatut d'oficialitat per la lenga gascona, que sia visibla. Vòli pas que'm disen: en occitan, castillo/castel/château que's ditz castèl. Pr'amor nosautes que disem castèth. E castèth que volem contunhar de díser. A mes, que vòli un diccionari japonés-gascon-japonés. Quan me crompi un diccionari de francés, qu'ei plan escriut lenga francesa, n'ei pas escriut lenga d'oil segon los parlars de l'isla de França o non sèi qué. Jo, que vòli un diccionari generau de la lenga gascona. Lo gascon s'ac amerita. La nosta pertanhença a l'occitan la marcam per la gràfia e l'adopcion de termes scientifics o saberuts comuns a totas las varietats de l'occitan. Mes n'abandonaram pas jamei la lenga gascona.

Henry The VIII ha dit...

Gràcies per les explicacions sobre l'occità que em vas donar en el post anterior. Salutacions.

Fiondil ha dit...

Tiempo al tiempo, Joan.
No querría ser apocalíptico aquí, ni hablar de lo que se supone no me incumbe, pero de cara al exterior la lengua occitana es la lengadociana, y a medida que ésta vaya consiguiendo éxitos (puede que un día incluso la oficialización) surgirán los problemas con sus lenguas hermanas (gascón, provenzal...), y más sobre todo el gascón, que debería ser oficial y protegida en toda la Gascuña y que es la que tiene un caracter más marcadamente diferenciado de entre las lenguas occitanas.
Sería terrible que se "oficializara" el occitano en todo lo que se considera "Occitania", ya que seguramente se estaría pidiendo una variedad estándar única para toda ella, y no dudes que ésta será el languedociano.
Ahora está muy bien ir todos juntos, pero tened cuidado con el occitanismo!
A mí no me gusta la cruz tolosana, qué le voy a hacer, me parece un símbolo de imposición cultural ajeno a Aquitania y Gascuña, y no un símbolo de unión fraternal como pretende ser (y aunque ahora tal vez lo sea, en un futuro intentarán homogeneizar culturalmente Occitania).

Joan deu Peiroton ha dit...

Oc, compreni plan lo problèma de la lenga estandard. Xavier Lamuela ac avèva escriut: un diasistèma (l'occitano-romànic) e duas lengas : l'occitan e lo catalan. Mès non. Lo catalan ei ua lenga qui hè part deu diasistèma occitano-romanic, d'acòrd, mès l'occitan eth-medish qu'ei un ensemble tròp complexe tà poder dar lòc a ua nòrma unica de manièra practica. Ac sabem tots perfectament. Dejà Pèire Bec (de l'Institut d'Estudis Occitans) ac avèva escrit: un diasistèma e tres lengas: catalan, gascon e occitan (au sens estrèit). Jacques Allières (regretat professor a l'universitat de Tolosa-lo Miralh) tanben, véder lo son article pareishut en catalan: occità, gascó i català: punts de contacte. E deguens lo gascon, que ns'arretrobam dab la nòrma aranesa, d'usatge quasi exclusiu tà la Val d'Aran. Donc, au totau, que harà de tota manièra mes de tres lengas normativizadas, ja que tau gascon medish, n'i aurà dejà, ça'm sembla, mes d'ua !

Joan deu Peiroton ha dit...

Lo titòu de l'article d'Allières qu'ei mes exactament: "occità, català i gascó, punts de contacte".

優次 (Yuji) ha dit...

A jo me semble que serie interessant se hessen un tipe d'Interlingua occitana, ei a dider, hèr un estudi deras variantas occitanas analisant es punts comuns a totes o ara majoria deras variantas e crear ua lengua artificiau unificada sonque entà era administracion e alavetz fomentar er ensenhament en cadun des dialecti.
Se quauque dia jamès (ehrr en gascó existeix la doble negació com en català?) reconeishen er occitan coma lengua co-oficial, creigui pas que se poderà accèptar toti es dialecti e alavetz auràn de trapar quauqua solucion. E a jo tanpauc non me semble just que s'escuelhe eth lengadocian...

Joan deu Peiroton ha dit...

Exacte, ua lenga sintetica a la manièra basca. N’ei pas la tendéncia actuau. I avó ua proposicion de lenga sintetica tà TOT lo diasistèma occitano-romànic. Un occitan « batua », qué ! Ac hasó lo lingüista valencian - e nacionalista occitan - Michel (prononciat Miquel) Venturà Balanya au sègle passat. Lo son article titolat « vers l’unificació dels parlars d’oc », l'avèva escriut en occitan ‘batua » devath (dejós) lo pseudonime de Euphemia Llorente. Tà'u léger cau anar aquí :
http://www.oc-valencia.org/files/1_7.pdf
Suber l’istòria deu moviment pan-occitan e de las relacions enter lo nacionalisme pan-occitan e lo nacionalisme catalan, cau absolutament léger la tési doctorau deu professor Lluis Fornés (Universitat de Valéncia). Ei titolada "el pensament panoccitanista (1904-2004)". S’i tròban un arramat de citacions panoccitanistas de personalitats tant deu nòrd com deu sud de la frontièra estatau (a començar per Enric Prat de la Riba). Aquestas citacions panoccitanistas que son estat reprimidas au sens psicanalitic de la paraula. La tesi, un tribalh interessantissim. se pòt descargar aquí :
http://www.oc-valencia.org/files/autors/El_Pensament_Ultima.pdf

"creigui pas que se poderà accèptar toti es dialecti " , aquò ei estat ua rason màger tà la secession catalana deu sègle passat, lo panoccitanisme èra percebut com un concèpte en contra deu moviment nacionalista catalan. E, au dia de uei, vedem plan l'emergéncia d'un moviment secessionista gascon, sufeish de léger los messatges suu site gasconha-com. Se consideram lo gascon coma lenga au medish titòu que lo catalan, lo problèma de la visibilitat deu gascon non se pausa pas de la medisha manièra. I a ua plaça suficient per las tres lengas (o mes) deu diasistèma. Que lo secessionisme gascon se planteje en terme pas sonque lingüistic mès tanben nacionalista me sembla clar, la causida deu drapèu gascon (sense la crotz occitana) n'ei un signe.

Joan deu Peiroton ha dit...

Henry the VII: de res, home! /d'arren, òme! ;)
Entà (per) respóner a ua question tua, son entre 2 e 9 millions los locutors nadius de l'occità a França, tota varietat (qu'ei a díser gascon inclús, catalan exclús), segon la wikipedia
http://ca.wikipedia.org/wiki/Occità