dimecres, 21 de novembre de 2007

Lo tresen òme: Miquel Ventura i Balanyà



Michel (sic) Ventura i Balanyà, vadut a Reus (Baish Camp, Principat de Catalonha), qu'èra lingüista de formacion, catalan de soca, catalanista e pan-occitanista. La viquipèdia occitana no'u coneish pas e la viquipèdia catalana que'u menciona en sonque tres frasas:
"Miquel Ventura i Balanyà fou un escriptor català nascut a Reus el 1879. Fou autor d'una ortografia etimològica del català entre d'altres obres. Va morir el 1930 a Madrid". En Lluís Fornés, professor a l'Universitat de Valéncia, occitanofile e occitanofòne, que dediquè la soa tèsi doctorau a la pensada pan-occitanista durant los darrèrs cent ans, chic o mic. Totas las citacions deu messatge precedent qu'estón tiradas deu son tribalh. En Lluís que consacrè un article a Michel Ventura i Balanya. Aqueth article, escriut en catalan, que parescó hens la revista valenciana occitanista "Paraulas d'oc" . En Lluís que i tornè publicar l'article originau de Michel Ventura i Balanyà, en lo quau lo filològue catalan exposava los fondaments de las soas causidas normativas tau pan-occitan unificat. M. Ventura i Balanyà signè aqueth article, titolat "vers l'unificació dels parlar d'oc"- dejós lo pseudonime d'Euphemia Llorente, qui èra lo nom de sa hemna. Notatz que Miquel s'escriu plan Miquèl en gràfia alibertina (occitana), la fòrma Michel emplegada per Ventura qu'ei ua gràfia personau copiada deus trobadors, mès que la cau léger Miquèl.

Notas: gasc. hemna = leng. femna = cat. dona
tau = tà lo : per el

4 comentaris:

Fiondil ha dit...

Aquera grahia dab "ch" (prononciada "qu") qu'èi com la italiana, no?

Joan deu Peiroton ha dit...

Oc, la trobam tanben en occitan medievau (per exemple dens los manuscrits deus francos de Jaca, que i trobam che, chi per que, qui. Dens la lenga deus trobadors, qui serviva de modèle tà M. Ventura, que i trobam chant, chantar, çò qu'a hèit parlar de lenga lemosina per la lenga dels trobadors, en occitan deu nòrd (lemosin compres), ua vaca qu' ei una vacha e cantar hè chantar). Totun, non podem pas descartar l'ipotèsi que la ch trobadorenca se prononciava c/qu. En catalan, ch finau = c, aquesta gràfia n'es pas mei emplegada. La podem trobar fossilizada, totun.

amandaemilia ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Mon ha dit...

Adiu, Joan, es curios acabo de llegir aquest post on parles d'en Ventura i Balanyà, un home de Reus no se si saps que on jo visco Mont-roig esta a 15 km de Reus desconeixia aquest personatge, gracies per donar-me'l a coneixer