dilluns, 17 de març de 2008

Atencion: non cau pas emplegar "estar "en lòc... d'"estar" !!!

En lengadocian, lo vèrbe auxiliar èsser o èstre que's conjuga atau:
1- soi (sòi /som) ( atencion: ò que's pronóncia com en catalan mès o e ó que's pronóncian com la u catalana).
2- siás (ès, sès)
3- es
4- sèm (èm)
5- sètz (ètz)
6- son


En catalan rosselhonés, que trobam lo doblet sere e estre qui's conjuga atau:

1- sun, sum (som en lengadocian que's pronóncia coma sun en catalan )
2- ets/et
3- és
4- sem
5- seu
6- són

La fòrma estre de l'infinitiu de l'auxiliar qu'ei un rosselhonisme "occitan" (aquera expression m'agrada mes qu'occitanisme rosselhonés, pr'amor que non m'an pas enqüèra convençut que lo catalan n'èra pas occitan) qui n'existeish pas en la resta deu domèni catalan.

La conjugason de ser/ésser en catalan normativizat que's hè atau:

1- sóc
2- ets
3- és
4- som
5- sou
6- són

De notar qu'a Alguer, on lo catalan, d'origina barcelonesa, s'a conservat quauques trèits arcaics, lo vèrbe ésser o ser se conjuga de manièra pro semblant a la de èsser/estre lengadocian:
1- só
2- sés
3- és
4- sem
5- seu
6- són

En gascon, qu'ei la fòrma corresponent au lengadocian/catalan èsser/ésser qui n'existeish pas.

Lo grop tr que trobam dens mots occitans non gascons coma quatre, mèstre, ventre, nosaltres/nosautres, eca que's simplifica en t en gascon: quate, mèste, vente, nosautes/nosatis/nosati, eca.

De la medisha manièra èstre que hè èste.


En gascon la r finau deus mots no's pronóncia generaument pas: segur [segü]; madur [madü], la mar e lo pinhadar [la ma e lu pinyadà], enter [ente] (l'equivalent gascon de entre), eca, totun, en gascon orientau, la mar que's pronóncia [la mar]. La r finau que's pronóncia totstemps dens los mots qui hèn derivats en que trobam aquera r doblada, coma per exemple : lo tòr [lu tòr] (la torrada). En catalan, tòr que's ditz gelada, torrada qu'ei glaç o gel.

La r finau deus infinitius non se pronóncia pas jamès, en nada circonstància, contrariament au catalan: volem cantar-la [bulem cantà-la]
Aqueras r de l'infinitiu, la grafia gascona de Coromines-Fabra non las nota pas: cantà, sortí, èste...La grafia de l'Institut d'Estudis Occitans (la d'aqueth blòg) las nota, çò qui complica l'ortografia en particular quan i a dieresi deu pronom fèble:
cantar / sortir / èster
lo volem cantar = que'u volem cantar = que volem cantà'u
la volem cantar = que la volem cantar = que volem cantar-la , que trobaratz tanben la grafia alternativa, ara rara: que volem cantà-la


En gascon occidentau èster qu'ei vadut estar. Doncas, en gascon l'auxiliar qu'ei èster o estar. Totun, la fòrma deu preterit simple d'estar nes rapera que n'ei pas un vèrbe deu prumèr grop: estoi, estós eca...

En gascon, estar/èster au present de l'indicatiu que's conjuga atau:
1- soi/ sòi/ sò
2- ès
3- ei/es
4- èm
5- ètz
6- son


Non cau pas con.hóner lo vèrbe auxiliar estar dab l'aute vèrbe gascon estar !!!!
estar (II):
1- estau
2- estàs
3- està
4- estam
5- estatz
6- estan
Estar (II) qu'ei plan un vèrbe deu prumèr grop (com aimar, cantar ...), hent lo preterit simple com segueish:
estèi, estès eca...

En gascon, lo -tz finau deus vèrbes qu'ei lo mes sovent - mès pas tostemps, que depen deus parlars- prononciat coma ua -t simpla (cantat; sentit; entenet) e non coma -ts.
Estau per estatz qu'ei dialectau en gascon. Qu'ei ua caracteristica deus parlars deu gascon castelhonés en Vathmala, (Arièja). En aqueth parçan de Castelhon de Coseran, separat de Palhars per còths de mes de 2000 m d'altitud, que dísen aimau per aimatz, enteneu per entenetz, sentiu per sentitz, eca...Mès n'ei pas sonque un simple manlhevat deu catalan vesin, ja que, tostemps a Castelhon, dísen tanben poliu e petiu per polit e petit, non pas com en gascon generau ni en catalan. Poliu qu'ei tanben aragonés.

En catalan, dens la frase "estic malalt i content" , l'emplec d'estar per ésser qu'ei un castelhanisme d'usatge generau e modèrne a l'estat espanhòu, donc adoptat per la lenga normativizada. Lo rosselhonés e l'alguerés n'an pas patit d'aquesta corrupcion. N'emplegan pas jamès estar dens aqueth sens mès plan sere/estre peu rosselhonés, ésser/ser per l'alguerés, per exemple en rosselhonés: sun malalt i content. En gascon com en lengadocian, la frase seré: soi malaut e content. Notaratz que lo mot occitan malaut provien deu latin malehabitu e que lo mot catalan malalt non vien pas directament de malehabitu mès qu'ei un derivat "dialectau" de l'occitan malaut.

Tà illustrar las diferéncias de sens que i a enter estar e estar en gascon, aquí qu'avetz quauques exemples:
Que soi a Tolosa e que soi content. Non soi malaut mès que soi pensatiu . Be soi d'acòrd! (estar I /èster)
Aqueth pantalon que t'està plan/ben (estar II).
Que m'estau a Barcelona per quauques dias. (està's, fòrma pronominau d'estar II).

Que corresponen plan a l'usatge d'ésser e d'estar en catalan classic.

Bon, tà'vs recompensar d'estar arribats dinc aquí, que v'èi penjat ua cançoneta de La Carrau.

8 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

Una abraçada

Dídac López ha dit...

A Barcelona, en canvi, els usos més habituals serien:

- Estic a Tolosa i estic content. No estic malalt sinó que estic preocupat. Estic d'acord!
- Aquest pantaló t'està bé.
- M'estic a Barcelona per uns dies.

Amb una mica de consciència lingüística:
- Sóc a Tolosa i sóc content. No estic malalt sinó que estic preocupat. Estic d'acord!

Per dir "no sóc malalt sinó que sóc preocupat" tampoc no passa res a Barcelona. Però si dius "sóc d'acord" i et miren de dalt a baix i rumien sinó ets un malvadíssim "desespanyolitzador" del català.

Joan deu Peiroton ha dit...

O potser:
"Sóc a Tolosa i estic content. No estic malalt sinó que estic preocupat. Estic d'acord! "
En "pur" rossellonès, em sembla que dirien: sun a Tolosa i sun content. Sun pas malalt mè sun preocupat. Sun d'acord!

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Així segurament que acabaré aprenent occità també.

Lliri blanc ha dit...

He vist que has posat un enllaç sobre el català de l'Alguer........un salut a tothom des de l'illa .CIAO

josep lluis r ha dit...

sóc catalanoparlant de tota la vida, tinc el nivell d de català (o iber-occità) i mai ningú (cap filòleg) no m'ha sabut (o volgut) explicar com funciona això del ser i estar. bufen i diuen: "massa complicat, deixa-ho córrer"
jo, el que, de moment, tinc entès és que "sóc a barcelona" s'usa per dir que en el moment que es parla s'és a barcelona i, en canvi, "estic a barcelona" vol dir que es té la residència a barcelona, encara que quan es digui la frase hom sigui a tolosa
bona pasqua

Anònim ha dit...

Las expressions amb ESTAR correctes :

Ser de : Naixement

Sóc del Masnou

No ser-hi tot : Sense enteniment

El Lluís sembla que no ho sigui tot.

Tant ser a algú : No importar a algú

Tant m'és una cosa com l'altra

Som-hi : Decisió d'emprendre una acció conjuntament

Anem a la platja? Som-hi!

Estar amb : Ser d'acord

Estic amb tu!

Estar de : Fer de

Està d'auxiliar d'infermeria

Estar en : Consistir

El problema està en la redacció

Estar per : Atendre, despatxar algu

Ara estic per tu!

Estar(-se) a /en : Residir

(M')estic a Olot

Estar-se amb : Conviure

El meu germà s'està amb els meus pares

Estar a/en/per : Trigar

Vaig estar dues hores per arribar a casa

Estar-hi : Ser d'acord

Hi estàs o no, amb el que et proposo

Estar ne (de) : Apreciar

N'està molt, del seu germà

Estar-se (de) : Abstenir-se

Se n'està, de fumar.

jpgine ha dit...

"tu et" en rossellonès per "tu ets" és sols una forma de pronunciació (assimilació) en casos com : "et vingut ahir" (eb bingut ahire). Jo Sóm és la forma normalitzada en balear, aplicable al rossellonès, que al Vallespir diu "som vingut" i no "sum vingut" (o tancada i no U)