divendres, 7 de març de 2008

Canti pas per jo


La comuna de Belestar de la Frontièra, als Pirineus Orientals té la particularitat que el seu territori és mig occità i mig català. Les bornes frontereres d'abans el (mal)tractat dels Pirineus passen pel mig del territori comunal. Ull, català aquí no vol dir barceloní o català fabrenc. Ja sabeu que el català rossellonès occitaneja molt. No sols el vocabulari rossellonès comparteix una llista interminable de mots i d'expressions amb el llenguadocià (tabé, let,leda , codena, nalt, peirer, veire, belleu, pou, feda, teta, destetar, gaspa, cornes, rega, ribera, beç, jaupar, araire, peixoner, allargar, allandar, aurendola, dobrir, dintrar, dostar, bel/bela, cilla; fardejar, cogot, eca, eca,) sinó que la manera de pronunciar el català rossellonès ja occitaneja (en particular, la o tancada és pronunciada u: font, jove [fun], [juve]), l'accent també (musica, agla per música, àguila) , se passejar per passejar-se (me passegi per em passejo), la manera d'expressar la negació (canti pas per jo per no canto per a mi), la desinència de la primera persona en i, canti, cantavi, cantarii, diui (dic), creui (crec), responi (responc) preni (prenc), , la conjugació de sere, estre: sun, es, és, sem, seu, són, ...eca
Allò que potser no sabeu pas és que l'occità veí de Fenolhedés (P.O), País de Sault (Auda) i Donesanés (Arièja) (grup sud-pirinenc del llenguadocià) catalaneja força. A Tolosa o Montpeller diuen le castèl o lo castèl, aquel, la luna, las lunas, fait o fach... En llenguadocià sud-pirinenc diuen, per lo castèl, al castèlh (pronunciat com en català central o oriental [el castell]), aquelh [aquell], la lhuna [la llüna] i al plural: les lhunes [les llünes], fet i no fait ni fach, i fins i tot per ditz diuen diu en alguns llocs.

El català rossellonès i el llenguadocià del grup sud-pirenenc són tan semblants que l'intercomprehensió és total i resulta molt difícil considerar que no són variants dialectals de la mateixa llengua. I aquest parentiu fa tornar bastant arbitrària la classificació d' alguns parlars dins l'un o l'altre idioma. La millor prova: els habitants de Maurin (Maurí, a Fenolledès) consideren que parlen llenguadocià però l'opinió d'en Joan Coromines n'era que parlàven català. Llenguadocià o català? Igual, a la zona de contacte.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Tens un blog magnífic. Sóc catalana i m'agradaria aprendre una mica d'aranés. Desgraciadament ho hauré de fer desde casa.
Algun consell? llibre en particular?
Sóc bastant tossuda i amb l'euscar tot i no tenir un gran nivell em faig entendre i l'entenc bastant ( sobretot si és escrit).
petons

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Jo també voldria aprendre aranès o qualsevol altre occità. Pots començar llegint blogs en aranès. N'hi ha poquíssims, em sembla. Jo només en llegeixo un. Si vas a la llista d'enllaços del meu blog el trobaràs. A Barcelona em penso que en fan de classes d'aranès, em smebla que la Generalitat ho fa. Jo he decidit posar-me a llegir novel·les en occità directament, de rebot aprenc coses.

Joan, com que les llengües com a tals filològicament no existeixen, no cal que ens reocupem de si són català o occità.

Joan deu Peiroton ha dit...

Anònim, gràcies pel compliment. Et suggereixo de posar-te en contacte amb la conselleria de cultura de la Vall d'Aran, pots fer-ho a partir de la plana web de Consell general / Conselh Generau dera Val d'Aran :
www.conselharan.org
T'aconsellaran sobre el material pedagògic disponible per aprendre l'aranès. Pots també sintonitzar meddia aranés a Catalunya Ràdio i seguir les emissions de l'Infoc a Barcelona TV (en aranès o en llenguadocià) , o les mateixes penjades a Youtube, que trobaràs en buscant-hi "Infoc".

Joan deu Peiroton ha dit...

Eduard, doncs, d'acord.

Anònim ha dit...

Moltes gràcies, així ho faré.

Merike ha dit...

Joan, finés per a tè molt fàcil amb English-Finnish-English Machine Translation - Demo
Heike escriu frases perfectes!!!

zel ha dit...

Ai, Joan, veus com encomanes ganes de saber? Ara que entenc una mica més quan escrius amb el que sigui, que ja m'embolico amb tantes denominacions, el que faig és clicar els teus enllaços lingüístics, de ràdio o musica i apala, a escoltar i llegir!
Petons!

Jacob ha dit...

Joan, a poc a poc ja estimo l'occità. De fet a Mallorca tenim moltes arrels ,però poca documentació especialitzada. Els meus avantpassats jueus eren de Cotlliure i alguns provenien de Lumel.
Salut

Joan deu Peiroton ha dit...

Jacob: segons vaig llegir, hi ha encara a la Catalunya del Nord families de tradició cripto-jueves, sobretot a Cotlliure, Perpinyà i Prat de Molló. Els comtats del nord eren sota juridicció francesa el 1492,doncs els jueus hi eren encara fins a la data de la retrocessió dels comtats a Espanya el 1493. Els "darrers" jueus catalans van ser expulsat a la tardor de 1493, van embarcar a Port-Vendres (a prop de Cotlliure) per Napols i des d'allà van migrar a l'imperi ottomà. A Cotlliure van eregir un monument al peu del castell dels reis de Mallorca, per retre homenatge als darrers jueus expulsats dels comtats. Van posar-hi la llista dels noms dels expulsats. Hi dedicaré un pròper post. A Cotlliure com a Perpinyà, els Dominicans eren molt actiu en vigilar els conversos qui eren obligats de viure a un barri molt a prop del convent. Els Dominicans van ser expulsats de França a la revolució francesa i el convent de Dominicans de Cotlliure és ara un museu d'art moderne i l'esglesia una botiga de vins.

R-Lo ha dit...

Joan, altra obra mestra sobre la llengua. Bravo!

Anònim ha dit...

"dostar" no l'he sentit mai en septentrional, belleu s'usava o sols al nord. ah i és "parlAven"