dilluns, 24 de març de 2008

La lenga de la Peirotona


Aqueth messatge qu'ei dedicat tot especiaument tà la Peirotona, que la soa lenga deu brèç ei lo yiddish e non pas lo francés. Que comencè a parlar francés sonque a l'escòla, mès a casa, la lenga qu’èra tostemps lo yiddish. En Polònia, son pair qu'estó educat au heder, qu’ei a díser l'escòla religiosa judiva, que la lenga d'ensenhament i èra sonque en yiddish. Doncas, son pair èra guaireben analfabèt en polonés, lenga que parlava correntament plan segur, mès que sabèva pas tròp plan escríver. La lenga qui sabèva escríver qu'èra sonque lo yiddish. Aquesta lenga, de basa alemanda, que s'escriu dab letras ebrèas de dreta a esquerra. La mair de la Peirotona qu'estó educada a l'escòla publica en Polònia, doncas en polonés. Era non sabèva pas ni léger ni escríver lo yiddish qui èra totun sa lenga mairau. Sabem de per la soa correspondéncia epistolària qu’a còps escrivèva en yiddish de manièra fonetica dab letras latinas. Los parents de la Peirotona parlavan aus lors infants exclusivament en yiddish. Que's parlavan enter eths en polonés sonque quan non volèvan pas estar comprés per la mainada. Un dia que'vs contarèi com e's podón escapar deus nazis durant la guèrra mentre que tota la rèsta de la familha: grand-parents, parents, hrairs, sòrs, oncles, tantas, cosins, infants, tots, deus costat deu sògre com de la sògra, estón arrestats e exterminats. Degun non subervivó pas aus camps de concentracion. De los 6 milions de judius assassinats en los camps, 3 milions èran de Polònia. En Polònia, la guèrra a penas acabada, que i avón enqüèra agressions antisemitas contra los subervivents, çò qui acabè de convéncer los mens sògres de quitar lèu lèu lo lor país de naishença. Èran ja maridats e avèvan un nenèt de mens d'un an. Qu'arribèn clandestinament tà Paris, despuish l'Ozbequistan, travessant tota l'Europa, passant las frontièras clandestinament, n'avèvan pas nat paper, a pè, sens arren d'arren, quasi nuds...Tà anar on? L'ua que volèva anar en Palestina e l'aute taus Estats-Units, o ben èra lo contrari, me'n brembi pas. En tot cas, com n'èran pas d'acòrd suu país tà on emigrar, que demorèn a París. A la debuta, non pensavan pas demorar en França, e la Peirotona que i neishó apatrida, qu'estó naturalizada francesa sonque a l'atge de cinc ans. Abans era, ua sòr que neishó a París tanben. L'ainat qu'èra neishut a Tashkent, en Ozbequistan. Finaument, que's vadón tots francés.

La Peirotona qu'aprengó a léger lo yiddish gràcias au pair qui la ac ensenhè en la hasent léger articles deu jornau parisenc Undzer Vort (Indze' Vort com ditz la Peirotona / Nosta Paraula en gascon). La lenga parlada a casa de la Peirotona qu’èra un yiddish de Polònia, qu’ei ben diferenta deu yiddish normatiu sustot per la manièra de prononciar. Ma hemna pòt léger e compren la lenga normativa mès que parla sonque lo son dialècte. Tad era, lo yiddish normatiu qu’ei un yiddish un pauc estranh e sovent que ditz en parlant de la lenga normativa: aquò n'ei pas yiddish deu bon. Mès en realitat qu'ei plan lo yiddish unificat "oficiau".
.
Tà'vs dar ua idea de la diferéncia de prononciacion enter lo yiddish normatiu e lo yiddish polonés (qu'èra la fòrma mes parlada deu yiddish en nombre de locutors abans la Shoa), aquí qu'avetz quauques exemples:

1- Lo dia que’s ditz en alemand der Tag, en yiddish normatiu qu’ei der tog דער טאָג(la o que soa coma la ó catalana ), en lo yiddish de la Peirotona qu’ei de' tug (en transliteracion yiddish, u que sona coma la u catalana, pas coma la u francesa.

2- Fromm en alemand que vòu diser piós (en catalan: piadós). En yiddish normatiu, lo mot qu’ei frum פֿרום, En yiddish polonés qu’ei frim. Prononciar i per u qu’ei ua caracteristica deu yiddish polonés: tu= du דו/ dialècte: di; hrair = bruder ברודער/dialècte: bride', sinagòga = shul שול/ dialècte: shil. En alemand, Schule vòu díser escòla. Com lo mot occitan escòla, lo mot alemand Schule provien deu latin schola. En yiddish, shul, varianta dialectau de Schule, a pres lo sens de sinagòga. Prononciar u per o e i per u com ac hèn pot causar confusions. En yiddish normatiu, zun qu'ei só / sorelh (di zun רי זון / alemand: die Sonne), en dialècte, zun qu'ei lo hilh,de zun, en normatiu der zon דער זאָן, en alemand der Sohn. Lo yiddish parlat de la Peirotona non hè nada diferència enter los articles masculin e feminin der דער e di רי: que hèn tots dus de un pauc coma l'anglés the.

3- la frasa alemanda: das ist nicht gut (aquò n'ei pas bon) que’s vira en yiddish normatiu: dos iz nit gut / s'iz nit gut
En yiddish polonés: dus iz nisht git (git prononciat guit), s’iz nisht git.

4- la frasa," non, n’èi pas nat hilh, qu’èi tres hilhas" que’s ditz en alemand; nein, ich habe kein Sohn, ich habe drei Töchter (de prononciar en transliteracion yiddish: nayn, ish habe kayn zon, ish habe dray tökhter, ö n'existeish pas en yiddish).

Aquesta frasa en yiddish normativizat que hè: neyn, ikh hob keyn zun, ikh hob drey tekhter (kh: com la jota castelhana)

En yiddish polonés de la Peirotona: nayn, ikh hob kayn zin, ikh hob dra tekhte'...


5- Trobam variacions gramaticaus en yiddish, per exemple l'usatge de l’auxilar hobn (aver) or zeynen (dialècte zeyn, zayn) (èster) tà formar lo preterit de geyn (anar): ikh hob gegangen / ikh bin gegangen (cf catalan he anat/ so(m) anat), o de variacions de genre : der kop/di kop (lo/"la" cap)


Lo yiddish qu'ei basicament ua varietat de l'alemand integrant 10 per cent de mots ebrèus e 10 % de mots manlhevats de las lengas eslavas. Aquestes 20 % de mots estrangèrs a l'alemand son lo sol obstacle a la comprehension deu yiddish normatiu per un locutor alemand. Los mots eslaus son tanben desconeguts en yiddish occidentau. En realitat lo yiddish occidentau, guaireben extinct, que poderé estar considerat coma ua lenga distincta de l'orientau au dia de uei. Los quauques textes modèrnes escrivuts en yiddish per locutors de yiddish occidentau ac son tots en lor parlar occidentau e non pas jamès en yiddish normatiu, çò qui mòstra que lo normatiu lor ei estranh.

Lo yiddish, deu hèit de l'istòria deus judius europèus, que s'a incorporat mots romanics desconeguts en alemand. Per exemple, lo plat deu shabbes (shabbat, lo dissabte) qu'ei lo cholent (chulent en yiddish polonés), qu'ei ua variacion fonetica ben yiddish deu mot gallo-romanic (ancestre de la lenga d'oil, de l'occitan e de l'arpitan) chalent, sia ua varianta dialectau de calent, mot enqüèra viu en catalan (calent en catalan, caud en gascon). Lo cholent qu'ei lo plat - ua sorta de borit (pot-au-feu) que's guarda caud suu huèc durant tot lo dissabte, ja que la religion judiva prohibeish d'alucar e d'apagar un huèc durant tota la durada deu dissabte. Un aute mot d'origina romanica qu'ei lo nom de hemna Yentl, deu romanic gentille/gentile. O tanben lo vèrbe bentshn, que vòu díser : recitar las benediccions (bentshn, de l'italo-romanic bendicere). Son mots tipicament yiddish, desconeguts dens la lenga "mair", l'alemand.

Lo domèni istoric deu yiddish que cobreish un territòri pro gran: a l'oèst, que comença aus País Baishs e en Belgica, que compren las regions orientaus de França, lo yiddish qu'ei doncas plan ua lenga de França qui pro sovent ei oblidada en las listas de las lengas de França. Lo domèni istoric deu yiddish cobreish ua part hèra petita de Danemarca, lo nòrd de l'Itàlia, l'Alemanha tota e tots los país de lenga alemanda, al nòrd s’esten a tots los país baltics e a l'èst cobreish tots los país eslaus e la Hongria. Que hè doncas un territòri fòrça gran, repartit en un arramat d’estats. La dialectalizacion qu’èra ineluctabla.



Lo yiddish normativizat qu'ei ua lenga sintetica, com lo Batu basco, qu’ei a díser que n’ei pas ua varietat naturau de la lenga. Qu'ei important d'ac compréner: lo yiddish normativizat, l'unic qui s'escriu, n'ei de cap lòc, que s'a pres elements de prononciacion e de formas gramaticaus de mantuns dialèctes. La prononciacion e la gramatica deu yiddish normativizat qu’obligan TOTS los locutors naturaus a escríver, léger o recitar los poemas en una varietat de la lenga diferenta de la lor. Tots los locutors naturaus sens excepcion, ja que lo yiddish normatiu n'ei pas de nat lòc, çò qui plaça tots los locutors sus un medish pè d'egalitat e doncas l'unitat de la lenga qu'ei preservada. La lenga normativizada qu’ei la lenga emplegada dens la premsa, la lenga de la literatura, e qu’ei la ensenhada en las Universitats. Atau, se pòt parlar d'ua lenga unificada. Imaginatz-vos ua lenga unificada tà l'occitan, o a ua escala mes petita e mes naturau, tau catalan o tau gascon! Lo yiddish l'a hèit en las annadas 1930 gràcias a l’Institut deu Yiddish basat a Vilno (Vilnius/Vilna) en Lituània, puish a Nava York desempuish la darrèra guèrra mondiau, mès que se'n a tornat crear ua dependéncia a Vilno recentament. La lenga sintetica unificada, un exemple de meditar tà nosautes...

En França, lo yiddish qu’ei indigèna en Alsàcia e en Mosela, qu'ei l’elsasser Jedisch o yiddish alsacian, a còps l'anomenan tanben judeo-alsacian. L'"alsacian" qu'ei constituit de parlars allemanisch, lhevats los parlars deu nòrd de l'Alsàcia que son deu grop frankisch (middelfrankisch/ francic moselan). L'allemanisch qu'aplega parlars alsacians, los parlars deu sud-oest de l'Alemanya e los de la soissa alemanda e d'ua part d'Austria. Lo yiddish alsacian ne seré pas basicament allemanisch e encara mens francic, encara que s'a ibridizat fòrça dab l'allemanisch. Claude Vigée, escrivan judeo-alsacian d'expression judeo-alsaciana, alsaciana, francesa e ebrèa, que'ns explica que lo yiddish alsacian era la lenga de casa, l'alsacian era la lenga de dehòra e quitament la de l'escòla ja que l'ensenhament deu francés se hasèva completament en alsacian: l'alemand èra prohibit a l'escòla e los mainatges non parlavan e non comprenèvan pas arren de francés. Que cau se sovier que l'alsàcia èra alemanda de 1870 a 1918, puish tornè estar francesa a partir de 1918, Claude Vigée que neishó en 1921. Qu'escrivó textes deus magnifics en las tres lengas : lo yiddish alsacian, l’alsacian e lo francés. Podetz escotar un texte en yiddish alsacian escrivut e lejut per Claude Vigée, s'ageish d'ua carta enviada a un cosin de Basel (Soissa). Que cau aver RealPlayer installat sus l'ordinador. Los qui coneishen l'alsacian poderàn constatar lo yiddish alsacian (dialècte deu yiddish occidentau) qu' ei plan ua lenga diferenta de l'alsacian e non pas sonque d'alsacian trufat de mots ebrèus. Lo yiddish occidentau qu'ei comprehensible per un orientau (la Peirotona que'u compren dab un pauc d'esfòrç), l'invèrs n'ei pas vertat a causa deus manlhevats eslaus de l'orientau.

La lenga yiddish partatja lo privilègi dab l’occitan d’estar ua lenga sens Estat representada per un Prèmi Nobel de literatura, Frederic Mistral per l’occitan e Isaac Bashevis Singer peu yiddish. Singer que parlava normaument lo yiddish polonés mès qu’escrivèva plan segur en yiddish normatiu e quan e hasèva un discors oficiau en yiddish, qu’utilizava sia lo yiddish normatiu sia lo son yiddish de Varsòvia segon las circonstàncias. Qu'avèva immigrat aus Estats-Units e que parlava anglés correntament (dab un accent ben yiddish), mès tota la soa òbra qu'estó escrivuta en yiddish. L'escotem en anglés sus ua video a prepaus deu son Prèmi Nobel:




L'extrèit deu film d'abans-guèrra que segueish, Tevye lo lèiter, qu'ei tirat de l'òbra de l'escrivan yiddish d'origina ucrainèsa Sholem Aleykhem. Lo film qu'ei en ua varietat naturau de yiddish (lo dialècte deu nòrd-èst) e non pas en la lenga normativizada (s’auditz plan, entenderatz que dísen di e non pas du, tug e non pas tog, zin e non pas zun, git (guit) e non pas gut. Totun, que presenta quauques diferéncias de prononciacion dab lo yiddish de la Peirotona (s'i pòt audir di veyst, la Peirotona diré di vayst, en yiddish estandard: du veyst, en alemand du weisst (du vayst). Tà la Peirotona, lo yiddish aqueste qu'ei deu hèra bon, non pas com lo yiddish normativizat que tròba estranh e tà díse’c brac, lèd. Abans Hitler, la fòrma de yiddish mes espandida qu’èra la polonesa.




En la video qui segueish, los beatles que cantan en yiddish normativizat (qu'ei un doblatge, plan segur!):



E aquí qu’avetz un dessenh animat cantat en yiddish deu nòrd-èst mesclat d'american, m'agrada la musica e bon, que’m hè arríder, que soi demorat joen...


Aquí qu'avetz l'alfabet en yiddish cantat en la lenga normativizada (sostitolat en ebrèu) dens ua emission de Porim taus mainatges...A la Peirotona l'accent deus cantaires non la agrada pas, mès qu'ei plan lo deu yiddish unificat.



E "Mary Poppins" (Julie Andrews) que canta (reaument, aqueth còp, n'i a pas nat doblatge) en yiddish durant un maridatge judiu!!! Son accent qu'ei deus bons (mantuns cantaires yiddish actuaus que'n poderen estar gelós), qu'ei yiddish deu nòrd-èst e non pas normatiu, dab quauques frases en yiddisho-american. Excellent tribalh!



Lo solet territòri que lo yiddish i a un estatut d'oficialitat qu’ei... lo Birobidjan, ua petita region autonòma de Russia, a l'extrème-orient de la confederacion russa, a la termièra dab China. Au Birobidjan, lo yiddish i ei cooficiau dab lo rus. Qu'èra ua invencion de Stalin qui avèva creat la nacionalitat judiva laguens l'U.R.S.S. e coma ne podèva pas aver de nacionalitat sens territòri, s'avèva inventat aquò deu Birobidjan. Après la caduda deu mur de Berlin, los judius de Birobidjan qu'emigrèn en massa tà l'America deu Nord, l'Alemanha o Israèl. Au dia de uei, sonque 1.5 % de la populacion deu Birobidjan parla yiddish de manièra correnta, sia haut o baish 2000 personas, la resta parla rus. Totun, lo yiddish que i a enqüèra un estatut de lenga oficiau e protegida e i trobam escrivans de lenga yiddish qui non son pas tots judius.
Lo Birobijan qu’ei lo territori marcat 22, en arroi sus la mapa, au nord de la China.


E tà acabar, quauques documents musicaus istorics, a l'origina gravats sus de 78 torns, de Aaron Lebedeff, enqüèra hèra popular a casa deus Peirotons au dia de uei:













Lo yiddish que demora ua lenga de comunicacion internacionau au dia de uei. Qu'ei vaduda sustot ua lenga de cultura e non pas tròp de la vita vitanta.

16 comentaris:

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

M'ha agradat molt de veure el mapa dels dialectes del yiddisch, que no l'havia vist mai. Quina feinada aquest article, però està molt bé, que així n'aprenem.

Joan deu Peiroton ha dit...

Eduard: si, la dialectologia del jiddisch és un capítol de la dialectologia alemanya que trobo força interessant. La questió de la formació del jiddisch (origen localitzat a una regió d'Alemanya?o origens multiples, més probable, i quina participació o influència dels diferents dialectes alemanys no-hebreus?) és encara objecte de debat.

Lo hilh: Que i a ua semblança, d'acòrd, mès dab lo Roger Siffer de trente ans a ! Lo Roger b'ei hèra mes vielh! Dilhèu que serà un clòne?
En tot cas, D'r Hans im Schnokeloch, aquò qu'ei nimporta qué!!! Arren a véder!!!
Quant au pan, m'as pas dit abans qu'èra lo tonton Al Zeimer que s'encargava de'u crompar? lol
Tè, ua fòto deu :Roger Siffer, hoppla geiss !!! ;)) Salut!!!

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Doncs sí, ben interessant saber-ho això que no hi ha acord sobre l'origen dialectal del jiddisch. Però almenys sí que es deu poder localitzar si té més presència d'alt o de baix alemany, no?

Joan deu Peiroton ha dit...

El jiddisch fa part de l'alt alemany, no hi ha cap de dubte, és en gran part derivat de l'alt alemany de l'edat mitjana (1100-1500), però no és de base alemànica (vull dir allemanisch). S'i troben trets procedint de l'Alemanya del centre i del sud (Bavària). Però és clar que d'altres dialectes alemanys van influençar la llengua per hibridització o manlleu. El yiddish normativitzat privat dels seus mots non-germanics queda encara molt comprehensible per un Alemany, molt més comprehensible que qualsevol parlar alt alemany del tipus allemanisch o pitjor encara si és baix alemany (si l'Alemany en questió no coneix aquests dialectes, clar).

zel ha dit...

Joan, Joan, treballes tant i tant per aquest espai que m'emociones, t'ho dic amb el cor... Avui llegint això, he quedat altra vegada meravellada, perquè en sabem tan poc, de tot això tan diferent que ens envolta??? ´Dubto molt que les persones que m'envolten sàpiguen que a tants llocs es parlen tantes variants de llengües tan llunyanes en el temps, és veritablement una riquesa, un tresor que es perdrà, si ningú en té cura... I nosaltres, miserablement posant el català com a primera i única bandera... em sento com un cuc, ara mateix... Petons a la Peirotona, si en sobren per tu, però avui són per ella...

Jacob ha dit...

Joan, enhorabona per aquest excel·lent post. Un viatge preciós per les arrels del yiddish. Guardo una entrevista que li feren a Claude Vigèe, publicada a el diari El Pais, ja fa anys. I no he arribat a veure cap obra seva en llengua catalana ni castellana.Saps si l'han traduït al català?
Per altre part, una abraçada a la Peirotona per tot el que sap i ha viscut.
Shalom.

merike ha dit...

Joan, Joan, tremolo davant de vostè saviesa. Hi ha 200 jueus finlandesos que parlen jiddisch, també. També petit ser al seu mapa. Encara que només 1300 jueus en la totalitat de Finlàndia. Petons a la Peirotona!

Joan deu Peiroton ha dit...

Zel: he trasmes el missatge i et porto la resposta: moltes gràcies i molts petons!!!

Jacob: no sé si Claude Vigée va ser traduit en castellà o en català...M'agrada molt llegir les seves obres, particularment els relats de la seva infantesa alsaciana.

Merike: Finlàndia no fa part del yiddishland. Els locutors de jiddissh que s'hi troben ara son descendents d'immigrants vinguts del yiddishland, probablement de Russia i de les seves províncies bàltiques. El jiddisch és parlat a gairebé tots els paisos del mon, a tots els continents.

Lliri blanc ha dit...

Després d'haver llegit aquest post per el qual t'agraeixo, declaro publicament tota la meva ignorancia!Quina gràcia sentir Julie Andrews cantar en yiddish i quina diversio' la canço' dels Beatles!Encantada per tot això que he pogut apprendre(ja, tinc una mica de dificultat amb el català).
Una abraçada per a tu i a la Peirotona.

Dídac López ha dit...

La recuperació de l'hebreu ha estat una de les coses més grans del segle XX. Això implicava, naturalment, una pressió negativa pel jiddisch. Però també hi havia la pressió negativa, potser més forta, que afavoria l'adopció plena de les llengües russa, polonesa, francesa, etc., o, directament, de l'alemany estàndar. D'altra banda, la fixació d'un jiddisch literari (amb una producció que arriba a la més alta plenitud en la primera meitat del segle XX) també ha afectat la diversitat interna. Però això darrer ha estat un fenomen generalitzat en l'àmbit alemany (avenços de l'alemany estàndar i del neerlandès estàndar en detriment de les formes lingüístiques regionals).

D'altra banda, paral·lelament, hi ha la qüestió dels dialectes jueus occitano-romànics, principalment el shoadit i el judeo-català. Ara són desapareguts, per bé que el judeo-català ha influït, ni que sigui mínimament, en el ladino o sefardí.

merike ha dit...

Gràcies, Joan. La gent jueva venia a Finlàndia principalment des de Rússia després de 1808 quan Napoleon feia una tracte amb el tsar i Suècia havia de donar Finlàndia a Rússia. Hi havia una guerra i finlandesos perduts en 1809 i ens convertíem en una part autònom de Rússia. Així els soldats del tsar eren també jueus, s'enviaven a Finlàndia per complir aquí durant 25 anys - fer-los oblidar la seva religió!
El desembre a un Festival Klezmer a Hèlsinki tenien un obra en la llengua de yiddish (Sholem-Aleichem, Mazl Tov). Els jueus finlandesos parlen yiddish lituà, (litvish idish) amb una influència de paraules russes i sueques. Klezmer està aconseguint popular i la gent jove està interessada a reactivar la llengua de yiddish al nostre país. Em disculpo per l'ús de Translendium (El meu anglès a català).

Ferran ha dit...

Joan, és admirable la feinada que has fet amb aquest post. De debò que es mereix un sonor aplaudiment.
Un 80% del que hi he llegit ha estat nou per mi (i això que m'interessen les llengües!). En qualsevol cas, un post documentat i extens com aquest mereix, de debò, l'enhorabona més sincera.
I moltes gràcies per fer-nos una mica més savis!

Joan deu Peiroton ha dit...

Lliri blanc : una abraçada per a tu de part nostra !

Dídac López : una bona notícia : la mort anunciada del Shoadit (judeo-occità) no sembla pas tan certa segons una investigació conduida per Haim Vidal Sephiha catedràtic (ara retirat) de judeo-espanyol a París. A més, la llengua és encara ensenyada a Provença i una associació de parlants de Shoadit va constituir-se recentment. Quant au judeo-català, és un tema que m’interessa molt, vaig consacrar-hi un post l’any passat. El de Girona-Perpinyà semblava molt occitanitzat encara al segle XIV, una resta probable de la koiné panoccitana (occitano-catalana) de l’edat mitjana, cal recordar-se que els jueus van ser expulsats del reialme de frança al segle XIII (llevats els del comtat Venaissí que eren sota la protecció dels papes d’Avinyó , doncs els mateixos ancestres dels locutors de Shoadit) i els jueus occitans van refugiar-se en massa a Catalunya, on es parlava la mateixa llengua . Em sembla que les traces del català en judeo-espanyol son quasi-nul.les : hi ha el verb « caler » i no gaire més, crec. I els cognoms molt deformats a vegades. El gran rabí de Franca, Joseph Sitruc (de procedència tunisiana) té un cognom d’origen clarament català (o occità, és igual). L’origen de Sitruc és l’occitano-romànic Astruc. Astruc va ser « compres » com As Struc en àrabe (o HaStruc en hebreu), siga « El Struc » com diríem « En Joan »). En àrabe com en hebreu, no els agraden la successió de dues consonantes, hi posen generalment ua yod entre, les dues : Struc > Sitruc i ja està. Tampoc, no és evident de reconèixer en el cognom sefarado-francès Chicheportiche el cognom català Sesportes, forma plural de Saporta (també sefaradí, comprendre la porta, amb l’article salat)). L’escriptura del judeo-espanyol en letres hebreus pot ser la causa de la deriva , en judeo-espanyol, s i x (sh) son indistinctament transcrites amb la letra sin, ש, i la e com la i amb la letra yod : י .

Ferran : Gràcies pel compliment. Tinc la sort d'haver esposat una dona que parla el jiddisch, una llengua que m’agrada molt a mi que no sóc jueu.

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

En Claude Vigée, seria molt estrany que l'haguéssin traduït al català o al castellà, perquè la gent és molt ignorant i no vendria. A veure quan s'adonen els que es diuen intel·lectuals que aquesta literatura, encara que estigui escrita en alemànic, és cultura universal d'alta qualitat.

Jacme ha dit...

Adiu, ai legit endacòm que lo judeò-provençal s'acabèt en usança costumièra dins la Vau Clusa (Provença) dins las annadas 1970 ... lo judeò-provençal es a botar ont sus aquesta mapa ?

Joan deu Peiroton ha dit...

Eduard: la major part de l'obra de Claude Vigée queda d'expression francesa.

Jacme: lo Comtat Venaicin, efectivament: Avinhon, Carpentràs, Cavalhon e l'Illa de Sòrga. Se pòt légir que lo darrièr locutor qu'avia lo shoadit coma lenga mairala èra l'escrivan provençal Armand Lunèl que moriguèt en 1977, mas una enquèsta faita en 1981 demonstrèt que lo shoadit èra encara parlat. E i a un interés per reviscolar la lenga que es ensenhada au dia de uei. Es basicament de provençal amb 10 % de mòts ebrèus prononciats a la judeo-occitana e quauques mots empruntats a l'italian o a de dialèctes italians. Lo mot ebrèu שלום , patz en occitan (forma de salutacion equivalent a adieu), es prononciat sholem o shulem en yiddish, shalom en "israelian", e salòn en judeo-occitan. Adam e Abraham son prononciats Adan e Avran. Lo mot ebrèu שבת, dissabte, es prononciat shabbes en yiddish, shabbat en israelian e sabbas (qu'es la fòrma sefardita normala) en judeo-occitan. Shabbat shalom! gut shabbes! bon sabbas! ;))