Las polemicas enter gasconistas e occitanistas qu'an ua constància: que son, en règla generau, perfèitament inutilas e esterilas. A cadun la soa sensibilitat, e pro. Aquò non deuré pas empachar escota mutuau e arrespècte.
Que i a aumens un punt suu quau nacionalistas gascons, nacionalistas occitans e los qui non son pas briga nacionalistas mès qu'aiman simplament la lengua nòsta, e'ns deverem botar tots d'acòrd, ça'm sembla, qu'ei la crida tà ua defensa mes activa de la lengua, quin que sia lo qualificatiu preferit qu'òm li aplique: bearnés, gascon o occitan.
Qu'ei per aquera arrason que me solidarizi de bon grat dab la manifestacion Bearn, Gasconha òc qui se debanarà a Pau lo 4 d'abriu.
Tà entresenhà'vs sus aquera manifestacion, que podetz clicar ací. Jo qu'èi signat la crida.
2 comentaris:
Fa ja alguns anys rebia algunes revistes en diferents dialectes d'Òc. Sempre havia sentit dir (i llegia sovint sobre això) de les polèmiques entre provençalistes i occitanistes. No tant entre "gasconistes" i occitanistes.
MAI vaig entendre realment la dicotomia provençalistes-occitanistes. Jo llegia amb plaer cada número de "Prouvènço d'aro" i llibres en "prouvençau" i fins i tot m'agradava la grafia que s'hi emprava (un crim, segur, aquesta afirmació meva per a alguns occitanistes). Després, llegia revistes i literatura en la grafia clàssica ("L'occitan" "Occitans!"... i molts llibres de literatura, entre altres els meravellosos llibres de Joan Bodon) i també m'encantava aquesta grafia "requista". Jo hi veia inclús complementarietat entre les grafies, una més fonètica ("francesa" per a alguns), una altra més fidel a la gran tradició vehiculada pels trobadors. Sí, ja sé, des d'un punt de vista pràctic, tot això no és absolutament positiu per a una normativització efectiva de l'occità-gascó-provençal. Pero bé, em permetreu que jo hi vegi bonances on poca gent n'hi veu. (els poetes podem gaudir encara d'aquests luxes i estem exemptes d'algunes absurbitats racionalistes...)
Gasconistes, provençalistes, occitanistes, "aranistes"... "per piacere", una mica de seny i de poesia. Al cap i a la fi, no és Occitània la terra de la sagrada Poësia, com bé afirmava la gran Loïsa Paulin?
Salutacions des de l'Aragó,
Chuan Chusé Bielsa
ai una responsa mai longa de te mandar.
Publica un comentari a l'entrada