Coma toti es grani paisi que s'arrespècten, Aran qu'a ua espècia de ludèrp que li ei pròpia. Voi parlar dera çarnalha aranesa (Iberolacerta aranica), clar. Qu'ei ua espècia en perilh d'extincion.
Mès tant que se parlarà aranés, segur qu'era çarnalha aranesa non se perderà. Donques parlar aranés que cau!
4 comentaris:
La poesia d'en Garcia Lorca, una cançó bonica! Ets genial!
Ès un dragó, la iberolacerta? Igual que Pusa hispida saimensis a Finlàndia, en perilh d'extincion.
El lagarto está llorando.
La lagarta está llorando.
El lagarto y la lagarta
con delantalitos blancos.
Han perdido sin querer
su anillo de desposados.
¡Ay, su anillito de plomo,
ay, su anillito plomado!
Un cielo grande y sin gente
monta en su globo a los pájaros.
El sol, capitán redondo,
lleva un chaleco de raso.
¡Miradlos qué viejos son!
¡Qué viejos son los lagartos!
¡Ay, cómo lloran y lloran,
¡ay! ¡ay! cómo están llorando!
Mot bé i moltes gràcies ! ! m'heu encertat un dels poemes més bonics que mai s'han escrit.
El meu poeta preferit, el meu poeta assassinat...pels feixistes !
Gràcies Joan, gràcies Merike.
Jo fa dies que no hem trobo massa bé.
En Palai de Gèu auem un pialèr de çarnalhes qu'entren en recinte dera piscina se an heired e gessen a cercar eth minjar quan les ei de besonh. Atau donques, pensi qu'era espècie à garantit et futur en Vielha.
Salutacions e anims a toti es Peirotonaires.
Merike: Pusa hispida? LOL Manca aquest a la vall d'Aran!!!!
Carles: ayayay! Espero que et sentiràs millor ben aviat!!!!
Montse: E de qué trapen tà minjar aqueres çarnalhes ena piscina??? Son çarnalhes de vertat, n'ès segura? Non seràn holets disfressadi de çarnalha entà poder melhor guardar es gojatetes? Jo non me'n fidaria!!!!
Publica un comentari a l'entrada