dilluns, 18 de gener del 2010

Quan e poderam dispausar d' un diccionari gascon tot en occitan?

Ja sabetz que m'agradan los mots.
Que'm soi interessat au diccionari gascon-francés de Chaplain, supausat balhar lo sens deus mots gascons mei utilizats, 25 000 mots en tot.
La prumèra paja d'aqueth diccionari compren ua lista qui va de a abauquit, sia 71 mots.
En aquera lista, 24 mots que son absents o non coneisheders dens lo diccionari occitan (lengadocian)-francés d'Alibèrt.
Que son:
Abaiat (faus amic deu lengadocian abaiant; en gascon, abaiat que vòu díser nèci mentre, en lengadocian, abaiant que vòu díser fièr, orgulhós).
Abajolar (en lengadocian: malholar, mot desconegut en gascon. En catalan: bolcar, embolcallar).
Abalut (sòrta de pèrsha utilizada autes còps tà mantier la verdura suu carri). Lo geta-abalut qu'ei un espòrt tradicionau, dit tanben geta-pèrsha.
Abambar, abambà's e derivats: abambada, abambant (lengadocian: flambar, flambada, flambant, cf. en gascon ehlamar etc).
Abandoar (faus amic deu lengadocian abandonar), abandoar vòu díser sonar las campanas, abandonar qu'ei abandonar, plan segur.
Abarcalhs (cordons de las abarcas, las abarcas medishas).
Abarec (sinonim d'utís).
Abarguejar: embarrar las oelhas en un camp.
Abarjar: Amassar lo hen tà'n hèr palhèrs.
Abarradar = bàter dab ua pèrsha (barra) tà hèr càder los fruts d'un arbe (lengadocian abatalhar) e derivats: abarradada, abarradaire...
Abarradada = abarrotada (lengadocian: abatalhada).
Abarreis = sobradissas (lengadocian: sòbras).
Abarronar = pausar barrons, los barrons que son las teulas utilizadas tà cobrir ua cheminèia.
Abarrotar =abarradar e derivats: abarrotà's, abarrotaire...
Abartar = abartar un terrenh qu'ei deishar que i crescan las bartas.
Abartir = abartar.
Abastoar = amassar la heuguèra tà'n hèr abastons (petits pialhèrs de heuguèra) (heuguèra en lengadocian: falguièra o feuse).
Abauc = asprut, aspre e derivats: abauquit...

Bon, 24 mots de mau compréner per un lengadocian, sus ua lista de 71, be hè totun 33 %, un mot sus tres!!! D'acòrd, que i son hèra los mots de la tecnica agricòla, lo monde de la vila n'an pas tròp l'escadença de los emplegar, totun non i a pas nada rason de los abandonar, que hèn partida de la lengua.

Ara comprenetz perqué insisteishi tà poder dispausar d'un diccionari generau gascon tot en gascon, e perqué pensi qu'un diccionari gascon-lengadocian e seré tant utile com un diccionari occitan (lengadocian)-catalan. De man(i)èra lamentabla, uei lo dia, qu'èm enqüèra obligats de passar peu francés tà trobar las equivaléncias de bèths mots gascons en lengadocian, e vice-versa. E çò qu'ei vertat peu lengadocian ac ei enqüèra mei peus autes dialèctes non-lengadocians de l'occitan. Diccionaris tot en occitan que'ns hèn hrèita. L'idèa qu'enter duas varietats occitanas non i a besonh diccionaris qu'ei un error. Diccionaris occitan-occitan que deurén èster ua prioritat tà sauvaguardar la diversitat lingüistica sense aver de recórrer au francés o a ua lengua non occitana quina que sia.










5 comentaris:

Maime ha dit...

Sei pas de consent coma te. Fau pas un diccionari occitan gascon-occitan lengadocian. Fau un diccionari occitan, emb lo mai possible de mots de chasque dialecte. Ne'n i a desja un, lo Tresaur dau Felibritge. Son problema es sa grafia e qu'es vielh de mai d'un segle.

Qu'es quò que nos fau : un diccionari monolingüe e "dins tot los dialectes de la lenga d'òc" coma disia Mistral.

優次 (Yuji) ha dit...

Jo sò d'acòrd damb Maime. Un diccionari bilingüe cau passar per ua lenga que sigue coneishuda d'aqueri que'u emplegaràn. Un diccionari lengadocian-gascon per exemple non servís sonque entad aqueri que coneishen anduas varietats o aqueri que coneishen eth gascon e ligíssen en legadocian. Totun, un diccionari monolingüe qu'amasse toti eths dialèctes que poirie resultar tròp caotic, e encara se se decidís indicar-ne eth dialècte, que pensi que queiríem daguens eth problèma dera diversitat: eth aranés e eths auti parlars gascons pirinencs, per exemple, qu'an de mots que coincidissen damb eth lengadocian e que los aparten deth biarnés; e son aqueri mots mens gascons? Non m'ac pensi. Quin calerie organizar aguest diccionari pan-occitan?

Heraus ha dit...

N'i a ben plan pro dab los mots gascons, los Gascons que's trufan de quin se ditz tau o tau mot en lemosin. Quin que sia, emplegar un mot non-gascon qui ne seré pas adaptat a la fonetica gascona be seré un barbarisme.

Joan de Peiroton ha dit...

Maime: coma utilizador deu gascon, soi interessat per de diccionaris distints coma gascon-lengadocian-gascon d'un costat, gascon-lemosin-gascon de l'aute etc. per doas rasons ben evidentas:
- poder escriure un tèxte en bon lengadocian o en bon lemosin etc
- poder comprene los tèxtes escriches en de varietats non gasconas de l'occitan.

Es pas vertat que lo lengadocian - e te parli pas del lemosin- siá plan clar per nosautres de manièra naturala. l'avèm d'aprene e necessitam de diccionaris per nos ajudar. E los diccionaris te permeton de notar los idiomatismes e los faus amics e de comparar los provèrbis e los dires en tot te permetre de progressar en ta varietat coma en la del vesin.
Vòli pas d'un diccionari de tipe tresaur dau felibritge simplament per çò que vòli pas que lo francès figure dins mon diccionari occitan-occitan.
Quant aus diccionaris ont se mesclarián mots en totas las varietats, son fòrça complicats de realizar per los faire pro practics, serian fatalament incomplets per manca de plaça, vesèm ja la talha del diccionari de Palai vodat sonque au gascon, m'imagini pas un diccionari unenc ont serián referenciats los mots de totes los parlars occitans!!! Ja avèm l'exemple del diccionari occitan-catalan ont, a la partida occitana, se mesclan lengadocian e aranés, lo resultat es catastrofic: resulta impossible d'utilizar aqueste diccionari per virar un tèxte catalan en occitan oficial (aranés) corrècte e lo lengadocian i joga lo ròtle de lenga dominanta per rapòrt a l'aranés. Vòli evitar aquò. Dens un diccionari gascon-lemosin-gascon o dens un diccionari gascon-lengadocian-gascon, las doas varietats occitanas en preséncia son sul meteis pè d'egalitat coma o son italian e francés dins un diccionari francés-italian-francés. Es çò que vòli. Ara la question se pausa de saber quin gascon cal utilizar per comentar o exemplifiar lo sens deus mots en gascon? Gascoinés o aranés? Probablament los dos.

Yuji: Quin calerie organizar aguest diccionari panoccitan? Era vertat: non lo veigui pas clar, aguest diccionari, en particular per rasons de talha mès cap sonque.

Heraus: ne soi pas d'acòrd que los Gascons se trufen de saber los mots en lemosin. Que i a ua literatura e quauques blògs d'expression lemosina, ne son pas gaire de bon compréner tà nosaus. Un diccionari lemosin-gascon que'ns seré utile , e tanben lo revèrs ja que i a lemosins qui sajan de compréner tèxtes en gascon.

Maime ha dit...

De tot biais, fau ben veire que n'i a una majoritat de mots que son pariers. Pense qu'es possible de far un diccionari tot en oc (de veire dins queu dialecte botar las definicions) emb per chasque mot tres fòrmas : sud-occitan, nòrd-occitan e gascon. Serà de segur 'mas per daus mots usuaus.

Apres, fau benleu far de diccionaris dialectaus plan exaustiu emb totas las varietats e de las taulas de correspondéncias emb los autres dialectes occitans.

Lo project dau wiktionnary occitan es interessant per quò. An començar de metre dedins totas las fòrmas dialectalas. De vesitar : http://oc.wiktionary.org/